DECRET 199/1996, de 12 de juny, pel qual s'aprova el Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació secundària i formació professional de grau superior.
<<S'han introduït les modificacions regulades pel DECRET 352/2000, de 7 de novembre, pel qual es regulen la constitució i composició del Consell Escolar i l'elecció, nomenament i cessament del director i dels altres òrgans unipersonals dels centres docents públics. DOGC núm. 3263 - 10/11/2000. Dep.d'Ens. (Pàg. 14418): Queden derogats els articles 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 35, 36 del Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació secundària i formació professional de grau superior, aprovat pel Decret 199/1996, de 12 de juny, i les disposicions addicionals primera i quarta de l'esmentat Decret."
| ATENCIÓ: S'ha de tenir en compte: DOGC núm. 4161 - 25/06/2004. DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ. DECRET 317/2004, de 22 de juny, pel qual es regulen la constitució i la composició del consell escolar, la selecció del director o de la directora i el nomenament i el cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics. (Pàg. 12245) ... es torna a modificar el decret 352/2000... |
La Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu, ha reestructurat el conjunt d'aquest sistema educatiu. Entre les línies fonamentals d'aquest canvi destaca l'establiment de l'educació secundària, que comprèn l'educació secundària obligatòria, el batxillerat i la formació professional de grau mitjà, i de la formació professional de grau superior com a ensenyaments de règim general en el nou sistema educatiu. Tanmateix, aquesta norma regula els ensenyaments artístics, com a ensenyaments de règim especial, i recull expressament la possibilitat que l'alumnat pugui cursar simultàniament els ensenyaments de música o dansa i els de règim general.
El títol 4 disposa que els poders públics donaran una atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixin la qualitat i la millora de l'ensenyament. Destaquen específicament la programació docent, els recursos educatius i la funció directora. En el desenvolupament d'aquest conjunt de factors, els centres docents juguen un paper cabdal completant i desenvolupant el currículum dels nivells, etapes i cicles en el marc de la nova programació docent. Igualment, s'atorga un major grau d'autonomia pedagògica i organitzativa als centres i disposa l'autonomia de la seva gestió econòmica en els termes establerts en les lleis.
D'altra banda, la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents, a l'objecte que l'activitat educativa s'adeqüi als principis i finalitats establerts a la Llei orgànica general del sistema educatiu, estableix que els poders públics fomentaran la participació de la comunitat educativa en l'organització i govern dels centres docents i en la definició del seu projecte educatiu i recolzaran el funcionament dels òrgans de govern alhora que aprofundeix els principis d'autonomia dels centres docents.
Sota els principis expressats, la nova normativa regula al seu títol 2 el consell escolar del centre i el claustre de professors com a òrgans de govern dels centres docents públics. Reforça la participació de pares, alumnes i professors en la vida dels centres a través d'aquests òrgans i també reforça la importància dels òrgans de govern al augmentar el seu grau d'autonomia. Actualitza la regulació dels òrgans unipersonals dels centres, disposa quins són els requisits per exercir la funció directiva, el nou model d'elecció del director i les seves competències, així com els de la resta d'òrgans unipersonals.
És necessària, doncs, l'elaboració d'un reglament orgànic dels centres docents que imparteixen educació secundària i formació professional específica de grau superior que reguli de manera ordenada i sistemàtica l'estructura d'organització i gestió d'aquests centres i el seu règim acadèmic, recollint els nous principis d'actuació i organització establerts en la normativa indicada. Aquest Reglament recull tots aquells aspectes necessaris per al funcionament dels centres i dedica atenció específica als centres integrats que juntament amb els ensenyaments de règim general imparteixen ensenyaments artístics.
En virtut d'això, a proposta del conseller d'Ensenyament, vist l'informe del Consell Escolar de Catalunya, vist l'informe favorable de la Comissió de Govern Local, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
Article únic. S'aprova el Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació secundària i formació professional de grau superior, que figura com annex d'aquesta disposició.
Disposicions addicionals
1 Nomenament dels òrgans de govern
1.1 En els centres docents inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquest
Decret que siguin de nova creació, el delegat territorial corresponent del
Departament d'Ensenyament nomena el director, i la resta d'òrgans unipersonals
de govern, excepte l'administrador, a proposta del director, per un període de
tres anys. Els òrgans unipersonals de govern hauran de reunir els requisits
establerts amb caràcter general, llevat de l'exigència de la destinació
definitiva del centre.
1.2 En els centres docents inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret en
què succeeixi bé el supòsit d'absència de candidats o bé que cap d'aquests no
obtingui la majoria exigida per al seu nomenament, el delegat territorial
corresponent del Departament d'Ensenyament nomena director a un professor, que,
independentment del centre al qual estigui destinat, reuneixi els requisits
establerts a les lletres a) i c) del punt 1 de l'article 24 del Reglament que
s'adjunta a l'annex, el qual exerceix les funcions per un període de quatre
anys. El director proposarà al delegat territorial el nomenament dels altres
òrgans unipersonals de govern, excepte l'administrador.
1.3 En els centres inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret, quan el
delegat territorial corresponent del Departament d'Ensenyament disposi el
cessament del director, o aquest càrrec quedi vacant per qualsevol altre motiu,
en nomenarà un, el mandat del qual s'estendrà fins a la següent convocatòria
general d'elecció de directors.
En aquest supòsit, el nou director proposarà al delegat territorial el
nomenament de la resta de membres de l'equip directiu, excepte l'administrador.
2 Estructura d'organització i gestió en centres específics
El Departament d'Ensenyament regula el funcionament i l'estructura
d'organització i gestió dels instituts d'educació secundària amb
característiques específiques que no estiguin regulats per aquest Decret i en
determina, si s'escau, els seus òrgans de govern o de coordinació.
3 Composició inicial del consell escolar del centre
En els instituts d'educació secundària de nova creació, el Departament
d'Ensenyament fixa la composició inicial del consell escolar, d'acord amb
l'estructura de l'oferta d'ensenyament de l'institut prevista en la planificació
general.
4 Nomenament i cessament dels òrgans unipersonals de govern
de l'institut d'educació secundària de titularitat pública diferent del
Departament d'Ensenyament
Als instituts d'educació secundària, els titulars dels quals siguin
corporacions locals o entitats públiques, l'àmbit d'actuació de les quals se
circumscrigui al territori de Catalunya, les funcions que el Reglament que
figura a l'annex d'aquest Decret atribueixi al delegat territorial corresponent
del Departament d'Ensenyament, en relació amb el nomenament i cessament del
director i de la resta de l'equip directiu, s'entenen referides al titular
públic promotor.
5 Retribucions
complementàries dels òrgans unipersonals
La fixació de les retribucions complementàries dels òrgans unipersonals de
govern i, si s'escau, de coordinació dels centres compresos en aquest Decret
l'efectua el Govern, a proposta dels consellers d'Economia i Finances i
d'Ensenyament.
6 Instituts d'educació secundària i d'idiomes
En els instituts que es determini, es podran impartir ensenyaments d'educació
secundària, formació professional específica de grau superior i ensenyaments de
primer nivell dels previstos en la Llei 29/1981, de 24 de juny, de
classificació de les escoles oficials d'idiomes i ampliació de les plantilles
del seu professorat.
El Departament d'Ensenyament regularà el funcionament i l'estructura
d'organització i gestió d'aquests centres.
7 Ús social dels edificis escolars afectats
En el cas d'edificis escolars de propietat municipal que han estat afectats,
per necessitats d'escolarització, per impartir educació secundària o formació
professional d'acord amb el que preveu la disposició addicional 17.2 de la
LOGSE, els ajuntaments tenen prioritat per al seu ús fora de l'horari escolar i
durant el període de vacances escolars, en els termes i les condicions que
s'estableixin.
En tot cas, els ajuntaments hauran d'adoptar les mesures oportunes en matèria
de vigilància, manteniment i neteja dels locals i installacions, de tal manera
que aquestes dependències quedin en perfecte estat per al seu ús posterior per
l'alumnat en les seves activitats ordinàries.
Tanmateix, se n'hauran de fer càrrec de la despesa generada.
Disposicions transitòries
1 Transformació en instituts d'educació
secundària
Els instituts de batxillerat, els instituts d'ensenyament secundari i els
instituts de formació professional es transformen en instituts d'educació
secundària i les seves extensions o seccions esdevenen seccions d'educació
secundària adscrites al corresponent institut.
En el supòsit que els instituts d'educació secundària només hagin d'impartir
educació secundària obligatòria, els òrgans unipersonals de govern i de
coordinació s'assimilaran als propis de les seccions d'educació secundària,
sens perjudici de la possible adscripció a un institut d'educació secundària
que imparteixi la resta d'ensenyaments a què es refereix l'article 2 del
Reglament que figura a l'annex d'aquesta disposició.
A l'inici del curs següent a l'entrada en vigor d'aquest Decret, els instituts
d'educació secundària i llurs seccions inicien l'adaptació de llur estructura a
les previsions de l'esmentat Reglament. Aquesta adaptació estarà acabada abans
de l'inici del curs 1998-99.
2 Impartició dels ensenyaments que
s'extingeixen
Els instituts d'educació secundària imparteixen, segons correspongui a cada
centre, els ensenyaments de batxillerat unificat i polivalent, curs
d'orientació universitària, formació professional de primer i de segon grau
fins a la seva extinció, d'acord amb el que disposa el Decret 154/1992, de 20
de juliol, pel qual s'aprova el calendari d'aplicació de la nova ordenació del
sistema educatiu a Catalunya, i el Decret 209/1994, de 26 de juliol, de
modificació del calendari d'aplicació i de l'adequació dels concerts educatius
vigents a la nova ordenació del sistema educatiu a Catalunya.
3 Òrgans de govern i coordinació
3.1 Els òrgans unipersonals de govern nomenats d'acord amb allò previst al
Decret 87/1986, de 3 d'abril, pel qual es regulen els òrgans de govern dels
centres públics d'ensenyament de nivell no universitari de Catalunya, continuen
en exercici dels seus càrrecs fins a la data de finalització del seu
nomenament. Aquesta previsió també és d'aplicació als òrgans unipersonals de
coordinació.
3.2 Els òrgans unipersonals de govern, el termini del mandat dels quals va ser
prorrogat per la Llei orgànica 7/1995, de 29 de juny, per la qual es prorroga
el termini del mandat dels òrgans unipersonals de govern dels centres docents
sostinguts amb fons públics, continuen en l'exercici dels seus càrrecs fins a
la data de finalització de la seva pròrroga.
3.3 Els consells escolars elegits d'acord amb el que disposa el Decret 87/1986,
de 3 d'abril, pel qual es regulen els òrgans de govern dels centres públics
d'ensenyament de nivell no universitari de Catalunya, continuaran en l'exercici
de les seves funcions fins a la finalització del termini pel qual van ser
elegits.
4 Renovació parcial dels membres del consell
escolar del centre
La primera renovació parcial dels membres electes dels consells escolars,
representants del sector dels professors, dels alumnes i dels pares d'alumnes
s'efectuarà amb els següents criteris:
a) Si el nombre total de membres electes del respectiu sector és parell, es
renovarà la meitat dels membres.
b) Si el nombre total de membres electes del respectiu sector és senar, el
nombre de membres a renovar serà l'arrodoniment per defecte de la meitat del
nombre total.
c) El consell escolar del centre decideix per majoria absoluta els criteris per
determinar els membres concrets de cada sector afectats per la renovació. Si no
s'assoleix la majoria exigida, els criteris són:
4.1 Sector professorat: els membres afectats per la renovació són
successivament els de més recent destinació definitiva al centre, els de menys
antiguitat com a funcionaris docents i els de menys edat.
4.2 Sector d'alumnes i de pares d'alumnes: els membres afectats per la
renovació són els alumnes i els pares d'alumnes que, atesa l'edat i curs
escolar dels alumnes, abans tinguin previst deixar d'ésser membres de la
comunitat educativa. En cas de coincidència de criteri es procedirà a efectuar
un sorteig.
1 Queden derogades les següents disposicions:
a) El Decret 87/1986, de 3 d'abril, pel qual es regulen els òrgans de govern
dels centres públics d'ensenyament de nivell no universitari de Catalunya, i el
Decret 103/1992, d'11 de maig, pel qual es modifica l'anterior.
b) El Decret 38/1990, de 2 de febrer, pel qual es regula el procediment
d'assignació o canvi de denominació específica dels centres docents públics
dependents del Departament d'Ensenyament.
c) El Decret 303/1984, de 5 d'octubre, pel qual es reglamenta la modalitat de
centres públics d'ensenyament secundari en el sistema educatiu de Catalunya.
d) El Decret 278/1985, de 19 se setembre, pel qual s'aprova el reglament
específic i provisional dels instituts d'educació secundària.
e) El Decret 539/1983, de 6 de desembre, pel qual es regulen les extensions de
batxillerat a Catalunya.
2 No són d'aplicació als instituts d'educació secundària, als instituts
d'educació secundària i artística, i a les seccions d'educació secundària les
disposicions d'igual o inferior rang que s'oposin al que disposa aquest Decret.
Disposició final
S'autoritza el conseller d'Ensenyament per dictar les disposicions
d'execució i desplegament del que estableix aquest Decret.
Barcelona, 12 de juny de 1996
|
Jordi Pujol, President de la Generalitat |
Josep Xavier Hernández i Moreno,
Conseller d'Ensenyament |
Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació secundària i formació professional de grau superior.
TÍTOL 1
Dels instituts d'educació secundària
Capítol 1
Disposicions de caràcter general
Secció
1
Règim administratiu
Article 1. Els instituts d'educació secundària
1.1 Els centres docents públics en què s'imparteixen els ensenyaments indicats
en l'article 2 d'aquest Reglament són institucions escolars en què es
desenvolupen el procés d'ensenyament-aprenentatge i de formació dels alumnes, i
les activitats d'innovació de la pràctica educativa i de formació i
perfeccionament del personal docent, els quals tenen la denominació genèrica
d'instituts d'educació secundària.
1.2 Els instituts d'educació secundària, la titularitat dels quals correspongui
al Departament d'Ensenyament, són centres docents públics arrelats en el seu
entorn i context cultural, amb un projecte educatiu propi obert a la
collectivitat i amb autonomia de gestió i funcionament.
1.3 L'estructura d'organització i gestió i els òrgans de govern i de coordinació
dels instituts d'educació secundària es regeixen pel que disposa aquest
Reglament, sens perjudici d'altres normes que els siguin d'aplicació.
Article 2. Ensenyaments que s'imparteixen als instituts d'educació
secundària
2.1 Als instituts d'educació secundària s'hi imparteixen tots o alguns dels
ensenyaments següents:
a) Educació secundària obligatòria.
b) Batxillerat.
c) Formació professional específica de grau mitjà.
d) Formació professional específica de grau superior.
2.2 Als instituts d'educació secundària es poden desenvolupar també els
programes de garantia social i altres programes formatius que determini el
Departament d'Ensenyament.
Article 3. Creació, supressió i modificació dels instituts d'educació
secundària del Departament d'Ensenyament
3.1 La creació i supressió dels instituts d'educació secundària correspon al
Govern de la Generalitat, a proposta del conseller d'Ensenyament.
3.2 El Departament d'Ensenyament pot modificar la composició i característiques
dels instituts existents en funció de la planificació escolar.
Article 4. Creació, supressió i modificació del instituts d'educació
secundària de titularitat d'altres poders públics
4.1 La creació, modificació i supressió d'instituts d'educació secundària la
titularitat pública dels quals no correspon al Departament d'Ensenyament
s'efectua mitjançant conveni entre l'administració promotora i el Departament
d'Ensenyament.
4.2 El Departament d'Ensenyament pot subscriure convenis amb les
administracions titulars de instituts d'educació secundària per al finançament
de llurs centres.
Article 5. Denominació específica dels instituts d'educació secundària
5.1 Els instituts d'educació secundària dependents del Departament
d'Ensenyament tenen la denominació específica que estableix l'esmentat
Departament, escoltats els municipis respectius. La denominació específica pot
ésser modificada a proposta del Consell escolar del centre, que s'hi ha de
mostrar favorable per una majoria de dos terços dels membres que el
constitueixen. La proposta de modificació s'acompanya d'un informe del consell
escolar en el qual es justifica la conveniència del canvi de denominació
específica i s'hi exposen els mèrits que concorren en la denominació proposada
i de l'informe favorable de l'Ajuntament on s'emplaça l'institut.
Excepcionalment, el Departament d'Ensenyament pot denegar la modificació de la
denominació específica, quan concorrin circumstàncies justificatives que així
ho requereixin.
5.2 Els centres dependents d'altres poders públics tenen la denominació
específica que es determina a llur conveni de creació.
Aquesta denominació específica pot ésser modificada, a proposta de
l'administració titular, mitjançant la subscripció d'una addenda al
corresponent conveni de creació del centre.
5.3 No poden existir, en el mateix municipi, instituts amb la mateixa
denominació específica.
Article 6. De l'ús dels centres
6.1 El Departament d'Ensenyament o, si s'escau, l'Administració titular vetlla
per l'ús social dels edificis i installacions dels instituts d'educació
secundària fora de l'horari escolar, d'acord amb la normativa vigent.
6.2 Les associacions de pares d'alumnes poden realitzar en els instituts
d'educació secundària les seves activitats i programes de formació, de la
manera que estigui establerta a la normativa vigent.
6.3 Els instituts d'educació secundària fomentaran la utilització de les seves
installacions. Els ingressos que s'obtenen són aplicats a les despeses de
funcionament del centre i han de donar, com a mínim, cobertura a tota la despesa
generada.
6.4 En tot cas, cal garantir el normal desenvolupament de les activitats de
l'institut.
Secció 2
Règim acadèmic
Article 7. Els projectes educatiu, curricular i la programació general
El Departament d'Ensenyament dicta les instruccions adients i presta l'ajut i
assessorament corresponent per facilitar l'elaboració dels documents següents:
a) El projecte educatiu, del qual en forma part el projecte lingüístic.
b) El projecte curricular, que completa i desplega els currículums establerts
pel Govern de la Generalitat.
c) El reglament de règim interior.
d) La programació general de l'institut, de caràcter anual, en el marc del
projecte educatiu i del projecte curricular, i la memòria anual.
Article 8. El projecte educatiu
8.1 L'equip directiu elaborarà el projecte educatiu del centre, d'acord amb les
directrius establertes pel consell escolar i tenint en compte les propostes que
realitza el claustre de professors, el qual és avaluat i aprovat pel consell
escolar.
El projecte educatiu de centre s'ha d'adequar al que disposen el Decret
75/1992, de 9 de març, pel qual s'estableix l'ordenació general dels
ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació
secundària obligatòria a Catalunya; el Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual
s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de batxillerat, i el Decret 332/1994,
de 4 de novembre, pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments de
formació professional específica a Catalunya.
8.2 El projecte educatiu del centre té per finalitat plasmar de manera coherent
l'acció educativa adoptada després d'una anàlisi de la pròpia realitat i del
context socioeconòmic i cultural on el centre desenvolupa la seva acció
formativa. Ha de garantir que la intervenció pedagògica sigui coherent,
coordinada, progressiva i assumida pel conjunt de la comunitat escolar del
centre, i s'haurà de fer públic.
8.3 El projecte educatiu especifica les finalitats i les opcions educatives
bàsiques que es pretenen per al conjunt de l'alumnat, tenint en compte la
diversitat de condicions personals, necessitats i interessos, i inclou:
a) Els trets d'identitat del centre.
b) Principis pedagògics, entesos com la inclusió completa i concreta de les
finalitats establertes pels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria,
el batxillerat i la formació professional, desenvolupant i prioritzant les més
significatives segons les característiques del centre, i especialment de
l'alumnat, adequant-les a la pròpia realitat.
c) Principis organitzatius, entesos com els criteris generals que s'estableixen
respecte de l'organització i la gestió dels recursos humans, materials i
funcionals, així com l'optimització de les installacions i l'equip escolar, les
relacions i collaboracions amb d'altres centres i institucions.
d) Projecte lingüístic.
8.4 El projecte lingüístic recull els aspectes relatius a l'ensenyament i a
l'ús de les llengües en el centre. En el projecte lingüístic queda definit:
El tractament de la llengua catalana i, si s'escau, de l'aranès, com a llengua
vehicular i d'aprenentatge.
El procés d'ensenyament aprenentatge de la llengua castellana.
Les diferents opcions en referència a les llengües estrangeres.
Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les
llengües a la realitat sociolingüística del centre globalment i individual.
Article 9. El projecte curricular
9.1 El projecte curricular, sota la supervisió del coordinador pedagògic, és
elaborat pel claustre de professors, el qual l'avalua, l'aprova, i decideix, si
s'escau, la seva modificació.
El projecte curricular de centre s'ha d'adequar al Decret 75/1992, de 9 de
març, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació
infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria a Catalunya,
al Decret 96/1992, de 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenació curricular
dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria, al Decret 332/1994, de
4 de novembre, pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments de formació
professional específica a Catalunya, i al Decret 82/1996, de 5 de març, pel
qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat.
9.2 El projecte curricular garanteix la coherència i la continuïtat de l'acció
pedagògica atenent els criteris establerts en el marc del projecte educatiu de
centre i les prescripcions i orientacions del currículum.
9.3 El projecte curricular de centre té com a components:
a) La contextualització dels objectius generals de l'etapa i de cada àrea a les
característiques del centre.
b) Els objectius corresponents a cada cicle en funció, entre altres aspectes,
de la seqüenciació dels continguts previstos.
c) La selecció de les metodologies més adients.
d) La concreció de criteris i la selecció de les formes d'avaluació adequades a
les característiques de l'alumnat i als propòsits educatius.
e) La concreció de formes organitzatives de l'alumnat, dels professors, de
l'espai i del temps que afavoreixin el procés d'ensenyament aprenentatge.
f) La distribució dels recursos humans, funcionals, materials i d'altre índole,
adients a les metodologies proposades.
g) L'organització i el seguiment de l'acció tutorial dels alumnes.
h) Els criteris i procediments per a l'atenció a la diversitat de l'alumnat i
per a la realització de les adaptacions curriculars necessàries per alumnes amb
necessitats educatives especials.
i) Els criteris per a l'avaluació del procés d'ensenyament i d'aprenentatge i
de la pràctica docent dels professors.
j) Els criteris i procediments per a l'atenció lingüística específica dels
alumnes que s'incorporen tardanament al sistema educatiu a Catalunya.
k) La incorporació a les diferents àrees dels continguts de caràcter
transversal.
l) Els criteris i les pautes de seguiment per a l'orientació educativa.
9.4 El consell escolar del centre és informat del projecte curricular aprovat.
Article 10. Reglament de règim interior
10.1 El consell escolar del centre aprova, a proposta de l'equip directiu, el
reglament de règim interior que recull, en el marc dels projectes educatiu i
curricular, els aspectes relatius al funcionament intern del centre en allò no
específicament previst a l'ordenament normatiu general. Contindrà la concreció
en regles i normes dels drets i deures dels alumnes i l'organització del
funcionament dels recursos humans, materials i funcionals.
10.2 El claustre de professors aporta a l'equip directiu criteris i propostes
per a l'elaboració del reglament de règim interior.
10.3 El text del reglament de règim interior del centre es diposita a la
corresponent Delegació Territorial del Departament d'Ensenyament, la qual
vetlla per llur adequació de la legalitat vigent.
Article 11. La programació general de l'institut
L'equip directiu del centre elabora la programació general de l'institut,
tenint en compte les propostes que efectuï el claustre. Aquesta programació és
avaluada i aprovada pel consell escolar.
11.1 La programació general del centre inclou els aspectes següents:
a) La concreció de funcions en l'organització general del centre.
b) L'horari general de les activitats del centre i de l'alumnat optimitzant
l'horari dels professors per atendre convenientment les necessitats i
responsabilitats que es deriven del projecte educatiu.
c) La programació anual de les activitats escolars complementàries.
d) La programació anual de les activitats extra-escolars.
e) Els aspectes organitzatius del calendari de reunions i entrevistes amb els
pares.
f) El calendari d'avaluació i lliurament d'informació als pares.
g) El calendari de les reunions dels òrgans de govern, de l'equip directiu i
dels professors.
h) Les activitats de formació permanent i de perfeccionament que afectin el
professorat.
i) Les relacions externes al centre previstes en referència a collaboracions,
serveis educatius i similars.
j) La programació anual dels serveis escolars, d'acord amb la normativa
d'aplicació.
k) La concreció anual dels diversos projectes i plans del centre.
11.2 Memòria anual.
a) L'equip directiu, en acabar el curs, haurà d'elaborar la memòria que reculli
i avaluï les activitats del centre.
b) La memòria anual comprendrà, entre d'altres, una estimació de l'assoliment
dels objectius fixats a la programació general i dels resultats obtinguts en
l'activitat docent. L'equip directiu informarà el consell escolar del centre de
les innovacions que s'incorporin en el projecte curricular de centre i de les
modificacions a tenir en compte pel proper curs.
c) La memòria anual haurà de ser informada pel claustre de professors i
avaluada i aprovada pel consell escolar de l'institut.
Capítol 2
Estructura d'organització i gestió
Secció
1
Criteris generals
Article 12. Finalitats de l'estructura d'organització i gestió
L'estructura d'organització i gestió dels instituts d'educació secundària ha de
permetre i facilitar, en el marc del projecte educatiu:
a) L'autonomia de gestió organitzativa i pedagògica de l'institut i la
definició dels seus objectius.
b) L'assoliment dels objectius didacticopedagògics dels ensenyaments que s'hi
imparteixen i la seva adequació a les necessitats de l'entorn i context
sociocultural.
c) La participació de la comunitat educativa en la direcció i gestió del centre
i l'exercici dels drets i deures dels membres que la componen.
d) La millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge dels alumnes i la
seva avaluació.
e) La investigació i innovació educatives i la formació del personal docent.
Article 13. L'estructura d'organització i de gestió dels instituts
d'educació secundària
13.1 L'estructura de gestió dels instituts d'educació secundària està formada
per:
a) Òrgans de govern, que n'existeixen d'unipersonals i de collegiats.
b) Òrgans de coordinació.
13.2 Els òrgans de govern i els de coordinació, en tant que òrgans de gestió,
dirigeixen llur actuació a l'assoliment de les finalitats esmentades a
l'article anterior.
13.3 Els instituts d'educació secundària poden adaptar, si s'escau,
l'estructura de gestió amb la creació d'altres d'òrgans de coordinació, d'acord
amb el que es disposa en aquest Reglament.
Secció 2
Òrgans unipersonals de
govern
Article 14. Els òrgans unipersonals de govern
14.1 Són òrgans unipersonals de govern dels instituts d'educació secundària el
director, el cap d'estudis, el coordinador pedagògic i el secretari o, en si
s'escau, l'administrador. Als instituts d'educació secundària que el
Departament d'Ensenyament determini, ja sigui pel seu nombre elevat d'alumnes o
la seva complexitat horària o organitzativa, es podrà nomenar un cap d'estudis
adjunt, que dependrà directament del cap d'estudis.
14.2 Els instituts d'educació secundària en els quals existeixi una residència
per a alumnes tenen un cap de residència com a òrgan unipersonal de govern.
14.3 El delegat territorial corresponent del Departament d'Ensenyament nomena
els òrgans unipersonals de govern dels instituts d'educació secundària, d'acord
amb el procediment establert en aquest reglament.
14.4 En els instituts d'educació secundària, els òrgans de govern unipersonals
constitueixen l'equip directiu.
L'equip directiu assessora el director en matèries de la seva competència,
elabora la programació general, el projecte educatiu, el reglament de règim
interior i la memòria anual de l'institut.
Així mateix, l'equip directiu afavoreix la participació de la comunitat
educativa i estableix els criteris per a l'avaluació interna del centre i
coordina les actuacions dels òrgans unipersonals de coordinació, segons les
previsions d'aquest Reglament.
Article 15. Competències del
director
15.1 La direcció i responsabilitat general de l'activitat de l'institut
d'educació secundària correspon al director, el qual vetlla per la coordinació
de la gestió del centre, l'adequació al projecte educatiu i a la programació
general.
15.2 Correspon al director:
a) Representar el centre i representar l'administració educativa en el centre,
sens perjudici de les competències de la resta d'autoritats educatives de
l'administració educativa.
b) Complir i fer complir les lleis i les normes vigents i vetllar per la seva
correcta aplicació al centre.
c) Dirigir i coordinar totes les activitats del centre d'acord amb les
disposicions vigents i sens perjudici de les competències atribuïdes als òrgans
collegiats de govern.
d) Elaborar, amb caràcter anual, en el marc del projecte educatiu, la
programació general del centre conjuntament amb l'equip directiu i vetllar per
a l'elaboració, aplicació i revisió, quan s'escaigui, del projecte curricular
del centre i per la seva adequació al currículum aprovat pel govern de la
Generalitat.
e) Collaborar amb els òrgans superiors de l'administració educativa.
f) Exercir la prefectura de tot el personal adscrit a l'institut.
g) Convocar i presidir els actes acadèmics i les reunions dels òrgans collegiats
de govern del centre, visar les actes i executar els seus acords adoptats en el
àmbit de la seva competència.
h) Tenir cura de la gestió econòmica de l'institut i formalitzar els contractes
relatius a l'adquisició, alienació i lloguer de béns i els contractes d'obres,
serveis i subministraments, d'acord amb la normativa vigent. Obrir i mantenir
els comptes necessaris en entitats financeres, i autoritzar les despeses i
ordenar els pagaments d'acord amb el pressupost del centre.
i) Visar les certificacions i els documents oficials del centre.
j) Designar el cap d'estudis, el coordinador pedagògic i el secretari, si n'hi
hagués, i proposar el seu nomenament al delegat territorial corresponent del
Departament d'Ensenyament. També sens perjudici del que estableix l'article 18
del present Reglament, correspon al director designar a la resta d'òrgans
unipersonals de govern i nomenar els de coordinació.
k) Vetllar pel compliment del Reglament de règim interior del centre.
l) Assignar el professorat als diferents cursos, àrees i matèries en la forma
més convenient per a l'ensenyament, tenint en compte l'especialitat del lloc de
treball al qual estigui adscrit cada professor i les especialitats que tingui
reconegudes, en el marc general de les necessitats del centre i el seu projecte
educatiu, escoltada la proposta dels departaments.
m) Controlar l'assistència del personal del centre i el règim general dels
alumnes, vetllant per l'harmonia de les relacions interpersonals.
n) Fomentar i coordinar la participació dels diferents sectors de la comunitat
educativa i facilitar-los la informació sobre la vida del centre i les
activitats pròpies en el marc de la normativa vigent.
o) Elaborar, conjuntament amb l'equip directiu, la memòria anual d'activitats
del centre i trametre-la a la corresponent delegació territorial del
Departament d'Ensenyament, un cop el Consell escolar del centre n'hagi emès el
corresponent informe.
p) Altres funcions que per disposicions del Departament d'Ensenyament siguin
atribuïdes als directors dels centres.
Article 16. Competències del cap d'estudis
16.1 Correspon al cap d'estudis la planificació, el seguiment i l'avaluació
interna de les activitats del centre, i la seva organització i coordinació,
sota el comandament del director de l'institut.
16.2 Són funcions específiques del cap d'estudis:
a) Coordinar les activitats escolars reglades, tant en el si del mateix centre
com amb els centres de procedència dels alumnes i els centres públics que
imparteixen l'educació secundària obligatòria de la zona escolar corresponent.
Coordinar també quan s'escaigui, les activitats escolars complementàries i dur
a terme l'elaboració de l'horari escolar i la distribució dels grups, de les
aules i altres espais docents segons la naturalesa de l'activitat acadèmica,
escoltat el claustre.
b) Coordinar les relacions amb els serveis educatius del Departament
d'Ensenyament i especialment amb els equips d'assessorament psicopedagògics.
c) Substituir el director en cas d'absència.
d) Coordinar la realització de les reunions d'avaluació i presidir les sessions
d'avaluació de fi de cicle.
e) Coordinar la programació de l'acció tutorial desenvolupada en el centre i
fer-ne el seguiment.
f) Aquelles altres que li siguin encomanades pel director o atribuïdes per
disposicions del Departament d'Ensenyament.
Article 17. Competències del secretari
17.1 Correspon al secretari dur a terme la gestió de l'activitat econòmica i
administrativa de l'institut, sota el comandament del director, i exercir, per
delegació d'aquest, la prefectura del personal d'administració i serveis
adscrit a l'institut, quan el director així ho determini.
17.2 Són funcions específiques del secretari les següents:
a) Exercir la secretaria dels òrgans collegiats de govern i aixecar les actes
de les reunions que celebrin.
b) Tenir cura de les tasques administratives de l'institut, atenent la seva
programació general i el calendari escolar.
c) Estendre les certificacions i els documents oficials de l'institut, amb el
vistiplau del director.
d) Dur a terme la gestió econòmica del centre i la comptabilitat que se'n
deriva i elaborar i custodiar la documentació preceptiva. Obrir i mantenir els
comptes necessaris en entitats financeres juntament amb el director. Elaborar
el projecte de pressupost del centre.
e) Vetllar per l'adequat compliment de la gestió administrativa del procés de
preinscripció i matriculació d'alumnes, tot garantint la seva adequació a les
disposicions vigents.
f) Tenir cura que els expedients acadèmics dels alumnes estiguin complets i
diligenciats d'acord amb la normativa vigent.
g) Ordenar el procés d'arxiu dels documents del centre, assegurar la unitat
dels registres i expedients acadèmics, diligenciar els documents oficials i
custodiar-los.
h) Confegir i mantenir l'inventari general del centre.
i) Vetllar pel manteniment i conservació general del centre, de les seves
installacions, mobiliari i equipament d'acord amb les indicacions del director
i les disposicions vigents. Tenir cura de la seva reparació, quan correspongui.
j) Dur a terme la correcta preparació dels documents relatius a l'adquisició,
l'alienació i lloguer de béns i als contractes d'obres, serveis i
subministraments, d'acord amb la normativa vigent.
k) Aquelles altres funcions que li siguin encarregades pel director de
l'institut o atribuïdes per disposicions del Departament d'Ensenyament.
Article 18. L'administrador
18.1 Als instituts d'educació secundària que el Departament d'Ensenyament
determini, d'entre els de la seva titularitat, es nomenarà un administrador
que, sota la dependència del director, assumirà les competències del secretari
i, si s'escau, del cap de residència, als quals substituirà.
18.2 El Departament d'Ensenyament establirà els requisits i els procediments
per a la provisió del càrrec directiu d'administrador.
Article 19. Competències de l'administrador
19.1 Correspon a l'administrador dur a terme la gestió de l'activitat econòmica
i administrativa de l'institut, sota el comandament del director, i exercir,
per delegació d'aquest, la prefectura del personal d'administració i serveis
adscrit a l'institut, quan el director així ho determini.
19.2 Són funcions específiques de l'administrador les previstes en aquest
Reglament pel secretari i, si s'escau, pel cap de residència i aquelles altres
que li siguin encarregades pel director de l'institut o atribuïdes per
disposicions del Departament d'Ensenyament.
Article 20. Competències del coordinador pedagògic
20.1 Correspon, amb caràcter general, al coordinador pedagògic el seguiment i
l'avaluació de les accions educatives que es desenvolupen a l'institut, sota la
dependència del director.
20.2 Són funcions específiques del coordinador pedagògic:
a) Coordinar l'elaboració i l'actualització del projecte curricular del centre,
tot procurant la collaboració i participació de tots els professors del
claustre en els grups de treball. Vetllar per la seva concreció en les diferents
àrees i matèries dels cicles, etapes, nivells i graus que s'imparteixen a
l'institut.
b) Vetllar per l'adequada correlació entre el procés d'aprenentatge dels
alumnes dels ensenyaments que s'imparteixen en el primer cicle de l'educació
secundària obligatòria i els corresponents als del cicle superior d'educació
primària en el si de la zona escolar corresponent.
c) Coordinar les accions formatives al llarg dels diferents cicles, etapes,
nivells i graus dels ensenyaments impartits a l'institut.
d) Vetllar per l'elaboració de les adequacions curriculars necessàries per
atendre la diversitat dels ritmes d'aprenentatge i la singularitat de cada
alumne, especialment d'aquells que presentin necessitats educatives especials,
tot procurant la collaboració i participació de tots els professors del
claustre en els grups de treball.
Proposar les modificacions curriculars que hagin de ser autoritzades pel
Departament d'Ensenyament quan escaigui.
e) Vetllar perquè l'avaluació del procés d'aprenentatge dels alumnes es dugui a
terme en relació amb els objectius generals de l'etapa i amb els generals i
terminals de cada àrea o matèria, juntament amb els caps de departament.
f) Vetllar per l'adequada coherència de l'avaluació al llarg dels diferents
cicles, etapes, nivells i graus dels ensenyaments impartits al centre.
g) Vetllar per l'adequada selecció dels llibres de text, del material didàctic
i complementari utilitzat en els diferents ensenyaments que s'imparteixin a
l'institut, juntament amb els caps de departament.
h) Coordinar les accions d'investigació i innovació educatives i de formació i
reciclatge del professorat que es desenvolupin a l'institut, quan escaigui.
i) Aquelles altres funcions que li siguin encomanades pel director o atribuïdes
per disposicions del Departament d'Ensenyament.
Article 21. Competències del cap de residència
Són competències del cap de residència les següents:
a) L'organització del funcionament de la residència i la seva gestió.
b) Elaborar el pla d'activitats a realitzar en la residència, que inclourà
l'horari dedicat a l'estudi i l'organització de l'oci i del temps lliure.
Aquest pla s'incorporarà a la programació general de l'institut. El pla
d'activitats a la residència es realitza de forma coordinada amb el coordinador
d'activitats i serveis escolars.
Article 22. Competències del cap d'estudis adjunt
Les funcions del cap d'estudis adjunt seran les que li assigni el Departament
d'Ensenyament en el moment de la seva creació i les que li delegui el cap
d'estudis.
Article 23. Substitució del cap d'estudis, del secretari, de
l'administrador, del cap de residència o del coordinador pedagògic
23.1 En cas d'absència del cap d'estudis o del secretari es farà càrrec de les
seves funcions el director.
23.2 Les substitucions de l'administrador les efectuarà el Departament
d'Ensenyament.
23.3 En cas d'absència del coordinador pedagògic o del cap de residència es
farà càrrec de llurs funcions el cap d'estudis.
|
DOGC núm. 3263 -
10/11/2000. Departament
d'Ensenyament. DECRET 352/2000, de 7 de novembre, pel qual es regulen la
constitució i composició del Consell Escolar i l'elecció, nomenament i
cessament del director i dels altres òrgans unipersonals dels centres docents
públics. (Pàg. 14418) Capítol III Article 4 Condicions i requisits per exercir el càrrec de director i els altres
càrrecs corresponents a la resta d’òrgans unipersonals de govern dels centres
docents públics. 4.1 Els candidats a l’elecció de
director de centres la titularitat dels quals correspongui al Departament
d’Ensenyament han de ser funcionaris docents, en servei actiu, i reunir, a
més, els requisits següents: a) Tenir una antiguitat d’almenys cinc anys en el cos de funcionaris
docents des del qual s’opta i haver estat professor durant un període d’igual
durada en un centre que imparteixi ensenyaments del mateix nivell i règim. b) Tenir destinació definitiva al centre, amb un mínim d’un curs complert
d’antiguitat al centre. c) Estar acreditat per l’administració educativa per a l’exercici de la
funció directora. 4.2 No poden concórrer a l’elecció
de director ni ser designats per pertànyer a un òrgan unipersonal de govern
aquells professors que no hagin de prestar serveis en el centre en el curs
acadèmic immediatament següent al de la presa de possessió del càrrec
corresponent, en disposar de resolució ferma que així ho acrediti. 4.3 No poden concórrer al procés
electoral, com a elegibles, els directors que finalitzen el seu tercer
període de mandat consecutiu en el mateix centre, i que han estat nomenats en
els tres períodes d’acord amb les previsions de la llei orgànica 9/1995, de
20 de novembre, de la participació, l’avaluació i el govern dels centres
docents. 4.4 En els centres docents públics
de menys de 8 unitats, si no hi ha cap professor que reuneixi tots els
requisits establerts en l’apartat 1 d’aquest article, podran ser candidats a
director els professors encara que no tinguin cinc anys d’antiguitat en el
cos de funcionaris docents des del qual s’opta. Si tampoc no hi ha cap
professor que reuneixi els restants requisits indicats, podran ser candidats
els professors que no tinguin almenys cinc anys d’antiguitat com a
funcionaris docents en centres del mateix nivell i règim. Si tampoc no hi ha
cap professor que reuneixi la resta de requisits podran ser candidats els
professors encara que no tinguin un mínim d’un curs complet d’antiguitat amb
destinació definitiva al centre. Si tampoc no hi ha cap professor que
reuneixi el restant requisit, podrà ser candidat qualsevol funcionari docent
amb destinació definitiva al centre. 4.5 Els professors designats per
exercir els càrrecs de la resta d’òrgans unipersonals de govern han de ser
funcionaris docents, en servei actiu, i tenir destinació definitiva al
centre. En els centres docents públics de menys de 8 unitats, el Departament
d’Ensenyament podrà eximir aquests professors de tenir la destinació
definitiva al centre. Article 5 Convocatòria del procés electoral per a escollir director 5.1 Les eleccions a director d’un
centre docent les convoquen els directors dels centres docents en els que
hagi de quedar vacant el càrrec de director. 5.2 El procés electoral s’efectua
cada any dins les dates que a aquest efecte fixi el Departament d’Ensenyament. Article 6 Presentació de candidatures a director 6.1 Dintre del termini fixat a la
convocatòria, els candidats a director presenten, per escrit, la seva
candidatura al director del centre i hi adjunten la documentació següent: a) Document d’acreditació per a l’exercici de la direcció de centres
docents públics. b) Els mèrits al legats. c) El projecte específic que reculli la seva proposta directiva en relació
amb la línia del projecte educatiu del centre. d) La formulació de l’equip directiu, excepte el càrrec de l’administrador. e) Qualsevol altra documentació que el candidat consideri idònia en
interès de la seva candidatura. 6.2 Una vegada efectuats els
tràmits assenyalats a l’article 7, el director comunica al Consell Escolar
del centre les candidatures que compleixen els requisits i li lliura la documentació
corresponent. També notifica al claustre les candidatures presentades. 6.3 Un cop efectuats els tràmits
indicats en els punts anteriors, el director convoca el Consell Escolar del
centre, amb un ordre del dia que té com a punt únic l’elecció de director. 6.4 Entre la convocatòria al
Consell Escolar del centre a què fa referència el paràgraf anterior i la
celebració de l’acte electoral, han de transcórrer, almenys, deu dies. Durant
aquest període, els candidats informaran al Consell Escolar, al claustre de
professors i, si ho consideren convenient, a la resta de la comunitat
escolar, del seu projecte específic de direcció. El director del centre
adopta les mesures oportunes per tal que aquestes activitats no interfereixin
el normal desenvolupament de l’activitat del centre. Article 7 Desestimació de candidatures El director, o el secretari del centre si el director es presenta com a
candidat, comprova que els candidats reuneixin els requisits assenyalats a
l’article 4, i notifica als que no els acrediten la desestimació de la seva
candidatura. Contra la decisió del director del centre, o del secretari si és el cas,
els candidats podran presentar una reclamació davant el Consell Escolar, la
qual haurà de ser resolta en el termini de 48 hores. En cas que el secretari també es presenti com a candidat, el corresponent
delegat territorial del Departament d’Ensenyament exercirà les funcions
indicades. La delegació territorial notificarà la desestimació de la
candidatura als que no reuneixin els requisits. En aquest cas, els candidats
podran presentar una reclamació davant el delegat territorial, que haurà de
ser resolta en el termini de 48 hores. Article 8 L’elecció del director 8.1 L’elecció del director es durà
a terme per majoria absoluta dels membres que constitueixen el Consell
Escolar del centre i que tenen dret de vot a aquests efectes. Els membres del Consell Escolar que siguin alumnes de primer cicle
d’educació secundària obligatòria no poden participar en l’elecció del
director. 8.2 Constituït vàlidament el
Consell Escolar del centre, el secretari llegeix la llista de candidats a
director i es procedeix a emetre el vot dels membres del Consell Escolar
presents. El vot és personal, directe i secret, i no s’admet la representació
ni la delegació. 8.3 El candidat que obté la
majoria absoluta de vots emesos dels membres del Consell Escolar és proposat
per ser nomenat director del centre. 8.4 Quan cap candidat no obtingui
la majoria absoluta, es procedeix a efectuar una segona convocatòria del
Consell Escolar dintre dels dos dies següents. Figurarà com a únic candidat,
en la segona convocatòria, el més votat a la primera. Si a la primera votació
s’ha produït un empat en el nombre de vots, dins la mateixa convocatòria el
Consell Escolar efectua les votacions necessàries o arbitra el procediment
per desfer la situació d’empat. Si el candidat així seleccionat no ha obtingut la majoria absoluta
s’efectua la segona convocatòria prevista al paràgraf anterior. L’elecció del director, en els casos en què s’ha d’efectuar una segona
convocatòria, requerirà també majoria absoluta dels membres del Consell
Escolar. 8.5 Una vegada realitzat l’acte
d’elecció i el recompte de vots, el secretari del Consell Escolar del centre
aixeca acta en la qual es recullen el resultats de les votacions i les
possibles impugnacions. Article 9 Designació dels altres òrgans unipersonals de govern del centre Elegit el candidat a director, es consideren designats els altres òrgans
unipersonals de govern del centre inclosos a la presentació de la candidatura. Article 10 Notificació al Departament d’Ensenyament Les certificacions de les actes que reflecteixen els resultats de les
votacions, i, si en hi ha, de les possibles impugnacions, es trametran a la delegació
territorial corresponent del Departament d’Ensenyament l’endemà de la
conclusió del procés electoral. A aquesta documentació s’adjunten les
propostes de nomenament de la resta d’òrgans unipersonals de govern, així com
l’acta del Consell Escolar del centre en què el director ha donat coneixement
de la proposta. Article 11 Nomenament i cessament del director 11.1 Revisades les certificacions
de les actes del procés electoral, quan no hi ha cap vici que en comporti la
nul·litat, quan hi ha la majoria necessària en l’elecció, i una vegada
resoltes pel delegat territorial corresponent les impugnacions que s’hagin
pogut presentar, aquest nomena el director. 11.2 En el cas que el delegat
territorial resolgui la nul·litat del procés electoral, el director del
centre convoca noves eleccions. El procediment a seguir és el que amb
caràcter general s’ha descrit en els articles anteriors, si bé els terminis
seran establerts a la convocatòria específica per a aquell centre. 11.3 El director cessa en les
seves funcions a la fi del seu mandat, la durada del qual és de quatre anys,
o en deixar de complir les condicions necessàries per al seu nomenament. 11.4 El delegat o la delegada
territorial corresponent del Departament d’Ensenyament pot destituir el
director, amb l’audiència prèvia a l’interessat, a proposta raonada del
Consell Escolar del centre acordada per majoria de dos terços dels membres
que el constitueixen i que tenen dret de vot a aquests efecte. 11.5 Amb ocasió de la instrucció
d’un expedient disciplinari al director, el Departament d’Ensenyament pot
acordar la suspensió cautelar de les seves funcions, prèvia audiència al
director afectat, en els termes previstos en la normativa vigent en matèria
de règim disciplinari. En aquest supòsit assumeix les funcions de director el
cap d’estudis. En el procés d’instrucció de l’expedient es demanarà informe
al Consell Escolar del centre. 11.6 Quan en un expedient
disciplinari s’acrediti un incompliment de les funcions del director
constitutiu d’una falta tipificada com a greu o molt greu, i sense perjudici
de les altres sancions que es puguin imposar d’acord amb les normes de
caràcter general aplicables, el Departament d’Ensenyament determina la
destitució del director, prèvia notificació al Consell Escolar del centre i
amb audiència del director afectat. En aquest supòsit el delegat territorial
nomena un nou director del centre el nomenament del qual s’estén fins al 30
de juny. 11.7 El director pot presentar la
renúncia motivada abans de finalitzar el període pel qual fou nomenat. Perquè
la renúncia sigui efectiva ha de ser acceptada pel delegat territorial
corresponent del Departament d’Ensenyament, escoltat el Consell Escolar del
centre. Article 12 Nomenament, cessament i destitució dels altres òrgans unipersonals de
govern del centre 12.1 El delegat territorial nomena
els òrgans unipersonals de govern del centre designats pel director. 12.2 Aquests òrgans unipersonals
de govern cessen en les seves funcions en finalitzar el seu mandat, la durada
del qual és de quatre anys, o quan cessa el director que els va designar. 12.3 Els òrgans unipersonals de
govern a què fa referència aquest article poden presentar la renúncia
motivada al seu càrrec abans de finalitzar el període per al qual foren
nomenats. Perquè la renúncia sigui efectiva ha de ser acceptada pel delegat
territorial corresponent del Departament d’Ensenyament, escoltat el director
del centre. 12.4 El delegat o la delegada
territorial pot disposar la destitució en els seus càrrecs d’aquests òrgans
unipersonals de govern, a proposta del director, el qual haurà donat tràmit
de vista i audiència a l’interessat i ho haurà comunicat al Consell Escolar
del centre. Igualment, el Departament d’Ensenyament podrà disposar la
destitució o suspensió de qualsevol d’aquests òrgans unipersonals de govern
prèvia notificació al Consell Escolar, per les mateixes causes i amb els
mateixos requisits que els establerts per al director en els punts 5 i 6 de
l’article 11 d’aquest Decret, llevat de l’informe del Consell Escolar, que el
realitzarà el director. 12.5 Si durant el període de
mandat del director resta vacant el càrrec d’algun òrgan unipersonal de
govern, el director convoca una sessió del Consell Escolar del centre i
comunica la corresponent designació del substitut, la qual es tramet a la
delegació territorial corresponent del Departament d’Ensenyament per al seu
nomenament. Capítol IV Article 13 Nomenament, cessament i destitució dels òrgans unipersonals de coordinació 13.1 Es nomenaran per a exercir
les funcions dels òrgans unipersonals de coordinació els funcionaris docents,
en servei actiu i amb destinació definitiva al centre. Només per
insuficiència d’aquests, es cobriran la resta de llocs de coordinació amb
funcionaris docents que no tinguin destinació definitiva. En aquest cas el
nomenament s’estendrà, com a màxim, fins a l’inici del següent curs acadèmic.
13.2 Els òrgans unipersonals de
coordinació els nomena el director del centre. 13.3 El nomenament per exercir les
funcions corresponents als òrgans de coordinació s’estendrà, com a màxim,
fins a la data de la fi del mandat del director. 13.4 Als instituts d’educació
secundària, a les escoles d’arts i a les escoles oficials d’idiomes, el
nomenament de cap de departament didàctic s’efectua d’entre els professors
que formant part del departament tinguin la condició de catedràtic, escoltat
el departament. Si cap dels membres del departament no té la condició de
catedràtic, la proposta es farà d’entre tots els seus membres que reuneixin
els requisits de l’apartat 1. En aquest cas el nomenament s’estendrà, com a
màxim, fins a l’inici del següent curs acadèmic. 13.5 El director del centre pot
acceptar la renúncia motivada o disposar la destitució dels òrgans
unipersonals de coordinació abans de la fi del període per al qual han estat
nomenats, una vegada escoltat l’òrgan que en cada cas va intervenir en la
seva proposta de nomenament i amb audiència de l’interessat. 13.6 El director informa al Consell Escolar del centre i a la corresponent delegació territorial del nomenament, cessament i destitució dels òrgans unipersonals de coordinació. |
|
Òrgans col.legiats
de govern
Article 33. Els òrgans
collegiats de govern
Són òrgans collegiats de govern dels instituts d'educació secundària el Consell
Escolar del centre i el Claustre de professors.
Article 34. El Consell Escolar del centre
34.1 El Consell Escolar del centre és l'òrgan de participació de la comunitat
escolar en el govern dels instituts d'educació secundària i l'òrgan de
programació, seguiment i avaluació general de les seves activitats.
34.2 Són competències del consell escolar:
a) Elegir el director i conèixer la seva proposta de nomenament de l'equip
directiu.
b) Proposar al delegat territorial corresponent del Departament d'Ensenyament
la revocació del nomenament del director en la forma establerta en l'article
31.4 d'aquest Reglament.
c) Aprovar la creació d'altres òrgans de coordinació de l'institut i
assignar-los competències, sens perjudici de les funcions dels òrgans de
coordinació preexistents.
d) Decidir sobre l'admissió d'alumnes, dins el marc de la normativa vigent.
e) Resoldre els conflictes i imposar els correctius amb finalitat pedagògica en
matèria de disciplina d'alumnes, d'acord amb les normes que regulen els seus
drets i deures.
f) Establir les directrius per a l'elaboració del projecte educatiu de
l'institut, aprovar-lo i avaluar-ne el compliment.
g) Aprovar el pressupost del centre, fer-ne el seguiment i aprovar-ne la
liquidació.
h) Aprovar el Reglament de règim interior del centre.
i) Elaborar les directrius per a la programació i el desenvolupament de les
activitats escolars complementàries, de les activitats extraescolars i serveis,
si escau, amb la collaboració de les associacions de pares d'alumnes.
Aprovar-ne la programació i avaluar-ne l'execució.
j) Avaluar i aprovar la programació general del centre que, amb caràcter anual,
elabori l'equip directiu.
k) Avaluar i aprovar la memòria anual d'activitats del centre.
l) Establir els criteris sobre la participació del centre en activitats
culturals, esportives i recreatives, així com aquelles accions assistencials a
les quals el centre pot prestar la seva collaboració, escoltades les
associacions de pares i les associacions d'alumnes.
m) Establir les relacions de collaboració amb altres centres amb finalitats
culturals i educatives.
n) Promoure l'optimització de l'ús de les installacions i material escolar, i
la seva renovació, així com vetllar per la seva conservació.
o) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l'evolució del
rendiment escolar i elaborar un informe que s'inclou en la memòria anual.
p) Qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per disposició del Departament
d'Ensenyament.
|
DOGC núm. 3263 - 10/11/2000. Departament d'Ensenyament. DECRET 352/2000, de 7 de novembre, pel qual es regulen la constitució i composició del Consell Escolar i l'elecció, nomenament i cessament del director i dels altres òrgans unipersonals dels centres docents públics. (Pàg. 14418) Capítol II Article 2 Composició del Consell Escolar del centre 2.1 El Consell Escolar dels centres docents públics és compost per: a) El director, que n’és el president. b) El cap d’estudis. c) Un regidor o representant de l’Ajuntament del terme municipal en el qual es troba el centre. d) Un nombre determinat de professors elegits pel claustre de professors. e) Un nombre determinat d’alumnes i pares d’alumnes elegits entre ells. f) Un membre designat per l’associació de pares d’alumnes més representativa, d’acord amb el seu nombre d’associats. g) Un representant del personal d’administració i serveis del centre. h) El secretari del centre, o l’administrador, que actua de secretari del Consell Escolar, amb veu i sense vot. 2.2 En el cas dels centres que imparteixen com a mínim dues famílies professionals, o en què almenys el 25% de l’alumnat estigui cursant ensenyaments de formació professional específica o d’arts plàstiques i disseny, forma part del Consell Escolar un representant proposat per les organitzacions empresarials o institucions laborals presents en l’àmbit d’acció del centre, amb veu i sense vot. 2.3 El nombre de representants electes del professorat no pot ser inferior a un terç del total dels components del Consell Escolar. 2.4 El nombre de representants electes d’alumnes i de pares d’alumnes en conjunt, als quals fa referència l’apartat e) de l’article 2.1, no pot ser inferior a un terç del total dels components del Consell Escolar. En els col·legis d’educació infantil i primària no hi ha representació dels alumnes. En els centres que imparteixen exclusivament ensenyaments que duen a títols acadèmics amb equivalència universitària, a les escoles oficials d’idiomes i als centres que imparteixen ensenyaments exclusivament a alumnes majors de divuit anys, no hi ha representació dels pares dels alumnes. En la resta de centres el nombre de membres del sector serà parell i la representació és per parts iguals entre alumnes i pares d’alumnes. 2.5 En els col·legis d’educació especial el personal d’atenció educativa complementària es considera inclòs en el sector del personal d’administració i serveis. 2.6 El Consell Escolar del centre estableix el nombre de representants de cada sector respectant els criteris esmentats en els apartats anteriors d’aquest article. El president del Consell Escolar, o l’administració titular si el centre no és de la Generalitat de Catalunya, notifica la configuració del mateix al delegat territorial corresponent del Departament d’Ensenyament. No es pot modificar la configuració del Consell Escolar del centre durant els tres cursos acadèmics següents a aquell en què és determinada. 2.7 Quan en l’ordre del dia s’incloguin temes o qüestions relacionades amb l’activitat normal del centre i que estiguin sota la tutela o responsabilitat immediata d’algun membre de la comunitat educativa que no sigui membre del Consell Escolar, se’l podrà convocar a la sessió per tal que informi sobre el tema o la qüestió corresponent. El subdirector o el cap d’estudis de formació professional assisteixen a les sessions del Consell Escolar en què a l’ordre del dia s’inclogui algun assumpte relacionat amb els ensenyaments professionals, amb veu i sense vot. Article 3 Procediment d’elecció dels membres del Consell Escolar del centre 3.1 Les eleccions per a la constitució inicial o renovació parcial dels membres del Consell Escolar les convoca el director del centre amb un mínim de quinze dies hàbils d’antelació, preferentment en dies diferents per a cadascun dels sectors de la comunitat escolar (professors, alumnes, pares d’alumnes i personal d’administració i serveis), dins les dates previstes a aquest efecte. Dins els quinze dies esmentats, els candidats poden donar a conèixer les seves propostes utilitzant mitjans que no interfereixin la marxa ordinària del centre. 3.2 Les eleccions a membres dels sectors electius s’efectuen dins les dates que a aquest efecte fixi el Departament d’Ensenyament. 3.3 Amb relació als candidats dels diferents sectors: a) Són candidats els alumnes i els professors del centre, els pares o tutors dels alumnes i el per sonal d’administració i serveis que presentin la seva candidatura al president de la mesa electoral corresponent amb cinc dies d’antelació al dia de l’elecció. b) Aquells qui, en un mateix centre, formen part de més d’un sector de la comunitat escolar només poden presentar-se com a candidats per a un dels sectors. c) Si el nombre de candidats a membres del Consell Escolar d’un determinat sector és inferior al nombre de llocs a cobrir, tots els membres del sector corresponent passen a ser elegibles. Si el membre elegit en aquestes circumstàncies és un professor o un membre del personal d’administració i serveis, haurà d’assumir el nomenament. Si és un pare d’alumne o un alumne i no vol assumir-lo, es farà una segona votació, i si el nou membre elegit tampoc no vol assumir-lo, el lloc quedarà vacant fins a la convocatòria següent. 3.4 En el cas de centres de nova creació en els que es constitueix per primera vegada el Consell Escolar, el director convoca eleccions per a cobrir tots els llocs del Consell Escolar. A la primera renovació parcial posterior a la constitució inicial es substituiran la meitat dels membres dels sectors representants dels professors i dels alumnes i pares d’alumnes. Aquesta primera renovació no es durà a terme abans que no hagi transcorregut, com a mínim, un any des de la constitució inicial. El Consell Escolar decideix per majoria absoluta els criteris per determinar els membres de cada sector afectats per la renovació parcial o bé decideix directament, també per majoria absoluta, quins són els membres concrets de cada sector afectats per la renovació parcial. En el cas que no s’assoleixi la majoria exigida, s’aplicaran els següents criteris: a) Sector professorat: els afectats per la renovació parcial són successivament els de més recent destinació al centre, els de menys antiguitat com a funcionari de carrera, al cos actual, i els de menys edat. b) Sector d’alumnes i pares d’alumnes: els afectats per la renovació són els alumnes i pares d’alumnes que, atesa l’edat i curs escolar dels alumnes, abans tinguin previst deixar d’ésser membres de la comunitat educativa del centre. En cas que coincideixin diversos membres, s’efectuarà un sorteig. 3.5 Amb relació a les meses electorals: Per a cada sector de la comunitat escolar es constitueix una mesa electoral presidida pel director, encarregada d’aprovar el cens electoral, publicar amb tres dies d’antelació a la votació la relació de candidats, organitzar la votació, fer l’escrutini i fer constar en acta pública els resultats de la votació, així com resoldre els dubtes i reclamacions que puguin presentar-se. a) Per a l’elecció dels representants dels professors, la mesa electoral estarà formada pel director, pel professor amb més antiguitat al centre i pel professor amb menys antiguitat, que actua de secretari. Quan coincideixin professors de la mateixa antiguitat, en forma part el de major o menor edat, respectivament. b) Per a l’elecció dels representants dels pares d’alumnes la mesa electoral està formada pel director i per dos pares designats per sorteig entre tots els pares o tutors del cens. c) Per a l’elecció dels representants dels alumnes, la mesa electoral està formada pel director i per dos alumnes designats per sorteig entre els alumnes del centre. d) Per a l’elecció del representant del personal d’administració i serveis la mesa electoral està formada pel director, el secretari i el membre amb més antiguitat en el centre del personal d’administració i serveis. Quan coincideixi personal de la mateixa antiguitat, en formarà part el de major edat. 3.6 Amb relació als censos electorals: a) Formen part del cens
electoral dels professors tots els membres del claustre. b) Formen part del cens electoral dels pares d’alumnes tots els pares i les mares en exercici de la pàtria potestat, o els tutors legals, els fills o els pupils dels quals estiguin matriculats al centre en el moment de la convocatòria de les eleccions. c) Formen part dels cens electoral dels alumnes tots els que estiguin matriculats al centre al moment de la convocatòria d’eleccions. d) Forma part del cens electoral del sector de representants del personal d’administració i serveis tot el personal d’administració i serveis funcionari o contractat per l’administració titular, o per l’administració local en el cas dels col·legis d’educació infantil i primària, i que presta serveis al centre, i el personal a què fa referència l’article 2.5. e) El director farà públic al tauler d’anuncis els censos electorals de cada sector al moment de la convocatòria de les eleccions. Així mateix, obrirà un termini de tres dies per a la presentació de reclamacions en relació als censos electorals i prendrà les mesures per a la resolució de les reclamacions de tal manera que els censos definitius, que aproven les respectives meses electorals, es facin públics amb una antelació de set dies respecte a la data de les eleccions de cada sector. 3.7 Amb relació a les eleccions del sector de representants dels professors: a) Poden ser candidats tots els membres del claustre. b) L’elecció s’efectua en una sessió extraordinària del claustre, convocada amb aquest únic punt en l’ordre del dia. c) Cada professor pot votar, com a representants d’aquest sector, un nombre màxim de candidats igual al nombre de representants d’aquest sector al Consell Escolar. 3.8 Amb relació a les eleccions del sector de representants dels pares d’alumnes: a) Poden ser candidats els pares i les mares o els tutors d’alumnes del centre que exerceixin la pàtria potestat o la tutela d’aquests i figurin en el corresponent cens electoral. Les candidatures poden presentar-se acompanyades de l’aval d’una associació de pares d’alumnes o d’una relació de pares que avalin el candidat. b) Les associacions de pares d’alumnes o els grups de pares que avalin un candidat poden designar-ne un, d’entre ells, que actuï a la mesa electoral com a supervisor. c) El nombre màxim de candidats que pot ser votat per cada elector, en el cas de pares d’alumnes, com a representants corresponents a aquest sector, és igual al nombre de representants d’aquest sector al Consell Escolar. 3.9 Amb relació a les eleccions del sector de representants dels alumnes: a) Poden ser candidats els alumnes del centre que figurin en el corresponent cens electoral. Les candidatures poden presentar-se acompanyades de l’aval d’una associació d’alumnes o d’una relació d’alumnes que avalin el candidat. b) Les associacions d’alumnes o els grups d’alumnes que avalin un candidat poden designar-ne un, d’entre ells, que actuï a la mesa electoral com a supervisor. c) El nombre màxim de candidats que pot votar cada elector, en el cas dels alumnes, com a representants corresponents a aquest sector, és igual al nombre de representants d’aquest sector al Consell Escolar. 3.10 Amb relació a les eleccions del sector de representants del personal d’administració i serveis: a) Poden ser candidats tots els membres del personal d’administració i serveis. b) Cada membre pot votar, com a representants d’aquest sector, un candidat. 3.11 El director precisarà a la convocatòria de les eleccions les hores de votació de cada sector d’acord amb les característiques del centre i la possibilitat horària dels electors, per tal d’afavorir i garantir l’exercici del dret de vot. 3.12 Les votacions són personals, directes i secretes. No s’admetrà la delegació de vot ni el vot per correu. En el cas dels pares d’alumnes, poden votar el pare i la mare o tutor respectiu, llevat que la pàtria potestat de l’alumne estigui conferida en exclusiva a un dels pares, cas en el qual només aquest tindrà dret de vot. 3.13 La condició de membre electe del Consell Escolar del centre s’adquireix per quatre anys. Cada dos anys es renova la meitat dels membres representants dels sectors de professors, i de pares d’alumnes i alumnes, sens perjudici que es puguin cobrir d’immediat les vacants que es produeixin. La vacant que es produeixi en el Consell Escolar, ha de ser ocupada pel procediment establert al Reglament de règim interior del centre. Si aquest no ho preveu, la vacant és ocupada pel següent candidat més votat en les darreres eleccions. Si no hi ha més candidats per cobrir la vacant, aquesta queda sense cobrir fins a la propera renovació del Consell Escolar. El nou membre ha de ser nomenat per al temps que li restava del mandat a la persona que ha causat la vacant. 3.14 Una
vegada finalitzats aquests processos electorals es constitueix el Consell
Escolar del centre en el termini de quinze dies a partir de l’última elecció
i es procedeix a la constitució de les comissions previstes al corresponent
Reglament orgànic i al Reglament de règim interior del centre. El secretari
estendrà acta de la constitució del Consell Escolar. El president del Consell
Escolar, o l’administració titular, si el centre no és de la Generalitat de
Catalunya, tramet al delegat territorial corresponent del Departament d’Ensenyament
còpia de l’acta de constitució. |
|
a) El consell escolar del centre es reuneix preceptivament una vegada al
trimestre i sempre que el convoca el seu president o ho sollicita almenys un
terç dels seus membres. A més, preceptivament, es farà una reunió a l'inici del
curs i una al final.
b) Es procurarà que les decisions del Consell Escolar es prenguin per consens.
Si no és possible arribar a un acord es determinarà la decisió per majoria dels
membres presents, llevat dels casos que la normativa determini una altra
majoria qualificada.
c) La convocatòria de les reunions ordinàries i extraordinàries serà tramesa
pel director, amb antelació suficient, juntament amb la documentació necessària
que hagi de ser objecte de debat, i, si s'escau, d'aprovació.
Article 38. Comissions específiques del Consell Escolar del centre
38.1 Al si del Consell Escolar es constitueix una Comissió Econòmica, integrada
pel director, que la presideix, el secretari o l'administrador, un professor,
un pare d'alumne i un alumne, designats pel Consell Escolar del centre d'entre
els seus membres. En els centres que siguin de titularitat d'altres poders
públics, en formarà part el seu representant membre del Consell Escolar del
centre.
La Comissió Econòmica té les competències que expressament li delega el Consell
Escolar. L'aprovació del pressupost i la fiscalització dels comptes anuals del
centre no són delegables.
38.2 a) Al si del Consell Escolar del centre es constitueix una Comissió
permanent integrada pel director, que la presideix, el cap d'estudis i sengles
representants del professorat, dels pares d'alumnes i dels alumnes, designats
pel Consell Escolar del centre entre els seus membres. De la Comissió Permanent
en forma part el secretari o l'administrador, si s'escau, amb veu i sense vot.
b) El Consell Escolar del centre no pot delegar en la Comissió Permanent les
competències referides a l'elecció i el cessament de director, les de creació
d'òrgans de coordinació, les d'aprovació del projecte educatiu, del pressupost
i la seva liquidació, del Reglament de règim interior i de la programació
general anual, ni les de resolució de conflictes i imposicions de correctius
amb finalitat pedagògica en matèria de disciplina d'alumnes.
38.3 El Reglament de règim interior de cada centre pot establir d'altres
comissions específiques del Consell Escolar del centre. Els components
d'aquestes comissions són designats pel Consell Escolar del centre d'entre els
seus membres.
Així mateix, el Consell Escolar podrà autoritzar la collaboració d'altres
membres de la comunitat educativa quan sigui d'interès per als objectius de la
comissió.
38.4 Són funcions de les comissions estudiar aspectes de l'àmbit del Consell
que se'ls sollicitin o considerin convenient aportar, informar-ne al Consell i
elevar-hi propostes, així com desenvolupar les tasques que el Consell li
encomani.
Article 39. El Claustre de
professors
39.1 El Claustre de professors és l'òrgan propi de participació d'aquests en la
gestió i la planificació educatives de l'institut. Està integrat per la
totalitat dels professors que hi presten serveis i el presideix el director.
Els professors que, designats pel Departament d'Ensenyament a proposta dels
ordinaris diocesans de l'Església catòlica, o designats per les esglésies o
comunitats pertanyents a la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques
d'Espanya, la Federació de Comunitats Israelites d'Espanya o la Comissió
Islàmica d'Espanya, que imparteixin ensenyaments de les seves respectives
religions als instituts d'educació secundària dependents del Departament
d'Ensenyament formaran part del Claustre de professors del centre.
Com a membres del Claustre de professors, aquests seran electors i elegibles en
les eleccions de representants dels professors al Consell Escolar del centre.
Com a membres del Consell Escolar del centre poden ser membres de les
comissions constituïdes al seu si.
39.2 Són funcions del Claustre de professors:
a) Participar en l'elaboració del projecte educatiu del centre.
b) Informar i aportar propostes al Consell Escolar del centre i a l'equip
directiu sobre l'organització i la programació general del centre, i per al
desenvolupament de les activitats escolars complementaries i de les
extra-escolars.
c) Establir criteris per a l'elaboració del projecte curricular del centre,
aprovar-lo, avaluar-ne l'aplicació i decidir-ne possibles modificacions.
d) Elegir els seus representants al Consell Escolar del centre.
e) Informar del nomenament dels professors-tutors.
f) Emetre informe favorable sobre la proposta de creació d'altres òrgans de
coordinació abans que el director no la presenti al Consell Escolar del centre.
g) Fixar i coordinar les funcions d'orientació i tutoria dels alumnes.
h) Promoure iniciatives en l'àmbit de l'experimentació i la investigació
pedagògiques, i en el de la formació del professorat de l'institut.
i) Analitzar i valorar els resultats de l'avaluació dels alumnes i del centre
en general.
j) Aportar al Consell Escolar del centre criteris i propostes per a
l'elaboració del Reglament de règim interior.
k) Aportar a l'equip directiu criteris pedagògics sobre distribució horària del
pla d'estudis del centre, la utilització racional de l'espai escolar comú i de
l'equipament didàctic en general.
l) Conèixer les candidatures a la direcció i els programes presentats pels
candidats.
m) Qualsevol altra que li sigui encomanada per disposició del Departament
d'Ensenyament.
Article 40. Funcionament del Claustre de professors
40.1 El Claustre es reuneix preceptivament una vegada cada dos mesos amb
caràcter ordinari i sempre que el convoqui el director o ho solliciti un terç,
almenys, dels seus membres. És preceptiu que el claustre es reuneixi al
començament i al final de cada curs escolar.
L'assistència al Claustre és obligatòria per a tots els seus membres.
40.2 El secretari o l'administrador del centre estén acta de cada sessió del
Claustre, la qual, una vegada aprovada, passa a formar part de la documentació
general del centre.
Article 41. Normes generals de funcionament dels òrgans collegiats de govern
El funcionament dels òrgans collegiats s'ajusta a allò que disposa la Llei
13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de
l'Administració de la Generalitat de Catalunya, en allò que no sigui regulat
expressament per una altra norma específica.
El Reglament de règim interior de l'institut pot precisar normes concretes de
funcionament no regulades en altres normes.
Secció 4
Òrgans de coordinació
Article 42. Òrgans de coordinació
42.1 Són òrgans de coordinació dels instituts d'educació secundària els
següents:
a) Collegiats: els departaments didàctics.
b) Unipersonals: els caps de departament, el coordinador d'activitats i serveis
escolars i, quan s'escaigui, el coordinador d'educació secundària obligatòria,
el coordinador de batxillerat i el coordinador de formació professional.
El reglament de règim interior de l'institut pot determinar l'existència
d'altres òrgans unipersonals de coordinació d'entre els següents: el
coordinador de cicle, el coordinador informàtic, el coordinador lingüístic i
aquells previstos en el paràgraf anterior que, d'acord amb aquest reglament, no
siguin preceptius, tot tenint en compte la disponibilitat de personal i la
dotació horària reservada a les tasques de coordinació.
42.2 El conjunt de professors que imparteixen docència a un grup d'alumnes
constitueix l'equip docent de grup per tal d'actuar coordinadament en
l'establiment de criteris per garantir la correcta convivència del grup
d'alumnes, la resolució de conflictes quan s'escaigui i la informació als pares
o tutors. Aquest equip docent es constitueix en junta d'avaluació per fer el
seguiment dels aprenentatges i adoptar les decisions resultants d'aquest
seguiment.
El professor tutor coordina a l'equip docent de grup.
Article 43. Els departaments didàctics
43.1 En els instituts d'educació secundària es constitueixen departaments
didàctics en funció de les àrees curriculars de l'educació secundària
obligatòria, en e