Departament d'Ensenyament. DECRET 198/1996, de 12 de juny, pel qual s'aprova
el reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen
educació infantil i primària. DOGC Núm. 2218 - 14/06/1996 (Pàg. 5822)
<<S'han
introduït les modificacions regulades pel DECRET 352/2000, de 7 de
novembre, pel qual es regulen la constitució i composició del Consell Escolar i
l'elecció, nomenament i cessament del director i dels altres òrgans
unipersonals dels centres docents públics. DOGC núm. 3263 - 10/11/2000. Dep.d'Ens. (Pàg. 14418): " Queden
derogats: Els articles 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 34, 35, 53.1, 53.3,
54 del Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació
infantil i primària, aprovat pel Decret 198/1996, de 12 de juny, i les
disposicions addicionals primera i quarta de l’esmentat Decret.">>
| ATENCIÓ: S'ha de tenir en compte: DOGC núm. 4161 - 25/06/2004. DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ. DECRET 317/2004, de 22 de juny, pel qual es regulen la constitució i la composició del consell escolar, la selecció del director o de la directora i el nomenament i el cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics. (Pàg. 12245) ... es torna a modificar el decret 352/2000... |
La Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu, ha reestructurat el conjunt d'aquest sistema. Entre les línies fonamentals d'aquest canvi destaca l'establiment de l'educació infantil i l'educació primària com a noves etapes dels ensenyaments de règim general en el nou sistema educatiu.
El títol IV disposa que els poders públics donaran una atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixin la qualitat i la millora de l'ensenyament. Destaca específicament la programació docent, els recursos educatius i la funció directora. En el desenvolupament d'aquest conjunt de factors, els centres docents juguen un paper cabdal completant i desenvolupant el currículum dels nivells, etapes i cicles en el marc de la nova programació docent. Igualment, s'atorga un major grau d'autonomia pedagògica i organitzativa als centres i disposa l'autonomia de la seva gestió econòmica en els termes establerts en les lleis.
D'altra banda, la Llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l'avaluació i el govern dels centres docents, a l'objecte que l'activitat educativa s'adeqüi als principis i finalitats establerts a la Llei orgànica general del sistema educatiu, estableix que els poders públics fomentaran la participació de la comunitat educativa en l'organització i el govern dels centres docents i en la definició del seu projecte educatiu i recolzaran el funcionament dels òrgans de govern alhora que aprofundeix els principis d'autonomia dels centres docents.
Sota els principis expressats, la nova normativa regula al seu títol 2 el consell escolar del centre i el claustre de professors com a òrgans de govern dels centres docents públics. Reforça la participació de pares, alumnes i professors en la vida dels centres a través d'aquests òrgans i també reforça la importància dels òrgans de govern en augmentar el seu grau d'autonomia. Actualitza la regulació dels òrgans unipersonals dels centres, disposa quins són els requisits per exercir la funció directiva, el nou model d'elecció del director i les seves competències, així com els de la resta d'òrgans unipersonals.
És necessària, doncs, l'elaboració d'un Reglament orgànic dels centres docents d'educació infantil i primària que reguli de forma ordenada i sistemàtica l'estructura d'organització i gestió d'aquests centres i el seu règim acadèmic, recollint els nous principis d'actuació i organització establerts en la normativa indicada. Aquest Reglament recull tots aquells aspectes necessaris per al funcionament dels centres juntament amb la específica organització dels centres integrats en les zones escolars rurals.
En virtut d'això, a proposta del conseller d'Ensenyament, vist l'informe del Consell Escolar de Catalunya, vist l'informe favorable de la Comissió de Govern Local, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
Article únic. S'aprova el Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació infantil i primària, que figura com a annex d'aquesta disposició.
Disposicions addicionals
-1 Nomenament dels òrgans de govern en determinats casos
1.1 En els centres docents inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret que siguin de nova creació el delegat territorial corresponent del Departament d'Ensenyament nomena el director i, si s'escau, el cap d'estudis i el secretari, a proposta del director, per un període de tres anys.
Els òrgans unipersonals de govern hauran de reunir els requisits establerts amb caràcter general, llevat de l'exigència de la destinació definitiva al centre.
1.2 En els centres docents inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret en els quals es doni bé el supòsit d'absència de candidats a director o bé el que cap d'aquests no obtingui la majoria exigida per al seu nomenament, el delegat territorial corresponent del Departament d'Ensenyament nomena director un mestre, que independentment del centre al qual estigui destinat, reuneixi els requisits establerts a les lletres a) i c) del punt 1 de l'article 23 del Reglament que figura a l'annex d'aquesta disposició, el qual exerceix les funcions per un període de quatre anys. El director proposarà al delegat territorial el nomenament del cap d'estudis i secretari, quan correspongui.
1.3 En els centres inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret, quan el delegat territorial corresponent del Departament d'Ensenyament disposi el cessament del director, o aquest càrrec quedi vacant per qualsevol altre motiu, en nomenarà un el mandat del qual s'estendrà fins a la següent convocatòria general d'elecció de directors.
En aquest supòsit, el nou director proposarà al delegat territorial el nomenament de la resta de membres de l'equip directiu.
-2 Estructura d'organització i gestió en centres específics El Departament d'Ensenyament regula el funcionament i l'estructura d'organització i gestió dels centres d'educació especial i dels col·legis d'educació infantil i primària amb característiques específiques i en determina, si escau, els seus òrgans de govern i de coordinació.
El Departament d'Ensenyament, de manera excepcional, podrà modificar l'estructura de càrrecs directius quan en un centre es donin circumstàncies singulars que ho justifiquin.
-3 Composició inicial del consell escolar del centre
En els col·legis d'educació infantil i primària de nova creació, el Departament d'Ensenyament fixa la composició inicial del consell escolar, d'acord amb l'estructura de l'oferta d'ensenyament del col·legi prevista en la planificació general.
-4 Nomenament i cessament dels òrgans unipersonals de govern dels col·legis d'educació infantil i primària de titularitat pública diferent del Departament d'Ensenyament
Als col·legis d'educació infantil i primària els titulars dels quals siguin corporacions locals o entitats públiques, l'àmbit d'actuació de les quals se circumscrigui al territori de Catalunya, les funcions que el Reglament que figura a l'annex del present Decret atribueix al delegat territorial corresponent del Departament d'Ensenyament, en relació amb el nomenament i cessament del director i de la resta de l'equip directiu, s'entenen referides al titular públic promotor.
-5 Retribucions complementàries dels òrgans unipersonals
La fixació de les retribucions complementàries dels òrgans unipersonals de govern dels centres compresos en aquest Decret l'efectua el Govern, a proposta dels consellers d'Economia i Finances i d'Ensenyament.
-6 Col·legis d'educació primària i artística
6.1 En els centres que es determini, es podran impartir conjuntament ensenyaments d'educació primària i de música i dansa, dels previstos a l'article 39.5 de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu, amb programes d'ensenyament destinats a preparar l'alumne/a per a l'accés al grau mitjà dels ensenyaments corresponents.
6.2 El Departament d'Ensenyament regularà el funcionament i l'estructura d'organització i gestió d'aquests centres.
Disposicions transitòries
-1 Transformació en col·legis d'educació infantil i primària Els centres d'educació preescolar i els col·legis d'educació general bàsica es transformen en col·legis d'educació infantil i primària.
A l'inici del curs següent al d'entrada en vigor d'aquest Decret els centres d'educació infantil i primària adapten llur estructura a les previsions del Reglament que figura a l'annex d'aquesta disposició.
-2 Impartició dels ensenyaments que s'extingeixen
Els col·legis d'educació infantil i primària imparteixen els ensenyaments d'educació general bàsica fins a la seva extinció, d'acord amb el que disposa el Decret 154/1992, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el calendari d'aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu a Catalunya, i el Decret 209/1994, de 26 de juliol, de modificació del calendari d'aplicació i de l'adequació dels concerts educatius vigents a la nova ordenació del sistema educatiu a Catalunya.
-3 Adaptació de les zones escolars rurals
Durant el curs següent al de l'entrada en vigor d'aquest Decret, les zones escolars rurals actualment existents adapten llur estructura a les previsions de l'esmentat Reglament.
-4 Òrgans de govern
4.1 Els òrgans unipersonals de govern nomenats d'acord amb allò previst en el Decret 87/1986, de 3 d'abril, pel qual es regulen els òrgans de govern dels centres públics d'ensenyament de nivell no universitari de Catalunya, continuen en exercici dels seus càrrecs fins a la data de finalització del seu nomenament.
4.2 Els òrgans unipersonals de govern, el termini de mandat dels quals va ser prorrogat per la Llei orgànica 7/1995, de 29 de juny, per la qual es prorroga el termini del mandat dels òrgans unipersonals de govern dels centres docents sostinguts amb fons públics, continuen en el exercici dels seus càrrecs fins a la data de finalització de la seva pròrroga.
4.3 Els consells escolars elegits d'acord amb el que disposa el Decret 87/1986, de 3 d'abril, pel qual es regulen els òrgans de govern dels centres públics d'ensenyament de nivell no universitari de Catalunya, continuaran en exercici de les seves funcions fins a la finalització del termini per al qual van ser elegits.
-5 Renovació parcial dels membres del consell escolar del centre
La primera renovació parcial dels membres electes dels consells escolars, representants del sector dels professors i del sector dels pares d'alumnes, s'efectuarà amb els següents criteris:
a) Si el nombre total de membres electes del respectiu sector és parell, es renovarà la meitat dels membres.
b) Si el nombre total de membres electes del respectiu sector és senar, el nombre de membres a renovar serà l'arrodoniment per defecte de la meitat del nombre total.
c) El consell escolar del centre decideix per majoria absoluta els criteris per determinar els membres concrets de cada sector afectats per la renovació. Si no s'assoleix la majoria exigida, els criteris són:
1. Sector professorat: els membres afectats per la renovació són successivament els de més recent destinació definitiva al centre, els de menys antiguitat al cos de mestres i els de menys edat.
2. Sector pares d'alumnes: els membres afectats per la renovació són els pares que, atesa l'edat i el curs escolar dels seus fills, deixin abans de ser membres de la comunitat educativa. En cas de coincidència de criteri es procedirà a efectuar un sorteig.
Disposicions derogatòries
-1 Queden derogades les següents disposicions:
a) El Decret 87/1986, de 3 d'abril, pel qual es regulen els òrgans de govern dels centres públics d'ensenyament de nivell no universitari de Catalunya, i el Decret 103/1992, d'11 de maig, pel qual es modifica l'anterior, en tot allò que fa referència als centres docents regulats pel present Decret.
b) El Decret 195/1988, de 27 de juliol, sobre la constitució de zones escolars rurals per a centres públics d'ensenyament primari.
c) El Decret 38/1990, de 2 de febrer, pel qual es regula el procediment d'assignació o canvi de denominació específica dels centres docents públics dependents del Departament d'Ensenyament, pel que fa als centres docents regulats per aquest Decret.
d) L'Ordre de 6 d'abril de 1990, per la qual s'estableixen les funcions dels òrgans de govern de les zones escolars rurals.
e) L'Ordre de 15 d'octubre de 1981, sobre el procediment d'utilització de les instal·lacions dels centres docents públics, modificada per l'Ordre de 3 de febrer de 1982, pel que fa als centres regulats en aquest Decret.
f) La Resolució de 15 de febrer de 1982, que desplega l'Ordre de 15 d'octubre de 1981, pel que fa al procediment d'utilització de les instal·lacions dels centres docents públics d'EGB i preescolar.
-2 No són d'aplicació als col·legis d'educació infantil i primària les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposin al que disposa aquest Decret.
Disposició final
S'autoritza el conseller d'Ensenyament per dictar les disposicions d'execució i desplegament del que estableix aquest Decret.
Barcelona, 12 de juny de 1996
Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya
Josep Xavier Hernández i Moreno, Conseller d'Ensenyament Annex
REGLAMENTorgànic dels centres docents públics que imparteixen educació infantil i primària. Títol 1 Dels col·legis d'educació infantil i primària. Capítol 1 Disposicions de caràcter general Secció 1 Règim administratiu
Article 1
1.1 Els centres docents públics en què s'imparteix l'educació educació infantil i primària són institucions escolars en què es desenvolupen el procés
d'ensenyament-aprenentatge i de formació dels alumnes, i les activitats d'innovació de la pràctica educativa i de formació i perfeccionament del personal docent, els quals tenen la denominació genèrica de col·legis d'educació infantil i primària.
1.2 Els col·legis d'educació infantil i primària, la titularitat dels quals correspongui al Departament d'Ensenyament, són centres docents públics arrelats en el seu entorn i context cultural, amb un projecte educatiu propi obert a la col·lectivitat i amb autonomia de gestió i funcionament.
1.3 L'estructura d'organització i gestió i els òrgans de govern i de coordinació dels col·legis d'educació infantil i primària es regeixen pel que es disposa en aquest Reglament, sens perjudici d'altres normes que els siguin d'aplicació.
Article 2 . Ensenyaments que s'imparteixen en els col·legis d'educació infantil i primària
Als col·legis d'educació infantil i primària s'hi imparteixen els ensenyaments següents:
a) Parvulari.
b) Educació primària.
Article 3 . Creació, supressió i modificació dels col·legis d'educació infantil i primària del Departament d'Ensenyament
3.1 La creació i supressió dels col·legis d'educació infantil i primària correspon al Govern de la Generalitat, a proposta del conseller d'Ensenyament.
3.2 El Departament d'Ensenyament pot modificar la composició i característiques dels col·legis existents, en funció de la planificació escolar.
Article 4 . Creació, modificació i supressió dels col·legis d'educació infantil i primària de titularitat d'altres poders públics
4.1 La creació, modificació i supressió de col·legis d'educació infantil i primària la titularitat pública dels quals no correspon al Departament d'Ensenyament s'efectua mitjançant conveni entre l'administració promotora i el Departament d'Ensenyament.
4.2 El Departament d'Ensenyament pot subscriure convenis amb les administracions titulars de col·legis d'educació infantil i primària per al finançament de llurs centres.
Article 5 . Tipologia dels col·legis d'educació infantil i primària
5.1 Atenent l'estructura de l'oferta educativa, d'acord amb la planificació escolar, s'estableix la següent tipologia funcional dels col·legis d'educació infantil i primària:
a) Col·legi d'estructura lineal: col·legi l'oferta del qual és, almenys, d'una línia de parvulari i d'educació primària. b) Col·legi d'estructura cíclica: col·legi d'estructura inferior a la lineal, organitzat cíclicament amb oferta almenys d'una unitat en parvulari i en cada cicle d'educació primària.
c) Col·legi d'estructura unitària: col·legi d'estructura inferior a la cíclica, organitzat per nivells amb oferta d'una unitat, almenys, per nivell educatiu, o d'organització global en unitat única.
5.2 S'entén per línia el conjunt format per una unitat de cada curs dels que integren cada nivell educatiu. S'entén per unitat el grup d'alumnes que segueixen llurs currículums de forma conjunta durant un determinat curs escolar i amb un únic tutor.
Article 6 . Denominació específica dels col·legis d'educació infantil i primària
6.1 Els col·legis dependents del Departament d'Ensenyament tenen la denominació específica que estableix l'esmentat Departament escoltats els municipis respectius. La denominació específica pot ésser modificada a proposta del consell escolar del centre, que s'hi ha de mostrar favorable per una majoria de dos terços dels membres que els constitueixen. La proposta de modificació s'acompanya d'un informe del consell escolar en el qual es justifica la conveniència del canvi de denominació específica i s'hi exposen els mèrits que concorren en la denominació proposada i de l'informe favorable de l'Ajuntament on s'emplaça el col·legi. Excepcionalment, el Departament d'Ensenyament pot denegar la modificació de denominació específica quan concorrin circumstàncies justificatives que així ho requereixin.
6.2 Els centres dependents d'altres poders públics tenen la denominació específica que es determina en llur conveni de creació.
Aquesta denominació específica pot ésser modificada, a proposta de l'administració titular, mitjançant la subscripció d'una addenda al corresponent conveni de creació del centre.
6.3 No poden existir en el mateix municipi col·legis amb la mateixa denominació específica.
Article 7 . De l'ús dels centres
7.1 Els ajuntaments tenen cura de l'ús social dels edificis i les instal·lacions dels col·legis d'educació infantil i primària fora de l'horari escolar i durant el període de vacances escolars, d'acord amb la normativa que estableixin, la qual haurà de garantir també, en tot cas, el desenvolupament de les activitats incloses en la programació general anual del centre que es realitzin fora d'aquest horari escolar.
En tot cas, els ajuntaments hauran d'adoptar les mesures oportunes en matèria de vigilància, manteniment i neteja dels locals i les instal·lacions, de tal manera que aquestes dependències quedin en perfecte estat per al seu ús posterior per l'alumnat en les seves activitats ordinàries.
7.2 Les associacions de pares d'alumnes poden realitzar en els col·legis d'educació infantil i primària les seves activitats i programes de formació, de la manera que estigui establerta a la normativa vigent.
7.3 En tot cas, cal garantir el normal desenvolupament de les activitats del col·legi.
Secció 2 Règim acadèmic
Article 8 . Els projectes educatiu, curricular i la programació general.
El Departament d'Ensenyament dicta les instruccions adients i presta l'ajut i assessorament corresponent per facilitar l'elaboració dels documents següents:
a) El projecte educatiu, del qual en forma part el projecte lingüístic.
b) El projecte curricular, que completa i desplega el currículum establert pel Govern de la Generalitat.
c) El Reglament de règim interior.
d) La programació general del centre, de caràcter anual, en el marc del projecte educatiu i del projecte curricular, i la memòria anual.
Article 9 . El projecte educatiu
9.1 L'equip directiu elaborarà el projecte educatiu del centre d'acord amb les directrius establertes pel consell escolar i tenint en compte les propostes que realitza el claustre de professors, el qual és avaluat i aprovat pel consell escolar.
El projecte educatiu de centre s'ha d'adequar a allò que disposa el Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria a Catalunya.
9.2 El projecte educatiu del centre té per finalitat plasmar de forma coherent l'acció educativa adoptada després d'una anàlisi de la pròpia realitat i del context socioeconòmic i cultural on el centre desenvolupa la seva acció formativa. Ha de garantir que la intervenció pedagògica sigui coherent, coordinada, progressiva i assumida pel conjunt de la comunitat escolar del centre, i s'haurà de fer públic.
9.3 El projecte educatiu especifica les finalitats i les opcions educatives bàsiques que es pretenen per al conjunt de l'alumnat, tenint en compte la diversitat de condicions personals, necessitats i interessos, i inclou:
a) Els trets d'identitat
del centre.
b) Principis pedagògics, entesos com la inclusió completa i concreta de les finalitats establertes pels ensenyaments de l'educació infantil i de l'educació primària, desenvolupant i prioritzant les més significatives segons les característiques del centre i especialment de l'alumnat, adequant-les a la pròpia realitat.
c) Principis organitzatius, entesos com els criteris generals que s'estableixin respecte de l'organització i la gestió dels recursos humans, materials i funcionals, així com l'optimització de les instal·lacions i l'equip escolar, les relacions i col·laboracions amb d'altres centres i institucions.
d) Projecte lingüístic.
9.4 El projecte lingüístic recull els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre. En el projecte lingüístic queda definit:
a) El tractament de la llengua catalana i, si s'escau, de l'aranès com a llengua vehicular i d'aprenentatge.
b) El procés d'ensenyament-aprenentatge de la llengua castellana.
c) Les diferents opcions en referència a les llengües estrangeres.
d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament i aprenentatge de les llengües a la realitat sociolingüística del centre globalment i individual.
Article 10 . El projecte curricular
10.1 El projecte curricular, sota la supervisió del cap d'estudis, és elaborat pel claustre de professors, el qual l'avalua, l'aprova i decideix, si escau, la seva modificació.
El projecte curricular de centre s'ha d'adequar al Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria a Catalunya, i al Decret 95/1992, de 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenació curricular de l'educació primària, el Decret 94/1992, de 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenació curricular de l'educació infantil, i al Decret 223/1992, de 25 de setembre, de modificació dels decrets 95/1992 i 96/1992, de 28 d'abril, pels quals s'estableix l'ordenació curricular de l'educació primària i l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria.
10.2 El projecte curricular garanteix la coherència i la continuïtat de l'acció pedagògica en els cicles, atenent els criteris establerts en el marc del projecte educatiu de centre i les prescripcions i orientacions del currículum.
10.3 El projecte curricular de centre té com a components:
a) La seqüenciació dels continguts amb la seva distribució per cicles.
b) Els objectius de cicle corresponent a cada àrea en funció de la seqüenciació dels continguts previstos.
c) La selecció de les metodologies més adequades.
d) La concreció de criteris i la selecció de les formes d'avaluació adequades a les característiques de l'alumnat i als propòsits educatius.
e) La concreció de formes organitzatives de l'alumnat, dels mestres, de l'espai i del temps que afavoreixin el procés d'ensenyament-aprenentatge.
f) La selecció dels recursos funcionals, materials i d'altra índole adequats a les metodologies proposades.
g) L'organització i el seguiment de l'acció tutorial dels alumnes.
h) Els criteris i procediments per a l'atenció a la diversitat de l'alumnat i per a la realització de les adaptacions curriculars necessàries per a alumnes amb necessitats educatives especials.
i) Els criteris i procediments per a l'atenció lingüística específica dels alumnes que s'incorporen tardanament al sistema educatiu de Catalunya.
j) Criteris per a l'avaluació del procés d'ensenyament i d'aprenentatge i de la pràctica docents dels mestres.
k) La incorporació a les diferents àrees dels continguts de caràcter transversal.
l) Criteris i pautes de seguiment per a l'orientació educativa.
10.4 El consell escolar del centre és informat del projecte curricular aprovat.
Article 11 . Reglament de règim interior
11.1 El consell escolar del centre aprova, a proposta de l'equip directiu, el Reglament de règim interior, que recull, en el marc dels projectes educatiu i curricular, els aspectes relatius al funcionament intern del centre en allò no específicament previst a l'ordenament normatiu general.
Contindrà la concreció en regles i normes els drets i deures dels alumnes i l'organització del funcionament dels recursos humans, materials i funcionals.
El claustre de professors aporta a l'equip directiu criteris i propostes per a l'elaboració del Reglament de règim interior.
11.2 El text del Reglament de règim interior del centre es diposita a la corresponent delegació territorial del Departament d'Ensenyament, la qual vetlla per la seva adequació a la legalitat vigent.
Article 12 . La programació general del col·legi
12.1 L'equip directiu del centre elabora la programació general del col·legi, tenint en compte les propostes que efectuï el claustre. Aquesta programació és avaluada i aprovada pel consell escolar.
La programació general del centre inclou els aspectes següents:
a) La concreció de funcions en l'organització general del centre.
b) L'horari general de les activitats del centre i de l'alumnat, optimitzant l'horari dels mestres per atendre convenientment les necessitats i responsabilitats que es deriven del projecte educatiu.
c) La programació anual de les activitats escolars complementàries.
d) La programació anual de les activitats extraescolars.
e) Els aspectes organitzatius del calendari de reunions i entrevistes amb els pares.
f) El calendari d'avaluació i lliurament d'informació als pares.
g) El calendari de les reunions dels òrgans de govern, de l'equip directiu i dels mestres.
h) Les activitats de formació permanent i de perfeccionament que afectin el professorat.
i) Les relacions externes al centre previstes en referència a col·laboracions, serveis educatius i similars.
j) La programació anual dels serveis escolars, d'acord amb la normativa d'aplicació.
k) La concreció anual dels diversos projectes i plans del centre.
12.2 Memòria anual.
a) L'equip directiu, en acabar el curs, haurà d'elaborar la memòria que reculli i avaluï les activitats del centre.
b) La memòria anual comprendrà, entre d'altres, una estimació de l'assoliment dels objectius fixats a la programació general i dels resultats obtinguts en l'activitat docent. L'equip directiu informarà el consell escolar del centre de les innovacions que s'incorporin en el projecte curricular de centre i de les modificacions a tenir en compte per al proper curs.
c) La memòria anual haurà de ser informada pel claustre de professors i avaluada i aprovada pel consell escolar del col·legi.
Capítol 2 Estructura d'organització i gestió Secció 1 Criteris generals
Article 13 . Finalitats de l'estructura d'organització i gestió L'estructura d'organització i gestió dels col·legis d'educació infantil i primària ha de permetre i facilitar, en el marc del projecte educatiu:
a) L'autonomia de gestió organitzativa i pedagògica del col·legi i la definició dels seus objectius.
b) L'assoliment dels objectius didacticopedagògics dels ensenyaments que s'hi imparteixen i la seva adequació a les necessitats de l'entorn i context sociocultural.
c) La participació de la comunitat educativa en la direcció i gestió del centre i l'exercici dels drets i deures dels membres que la componen.
d) La millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge dels alumnes i la seva avaluació.
e) La investigació i innovació educatives i la formació del personal docent.
Article 14 . L'estructura d'organització i de gestió dels col·legis d'educació infantil i primària
14.1 L'estructura de gestió dels col·legis d'educació infantil i primària està formada per:
a) Òrgans de govern, que n'existeixen d'unipersonals i de col·legiats.
b) Òrgans de coordinació, quan s'escaigui.
14.2 Els òrgans de govern i els de coordinació, en tant que òrgans de gestió, dirigeixen llur actuació a l'assoliment de les finalitats esmentades a l'article anterior.
14.3 Els col·legis d'educació infantil i primària poden adaptar, si s'escau, l'estructura de gestió amb la creació d'altres òrgans de coordinació, d'acord amb el que es disposa en aquest Reglament.
Secció 2 Òrgans
unipersonals de govern
Article 15 . Els
òrgans unipersonals de govern
15.1 Són òrgans unipersonals de govern dels col·legis d'educació infantil i primària, atenent l'estructura de llur oferta educativa, els següents:
a) En els col·legis d'educació infantil i primària d'estructura lineal, el director, el cap d'estudis i el secretari.
b) En els col·legis d'educació infantil i primària d'estructura cíclica, el director i el secretari.
c) En els col·legis d'educació infantil i primària d'estructura unitària, el director.
15.2 Els col·legis en els quals existeixi una residència per a alumnes, tenen un cap de residència, com a òrgan unipersonal de govern.
15.3 El delegat territorial corresponent del Departament d'Ensenyament nomena els òrgans unipersonals de govern dels col·legis d'educació infantil i primària, d'acord amb el procediment establert en aquest Reglament.
15.4 En els col·legis d'estructura lineal i en els d'estructura cíclica, els òrgans de govern unipersonals constitueixen l'equip directiu.
L'equip directiu assessora el director en matèries de la seva competència, elabora la programació general, el projecte educatiu, el Reglament de règim interior i la memòria anual del col·legi.
Així mateix, l'equip directiu afavoreix la participació de la comunitat educativa i estableix els criteris per a l'avaluació interna del centre i coordina, si s'escau, les actuacions dels òrgans unipersonals de coordinació, segons les previsions d'aquest Reglament.
Article 16 . Competències del director
16.1 La direcció i responsabilitat general de l'activitat escolar del col·legi d'educació infantil i primària correspon al director, el qual vetlla per la coordinació de la gestió del centre, l'adequació al projecte educatiu i a la programació general.
16.2 Correspon al director:
a) Representar el centre i representar l'Administració educativa en el centre, sens perjudici de les competències de la resta d'autoritats de l'Administració educativa.
b) Complir i fer complir les lleis i les normes vigents i vetllar per la seva correcta aplicació al centre.
c) Dirigir i coordinar totes les activitats del centre d'acord amb les disposicions vigents i sense perjudici de les competències atribuïdes als òrgans col·legiats de govern.
d) Elaborar, amb caràcter anual, en el marc del projecte educatiu, la programació general del centre conjuntament amb l'equip directiu i vetllar per l'elaboració, aplicació i revisió, quan s'escaigui, del projecte curricular del centre i per la seva adequació al currículum aprovat pel Govern de la Generalitat.
e) Col·laborar amb els òrgans superiors de l'administració educativa.
f) Exercir la prefectura de tot el personal adscrit al col·legi.
g) Convocar i presidir els actes acadèmics i les reunions dels òrgans col·legiats del centre, visar les actes i executar els seus acords en el àmbit de la seva competència. H) Tenir cura de la gestió econòmica del col·legi i formalitzar els contractes relatius a l'adquisició, alienació i lloguer de béns i els contractes de serveis i de subministraments, d'acord amb la normativa vigent. Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats financeres i autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d'acord amb el pressupost del centre.
i) Visar les certificacions i els documents oficials del centre.
j) Designar el cap d'estudis, el secretari i el cap de residència, si n'hi hagués, i proposar el seu nomenament al delegat territorial corresponent del Departament d'Ensenyament. També correspon al director nomenar els òrgans unipersonals de coordinació.
k) Vetllar pel compliment del Reglament de règim interior del centre.
l) Assignar el professorat als diferents cicles, cursos i àrees en la forma més convenient per a l'ensenyament, tenint en compte l'especialitat del lloc de treball al qual estigui adscrit cada mestre i les especialitats que tingui reconegudes, en el marc general de les necessitats del centre i el seu projecte educatiu, escoltat el claustre.
m) Controlar l'assistència del personal del centre i el règim general dels alumnes, vetllant per l'harmonia de les relacions interpersonals.
n) Fomentar i coordinar la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa i facilitar-los la informació sobre la vida del centre i les activitats pròpies en el marc de la normativa vigent.
o) Elaborar, conjuntament amb l'equip directiu, la memòria anual d'activitats del centre i trametre-la a la corresponent delegació territorial del Departament d'Ensenyament, un cop el consell escolar del centre n'hagi emès el corresponent informe.
p) Altres funcions que per disposicions del Departament d'Ensenyament siguin atribuïdes als directors dels centres.
Article 17 . Competències del cap d'estudis
17.1 Correspon al cap d'estudis la planificació, el seguiment i l'avaluació interna de les activitats del centre, i la seva organització i coordinació, sota el comandament del director del col·legi.
17.2 Són funcions específiques del cap d'estudis:
a) Coordinar les activitats escolars reglades, tant en el si del propi centre com amb els centres públics que imparteixen l'educació secundària obligatòria, als quals estigui adscrit. Coordinar també quan s'escaigui, les activitats escolars complementàries i dur a terme l'elaboració de l'horari escolar i la distribució dels grups, de les aules i altres espais docents segons la naturalesa de l'activitat acadèmica, escoltat el claustre.
b) Coordinar les activitats extraescolars en col·laboració amb el consell escolar del centre i les associacions de pares. Coordinar les relacions amb els serveis educatius del Departament d'Ensenyament i especialment amb els equips d'assessorament psicopedagògic.
c) Substituir el director en cas d'absència.
d) Coordinar l'elaboració i l'actualització del projecte curricular de centre i vetllar per l'elaboració de les adequacions curriculars necessàries per atendre la diversitat dels ritmes d'aprenentatge i la singularitat de cada alumne, especialment d'aquells que presentin necessitats educatives especials, tot procurant la col·laboració i participació de tots els mestres del claustre en els grups de treball.
e) Vetllar perquè l'avaluació del procés d'aprenentatge dels alumnes es dugui a terme en relació amb els objectius generals d'àrea i d'etapa, i en relació amb els criteris fixats pel claustre de professors en el projecte curricular de centre. Coordinar la realització de les reunions d'avaluació i presidir les sessions d'avaluació de fi de cicle.
f) Vetllar per la coherència i l'adequació en la selecció dels llibres de text, del material didàctic i complementari utilitzat en els diferents ensenyaments que s'imparteixen en el col·legi.
g) Coordinar la programació de l'acció tutorial desenvolupada en el centre i fer-ne el seguiment.
h) Coordinar les accions d'investigació i innovació educatives i de formació i reciclatge del professorat que es desenvolupin en el col·legi, quan s'escaigui.
i) Aquelles altres que li siguin encomanades pel director o atribuïdes per disposicions del Departament d'Ensenyament.
Article 18 . Competències del secretari
18.1 Correspon al secretari dur a terme la gestió de l'activitat econòmica i administrativa del col·legi, sota el comandament del director, i exercir, per delegació d'aquest, la prefectura del personal d'administració i serveis adscrit al col·legi, quan el director així ho determini.
18.2 Són funcions específiques del secretari les següents:
a) Exercir la secretaria dels òrgans col·legiats de govern i aixecar les actes de les reunions que celebrin.
b) Tenir cura de les tasques administratives del col·legi, atenent la seva programació general i el calendari escolar.
c) Estendre les certificacions i els documents oficials del col·legi, amb el vistiplau del director.
d) Dur a terme la gestió econòmica del centre, la comptabilitat que se'n deriva i elaborar i custodiar la documentació preceptiva. Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats financeres, juntament amb el director. Elaborar el projecte de pressupost del col·legi.
e) Vetllar per l'adequat compliment de la gestió administrativa del procés de preinscripció i matriculació d'alumnes, tot garantint la seva adequació a les disposicions vigents.
f) Tenir cura que els expedients acadèmics dels alumnes estiguin complets i diligenciats d'acord amb la normativa vigent.
g) Ordenar el procés d'arxiu dels documents del centre, assegurar la unitat dels registres i expedients acadèmics, diligenciar els documents oficials i custodiar-los.
h) Confegir i mantenir l'inventari general del centre.
i) Vetllar pel manteniment i la conservació general del centre, de les seves instal·lacions, mobiliari i equipaments d'acord amb les indicacions del director i les disposicions vigents. Tenir cura de la seva reparació, quan correspongui. J) Dur a terme la correcta preparació dels documents relatius a l'adquisició, alienació o lloguer de béns i als contractes de serveis i subministrament, d'acord amb la normativa vigent.
k) Aquelles altres funcions que li siguin encarregades pel director del col·legi o atribuïdes per disposicions del Departament d'Ensenyament.
Article 19 . Competències del cap de residència
Són competències del cap de residència:
a) L'organització del funcionament de la residència i la seva gestió.
b) L'elaboració del pla d'activitats que es realitzen a la residència, que inclourà l'horari dedicat a l'estudi i l'organització de l'oci i del temps lliure. Aquest pla s'incorpora a la programació general del col·legi. El pla d'activitats a la residència es realitza de forma coordinada, amb el cap d'estudis, o, si s'escau, amb el coordinador d'activitats i serveis escolars.
Article 20 . Òrgans unipersonals de govern dels col·legis d'estructura cíclica
En els col·legis d'estructura cíclica, el director assumeix les competències atribuïdes al cap d'estudis. El secretari substitueix al director en cas d'absència.
Article 21 . Òrgans unipersonals de govern dels col·legis d'estructura unitària
En els col·legis d'estructura unitària, el director assumeix les competències atribuïdes al cap d'estudis i al secretari.
Article 22 . Substitució del cap d'estudis, del secretari o del cap de residència
En cas d'absència del cap d'estudis, del secretari o del cap de residència, es farà càrrec de llurs funcions el director.
|
|
Capítol III Article 4 Condicions i requisits per exercir el càrrec de director i els altres càrrecs corresponents a la resta d’òrgans unipersonals de govern dels centres docents públics. 4.1 Els candidats a l’elecció de director de centres la titularitat dels quals correspongui al Departament d’Ensenyament han de ser funcionaris docents, en servei actiu, i reunir, a més, els requisits següents: a) Tenir una antiguitat d’almenys cinc anys en el cos de funcionaris docents des del qual s’opta i haver estat professor durant un període d’igual durada en un centre que imparteixi ensenyaments del mateix nivell i règim. b) Tenir destinació definitiva al centre, amb un mínim d’un curs complert d’antiguitat al centre. c) Estar acreditat per l’administració educativa per a l’exercici de la funció directora. 4.2 No poden concórrer a l’elecció de director ni ser designats per pertànyer a un òrgan unipersonal de govern aquells professors que no hagin de prestar serveis en el centre en el curs acadèmic immediatament següent al de la presa de possessió del càrrec corresponent, en disposar de resolució ferma que així ho acrediti. 4.3 No poden concórrer al procés electoral, com a elegibles, els directors que finalitzen el seu tercer període de mandat consecutiu en el mateix centre, i que han estat nomenats en els tres períodes d’acord amb les previsions de la llei orgànica 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l’avaluació i el govern dels centres docents. 4.4 En els centres docents públics de menys de 8 unitats, si no hi ha cap professor que reuneixi tots els requisits establerts en l’apartat 1 d’aquest article, podran ser candidats a director els professors encara que no tinguin cinc anys d’antiguitat en el cos de funcionaris docents des del qual s’opta. Si tampoc no hi ha cap professor que reuneixi els restants requisits indicats, podran ser candidats els professors que no tinguin almenys cinc anys d’antiguitat com a funcionaris docents en centres del mateix nivell i règim. Si tampoc no hi ha cap professor que reuneixi la resta de requisits podran ser candidats els professors encara que no tinguin un mínim d’un curs complet d’antiguitat amb destinació definitiva al centre. Si tampoc no hi ha cap professor que reuneixi el restant requisit, podrà ser candidat qualsevol funcionari docent amb destinació definitiva al centre. 4.5 Els professors designats per exercir els càrrecs de la resta d’òrgans unipersonals de govern han de ser funcionaris docents, en servei actiu, i tenir destinació definitiva al centre. En els centres docents públics de menys de 8 unitats, el Departament d’Ensenyament podrà eximir aquests professors de tenir la destinació definitiva al centre. Article 5 Convocatòria del procés electoral per a escollir director 5.1 Les eleccions a director d’un centre docent les convoquen els directors dels centres docents en els que hagi de quedar vacant el càrrec de director. 5.2 El procés electoral s’efectua cada any dins les dates que a aquest efecte fixi el Departament d’Ensenyament. Article 6 Presentació de candidatures a director 6.1 Dintre del termini fixat a la convocatòria, els candidats a director presenten, per escrit, la seva candidatura al director del centre i hi adjunten la documentació següent: a) Document d’acreditació per a l’exercici de la direcció de centres docents públics. b) Els mèrits al legats. c) El projecte específic que reculli la seva proposta directiva en relació amb la línia del projecte educatiu del centre. d) La formulació de l’equip directiu, excepte el càrrec de l’administrador. e) Qualsevol altra documentació que el candidat consideri idònia en interès de la seva candidatura. 6.2 Una vegada efectuats els tràmits assenyalats a l’article 7, el director comunica al Consell Escolar del centre les candidatures que compleixen els requisits i li lliura la documentació corresponent. També notifica al claustre les candidatures presentades. 6.3 Un cop efectuats els tràmits indicats en els punts anteriors, el director convoca el Consell Escolar del centre, amb un ordre del dia que té com a punt únic l’elecció de director. 6.4 Entre la convocatòria al Consell Escolar del centre a què fa referència el paràgraf anterior i la celebració de l’acte electoral, han de transcórrer, almenys, deu dies. Durant aquest període, els candidats informaran al Consell Escolar, al claustre de professors i, si ho consideren convenient, a la resta de la comunitat escolar, del seu projecte específic de direcció. El director del centre adopta les mesures oportunes per tal que aquestes activitats no interfereixin el normal desenvolupament de l’activitat del centre. Article 7 Desestimació de candidatures El director, o el secretari del centre si el director es presenta com a candidat, comprova que els candidats reuneixin els requisits assenyalats a l’article 4, i notifica als que no els acrediten la desestimació de la seva candidatura. Contra la decisió del director del centre, o del secretari si és el cas, els candidats podran presentar una reclamació davant el Consell Escolar, la qual haurà de ser resolta en el termini de 48 hores. En cas que el secretari també es presenti com a candidat, el corresponent delegat territorial del Departament d’Ensenyament exercirà les funcions indicades. La delegació territorial notificarà la desestimació de la candidatura als que no reuneixin els requisits. En aquest cas, els candidats podran presentar una reclamació davant el delegat territorial, que haurà de ser resolta en el termini de 48 hores. Article 8 L’elecció del director 8.1 L’elecció del director es durà a terme per majoria absoluta dels membres que constitueixen el Consell Escolar del centre i que tenen dret de vot a aquests efectes. Els membres del Consell Escolar que siguin alumnes de primer cicle d’educació secundària obligatòria no poden participar en l’elecció del director. 8.2 Constituït vàlidament el Consell Escolar del centre, el secretari llegeix la llista de candidats a director i es procedeix a emetre el vot dels membres del Consell Escolar presents. El vot és personal, directe i secret, i no s’admet la representació ni la delegació. 8.3 El candidat que obté la majoria absoluta de vots emesos dels membres del Consell Escolar és proposat per ser nomenat director del centre. 8.4 Quan cap candidat no obtingui la majoria absoluta, es procedeix a efectuar una segona convocatòria del Consell Escolar dintre dels dos dies següents. Figurarà com a únic candidat, en la segona convocatòria, el més votat a la primera. Si a la primera votació s’ha produït un empat en el nombre de vots, dins la mateixa convocatòria el Consell Escolar efectua les votacions necessàries o arbitra el procediment per desfer la situació d’empat. Si el candidat així seleccionat no ha obtingut la majoria absoluta s’efectua la segona convocatòria prevista al paràgraf anterior. L’elecció del director, en els casos en què s’ha d’efectuar una segona convocatòria, requerirà també majoria absoluta dels membres del Consell Escolar. 8.5 Una vegada realitzat l’acte d’elecció i el recompte de vots, el secretari del Consell Escolar del centre aixeca acta en la qual es recullen el resultats de les votacions i les possibles impugnacions. Article 9 Designació dels altres òrgans unipersonals de govern del centre Elegit el candidat a director, es consideren designats els altres òrgans unipersonals de govern del centre inclosos a la presentació de la candidatura. Article 10 Notificació al Departament d’Ensenyament Les certificacions de les actes que reflecteixen els resultats de les votacions, i, si en hi ha, de les possibles impugnacions, es trametran a la delegació territorial corresponent del Departament d’Ensenyament l’endemà de la conclusió del procés electoral. A aquesta documentació s’adjunten les propostes de nomenament de la resta d’òrgans unipersonals de govern, així com l’acta del Consell Escolar del centre en què el director ha donat coneixement de la proposta. Article 11 Nomenament i cessament del director 11.1 Revisades les certificacions de les actes del procés electoral, quan no hi ha cap vici que en comporti la nul·litat, quan hi ha la majoria necessària en l’elecció, i una vegada resoltes pel delegat territorial corresponent les impugnacions que s’hagin pogut presentar, aquest nomena el director. 11.2 En el cas que el delegat territorial resolgui la nul·litat del procés electoral, el director del centre convoca noves eleccions. El procediment a seguir és el que amb caràcter general s’ha descrit en els articles anteriors, si bé els terminis seran establerts a la convocatòria específica per a aquell centre. 11.3 El director cessa en les seves funcions a la fi del seu mandat, la durada del qual és de quatre anys, o en deixar de complir les condicions necessàries per al seu nomenament. 11.4 El delegat o la delegada territorial corresponent del Departament d’Ensenyament pot destituir el director, amb l’audiència prèvia a l’interessat, a proposta raonada del Consell Escolar del centre acordada per majoria de dos terços dels membres que el constitueixen i que tenen dret de vot a aquests efecte. 11.5 Amb ocasió de la instrucció d’un expedient disciplinari al director, el Departament d’Ensenyament pot acordar la suspensió cautelar de les seves funcions, prèvia audiència al director afectat, en els termes previstos en la normativa vigent en matèria de règim disciplinari. En aquest supòsit assumeix les funcions de director el cap d’estudis. En el procés d’instrucció de l’expedient es demanarà informe al Consell Escolar del centre. 11.6 Quan en un expedient disciplinari s’acrediti un incompliment de les funcions del director constitutiu d’una falta tipificada com a greu o molt greu, i sense perjudici de les altres sancions que es puguin imposar d’acord amb les normes de caràcter general aplicables, el Departament d’Ensenyament determina la destitució del director, prèvia notificació al Consell Escolar del centre i amb audiència del director afectat. En aquest supòsit el delegat territorial nomena un nou director del centre el nomenament del qual s’estén fins al 30 de juny. 11.7 El director pot presentar la renúncia motivada abans de finalitzar el període pel qual fou nomenat. Perquè la renúncia sigui efectiva ha de ser acceptada pel delegat territorial corresponent del Departament d’Ensenyament, escoltat el Consell Escolar del centre. Article 12 Nomenament, cessament i destitució dels altres òrgans unipersonals de govern del centre 12.1 El delegat territorial nomena els òrgans unipersonals de govern del centre designats pel director. 12.2 Aquests òrgans unipersonals de govern cessen en les seves funcions en finalitzar el seu mandat, la durada del qual és de quatre anys, o quan cessa el director que els va designar. 12.3 Els òrgans unipersonals de govern a què fa referència aquest article poden presentar la renúncia motivada al seu càrrec abans de finalitzar el període per al qual foren nomenats. Perquè la renúncia sigui efectiva ha de ser acceptada pel delegat territorial corresponent del Departament d’Ensenyament, escoltat el director del centre. 12.4 El delegat o la delegada territorial pot disposar la destitució en els seus càrrecs d’aquests òrgans unipersonals de govern, a proposta del director, el qual haurà donat tràmit de vista i audiència a l’interessat i ho haurà comunicat al Consell Escolar del centre. Igualment, el Departament d’Ensenyament podrà disposar la destitució o suspensió de qualsevol d’aquests òrgans unipersonals de govern prèvia notificació al Consell Escolar, per les mateixes causes i amb els mateixos requisits que els establerts per al director en els punts 5 i 6 de l’article 11 d’aquest Decret, llevat de l’informe del Consell Escolar, que el realitzarà el director. 12.5 Si durant el període de mandat del director resta vacant el càrrec d’algun òrgan unipersonal de govern, el director convoca una sessió del Consell Escolar del centre i comunica la corresponent designació del substitut, la qual es tramet a la delegació territorial corresponent del Departament d’Ensenyament per al seu nomenament. Capítol IV Article 13 Nomenament, cessament i destitució dels òrgans unipersonals de coordinació 13.1 Es nomenaran per a exercir les funcions dels òrgans unipersonals de coordinació els funcionaris docents, en servei actiu i amb destinació definitiva al centre. Només per insuficiència d’aquests, es cobriran la resta de llocs de coordinació amb funcionaris docents que no tinguin destinació definitiva. En aquest cas el nomenament s’estendrà, com a màxim, fins a l’inici del següent curs acadèmic. 13.2 Els òrgans unipersonals de coordinació els nomena el director del centre. 13.3 El nomenament per exercir les funcions corresponents als òrgans de coordinació s’estendrà, com a màxim, fins a la data de la fi del mandat del director. 13.4 Als instituts d’educació secundària, a les escoles d’arts i a les escoles oficials d’idiomes, el nomenament de cap de departament didàctic s’efectua d’entre els professors que formant part del departament tinguin la condició de catedràtic, escoltat el departament. Si cap dels membres del departament no té la condició de catedràtic, la proposta es farà d’entre tots els seus membres que reuneixin els requisits de l’apartat 1. En aquest cas el nomenament s’estendrà, com a màxim, fins a l’inici del següent curs acadèmic. 13.5 El director del centre pot acceptar la renúncia motivada o disposar la destitució dels òrgans unipersonals de coordinació abans de la fi del període per al qual han estat nomenats, una vegada escoltat l’òrgan que en cada cas va intervenir en la seva proposta de nomenament i amb audiència de l’interessat. 13.6 El director informa al Consell Escolar del centre i a la corresponent delegació territorial del nomenament, cessament i destitució dels òrgans unipersonals de coordinació. Capítol v Article 14 Òrgans unipersonals de govern de les zones escolars rurals 14.1 Són òrgans unipersonals de govern de les zones escolars rurals el director, el cap d’estudis i el secretari. 14.2 El director de la zona escolar rural s’elegeix i es nomena d’entre els directors dels col·legis que la integren, d’acord amb el procediment establert amb caràcter general al capítol IV. 14.3 El director proposa el nomenament del cap d’estudis i del secretari de la zona escolar rural d’entre els directors dels col·legis integrants. Excepcionalment pot fer proposta raonada per tal que aquest nomenament recaigui en qualsevol mestre que reuneixi els requisits establerts amb caràcter general. |
Secció 3 Òrgans
col·legiats de govern
Article 32 . Els
òrgans col·legiats de govern
Són òrgans col·legiats de govern
dels col·legis d'educació infantil i primària el consell escolar del centre i
el claustre de professors.
Article 33 . El consell escolar del centre
33.1 El consell escolar del centre és l'òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern dels col·legis d'educació infantil i primària i l'òrgan de programació, seguiment i avaluació general de les seves activitats.
33.2 Són competències del consell escolar:
a) Elegir el director i conèixer la seva proposta de nomenament de l'equip directiu.
b) Proposar a la delegació territorial del Departament d'Ensenyament la revocació del nomenament del director, en la forma establerta a l'article 30.4 d'aquest Reglament.
c) Aprovar la creació d'altres òrgans de coordinació del col·legi i assignar-los competències, sens perjudici de les funcions dels òrgans de coordinació preexistents.
d) Decidir sobre l'admissió d'alumnes, dins el marc de la normativa vigent.
e) Resoldre els conflictes i imposar els correctius amb finalitat pedagògica en matèria de disciplina d'alumnes, d'acord amb les normes que regulen els seus drets i deures.
f) Establir les directrius per a l'elaboració del projecte educatiu del col·legi, aprovar-lo i avaluar-ne el compliment.
g) Aprovar el pressupost del centre, fer-ne el seguiment i aprovar-ne la liquidació.
h) Aprovar el Reglament de règim interior del centre.
i) Elaborar les directrius per a la programació i el desenvolupament de les activitats escolars complementàries, de les activitats extraescolars i dels serveis, si s'escau, amb la col·laboració de les associacions de pares d'alumnes. Aprovar-ne la programació i avaluar-ne l'execució.
j) Avaluar i aprovar la programació general del centre que, amb caràcter anual, elabori l'equip directiu.
k) Avaluar i aprovar la memòria anual d'activitats del centre.
l) Establir els criteris sobre la participació del centre en activitats culturals, esportives i recreatives, així com aquelles accions assistencials a les quals el centre pot prestar la seva col·laboració, escoltades les associacions de pares.
m) Establir les relacions de col·laboració amb altres centres amb finalitats culturals i educatives.
n) Promoure l'optimització de l'ús de les instal·lacions i el material escolar i la seva renovació, així com vetllar per la seva conservació, sens perjudici del que disposa l'article 7 d'aquest Reglament.
o) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l'evolució del rendiment escolar i elaborar un informe que s'inclou a la memòria anual.
p) Qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per disposició del Departament d'Ensenyament.
|
|
Capítol i Article 1 Objecte i àmbit d’aplicació 1.1 L’objecte d’aquest Decret és regular la constitució i composició del Consell Escolar i l’elecció, nomenament i cessament del director i dels altres òrgans unipersonals dels centres docents públics que imparteixen ensenyaments de règim general o de règim especial dels previstos a la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu. 1.2 El capítol II d’aquest Decret, relatiu a la constitució i composició del Consell Escolar, és d’aplicació a tots els centres docents públics de Catalunya. 1.3 Els capítols III i IV, referents a l’elecció, nomenament i cessament del director i dels altres òrgans unipersonals, només són d’aplicació als centres docents de la Generalitat de Catalunya, la gestió dels quals la té encomanada el Departament d’Ensenyament. Capítol ii Article 2 Composició del Consell Escolar del centre 2.1 El Consell Escolar dels centres docents públics és compost per: a) El director, que n’és el president. b) El cap d’estudis. c) Un regidor o representant de l’Ajuntament del terme municipal en el qual es troba el centre. d) Un nombre determinat de professors elegits pel claustre de professors. e) Un nombre determinat d’alumnes i pares d’alumnes elegits entre ells. f) Un membre designat per l’associació de pares d’alumnes més representativa, d’acord amb el seu nombre d’associats. g) Un representant del personal d’administració i serveis del centre. h) El secretari del centre, o l’administrador, que actua de secretari del Consell Escolar, amb veu i sense vot. 2.2 En el cas dels centres que imparteixen com a mínim dues famílies professionals, o en què almenys el 25% de l’alumnat estigui cursant ensenyaments de formació professional específica o d’arts plàstiques i disseny, forma part del Consell Escolar un representant proposat per les organitzacions empresarials o institucions laborals presents en l’àmbit d’acció del centre, amb veu i sense vot. 2.3 El nombre de representants electes del professorat no pot ser inferior a un terç del total dels components del Consell Escolar. 2.4 El nombre de representants electes d’alumnes i de pares d’alumnes en conjunt, als quals fa referència l’apartat e) de l’article 2.1, no pot ser inferior a un terç del total dels components del Consell Escolar. En els col·legis d’educació infantil i primària no hi ha representació dels alumnes. En els centres que imparteixen exclusivament ensenyaments que duen a títols acadèmics amb equivalència universitària, a les escoles oficials d’idiomes i als centres que imparteixen ensenyaments exclusivament a alumnes majors de divuit anys, no hi ha representació dels pares dels alumnes. En la resta de centres el nombre de membres del sector serà parell i la representació és per parts iguals entre alumnes i pares d’alumnes. 2.5 En els col·legis d’educació especial el personal d’atenció educativa complementària es considera inclòs en el sector del personal d’administració i serveis. 2.6 El Consell Escolar del centre estableix el nombre de representants de cada sector respectant els criteris esmentats en els apartats anteriors d’aquest article. El president del Consell Escolar, o l’administració titular si el centre no és de la Generalitat de Catalunya, notifica la configuració del mateix al delegat territorial corresponent del Departament d’Ensenyament. No es pot modificar la configuració del Consell Escolar del centre durant els tres cursos acadèmics següents a aquell en què és determinada. 2.7 Quan en l’ordre del dia s’incloguin temes o qüestions relacionades amb l’activitat normal del centre i que estiguin sota la tutela o responsabilitat immediata d’algun membre de la comunitat educativa que no sigui membre del Consell Escolar, se’l podrà convocar a la sessió per tal que informi sobre el tema o la qüestió corresponent. El subdirector o el cap d’estudis de formació professional assisteixen a les sessions del Consell Escolar en què a l’ordre del dia s’inclogui algun assumpte relacionat amb els ensenyaments professionals, amb veu i sense vot. Article 3 Procediment d’elecció dels membres del Consell Escolar del centre 3.1 Les eleccions per a la constitució inicial o renovació parcial dels membres del Consell Escolar les convoca el director del centre amb un mínim de quinze dies hàbils d’antelació, preferentment en dies diferents per a cadascun dels sectors de la comunitat escolar (professors, alumnes, pares d’alumnes i personal d’administració i serveis), dins les dates previstes a aquest efecte. Dins els quinze dies esmentats, els candidats poden donar a conèixer les seves propostes utilitzant mitjans que no interfereixin la marxa ordinària del centre. 3.2 Les eleccions a membres dels sectors electius s’efectuen dins les dates que a aquest efecte fixi el Departament d’Ensenyament. 3.3 Amb relació als candidats dels diferents sectors: a) Són candidats els alumnes i els professors del centre, els pares o tutors dels alumnes i el per sonal d’administració i serveis que presentin la seva candidatura al president de la mesa electoral corresponent amb cinc dies d’antelació al dia de l’elecció. b) Aquells qui, en un mateix centre, formen part de més d’un sector de la comunitat escolar només poden presentar-se com a candidats per a un dels sectors. c) Si el nombre de candidats a membres del Consell Escolar d’un determinat sector és inferior al nombre de llocs a cobrir, tots els membres del sector corresponent passen a ser elegibles. Si el membre elegit en aquestes circumstàncies és un professor o un membre del personal d’administració i serveis, haurà d’assumir el nomenament. Si és un pare d’alumne o un alumne i no vol assumir-lo, es farà una segona votació, i si el nou membre elegit tampoc no vol assumir-lo, el lloc quedarà vacant fins a la convocatòria següent. 3.4 En el cas de centres de nova creació en els que es constitueix per primera vegada el Consell Escolar, el director convoca eleccions per a cobrir tots els llocs del Consell Escolar. A la primera renovació parcial posterior a la constitució inicial es substituiran la meitat dels membres dels sectors representants dels professors i dels alumnes i pares d’alumnes. Aquesta primera renovació no es durà a terme abans que no hagi transcorregut, com a mínim, un any des de la constitució inicial. El Consell Escolar decideix per majoria absoluta els criteris per determinar els membres de cada sector afectats per la renovació parcial o bé decideix directament, també per majoria absoluta, quins són els membres concrets de cada sector afectats per la renovació parcial. En el cas que no s’assoleixi la majoria exigida, s’aplicaran els següents criteris: a) Sector professorat: els afectats per la renovació parcial són successivament els de més recent destinació al centre, els de menys antiguitat com a funcionari de carrera, al cos actual, i els de menys edat. b) Sector d’alumnes i pares d’alumnes: els afectats per la renovació són els alumnes i pares d’alumnes que, atesa l’edat i curs escolar dels alumnes, abans tinguin previst deixar d’ésser membres de la comunitat educativa del centre. En cas que coincideixin diversos membres, s’efectuarà un sorteig. 3.5 Amb relació a les meses electorals: Per a cada sector de la comunitat escolar es constitueix una mesa electoral presidida pel director, encarregada d’aprovar el cens electoral, publicar amb tres dies d’antelació a la votació la relació de candidats, organitzar la votació, fer l’escrutini i fer constar en acta pública els resultats de la votació, així com resoldre els dubtes i reclamacions que puguin presentar-se. a) Per a l’elecció dels representants dels professors, la mesa electoral estarà formada pel director, pel professor amb més antiguitat al centre i pel professor amb menys antiguitat, que actua de secretari. Quan coincideixin professors de la mateixa antiguitat, en forma part el de major o menor edat, respectivament. b) Per a l’elecció dels representants dels pares d’alumnes la mesa electoral està formada pel director i per dos pares designats per sorteig entre tots els pares o tutors del cens. c) Per a l’elecció dels representants dels alumnes, la mesa electoral està formada pel director i per dos alumnes designats per sorteig entre els alumnes del centre. d) Per a l’elecció del representant del personal d’administració i serveis la mesa electoral està formada pel director, el secretari i el membre amb més antiguitat en el centre del personal d’administració i serveis. Quan coincideixi personal de la mateixa antiguitat, en formarà part el de major edat. 3.6 Amb relació als censos electorals: a) Formen part del cens
electoral dels professors tots els membres del claustre. b) Formen part del cens electoral dels pares d’alumnes tots els pares i les mares en exercici de la pàtria potestat, o els tutors legals, els fills o els pupils dels quals estiguin matriculats al centre en el moment de la convocatòria de les eleccions. c) Formen part dels cens electoral dels alumnes tots els que estiguin matriculats al centre al moment de la convocatòria d’eleccions. d) Forma part del cens electoral del sector de representants del personal d’administració i serveis tot el personal d’administració i serveis funcionari o contractat per l’administració titular, o per l’administració local en el cas dels col·legis d’educació infantil i primària, i que presta serveis al centre, i el personal a què fa referència l’article 2.5. e) El director farà públic al tauler d’anuncis els censos electorals de cada sector al moment de la convocatòria de les eleccions. Així mateix, obrirà un termini de tres dies per a la presentació de reclamacions en relació als censos electorals i prendrà les mesures per a la resolució de les reclamacions de tal manera que els censos definitius, que aproven les respectives meses electorals, es facin públics amb una antelació de set dies respecte a la data de les eleccions de cada sector. 3.7 Amb relació a les eleccions del sector de representants dels professors: a) Poden ser candidats tots els membres del claustre. b) L’elecció s’efectua en una sessió extraordinària del claustre, convocada amb aquest únic punt en l’ordre del dia. c) Cada professor pot votar, com a representants d’aquest sector, un nombre màxim de candidats igual al nombre de representants d’aquest sector al Consell Escolar. 3.8 Amb relació a les eleccions del sector de representants dels pares d’alumnes: a) Poden ser candidats els pares i les mares o els tutors d’alumnes del centre que exerceixin la pàtria potestat o la tutela d’aquests i figurin en el corresponent cens electoral. Les candidatures poden presentar-se acompanyades de l’aval d’una associació de pares d’alumnes o d’una relació de pares que avalin el candidat. b) Les associacions de pares d’alumnes o els grups de pares que avalin un candidat poden designar-ne un, d’entre ells, que actuï a la mesa electoral com a supervisor. c) El nombre màxim de candidats que pot ser votat per cada elector, en el cas de pares d’alumnes, com a representants corresponents a aquest sector, és igual al nombre de representants d’aquest sector al Consell Escolar. 3.9 Amb relació a les eleccions del sector de representants dels alumnes: a) Poden ser candidats els alumnes del centre que figurin en el corresponent cens electoral. Les candidatures poden presentar-se acompanyades de l’aval d’una associació d’alumnes o d’una relació d’alumnes que avalin el candidat. b) Les associacions d’alumnes o els grups d’alumnes que avalin un candidat poden designar-ne un, d’entre ells, que actuï a la mesa electoral com a supervisor. c) El nombre màxim de candidats que pot votar cada elector, en el cas dels alumnes, com a representants corresponents a aquest sector, és igual al nombre de representants d’aquest sector al Consell Escolar. 3.10 Amb relació a les eleccions del sector de representants del personal d’administració i serveis: a) Poden ser candidats tots els membres del personal d’administració i serveis. b) Cada membre pot votar, com a representants d’aquest sector, un candidat. 3.11 El director precisarà a la convocatòria de les eleccions les hores de votació de cada sector d’acord amb les característiques del centre i la possibilitat horària dels electors, per tal d’afavorir i garantir l’exercici del dret de vot. 3.12 Les votacions són personals, directes i secretes. No s’admetrà la delegació de vot ni el vot per correu. En el cas dels pares d’alumnes, poden votar el pare i la mare o tutor respectiu, llevat que la pàtria potestat de l’alumne estigui conferida en exclusiva a un dels pares, cas en el qual només aquest tindrà dret de vot. 3.13 La condició de membre electe del Consell Escolar del centre s’adquireix per quatre anys. Cada dos anys es renova la meitat dels membres representants dels sectors de professors, i de pares d’alumnes i alumnes, sens perjudici que es puguin cobrir d’immediat les vacants que es produeixin. La vacant que es produeixi en el Consell Escolar, ha de ser ocupada pel procediment establert al Reglament de règim interior del centre. Si aquest no ho preveu, la vacant és ocupada pel següent candidat més votat en les darreres eleccions. Si no hi ha més candidats per cobrir la vacant, aquesta queda sense cobrir fins a la propera renovació del Consell Escolar. El nou membre ha de ser nomenat per al temps que li restava del mandat a la persona que ha causat la vacant. 3.14 Una vegada finalitzats aquests processos electorals es constitueix el Consell Escolar del centre en el termini de quinze dies a partir de l’última elecció i es procedeix a la constitució de les comissions previstes al corresponent Reglament orgànic i al Reglament de règim interior del centre. El secretari estendrà acta de la constitució del Consell Escolar. El president del Consell Escolar, o l’administració titular, si el centre no és de la Generalitat de Catalunya, tramet al delegat territorial corresponent del Departament d’Ensenyament còpia de l’acta de constitució. |
Article 36 . Funcionament del consell escolar del centre
a) El consell escolar del centre es reuneix preceptivament una vegada al trimestre i sempre que el convoca el seu president o ho sol·licita almenys un terç dels seus membres. A més, preceptivament, es farà una reunió a l'inici i al final del curs.
b) Hom procurarà que les decisions en el si del consell escolar es prenguin per consens. Si no és possible arribar a un acord, es determinarà la decisió per majoria dels membres presents, llevat dels casos que la normativa determini una altra majoria qualificada.
c) La convocatòria de les reunions ordinàries i extraordinàries serà tramesa pel director, amb l'antelació suficient, juntament amb la documentació necessària que hagi de ser objecte de debat, i en el seu cas d'aprovació.
Article 37 . Comissions específiques del consell escolar del centre
37.1 Al si del consell escolar es constitueix una comissió econòmica, integrada pel director, el secretari, un professor, un pare i el representant de l'Ajuntament.
La comissió econòmica té les competències que expressament li delega el consell escolar. L'aprovació del pressupost i la fiscalització dels comptes anuals del centre no són delegables.
a) En els col·legis d'educació infantil i primària d'estructura lineal, al si del consell escolar del centre, es constitueix una comissió permanent, integrada pel director, que la presideix, el cap d'estudis i sengles representants del professorat i dels pares d'alumnes, designats pel consell escolar del centre. De la comissió permanent en forma part el secretari, amb veu i sense vot.
b) El consell escolar del centre no pot delegar en la comissió permanent les competències referides a l'elecció i cessament de director, les de creació d'òrgans de coordinació, l'aprovació del projecte educatiu, del pressupost i la seva liquidació, del Reglament de règim interior i de la programació general anual, ni les de resolució de conflictes i imposicions de correctius amb finalitat pedagògica en matèria de disciplina d'alumnes.
37.3 El consell escolar de la resta de col·legis pot disposar la creació de la comissió permanent.
37.4 El Reglament de règim interior de cada centre, pot establir altres comissions específiques. Els components d'aquestes comissions són designats pel consell escolar entre els seus membres.
Així mateix, el consell escolar podrà autoritzar la col·laboració d'altres membres de la comunitat educativa, quan sigui d'interès per als objectius de la comissió.
37.5 Són funcions de les comissions estudiar, informar i elevar propostes al consell escolar del centre sobre els aspectes del seu àmbit que se'ls sol·licitin o considerin convenient d'aportar, així com desenvolupar les tasques que el consell li encomani.
Article 38 . El claustre de professors
38.1 El claustre de professors és l'òrgan propi de participació d'aquests en la gestió i la planificació educatives del col·legi. Està integrat per la totalitat dels mestres que hi presten serveis i és presidit pel director.
Els professors que, designats pel Departament d'Ensenyament a proposta dels ordinaris diocesans de l'Església Catòlica, o designats per les esglésies o comunitats pertanyents a la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya, la Federació de Comunitats Israelites d'Espanya o la Comissió Islàmica d'Espanya que imparteixin ensenyaments de les seves respectives religions als col·legis d'educació infantil i primària, dependents del Departament d'Ensenyament, formaran part del claustre de professors del centre.
Com a membres del claustre de professors, aquests seran electors i elegibles a les eleccions de representants dels professors al consell escolar del centre. Com a membres del consell escolar del centre poden ésser membres de les comissions constituïdes al si d'aquest.
38.2 Són funcions del claustre de professors:
a) Participar en l'elaboració del projecte educatiu del centre.
b) Informar i aportar propostes al consell escolar del centre i a l'equip directiu sobre l'organització i la programació general del centre i per al desenvolupament de les activitats escolars complementaries i de les extraescolars.
c) Establir criteris per a l'elaboració del projecte curricular del centre, aprovar-lo, avaluar-ne l'aplicació i decidir-ne possibles modificacions posteriors.
d) Elegir els seus representants al consell escolar del centre.
e) Informar el nomenament dels mestres tutors.
f) Informar favorablement la proposta de creació d'altres òrgans de coordinació, abans que el director no la presenti al consell escolar del centre.
g) Fixar i coordinar criteris sobre el treball d'avaluació i recuperació dels alumnes.
h) Fixar i coordinar les funcions d'orientació i tutoria dels alumnes.
i) Promoure iniciatives en l'àmbit de l'experimentació i investigació pedagògiques i en la formació del professorat del col·legi.
j) Analitzar i valorar els resultats de l'avaluació dels alumnes i del centre en general.
k) Aportar al consell escolar del centre criteris i propostes per a l'elaboració del Reglament de règim interior.
l) Aportar a l'equip directiu criteris pedagògics sobre distribució horària del pla d'estudis del centre, la utilització racional de l'espai escolar comú i de l'equipament didàctic en general.
m) Conèixer les candidatures a la direcció i els programes presentats dels candidats.
n) Qualsevol altra que li sigui encomanada per disposició del Departament d'Ensenyament.
Article 39 . Funcionament del claustre de professors
39.1 El claustre es reuneix preceptivament una vegada cada dos mesos amb caràcter ordinari i sempre que el convoqui el director o ho sol·liciti un terç, almenys, dels seus membres. És preceptiu celebrar un claustre al començament i al final de cada curs escolar.
L'assistència al claustre és obligatòria per a tots els seus membres.
39.2 El secretari del centre aixeca acta de cada sessió del claustre, la qual, una vegada aprovada, passa a formar part de la documentació general del centre.
Article 40 . Normes generals de funcionament dels òrgans col·legiats de govern
El funcionament dels òrgans col·legiats s'ajusta a allò que es disposa en la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, en allò que no sigui regulat expressament per una altra norma específica.
El Reglament de règim interior del col·legi pot precisar normes concretes de funcionament no regulades en altres normes.
Secció 4 Òrgans de coordinació
Article 41 . Òrgans de coordinació
41.1 Són òrgans de coordinació en els col·legis d'educació infantil i primària de estructura lineal els següents:
a) Col·legiats: els equips de cicle.
b) Unipersonals: els coordinadors de cicle.
El Reglament de règim interior del col·legi pot determinar l'existència d'altres òrgans unipersonals de coordinació d'entre els següents: el coordinador d'informàtica, el coordinador lingüístic i el coordinador d'activitats i serveis escolars, tot tenint en compte la disponibilitat de personal i la dotació horària reservada a les tasques de coordinació.
41.2 En la resta de col·legis, les funcions que tenen assignades els òrgans de coordinació són exercides pel cap d'estudis o pel director, segons correspongui.
Article 42 . Dels equips de cicle
42.1 Els equips de cicle són els òrgans de coordinació la funció principal dels quals és organitzar i desenvolupar els ensenyaments propis del cicle en els col·legis d'educació infantil i primària d'estructura lineal.
42.2 A més de la funció principal descrita, els equips de cicle poden formular propostes relatives als projectes educatiu i curricular del centre i a llur programació general.
42.3 En els equips de cicle s'hi integren tots els mestres que imparteixen docència en el corresponent cicle.
42.4 Els equips de cicle estan coordinats pel corresponent coordinador de cicle, sota la supervisió del cap d'estudis.
42.5 Els equips de cicle duran a terme les sessions d'avaluació dels seus alumnes i es constituiran en comissions d'avaluació, presidida pel cap d'estudis, per a l'avaluació i promoció dels alumnes que finalitzen un cicle.
Article 43 . Els coordinadors de cicle
43.1 En les col·legis d'educació infantil i primària d'estructura lineal de més d'una línia, hi ha un coordinador de parvulari i un coordinador de cadascun dels cicles que integren l'educació primària.
43.2 En els col·legis d'educació infantil i primària d'una línia hi ha dos coordinadors, un dels quals ho serà almenys del parvulari.
43.3 Els coordinadors vetllen per la coherència i continuïtat de les accions educatives al llarg de l'educació infantil i l'educació primària, segons correspongui, sota la dependència del cap d'estudis.
Article 44 . Nomenament
i cessament dels coordinadors de cicle
44.1 Es nomenaran per a exercir les funcions de coordinadors de cicle els funcionaris docents en servei actiu i amb destinació definitiva al centre. Només per insuficiència d'aquests, es cobriran la resta de llocs de coordinació amb funcionaris docents que no tinguin destinació definitiva.
44.2 Els coordinadors de cicle són nomenats pel director del col·legi, escoltats els equips de cicle.
44.3 El nomenament dels coordinadors de cicle abastarà, com a màxim, fins la data de la fi del mandat del director.
44.4 El director del col·legi pot acceptar la renúncia motivada o aprovar el cessament dels coordinadors de cicle abans de la finalització del període pel qual foren nomenats, una vegada escoltat l'equip de cicle, i amb audiència de l'interessat.
44.5 Del nomenament o cessament, segons correspongui, del coordinador de cicle, el director n'informa al consell escolar del centre.
Article 45 . Altres òrgans unipersonals de coordinació
45.1 El coordinador d'informàtica.
Són funcions del coordinador d'informàtica:
a) Proposar a l'equip directiu del centre els criteris per a la utilització i l'optimització dels recursos informàtics i per a l'adquisició de nous recursos.
b) Assessorar l'equip directiu, el professorat i el personal d'administració i serveis del centre en l'ús de les aplicacions de gestió acadèmica del Departament d'Ensenyament.
c) Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i telemàtics del centre.
d) Assessorar el professorat en la utilització educativa de programes i equipaments informàtics en les diverses àrees del currículum i orientar-lo sobre la seva formació permanent en aquest tema.
e) Aquelles altres que el director del col·legi li encomani en relació amb els recursos informàtics i telemàtics que li pugui atribuir el Derpartament d'Ensenyament.
45.2 El coordinador lingüístic.
Són funcions del coordinador lingüístic:
a) Assessorar l'equip directiu en la elaboració del projecte lingüístic.
b) Assessorar el claustre en el tractament de les llengües en l'elaboració del projecte curricular del centre, d'acord amb els criteris establerts en el projecte lingüístic.
c) Assessorar l'equip directiu en la programació de les activitats relacionades amb la concreció del projecte lingüístic, inclòs en la programació general del centre i col·laborar en la seva realització.
d) Organitzar els seminaris i cursos necessaris per a la normalització lingüística en funció de les peticions i necessitats del professorat del centre.
e) Aquelles altres que el director del centre li encomani en relació al projecte lingüístic o que li pugui atribuir el Departament d'Ensenyament.
45.3 El coordinador d'activitats i serveis escolars.
Són funcions del coordinador d'activitats i serveis escolars:
a) Dirigir el funcionament de la biblioteca del centre.
b) Elaborar la programació anual de les activitats escolars complementàries.
c) Elaborar la programació anual de les activitats extraescolars.
d) Donar a conèixer als alumnes la informació relativa a les activitats escolars complementàries i a les activitats extraescolars.
e) Promoure i coordinar les
activitats culturals i esportives.
f) Coordinar l'organització dels viatges d'estudi, els intercanvis escolars i qualsevol altre tipus de viatge que es realitzi amb els alumnes.
g) Distribuir els recursos econòmics destinats pel pressupost del centre entre les activitats escolars complementàries i les activitats extraescolars.
h) Elaborar una memòria final de curs amb l'avaluació de les activitats realitzades, que s'inclourà a la memòria anual d'activitats del centre.
45.4 El nomenament i cessament del coordinador d'informàtica, del coordinador lingüístic i del coordinador d'activitats i serveis escolars l'efectua el director, escoltat el cap d'estudis.
Article 46 . El mestre tutor
46.1 La tutoria i l'orientació dels alumnes formarà part de la funció docent. Tots els mestres que formen part del claustre d'un centre poden exercir les funcions de mestre tutor quan correspongui.
46.2 Cada unitat o grup d'alumnes té un mestre tutor, amb les funcions següents:
a) Tenir coneixement del procés d'aprenentatge i d'evolució personal dels alumnes.
b) Coordinar la coherència de les activitats
d'ensenyament-aprenentatge i les activitats d'avaluació de tots els docents que intervenen en el procés d'ensenyament del seu grup d'alumnes.
c) Responsabilitzar-se de l'avaluació del seu grup d'alumnes en les sessions d'avaluació.
d) Tenir cura, juntament amb el secretari, quan correspongui, de vetllar per l'elaboració dels documents acreditatius dels resultats de l'avaluació i de la comunicació d'aquests als pares o representants legals dels alumnes.
e) Dur a terme la informació i l'orientació acadèmica dels alumnes
f) Mantenir una relació suficient i periòdica amb els pares dels alumnes o representants legals per informar-los del seu procés d'aprenentatge i de la seva assistència a les activitats escolars.
g) Vetllar per la convivència del grup d'alumnes i la seva participació en les activitats del col·legi.
h) Aquelles altres que li encomani el director o li atribueixi el Departament d'Ensenyament.
46.3 En els col·legis d'educació infantil i primària d'estructura lineal, el cap d'estudis coordina l'exercici de les funcions del tutor i programa el pla d'acció tutorial dels alumnes del col·legi, d'acord amb el projecte educatiu; altrament, correspon al director l'exercici de les funcions de coordinació de l'acció tutorial.
Article 47 . Nomenament
i cessament dels mestres tutors
47.1 El mestre tutor és nomenat pel director del col·legi, escoltat el claustre de professors.
47.2 El nomenament dels mestres tutors s'efectuarà per un curs acadèmic.
47.3 El director del col·legi pot deixar sense efecte el nomenament del mestre tutor a sol·licitud motivada de l'interessat o per pròpia decisió, una vegada escoltat el claustre de professors i amb audiència de l'interessat, abans que finalitzi el termini pel qual va ser nomenat.
47.4 Del nomenament o cessament, segons correspongui, dels mestres tutors, el director n'informarà el consell escolar del centre.
Títol 2 De les zones escolars rurals
Capítol 1 Disposicions de caràcter general
Secció 1 Règim administratiu
Article 48 . Les zones escolars rurals
48.1 Les zones escolars rurals són institucions escolars de caràcter públic formades per l'agrupació de col·legis d'educació infantil i primària d'estructura unitària o cíclica.
48.2 Les zones escolars rurals es constitueixen amb la finalitat d'oferir el servei d'ensenyament en condicions de major qualitat en zones de baixa demografia escolar.
Article 49 . Creació, supressió i modificació de le