Pregunta: En la Edad Media el saber se refugió en los monasterios, ¿dónde se refugiará ahora? -Es probable
que el saber se refugie en los mismos ámbitos en que se tenga que
refugiar la familia tradicional (que lo tradicional no excluye el
progreso) con la escala de valores que se ha ido conformando a lo
largo de los siglos... En cierta manera ya está ocurriendo; lo que
los medios de comunicación nos hacen creer no se corresponde a la
realidad.
Para el actual gobierno lo de menos es el matrimonio, los hijos, los derechos de los homosexuales... Lo que en realidad se busca es la destrucción de la familia como célula que garantiza la solidez del edificio social que se ha ido asentando i construyendo desde tiempos inmemoriales. Si se consigue eliminar la familia tradicional, la sociedad quedará completamente desarmada i será como una marioneta, un trozo de barro moldeable a capricho de los que detentan el poder. Las consecuencias serán, a ciencia cierta, de una gravedad imprevisible para el conjunto de la sociedad (16/06/05).
Quelcom ha passat a Europa per a què persones d'un nivell ètic i moral tan baix hagin copsat i copat els llocs de màxima responsabilitat. Es comencen a veure els resultats... Que els francesos hagin votat NO a la constitució no és una mala notícia, la mala notícia fou el redactat d'aqueixa pretesa constitució que aboca Europa a una decadència vertiginosa. (01/06/05) Klaus, el presidente checo, dijo que cree que el NO holandés"es una victoria para la democracia y la libertad en Europa" Estableció un paralelismo entre la actual presión de los políticos de la UE por la ratificación del Tratado y la situación en los países comunistas de la Europa del Este, donde los políticos intentaron "empujar y presionar al pueblo hacia los líderes". (2/06/05).
NO dels francesos a la Constitució europea: ja han trobat la solució... Com no és el que convé ni a Giscard ni als socialistes com José Blanco, Secretari d’Organització del PSOE, que es torni a repetir el referèndum... És com aquelles votacions de començaments de la democràcia espanyola que, sobretot en les comunitats educatives, es repetien tantes vegades com fos necessari fins a què els resultats fossin del gust dels ‘progres’ de l'època.
Hi ha qui troba estrany el comportament de Carod i de Maragall quant a la pallassada de la corona d’espines amb la qual els romans van coronar Jesús abans de crucificar-lo. Què es pot esperar d’un que ha renegat del nom del seu pare i que es va educar hipòcritament en el Seminari... i d’un neoprogressista , consentit, capritxós fill de casa rica? Aquests dos pallassos tenen excusa, ho porten a la sang, han nascut i són així; els que no tenen perdó són tots els inconscients galifardeus que amb els seus vots els han imposat a la resta dels catalans. (23/05/05)
Dins el PSOE podem trobar dos tendències que darrerament apareixen cada vegada més distanciades, aviat antagòniques: els que es consideren alienats amb un nou socialisme, modern, allunyat de les elucubracions marxistes que marcaren els seus orígens, obert a tota idea o opinió que pressuposi una millora social..., i els que resten ancorats en el passat, marxistes convençuts, d'un radicalisme patològic, els quals, en estar convençuts que la fi justifica qualsevol mitjà, no dubten a mentir, a subvertir l'ordre establert, a fer ús del poder fins a las seves conseqüències més aberrants... Espanya, gràcies a ser el país de la 'pandereta', de les tafaneries més grolleres, del negoci ràpid, de la picaresca, del egoisme irresponsable, de la solució fàcil al problema quotidià, el 14 de març va obtenir el govern que es mereixia, un govern que com el PRI a Mèxic té tots els trumfos per ostentar el poder 70 anys més, si l'espanyol treballador, esforçat i bon pare de família no hi posa remei aviat (10/05/05)
Ha passat un any i els principals objectius en procés d'assoliment en la legislatura anterior han fracassat l'endemà del 14 de març: el ciutadà no se sent orgullós de ser espanyol, les institucions es continuen degradant després d'un lapsus de vuit anys; es veuen a l'horitzó els núvols negres d'una recessió social sense precedents, Espanya ha perdut el lloc rellevant que aquests darrers vuit anys havia aconseguit en l'escena internacional. La política s'està polaritzant perillosament; el sectarisme, una desconfiança instintiva i cega envers tot el que prové de la dreta, l'odi i la revenja s'estan apoderant del individu tal com va passar en la dècada dels anys 30 (19/04/05)
Un sector dels docents dels centres de secundària, des de la dècada dels 70, va interpretar la democratització del país en una prèdica de tot el que anava contra els fonaments ideològics tradicionals del món occidental. Però el professorat hauria d'ensenyar, no predicar; vet aquí que aquesta darrera premissa està en contradicció amb l'idea que els hereus del marxisme (que van perdre el nord amb la caiguda del mur) tenen sobre l'ensenyament: l'escola sols i en exclusiva ha d'educar per tal de transformar la societat d'acord amb aquest nou dogmatisme en contraposició a l'escala de valors tradicionals cristians. Així, doncs, el progressisme modern rememora i s'identifica amb les postures més sectàries d'un passat que l'hom creia definitivament oblidat.(31/03/05) Els bons mestres, d'avui i de sempre, creuen que "Educar és ensenyar a pensar, no què pensar" Els progressistes moderns, el melic dels quals resta ancorat en el passat, amb el suport de grans xerrameques mediàtics, volen que Educar sigui ensenyar què pensar, com pensar i què no pensar.
Si s'aprova l'actual avantprojecte de 'Ley orgánica de educación' es reafirmarà una vegada més la degradació progressiva de la qualitat de l'ensenyament públic, amb l'agravant que es fa extensiu a l'ensenyament privat concertat. Cada vegada més l'accés a una formació educativa de qualitat i la possibilitat d'assegurar-se un bon futur professional estarà vedat per a qui no disposi de prou mitjans econòmics (20/03/05).
El PSOE ha estat sempre una màquina de poder molt disciplinada. Hi ha un abisme entre els fills socialistes de ‘casa bona’, poliglots, doctorats als Estats Units i els menys afortunats. No hi ha prou de queixar-se en la intimitat, d'escandalitzar-se davant els amics de confiança que militen en altres formacions. Tots són responsables del que està passant i del rumb de la 'res pública' espanyola. (30/03/05)
En menys d'un any Zapatero ha assentat una política exterior ostensiblement amistosa amb les dictadures que l'enfronta als Estats Units, malgrat aprofitar tota ocasió de sortir a la foto amb G.Busch. El seu 'retorn' al cor d'Europa ha consistit a agenollar-nos davant França i Alemanya... (14/03/05)
La crisi parlamentària de l’anomenat 3 % —per no parlar d’un 10 o 20%—, amb la seva incidència en la qualitat d’obres com la del Carmel, s’ha resolt definitivament: no ha passat res, la vaselina ha desinflat el suflé polític; Maragall ha dit que demanava disculpes al poble català, Mas ha fingit que la disculpa anava dirigida a ell, Carod ha mirat cap a un altre costat, no fos cas que s'ofengués Pere Esteve, i Piqué, el 'pobre' Piqué, ha aconseguit que el Parlament en parlés... L'objectiu de la moció de censura no era el canvi de govern, sinó provocar el debat; d'altra banda, en haver-la retirat quinze minuts abans de la votació, li permet tornar a plantejar-ne una altra quan li convingui. (12/03/05)
Espanya és un país que no acaba d'arrancar malgrat pertànyer a la CCEE. És possible que també sigui vàlid per nosaltres el que el comentarista peruà Jaime Bayly diu d'Amèrica llatina: “En América Latina nos va mal porque somos autodestructivos y nos lo merecemos –decía Bayly–. Nadie tiene la culpa de nuestros fracasos, salvo nosotros mismos. Nos va mal porque somos tontos y nos metemos en líos que bien podríamos evitarnos. La mejor prueba de que somos tontos es que elegimos malos gobiernos” (25/01/05)
... la izquierda y la progresía, que tienen predicadores y Mandamientos propios, y también autos de fe para castigar a los blasfemos que los quebrantan, siempre han aspirado al monopolio en lo que concierne a manejar la moral (David Gistau 10/01/05).
La campanya contra la sida que acaba d'endegar el Ministeri de Sanitat espanyol parteix del supòsit que la promiscuïtat és la norma, i que la fidelitat és un hàbit sexual en extinció. Aquesta manera superficial de veure les coses, d'escollir indefectiblement el camí més fàcil, de renunciar a tot tipus d'esforç i circumscriure's al seu propi ego, s'emmarca dins una filosofia que està donant uns resultats tan perniciosos per a la societat... No ens estranyem, doncs, que es defensi tant aferrissadament sistemes educatius formalment molt encisadors, però buits de contingut quant al fons. (10/12/04)
Voleu que l'ensenyament i l'educació funcionin de veritat? Sigueu valents i prioritzeu els continguts conceptuals, els coneixements, l'exercici de la memòria, l'entrenament de la força de voluntat, l'educació del caràcter... Els procediments, les actituds, els valors, les normes, en lloc de romandre anàrquicament buits de continguts, seran quelcom d'útil per a la formació d'individus lliures, amb criteri propi que esdevindran, a ben segur, profitosos per a una societat més assenyada i justa.(18/11/04)
El socialisme espanyol, el de ZP, en perdre la conceptualització política que el va caracteritzar fins la caiguda del mur de Berlin (9.11.89), sol li resta l'anticlericalisme obsessiu disfressat de laïcisme, curiós integrisme religiós que confisca els valors religiosos del cristianisme, els buida de contingut per a tot seguit vestir-se amb ells per a doblegar, dominar, transformar la societat. (novembre 04)
Poders mediàtics que s'autodefineixen com a progressistes i que no dubten a valer-se de l'engany volen imposar, subreptíciament, la tendència per la qual una sèrie de perfils, normes i valors, reconeguts ancestralment i molt positius per al ferm assentament i ple desenvolupament d'una societat moderna, honesta i democràtica, no han de ser admesos a partir d'ara pels espanyols. La història no és nova. (Juliol 04)
Fóra bo que veiem el més aviat possible —inclosos molts dels seus votants, militants o no del PSOE— que Rodríguez Zapatero mostra formes externes suaus, mel·líflues, innocents i rialleres, però posicions de fons extremadament, perillosament radicals, sobre les quals no està gens ni mica disposat a dialogar i que pretén imposar al país sense qüestionar-se si són o no volgudes per la gran majoria dels espanyols.(juliol 2004)
«Zapatero impide que España tenga voz propia en el mundo», dice «The Wall Street Journal» en otro duro artículo
Plantejar-se la creació d’una Aliança de Civilitzacions entre el món occidental i el mahometà es pot prendre com d’una candidesa a mig camí entre l’atreviment i la ingenuïtat; una vacuïtat on es confon la tossuda realitat i l’utòpic; un estrany terme mig entre el desafiament intel·lectual i el desconeixement de la Història... Tanmateix podria no ser més que un mer i simple oportunisme d’un polític que no es va avergonyir dels creadors del Gal o de les trampes del seu partit un 13 de març (22.09.04)
<<La igualdad entre sexos es más efectiva contra el terrorismo que la fuerza militar>> J.L.R.Zapatero (21.09.04) Cursilería peligrosa
Que nuestro presidente Rodríguez es hombre de no muchas luces, aunque sí mucha ambición y falta de escrúpulos, y que ha organizado un gobierno a tono, salta a la vista a cada paso y puede resultar una tragedia para España. Rodríguez ha aprendido unas cuantas coletillas y trucos de político progre, en los cuales sólo hay aire, aire viciado (Pío Moa, 17.09.04).
¿Desde qué despacho de la calle Ferraz, Zapatero seguía por televisión la intervención del ahora portavoz parlamentario socialista calificando de mentiroso al Ejecutivo Aznar? +++
Una retirada muy cara... ni se ampliará la base de Rota, ni se repararán los buques estadounidenses en Cádiz, ni se establecerá en nuestro territorio ninguno de los nuevos centros navales de mando de la OTAN. +++
Con Carmen Calvo, la ministra del IVA y de Cultura en el Gobierno, urge la creación de un nuevo ministerio. El de Rectificaciones. Para ser ministro de Rectificaciones no es necesario haber acumulado excesivos méritos a lo largo de la vida. +++
El culpable del ataque a Nueva York, Bush. El culpable de la matanza de Bali, el turismo. El culpable de la tragedia de Madrid, Aznar. El culpable del infierno terrorista del colegio de Osetia, Putin. ¿Los terroristas no son nunca los culpables, panda de cretinos? (...) A un paso estamos de que estalle el odio en nuestras sociedades... +++
La sobergueria d'un Ruiz Gallardon el traeix i li fa confessar que la seva aspiració com a governant és la de transformar la societat... No és pas l'únic que ha oblidat que la funció primordial de tot dirigent és la d'estar al servei de la gent a la qual representa i no a l'inrevés. (Declaracions a La COPE 07.09.04)
Sabíeu que si no es pensa com el senyor Zapatero en temes com el matrimoni o el laïcisme és perquè s'és un "CARCA"? És una de tantes benaurades declaracions del president del Govern Espanyol des de Menorca (23.08.04)
Philip Pettit, filòsof difusor d'idees poc aprofundides, però molt encisadores, d'enunciats fàcils, simples i a la moda, és qui té i tindrà més influència en la política espanyola dels propers quatre anys. Les seves teories probablement ompliran, en el segle XXI (Déu vulgui que ens equivoquem), el buit que el marxisme ha deixat en les esquerres més radicals i virulentes. Son aplicació pràctica, al contrari del que diu pretendre com va ocórrer amb el marxisme, té totes les possibilitats de donar lloc a unes relacions socials injustes i regressives. (Agost 04)
A Catalunya, si cardes, el govern et proveirà gratuïtament la píndola de l’endemà... Ara bé, si tens mal de queixal, sols l'extracció va a càrrec de la Seguretat Social, i si et quedes sense dents, hauràs de desembutxacar un "pastón"... Quan la Sanitat pública necessiti més diners, afegiran un nou impost a la gasolina o a qualsevol altre producte de primera necessitat.
Durante el ya mítico pase de modelos de Estado de Moncloa, cada una de las conejitas de Zetapé llevaba encima unos seis mil euros en ropa. Jodó con las descamisadas, que navegan por el poder a todo trapo (...) (David Gistau) Javier Sampedro (El País) afirma que Espanya és el segon país de la UE amb la major incidència de casos de sida... Si se'ns acudeix recomanar la doctrina de l’església pel que fa a les relacions sexuals —doctrina que és profundament respectuosa amb l'ésser humà, en evitar tractar-lo com a un mer objecte de plaer—, tota una plèiade de vividors i espavilats ens obsequiaran amb fàstics de tota mena. Poders mediàtics que s'autodefineixen com a progressistes i que no dubten a valer-se de l'engany volen imposar, subreptíciament, la tendència per la qual una sèrie de perfils, normes i valors, reconeguts ancestralment i molt positius per al ferm assentament i ple desenvolupament d'una societat moderna, honesta i democràtica, no han de ser admesos a partir d'ara pels espanyols. La història no és nova. (Juliol 04)
La llamada Constitución europea omite toda referencia a las raíces cristianas de Europa. Para cualquiera que comprenda claramente las cosas, es obvio que tal omisión no es más que un pretexto: se trata, hoy como ayer, de anticristianismo (Jon Juaristi 15.08.04)
|
|---|