DOGC núm. 2761 - 09/11/1998 Departament d'Ensenyament DECRET 285/1998, de 3 de novembre, pel qual s'estableixen nous crèdits variables tipificats de cultura clàssica de l'educació secundària obligatòria. (Pàg. 13744)

El Decret 75/1996, de 5 de març, pel qual s'estableix l'ordenació dels crèdits variables de l'educació secundària obligatòria, disposa al seu annex 3 el currículum dels crèdits variables tipificats de cultura clàssica.

El conjunt de currículums dels crèdits tipificats establerts fins al moment no constitueix un bloc tancat, sinó que és susceptible d'ampliació. Així mateix, cal considerar una oferta mínima pel que fa als dos crèdits variables tipificats de cultura clàssica que han d'oferir necessàriament tots els centres, la qual és fàcilment ampliable, atesa en general la disponibilitat del professorat.

Així doncs, una vegada analitzats els crèdits tipificats esmentats i també l'aplicació de la normativa i el currículum general de l'educació secundària obligatòria, i com a fruit de l'experiència i de la reflexió, ha semblat convenient tipificar nous crèdits que donin més possibilitats als centres d'ampliar la seva oferta d'itineraris formatius.

Tenint en compte tot el que s'ha esmentat s'aconseguirà que tots els alumnes accedeixin al coneixement de la cultura clàssica en un grau d'intensitat i d'aprofundiment que estigui en correspondència amb les seves perspectives i aspiracions d'estudis postobligatoris i superiors, de manera que en general tots els alumnes cursin dos crèdits de cultura clàssica, els alumnes que previsiblement hagin de fer el batxillerat en cursin un de lèxic, i els que tinguin l'expectativa de seguir la modalitat d'humanitats cursin una iniciació a la llengua llatina, sense excloure però que els alumnes que s'orientin cap a altres modalitats puguin també elegir els crèdits esmentats.

La presència constant del llegat grecoromà en la nostra cultura aconsella proporcionar a l'alumnat un nombre suficient de crèdits perquè tinguin la possibilitat d'iniciar-se en aquestes civilitzacions mediterrànies, les quals han de poder ser conegudes per l'alumnat interessat tant en àmbits de ciències i tecnologia com sobretot en àmbits més humanístics, pensant en la seva cultura general i també en l'orientació cap a estudis posteriors.

Per tant, en aquesta disposició s'estableix el currículum de nous crèdits variables tipificats de cultura clàssica.

En conseqüència, a proposta del conseller d'Ensenyament i amb l'informe del Consell Escolar de Catalunya, d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

S'estableixen els objectius i els continguts de nous crèdits variables tipificats de cultura clàssica, amb què s'incrementa l'oferta de crèdits inclosos a l'annex 3 del Decret 75/1996, de 5 de març, pel qual s'estableix l'ordenació dels crèdits variables de l'educació secundària obligatòria. Els objectius i els continguts de nous crèdits variables tipificats de cultura clàssica són els figuren a l'annex del present Decret.

Barcelona, 3 de novembre de 1998

Jordi Pujol , President de la Generalitat de Catalunya

Josep Xavier Hernández i Moreno, Conseller d'Ensenyament

--5 i 6..Iniciació a la cultura i tradició clàssica grega i llatina, I i II

Aquests dos crèdits es consideren una iniciació a la cultura i la tradició clàssica grega i llatina per als alumnes de qualsevol dels dos cicles de l'etapa. El motiu de presentar-los formant un fons comú de continguts, de procediments i de valors, normes i actituds és la intenció d'oferir una panoràmica global. Consegüentment, tant en un crèdit com en l'altre, el professorat no pretendrà esgotar els continguts, sinó que acudirà --i en el nombre que cregui convenient-- a les grans àrees representades per cadascun dels continguts i n'extraurà els temes concrets que vulgui desenvolupar. La repetició d'àrees és, doncs, perfectament possible d'acord amb el criteri del professorat, l'interès i l'aptitud dels alumnes o l'oferta cultural del moment, però en canvi no és acceptable la repetició de temes concrets, els quals només seran explicats un cop al llarg dels dos crèdits. D'altra banda, encara que la naturalesa panoràmica d'aquesta iniciació fa aconsellable en principi cursar tots dos crèdits, també és possible cursar-ne un de sol.

Convé orientar la didàctica d'aquest crèdit de tal manera que els alumnes que s'apropen a la civilització i cultura grecoromana hi tinguin un contacte veritablement positiu, de manera que no la percebin com una qüestió arqueològica, i per tant desconnectada del seu món, sinó com a un component més, però important, de l'ampli marc de la cultura contemporània en què es formaran com a éssers capaços d'expressar-se --de manera oral, escrita, artística, religiosa, política, etc.-- i d'adquirir signes d'identitat propis i col·lectius.

Catalunya, que és el seu àmbit polític i cultural immediat, conserva restes importants del seu passat grecollatí. Els alumnes compten, doncs, amb la possibilitat real, que és lògic que no sigui menystreta, de contemplar aquelles restes in situ i d'analitzar-les sota diversos aspectes. Així mateix, la cultura clàssica, més enllà d'una probable primera presa de contacte arqueològica, no se circumscriu al conjunt de creacions culturals perdurables --inclosos els textos, és clar-- de l'antiguitat grecollatina, pertanyents a un període històric i a un espai geogràfic determinats, sinó que comprèn igualment l'influx, la inspiració, etc. que ha exercit i exerceix en multitud de manifestacions culturals de signe ben divers al llarg dels segles i fins avui.

Per tant, és convenient encaminar els alumnes cap a la comprensió o el descobriment que viuen en el si d'una cultura no pas creada de cap i de nou, dia rere dia, sinó fonamentada moltes vegades, també ara, en una tradició clàssica --o cultura clàssica pròpiament dita-- que és coherent i convenient de conèixer. Així podran identificar alguns dels pilars bàsics damunt dels quals la nostra societat s'afaiçona o es conrea a si mateixa --són pilars culturals, per tant-- fins a adquirir una identitat pròpia susceptible que sigui conservada, transmesa, compartida i complementada amb altres de diferents.

A l'hora de realitzar la docència d'aquest crèdit, cal partir, sempre que això sigui possible de l'abundosa varietat d'elements clàssics presents a la cultura contemporània, els quals es necessari que s'expliquin mitjançant la comparació amb els models grecollatins originaris. És aleshores quan caldrà aprofundir en el coneixement de la cultura clàssica pròpiament dita, és a dir, aquella saviesa antiga que perviu en el món actual, però modificada, adaptada o de vegades amagada, i per tant no detectable fàcilment.

Tanmateix, aquest modus docendi no pot ser pas rígid, de manera que cal que hi hagi ocasions en què, per motius diversos, com és ara la manca de referents o materials didàctics idonis, sigui més aconsellable de recórrer a altres mètodes. L'invers al que s'ha proposat, partir de l'antiguitat grecollatina fins a arribar a la realitat actual, no necessita pas justificació. Això no obstant, per les raons ja adduïdes, no cal cenyir-se en cap cas a la cultura clàssica stricto sensu --la qual pertany a un passat llunyà i distant-, sinó que cal aprofitar altres referents, tant els produïts en el món actual, com ara el cinema o el teatre contemporanis, com els produïts a les èpoques intermèdies (l'Edat Mitjana, el Renaixement, el Barroc, el Neoclassicisme, etc.).

Quan hagi acabat els dos crèdits, els alumnes han de ser capaços de:

1..Assenyalar exemples diversos de l'influx de la cultura grecollatina als àmbits treballats: la llengua, la literatura, l'arquitectura i l'urbanisme, les arts plàstiques, la filosofia, la ciència i la tècnica, etc. Descobrir-se, doncs, a si mateixos com a éssers culturals, és a dir, com a resultat d'una formació o conreu secular que condiciona la seva manera de pensar i d'expressar-se oralment, per escrit, artísticament, etc.

2..Identificar les arrels clàssiques de molts dels valors promoguts per la nostra cultura, als àmbits de l'educació, la filosofia, la ciència, la política, les arts, etc., i per tant reconèixer la necessitat de la seva pervivència i la de la seva revisió constant.

3..Enumerar alguns interessos específics --obres o gèneres literaris, fets lingüístics, manifestacions artístiques, idees, creences, tècniques, costums, etc.-- que aquest primer encontre amb la cultura grecollatina hagi pogut desvetllar en ells, i per tant constatar-ne i assenyalar-ne el lligam amb l'antiguitat clàssica.

4..Precisar els trets essencials i definidors de l'esperit més positiu de la cultura grecollatina --conreu de la llibertat intel·lectual i política, indagació filosòfica i científica, creativitat, etc.--, i alhora comprovar l'abast suficient o no de la seva presència al món actual.

5..Enumerar les diverses cultures occidentals hereves del llegat grecollatí, comparar-les amb altres d'arrels diferents, i també presentar exemples de la freqüent varietat de creacions culturals que en la mateixa època o en èpoques diferents es retrotreuen a un motiu clàssic comú --mite, sistema filosòfic, cànon artístic, estructura política, etc.--, donant així una prova fefaent de la versatilitat de la cultura clàssica.

6..Especificar quines són les herències seculars que voldrien preservar, desenvolupar, revisar o fins i tot abolir.

1..La consciència històrica. Breu introducció als esdeveniments històrics que expliquen la dependència grecollatina de la nostra cultura.

2..La llengua. Breu introducció als fonaments llatins i en part grecs del català, del castellà i d'altres llengües.

3..La literatura. Les tècniques d'expressió escrita i oral.

4..L'urbanisme i l'arquitectura.

5..Les arts:

5.1.L'escultura.

5.2.La pintura.

5.3.El teatre.

5.4.El cinema.

5.5.La televisió.

5.6.La música i la dansa.

6..El mite.

7..La religió.

8..La filosofia, la ciència i la tècnica.

8.1.La filosofia.

8.2.La ciència i la tècnica.

9..Les institucions educatives, socials, polítiques i jurídiques.

10. L'economia i la societat.

11..L'esport, els jocs i els espectacles.

12..L'amor i l'amistat.

13..Altres temes relacionats amb la cultura clàssica.

1..Exposició oral, visual i audiovisual de les dades i dates essencials per a la comprensió del procés històric que explica en part el marc polític i cultural de la Catalunya actual, remuntant-se a l'antiguitat grecollatina.

2..Lectura guiada de textos breus que permetin il·lustrar, amb alguns exemples, els fonaments llatins i en part grecs del català i el castellà: estructures morfològiques i sintàctiques bàsiques, etimologies, sistema de composició de les paraules i lèxics específics.

3.1.Lectura i anàlisi d'obres literàries d'èpoques i gèneres diversos (poesia èpica, lírica, epigramàtica, eròtica, tragèdia, comèdia, novel·la, biografia, faula, etc.), comparant-les amb models grecollatins originaris i explicant-les des d'aquests models.

3.2.Anàlisi d'un discurs parlamentari actual, un debat, una exposició oral o una conferència, per constatar la necessitat de mantenir uns principis bàsics del fet de pensar, parlar i escriure ordenadament, que tenen la seva base en gran part en la retòrica grecollatina.

4..Anàlisi in situ de restes arqueològiques (muralles, torres, temples, fòrums, teatres, amfiteatres, circs, calçades, ponts, arcs de triomf, aqüeductes, cases, mosaics, etc.), i també l'anàlisi d'edificis de tota mena, urbanitzacions, jardins, arquitectura ornamental i similars d'època contemporània, l'estil clàssic o classicitzant dels quals permeti il·lustrar la pervivència dels models clàssics originaris.

5.1.Anàlisi del patrimoni d'escultura clàssica del museus de Catalunya, i també identificació en l'escultura ornamental de ciutats, pobles, jardins, o fins i tot en l'ideal atlètic i estètic de la societat contemporània, dels cànons creats per l'antiguitat grecollatina.

5.2.Anàlisi de l'escàs patrimoni de pintura clàssica de Catalunya, i també de les pintures (quadres, frescos, etc.) d'èpoques diverses en què siguin identificables lato sensu elements clàssics (mites, ordres arquitectònics, concepció classicitzant del mateix quadre, etc.).

5.3.Assistència a la representació o visió en suport de vídeo no només d'obres clàssiques stricto sensu, sinó també d'altres en què es puguin identificar i analitzar lato sensu temes clàssics.

5.4.Visionat de pel·lícules no només de tema clàssic stricto sensu, sinó també de totes aquelles en què es puguin identificar i analitzar lato sensu motius clàssics.

5.5.Visionat de sèries de televisió que il·lustrin documentalment o creativament aspectes diversos del món grecollatí, o d'altres en què es puguin identificar i analitzar lato sensu temes clàssics.

5.6.Audició o audició i visionat d'obres musicals (òperes, ballets, cançons, simfonies, poemes simfònics, etc.) en què lato sensu es puguin identificar i analitzar temes clàssics.

6..Il·lustració de la presència de la mitologia grecollatina en gairebé totes les manifestacions de la cultura contemporània i d'èpoques diverses --literàries, arquitectòniques, escultòriques, pictòriques, musicals, teatrals, cinematogràfiques, científiques, etc.--, posant de manifest, en conseqüència, la versatilitat del mite clàssic, però evidenciant alhora els impediments per trobar-ne una definició unívoca.

7..Establiment, des de les diverses religions i religiositats actuals, tant dels possibles paral·lelismes com de les clares diferències quant al fenomen religiós grecollatí.

8.1.Exposició de l'ampli ventall de corrents de pensament del món actual o d'èpoques diverses (idealistes, materialistes, humanístics, escèptics, dialèctics, nihilistes, etc.) a fi de constatar i explicar la base clàssica, primordialment grega, de gairebé tots.

8.2.Explicitació d'algunes de les aplicacions pràctiques, fins i tot al món contemporani, dels coneixements científics de l'antiguitat grecollatina.

9..Identificació en l'ampli marc de les institucions contemporànies (polítiques, jurídiques, militars, educatives, etc.) de fonaments grecollatins, sotmesos però a les transformacions lògiques de totes les societats estructurades però canviants.

10. Constatació de la similitud existent, més enllà de les diferències lògiques, entre els problemes econòmics i socials de la societat contemporània i els de l'antiguitat grecollatina: migració, marginació, colonització lato sensu, explotació de recursos naturals, importació de primeres matèries, comerç, banca, impostos, etc.

11..Descobriment de la pervivència de valors i ideals grecollatins a l'àmbit dels esports i els espectacles contemporanis, des de l'olimpisme fins per exemple a algunes exhibicions de circ, incloent-hi a més les causes lúdiques, polítiques i d'ordre divers que els justifiquen tant abans com ara.

12..Comparació entre la diversitat manifesta de l'ars amandi contemporani i el de l'antiguitat grecollatina (matrimonial, extramatrimonial, pederàstic, companyonia guerrera, etc.), i explicitació constant de les diferències.

13..Descobrir la cultura grecollatina partint de les seves manifestacions actuals cap a l'antiguitat grecollatina, en tant que això sigui possible.

1..Presa de consciència del pes positiu i negatiu de la tradició en l'afaiçonament de totes les cultures.

2..Sensibilització respecte de tota mena de valors heretats de l'antiguitat grecollatina: ètics, filosòfics, artístics, polítics, científics, etc.

3..Actitud favorable i crítica alhora cap a les arrels grecollatines de manifestacions culturals diverses i d'èpoques també diverses, sobretot la contemporània.

4..Interès per l'oferta cultural permanent o no permanent: museus, monuments, exposicions, mostres, cinema, teatre.

5..Presa de posició respecte de l'aprofitament correcte o no del llegat grecollatí al conjunt de manifestacions culturals que freqüenti.

6..Actitud favorable a la conservació i cura permanent de les restes arqueològiques grecollatines tant del propi país com de qualsevol altre.

7..Acceptació de la creativitat que es basa en l'adaptació lato sensu de motius i temes de l'antiguitat.

8..Esforç per integrar tradició i modernitat.

9..Actitud favorable a la interdisciplinarietat com a forma d'integrar els coneixements que l'habitud analítica, i per tant segmentadora, tendeix a aïllar.

--7..Iniciació a la llengua llatina

Atès que aquest crèdit de cultura clàssica està adreçat fonamentalment a l'alumnat que s'orienta cap al batxillerat d'humanitats i ciències socials, al llarg del qual es tindrà ocasió de cursar sis crèdits de llengua llatina, sembla convenient plantejar inicialment el crèdit com a un seguit de consideracions amb què es vol palesar la conveniència, i fins i tot la necessitat, de conèixer la llengua llatina com a mitjà i instrument necessari per a l'estudiós de les humanitats i ciències socials, i que també és útil per als alumnes que vulguin conèixer cap a altres branques del saber.

El fet que al nostre país l'estudiant conegui, com a mínim, dues llengües romàniques permet plantejar aquesta iniciació al llatí com l'atansament a una realitat que és molt propera a l'alumnat: la pròpia llengua. A través de la constatació de les semblances i diferències lèxiques i gramaticals entre el català i el castellà, ampliable eventualment a altres llengües romàniques, convé que l'alumnat s'adoni de la seva pertinença a un àmbit lingüístic comú amb altres pobles europeus, del qual la llengua llatina n'és vincle i origen. D'altra banda, cal remarcar que l'estudi del llatí per a un romanoparlant és també un complement necessari per conèixer millor la pròpia llengua i per endegar amb avantatge l'estudi d'altres llengües romàniques. Amb aquest plantejament es vol aconseguir que se superi el conegut prejudici que l'estudi de la llengua llatina consisteix és un anacronisme i una inutilitat.

Al llarg de la història del llatí, és important constatar el fet que com a llengua viva presenta un estrat de llengua elevat i un de corrent o col·loquial, igual que les llengües cultes modernes. L'estrat col·loquial, el llatí parlat, evoluciona i perviu en les diferents llengües romàniques, mentre que l'estrat elevat, el llatí culte, que coneixem a través de les obres literàries, roman com a model de les literatures romàniques, i fins i tot de les no romàniques, i també com a referent del registre de llengua culte.

Es tracta, per tant, d'estimular la curiositat de l'alumnat pel coneixement de la llengua llatina a través de la lectura de textos originals senzills. En la comprensió d'aquests textos cal donar un paper rellevant a la vessant lèxica i remarcar alguns dels aspectes del sistema de la llengua llatina que més es diferencien de la nostra, en especial, el caràcter de llengua flexiva present en altres llengües indoeuropees, fins i tot les modernes, per oposició a les llengües preposicionals.

Quan hagin acabat el crèdit, els alumnes han de ser capaços de:

1..Valorar la importància del llatí com a vehicle de transmissió de la cultura occidental.

2..Prendre consciència que l'aprenentatge de la llengua llatina possibilita l'accés directe a les fonts de documentació antigues i modernes que són indispensables per al coneixement i l'estudi de la història, la filosofia, el dret i les ciències en general.

3..Constatar per la via del lèxic la pertinença a un àmbit lingüístic compartit amb altres pobles europeus i deduir-ne l'origen comú.

4..Deduir el significat de paraules pertanyents a altres llengües romàniques, i fins i tot a l'anglès, a partir del seu ètim llatí.

5..En el cas del llatí, comprendre la diferència entre llengua literària (estrat culte) i llengua vulgar (estrat col·loquial), i la pervivència que una i altra han tingut.

6..Capir la noció de llengua flexiva i entendre el paper del cas en el sistema de la llengua llatina.

7..Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i de relació mitjançant l'exercici d'identificació i de connexió dels elements integradors de textos originals senzills, per tal d'assolir-ne una comprensió global.

1..Pervivència de la llengua llatina.

1.1.Les llengües romàniques com a evolució del llatí parlat.

1.2.El llatí com a llengua de cultura a Occident.

2..Els nivells de llengua: llengua parlada, llengua escrita (llatí vulgar, llatí literari).

3..El llatí llengua flexiva.

3.1.Concepte de flexió i cas. El cas com a indicador de la funció sintàctica.

3.2.L'ordre de les paraules.

4..Comprensió i interpretació de textos.

4.1.Lectura guiada de textos originals.

4.2.Formes lèxiques elementals.

4.3.Estructures lingüístiques elementals.

1..Recopilació i anàlisi d'elements lèxics i lingüístics com a mitjà per deduir i constatar l'origen comú de les llengües romàniques.

2..Examen de fonts documentals que ens informin del paper desenvolupat pel llatí com a llengua de transmissió del saber a Occident des de la fi del món antic fins al segle XVIII.

3..Confrontació dels procediments lingüístics propis d'una llengua flexiva i els propis d'una llengua preposicional.

4..Recopilació d'un vocabulari elemental.

5..Identificació de diferents formes d'un mateix vocable.

6..Lectura i interpretació de textos llatins originals adequats als coneixements de l'alumnat.

7..Ús de diccionaris.

1..Valoració de la importància del coneixement del llatí com a eina indispensable per accedir a les fonts de documentació de tota mena, antigues i modernes.

2..Hàbit d'utilitzar el material de consulta adient per a l'estudi dels temes objecte del crèdit.

3..Correcció i rigor en la realització i presentació de treballs i exercicis.

4..Valoració de l'aprenentatge de la llengua llatina com a eina que facilita l'aprenentatge de les llengües romàniques, de llengües amb forta influència llatina, com és ara l'anglès, o en general de llengües flexives.

5..Constatació de la relació entre les diverses llengües a través de les similituds lingüístiques.

6..Respecte per les diverses llengües.

7..Curiositat intel·lectual com a forma de millorament personal.