Els sistemes educatius duen a terme funcions essencials per a la vida dels individus i de les societats. Les possibilitats de desenvolupament harmònic dels uns i de les altres es basen en l'educació que aquells proporcionen.

L'objectiu primer i fonamental de l'educació és el de proporcionar als nens i a les nenes, als joves d'un i altre sexe, una formació plena que els permeti conformar la pròpia i essencial identitat, així com construir una concepció de la realitat que n'integri alhora el coneixement i la valoració ètica i moral. Aquesta formació plena ha d'anar dirigida al desenvolupament de la seva capacitat per exercir, de manera crítica i en una societat axiològicament plural, la llibertat, la tolerància i la solidaritat.

En l'educació es transmeten i exerciten els valors que fan possible la vida en societat, especialment el respecte a tots els drets i llibertats fonamentals, s'adquireixen els hàbits de convivència democràtica i de respecte mutu, es prepara per a la participació responsable en les diverses activitats i instàncies socials. La maduresa de les societats es deriva, en molt bona mesura, de la seva capacitat per integrar, a partir de l'educació i amb el seu concurs, les dimensions individual i comunitària.

De la formació i instrucció que els sistemes educatius són capaços de proporcionar, de la transmissió de coneixements i sabers que asseguren, de la qualificació de recursos humans que assoleixen, depèn la millor adequació de la resposta a les creixents i canviants necessitats collectives.

L'educació permet, en fi, avançar en la lluita contra la discriminació i la desigualtat, ja siguin per raons de naixement, raça, sexe, religió o opinió, tinguin un origen familiar o social, s'arrosseguin tradicionalment o apareguin contínuament amb la dinàmica de la societat.

Per aquest motiu, al llarg de la història, les diverses societats s'han preocupat per la seva activitat educativa, sabent que hi estaven prefigurant el seu futur, fet que en moltíssimes ocasions ha desembocat en sistemes de privilegi, tancats, elitistes i propagadors d'ortodòxies excloents. Això no obstant, qualsevol transformació, ja sigui gran o petita, compromesa en el progrés social ha anat acompanyada, i a vegades precedida, d'una revitalització i un impuls de l'educació, d'una esperança confiada en les seves possibilitats transformadores. La seva configuració com un dret social bàsic, la seva extensió a tots els ciutadans, és una de les conquestes que han calat més a fons en les societats modernes.

La nostra és una societat amb un accelerat procés de modernització que camina, cada vegada més nítidament, cap a un horitzó comú amb Europa. Quan s'estan incorporant a les escoles els ciutadans del pròxim segle, els països amb els quals tractem de construir el projecte europeu, que oferirà una nova dimensió a la nostra joventut actual, concedeixen una gran rellevància a l'educació i a la formació, intentant d'adaptar-les a l'obertura de l'espai individual, polític, cultural i productiu, a una més gran rapidesa i complexitat dels canvis de qualsevol tipus, propiciant-ne una prestació més perllongada a un nombre més gran de ciutadans, promovent les millores necessàries per tal de garantir-ne la qualitat. Engegant, per tant, processos de reforma dels seus sistemes respectius.

Aquesta mateixa necessitat d'adaptació s'ha deixat sentir amb força a l'Estat espanyol i a la societat espanyola en el seu conjunt, i de manera més perfilada la comunitat educativa s'ha pronunciat favorablement per una profunda reforma del nostre sistema educatiu.

El disseny del que actualment està en vigor prové de 1970. En aquestes dues dècades, viscudes ja en la seva major part en democràcia, l'educació espanyola ha conegut un notable impuls, ha deixat definitivament enrere les agudes carències del passat. S'ha assolit la total escolarització en l'educació general bàsica, i s'han creat per aquest motiu un gran nombre de places escolars, millorant les condicions d'altres ja existents, s'ha incrementat notablement l'escolarització en tots els nivells no obligatoris, s'han produït avenços importants en la igualtat d'oportunitats, ja sigui mitjançant l'augment de beques i ajudes o amb la creació de centres i places escolars en zones que abans no en tenien, s'han produït diverses adaptacions dels continguts de les matèries. Les condicions professionals en les quals el professorat exerceix la seva funció difereixen, qualitativament, de les que imperaven fins aleshores.

L'aplicació dels mecanismes polítics i jurídics propis de la transició va permetre superar els residus autoritaris subsistents en la norma aprovada el 1970 i va obrir el sistema educatiu a la nova dinàmica generada en diversos camps, molt especialment a la derivada de la nova estructura autonòmica de l'Estat, que recull en la seva diversitat l'existència de Comunitats Autònomes amb característiques específiques i, en alguns casos, amb llengües pròpies, que constitueixen un patrimoni cultural comú.

En el pla normatiu, es va procedir, amb la Llei de Reforma Universitària, a la reforma de l'ensenyament universitari. La Llei Orgànica del Dret a l'Educació, que va derogar la Llei Orgànica de l'Estatut de Centres Escolars, va regular l'exercici simultani dels diversos drets i llibertats relacionats amb l'educació, desenvolupant el mandat constitucional del dret a l'educació a través de la programació de l'ensenyament.

Tanmateix no s'havia abordat la reforma global que ordenés el conjunt del sistema, que l'adaptés en la seva estructura i el seu funcionament a les grans transformacions produïdes en aquests darrers vint anys. En aquest període de la nostra història recent, s'han accelerat els canvis en el nostre entorn cultural, tecnològic i productiu, i la societat espanyola, organitzada democràticament en la Constitució de 1978, ha assolit la seva plena integració en les Comunitats Europees.

La Constitució ha atribuït a tots els espanyols el dret a l'educació. Ha garantit les llibertats d'ensenyament, de càtedra i de creació de Centres, així com el dret a rebre formació religiosa i moral d'acord amb les pròpies conviccions. Ha reconegut la participació de pares, professors i alumnes en el control i gestió dels centres subvencionats amb fons públics. La Constitució ha encomanat als poders públics que promoguin les condicions i remoguin els obstacles per tal que el dret a l'educació sigui posseït en condicions de llibertat i igualtat, ha establert el caràcter obligatori i gratuït de l'educació bàsica i ha redistribuït territorialment l'exercici de les competències en aquesta matèria. Tots aquests eixos, així com la capacitat de respondre a les aspiracions educatives de la societat, han de conformar el nou sistema educatiu.

L'extensió de l'educació a la totalitat de la població en el seu nivell bàsic, les possibilitats més grans d'accés als altres trams de l'ensenyament, unides al creixement de les exigències formatives de l'entorn social i productiu, han avivat la legítima aspiració dels espanyols per obtenir una educació millor i més perllongada.

La progressiva integració de la nostra societat en el marc comunitari ens situa davant d'un horitzó de competitivitat, mobilitat i lliure circulació, en una dimensió formativa, que demana que els nostres estudis i intitulacions s'ajustin a referències compartides i siguin homologables en l'àmbit de la Comunitat Europea, per tal de no comprometre les possibilitats dels nostres ciutadans actuals i futurs.

El domini, en fi, del canvi accelerat dels coneixements i dels processos culturals i productius requereix una formació bàsica més llarga, més versàtil, capaç d'adaptar-se a situacions noves mitjançant un procés d'educació permanent, capaç de respondre a les necessitats específiques de cada ciutadà amb l'objectiu que pugui assolir el màxim desenvolupament possible.

Totes aquestes transformacions constitueixen per elles mateixes raons molt profundes a favor de la reforma del sistema educatiu, perquè sigui capaç no solament d'adaptar-se a les que ja s'han produït sinó també de preparar-se per a les que s'apropen, comptant així amb una millor estructura, amb millors instruments qualitatius i amb una concepció més participativa i d'adaptació a l'entorn.

Però reclamarien també amb força, per la reforma, la necessitat de donar una solució correcta a problemes estructurals específicament educatius, a errors de concepció, a insuficiències i a disfuncionalitats que s'han anat manifestant o aguditzant al llarg del temps.

Aquests són, per citar-ne alguns, la carència de configuració educativa en el tram previ al de l'escolaritat obligatòria, el desfasament entre la seva conclusió i l'edat mínima laboral, l'existència d'una doble intitulació al final de l'Educació General Bàsica que, a més de resultar discriminatòria, possibilita l'accés a la Formació Professional a aquells qui no l'acaben positivament, la configuració d'aquesta Formació Professional com una via secundària però, alhora, massa acadèmica i excessivament desvinculada i allunyada del món productiu, el disseny exclusivament propedèutic del batxillerat, gairebé orientat com una etapa cap a la Universitat, el relatiu desajustament en l'accés a aquesta darrera entre les característiques de la demanda i les condicions de l'oferta en l'àmbit de l'autonomia universitària.

Tot i que, per tot això exposat, la reforma era considerada i reclamada com a necessària, raons de tipus diferents van advocar perquè s'abordés de forma serena, madura i reflexiva. L'experiència comparada dels països més avançats del nostre entorn ens ensenya que els canvis rellevants exigeixen amplis períodes de maduració i de consens en la comunitat educativa i en el conjunt social. Això encara es més cert quan no es tracta d'implantar estructures efímeres, sinó d'assentar les bases que puguin sostenir-se amb fermesa al llarg de dècades. Per aquestes raons, els calendaris d'aplicació d'aquestes reformes són sempre amplis.

La mateixa anàlisi comparada ens mostra igualment l'elevat risc d'errar i ineficàcia que amenaça les reformes empreses a partir d'un simple disseny teòric, abstracte i conceptual. El nostre propi passat està ple de canvis que van ser concebuts amb la millor intenció, que van comptar amb el suport d'un sòlid bagatge intellectual, però que mai van poder arrelar a la realitat que pretenien modificar perquè, a força de perfilar el model ideal que es perseguia, només van tenir en compte aquesta realitat com a rebuig i no com a punt de partida indefugible. L'experimentació prèvia, com a procés d'anàlisi i validació dels canvis que es consideraven desitjables, ha estat francament insòlita en el transcurs de la nostra història educativa.

El convenciment que d'una reforma d'aquest tipus, amb voluntat d'ordenar l'educació espanyola fins ben entrat el pròxim segle, solament se'n podrien recollir tots els fruits si es recolzava en un ampli consens, aconsellava, en fi, que es propiciés el debat més gran possible sobre la reforma, tractant de construir sobre aquest un acord essencial i durable en allò pertocant als seus objectius fonamentals.

Tot això menà a emprendre primerament un rigorós procés d'experimentació i a possibilitar després una profunda reflexió en el si de la comunitat educativa i en el conjunt de la societat. Al llarg dels últims anys, tant en l'àmbit gestionat de manera directa pel Ministeri d'Educació i Ciència, com en els de les Comunitats Autònomes amb competència plena, s'han dut a terme, amb un èmfasi i profunditat diferents, però amb el mateix profit i utilitat, diverses experiències d'innovacions metodològiques i canvis curriculars que han abraçat els trams de l'educació infantil, del cicle superior d'ensenyament general bàsic i dels ensenyaments mitjans. La revisió crítica i analítica d'aquestes experiències ha permès d'entendre amb una precisió mes gran els efectes reals que produiria la seva eventual extensió.

Amb l'objectiu d'animar un debat ampli, el Govern va presentar el "Projecte per a la Reforma de l'Ensenyament. Proposta per a un debat", el 1987, i el va completar el 1988 amb un document específic sobre la formació professional. Sobre l'oferta inicial que contenien, sobre les diverses qüestions que es plantejaven, es van pronunciar durant gairebé dos anys les Administracions públiques, les organitzacions patronals i sindicals, els collectius i entitats professionals, centres educatius, reconeguts experts i personalitats amb experiència, forces polítiques, institucions religioses i, fonamentalment, els diversos sectors de la comunitat educativa.

Les aportacions, molt nombroses i diverses, han ajudat a comprendre molt millor la complexitat de la reforma i han subratllat, al mateix temps, que aquesta s'havia d'emprendre de manera indefugible. A partir d'una amplíssima coincidència en els objectius essencials, i després de constatar un suport molt general als canvis més significatius que s'hi havien d'introduir, tot incorporant-hi moltes aportacions expressades amb sòlids fonaments, que van fer variar o modular les proposicions originals, el Govern va presentar el 1989 el Llibre Blanc per a la Reforma del Sistema Educatiu.

El Llibre Blanc no solament conté la proposta de reforma, perfilada ja de manera definitiva, sinó que incorpora un arduós treball de planificació i programació dut a terme sincrònicament amb el debat i ajustat finalment al seu resultat. L'esforç realitzat ofereix un coneixement molt detallat de la realitat educativa de la qual partim i haurà de permetre una gran precisió en la introducció dels canvis necessaris per tal de millorar-la en els termes de la reforma. El Llibre Blanc proposa igualment un calendari ampli i prudent per a la seva aplicació i reflecteix en termes econòmics el cost previst per a la seva implantació.

La Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu dóna forma jurídica a la proposta i es converteix en l'instrument essencial de la reforma. Amb la consecució d'objectius tan fonamentals com l'ampliació de l'educació bàsica, que es fa arribar fins als setze anys, edat mínima legal d'incorporació al treball, en condicions d'obligatorietat i gratuïtat; amb la reordenació del sistema educatiu, que estableix en el seu règim general les etapes d'educació infantil, educació primària, educació secundària -que abraçarà l'educació secundària obligatòria, el batxillerat i la formació professional de grau mitjà-, la formació professional de grau superior i l'educació universitària; amb la prestació a tots els espanyols d'un ensenyament secundari; amb la profunda reforma de la formació professional i amb la millora de la qualitat de l'ensenyament, aquesta llei intenta no solament de superar les deficiències del passat i del present sinó, sobretot, de donar una resposta adequada i ambiciosa a les exigències del present i del futur.

En aquesta societat del futur, configurada progressivament com una societat del saber, l'educació compartirà amb altres instàncies socials la transmissió d'informació i coneixements, però encara adquirirà més rellevància la seva capacitat per ordenar-los críticament, per donar-los un sentit personal i moral, per generar actituds i hàbits individuals i collectius, per desenvolupar aptituds, per preservar en la seva essència, tot adaptant-los a les situacions emergents, els valors amb els quals ens identifiquem individualment i collectiva.

Aquests seran els objectius que orientaran el sistema educatiu espanyol, d'acord amb el Títol Preliminar d'aquesta llei, i en el seu assoliment l'educació pot i ha de convertir-se en un element decisiu per a la superació dels estereotips socials assimilats a la diferenciació per sexes, començant amb la pròpia construcció i ús del llenguatge.

El dret a l'educació és un dret de caràcter social. Reclama per tant dels Poders públics les accions positives necessàries per al seu gaudi efectiu. És un dret susceptible d'enriquir-se en la seva progressiva concreció, a fi d'arribar d'aquesta manera a més ciutadans i oferir-los una més gran extensió formativa. Al Títol Preliminar es concreta l'ensenyament bàsic contemplat en l'Article 27.4 de la Constitució, el qual determina la seva durada de deu anys, amplia, com a conseqüència, l'existent fins ara en dos anys, i s'estén des dels sis fins als setze anys. El compromís per satisfer la demanda escolar en l'educació infantil contribueix igualment a completar el gaudi d'aquest dret.

La igualtat de tots els espanyols davant el contingut essencial del decret esmentat, la necessitat que els estudis que condueixen a l'obtenció de títols acadèmics i professionals de validesa general s'atinguin a uns requisits mínims i preestablerts, justifiquen que la formació de tots els alumnes tingui un contingut comú, i per garantir-lo s'atribueix al Govern la fixació dels ensenyaments mínims que constitueixen els aspectes bàsics del currículum. Al seu torn, les administracions educatives competents, respectant aquests ensenyaments mínims, establiran el currículum dels diversos nivells, etapes, cicles, graus i modalitats del sistema educatiu. La llei troba el seu fonament en la igualtat davant el contingut essencial del dret a l'educació, així com en les competències que la Constitució Espanyola atribueix a l'Estat, especialment en els apartats 1.1, 1.18 i 1.30 de l'Article 149. Igualment afavoreix i possibilita, amb idèntic respecte a les competències autonòmiques, un exercici ampli i ric d'aquestes.

La vertiginosa rapidesa dels canvis culturals, tecnològics i productius ens situa davant un horitzó de freqüents readaptacions, actualitzacions i noves qualificacions. L'educació i la formació adquiriran una dimensió més completa de la que han tingut tradicionalment, transcendiran el període vital al qual fins ara han estat circumscrites, s'estendran a sectors amb experiència activa prèvia, s'alternaran amb l'activitat laboral L'educació serà permanent i així ho proclama la llei en determinar que aquest serà el principi bàsic del sistema educatiu.

Aquesta mateixa perspectiva es pronuncia a favor que es proporcioni una formació més àmplia, més general i més versàtil, una base més ferma sobre la qual assentar les futures adaptacions. La llei garanteix un període formatiu comú de deu anys, que abraça tant l'educació primària com l'educació secundària obligatòria, regulades en el Capítol Segon del Títol Primer i en la Secció Primera del Capítol Tercer del mateix Títol, respectivament. Al llarg de l'educació bàsica, que les inclou totes dues, els nens i les nenes, els joves espanyols sense discriminació de sexe, desenvoluparan una autonomia personal que els permetrà operar en el seu propi mitjà, adquiriran els aprenentatges de caràcter bàsic, i es prepararan per tal d'incorporar-se a la vida activa o per accedir a una educació posterior en la formació professional de grau mitjà o en el batxillerat. Amb el coneixement apropiat del conjunt de principis i valors que conté la nostra Constitució, així com de l'estructura institucional de la nostra societat, rebran la formació que els capacitarà per assumir els seus deures i exercir els seus drets com a ciutadans.

Aquest període formatiu comú a tots els espanyols s'organitzarà de manera comprensiva, compatible amb una progressiva diversificació. En l'ensenyament secundari obligatori, aquesta diversificació serà creixent, fet que permetrà acollir millor els interessos diferenciats dels alumnes, adaptant-se al mateix temps a la pluralitat de les seves necessitats i aptituds, amb la finalitat de possibilitar-los que assoleixin els objectius comuns d'aquesta etapa.

L'establiment d'una diversitat de modalitats, Arts, Ciències de la Natura i de la Salut, Humanitats i Ciències Socials, Tecnologia, caracteritza la nova regulació del batxillerat, al qual s'accedeix després de quatre anys d'educació secundària i que prepararà per a la vida activa o per continuar estudis posteriors, ja siguin els de formació professional de grau superior o els universitaris.

Per accedir a la Universitat caldrà superar una prova d'accés que valorarà, amb caràcter objectiu, la maduresa acadèmica de l'alumne i els coneixements adquirits en el batxillerat.

La llei escomet una reforma profunda de la formació professional en el Capítol Quart del Títol Primer, conscient que es tracta d'un dels problemes del sistema educatiu vigent fins ara que demanen una solució més profunda i urgent, i que és un àmbit de la major rellevància per al futur del nostre sistema productiu.

Aquesta comprendrà tant la formació professional de base, que serà adquirida per tots els alumnes en l'educació secundària, com la formació professional específica, que s'organitzarà en cicles formatius de grau mitjà i de grau superior. Per a l'accés als de grau mitjà caldrà haver completat l'educació bàsica i estar, per tant, en possessió del títol de Graduat en Educació Secundària, idèntic requisit al que permetrà l'accés al batxillerat.

Desapareix així la doble intitulació existent fins ara en finalitzar l'EGB i, per tant, la diferència de possibilitats de continuació d'estudis i els seus efectes negatius sobre la formació professional. Per a l'accés a la formació professional de grau superior serà necessari estar en possessió del títol de Batxiller. En el disseny i planificació dels cicles formatius, que inclouran una fase de formació pràctica en els centres de treball, es fomentarà la participació dels agents socials.

La llei aborda, per primera vegada en el context d'una reforma del sistema educatiu, una regulació extensa dels ensenyaments de la música i de la dansa, de l'art dramàtic i de les arts plàstiques i de disseny, d'acord amb el creixent interès social que desperten, manifestat especialment per l'increment espectacular de la seva demanda. Diverses raons aconsellen que estiguin connectades amb l'estructura general del sistema i que, alhora, s'organitzin amb la flexibilitat i especificitat necessàries per atendre les seves pròpies peculiaritats i proporcionar diversos graus professionals, per tal d'assolir intitulacions equivalents a les universitàries, que, en el cas de la Música i les Arts Escèniques, que inclouen la Dansa i l'Art dramàtic, ho seran a la de Llicenciat.

Un dels reptes fonamentals de l'educació del futur és assegurar la qualitat de l'ensenyament. Per aquest motiu, aconseguir-la és un objectiu de primer ordre per a tot procés de reforma i la pedra de toc de la seva capacitat per portar a la pràctica transformacions substancials, decisives, de la realitat educativa. La consecució de la qualitat esmentada resulta, en bona mesura, de múltiples elements socials i compromet alhora els diferents protagonistes directes de l'educació. La modernització dels centres educatius, incorporant-hi els avenços que es produeixen en el seu entorn, la consideració social de la importància de la funció docent, la seva valoració i l'atenció i interès per ella, la participació activa de tots els subjectes de la comunitat educativa, la relació fructífera amb el seu medi natural i comunitari, són, entre altres, elements que coadjuven a millorar aquesta qualitat.

Però hi ha tot un conjunt de factors estrictament educatius, les millores dels quals conflueixen en un ensenyament qualitativament millor. La llei els recull i regula en el seu Títol Quart i es deté específicament en la qualificació i formació del professorat, en la programació docent, en els recursos educatius i la funció directiva, en la innovació i investigació educativa, en l'orientació educativa i professional, en la inspecció educativa i l'avaluació del sistema educatiu.

La llei considera la formació permanent del professorat com un dret i una obligació del professor, així com una responsabilitat de les Administracions educatives. Des d'aquesta concepció, i amb els ajuts necessaris, cal que s'emprengui la permanent adaptació del professorat a la renovació que requereix el caràcter mutable, diversificat i complex de l'educació del futur. Reconeix igualment als Centres l'autonomia pedagògica que els permeti desenvolupar i completar el currículum en el marc de la seva programació docent, alhora que propicia la configuració i l'exercici de la seva funció directiva. Correspon a les Administracions educatives el foment de la investigació i de la innovació en els àmbits curricular, metodològic, tecnològic, didàctic i organitzatiu. Inclou com a part de la funció docent, la tutoria i l'orientació, i estableix el dret de l'alumnat a rebre-la en els camps psicopedagògic i professional. Les Administracions públiques exerciran la funció inspectora amb l'objectiu d'assessorar la comunitat educativa, collaborar en la renovació del sistema educatiu i participar en la seva avaluació, així com assegurar el compliment de la normativa vigent.

La llei atribueix una singular importància a l'avaluació general del sistema educatiu, i per aquest motiu crea l'Institut Nacional de Qualitat i Avaluació. L'activitat avaluadora és fonamental per analitzar en quina mesura els diferents elements del sistema educatiu estan contribuint a la consecució dels objectius prèviament establerts. Per aquest motiu, cal que s'estengui a l'activitat educativa en tots els seus nivells, i arribi a tots els sectors que hi participen. Amb una estructura descentralitzada, en la qual els diversos àmbits territorials gaudeixen d'una autonomia important, és més fonamental encara comptar amb un instrument que serveixi per reconstruir una visió de conjunt i per proporcionar a totes i cada una de les instàncies la informació rellevant i el suport necessari per tal de millorar l'exercici de les seves funcions. En coherència amb això, l'Institut Nacional de Qualitat i Avaluació comptarà amb la participació de les Comunitats Autònomes.

L'extensió del dret a l'educació i el seu exercici per part d'un nombre més gran d'espanyols en condicions homogèniament creixents de qualitat són, en si mateixos, els millors instruments per lluitar contra la desigualtat. Però la llei, a més de contenir al llarg del seu articulat nombroses previsions igualment útils, dedica específicament el seu Títol Cinquè a la compensació de les desigualtats en l'educació. Através de les accions i mesures de caràcter compensatori de l'oferta suficient de places escolars en l'ensenyament postobligatori, de la política de beques i ajudes a l'estudi que asseguri que el seu accés només estigui en funció de la capacitat i del rendiment de l'alumne, el sistema educatiu contribuirà a la reducció de la injusta desigualtat social. Però, a més, el desenvolupament d'una política per a les persones adultes, connectada també amb el principi d'educació permanent, i el tractament integrador de l'educació especial, seran elements rellevants per evitar la discriminació.

Aquests són els aspectes fonamentals de la llei, que contempla, a més, nombroses previsions relatives a les equivalències i adaptacions dels títols que existeixen actualment, a la modificació d'alguns apartats de la Llei Orgànica del Dret a l'Educació referits a centres docents, a les adaptacions dels centres actuals, a l'atribució a cossos docents de la facultat d'impartir ensenyaments de règim general i especial, així com a les condicions bàsiques per a l'ingrés en els cossos esmentats i la mobilitat del professorat, a les competències i cooperació dels municipis i altres disposicions que determinen els règims transitoris de centres i de docents.

La llei, que orienta el sistema educatiu al respecte de tots i cada un dels drets i llibertats establerts per la nostra Constitució i al ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne, estableix entre les seves disposicions que l'ensenyament de la religió es garantirà en el respecte als Acords subscrits entre l'Estat espanyol i la Santa Seu, així com amb les altres confessions religioses.

La llei recull entre les seves previsions les bases del règim estatutari dels funcionaris públics docents, establint el marc per a l'ordenació per les Comunitats Autònomes de la seva Funció Pública docent, i assegura els drets dels funcionaris amb independència de la seva Administració de procedència.

Atenent a la conveniència que, una vegada fixat l'horitzó al qual aspirem, procedim a aconseguir-lo d'una manera progressiva i escalonada, donant temps i ocasió a la realitat de que partim perquè vagi integrant els canvis que la van transformant, la llei determina per a l'aplicació total de la reforma un calendari temporal de deu anys. Un període realista i prudent que permetrà, a més, avaluar progressivament els efectes d'aquesta aplicació.

La implantació de la reforma, al llarg d'un perllongat procés, ressalta la conveniència d'assegurar un ampli compromís que garanteixi que comptarà amb els mitjans suficients i necessaris per a la seva efectiva posada en pràctica. Un compromís polític i social que cal construir sobre la base de la planificació realitzada, continguda en la Memòria Econòmica que acompanya el text normatiu, i que s'ha de manifestar en les successives lleis pressupostàries.

La llei és un instrument decisiu i imprescindible per a la reforma, sense el qual aquesta no seria possible en els seus elements essencials. Però no és ni el seu inici ni el seu final. Els canvis introduïts en els anys recents, que han estat lligats per la lògica que guia la reforma, no solament han contribuït a preparar-la sinó que ja en formen part. Amb freqüència s'ha caigut en la temptació de considerar les normes legals com actes paradigmàtics en els quals es resolien les pròpies transformacions de la realitat. Aquest no ha estat el cas. La llei conté la suficient flexibilitat per aspirar a servir de marc a l'educació espanyola durant un llarg període de temps, essent capaç d'assimilar en les seves estructures les reorientacions que pugui aconsellar la realitat canviant del futur.

Per la mateixa raó, la reforma haurà de ser un procés continu, una posada en pràctica permanent de les innovacions i dels mitjans que permetin a l'educació assolir objectius que li encomana la societat. Per aquest motiu ens trobem davant d'una llei amb un nivell de ductilitat suficient per assegurar el marc precís i l'orientació apropiada, però també per permetre possibles adaptacions i ulteriors desenvolupaments. Una llei que, consegüentment, ha evitat la temptació de l'excessiva minuciositat.

En favor d'aquesta mateixa ductilitat es pronuncia la pròpia estructura autonòmica de l'Estat. El seu ple desenvolupament requereix no solament l'exercici simultani, i per tant habitualment compartit, de les respectives competències, sinó de la seva cooperació permanent. A les Comunitats Autònomes, encara més i més immediatament a aquelles que tenen plenament assumides les seves competències, els correspon, des d'aquesta perspectiva, exercir un paper absolutament decisiu en la tasca de completar el disseny i assegurar la posada en marxa efectiva de la reforma. En aquest mateix horitzó, i atenent una concepció educativa més descentralitzada i més estretament relacionada amb el seu entorn més proper, les Administracions locals hi tindran una rellevància més gran.

La llei fa referència a l'Ordenació General del Sistema Educatiu, i, en la provisió de l'educació com a servei públic, integra tant l'ensenyament públic com el privat i també l'ensenyament privat concertat. La reforma requerirà i assegurarà la seva participació en la necessària programació de l'ensenyament.

Cap reforma consistent, encara més si es tracta de l'educativa, no pot arrelar sense l'activa participació social. Particularment rellevant per a la consecució dels seus objectius és la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa, especialment dels pares, professors i alumnes. Aquesta participació, consagrada per la nostra Constitució i garantida i regulada en el nostre ordenament jurídic, es veurà fomentada en el marc d'aquesta reforma, i es recollirà en els diversos trams i nivells del sistema educatiu. A tots aquests sectors també els correspon aportar l'esforç necessari en benefici de la collectivitat.

Amb aquest esforç i suport decidit hom podrà situar el sistema educatiu espanyol en el nivell de qualitat que reclama i mereix la nostra societat en la perspectiva del segle XXI i en el marc d'una dimensió europea creixent.

Títol preliminar

Article 1

1. El sistema educatiu espanyol, configurat d'acord amb els principis i valors de la Constitució, i basat en el respecte als drets i llibertats que s'hi reconeixen i en la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a l'Educació, s'orientarà a la consecució dels fins següents, previstos en l'esmentada llei:

a) El ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne.

b) La formació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals i en l'exercici de la tolerància i de la llibertat dintre dels principis democràtics de convivència.

c) L'adquisició d'hàbits intellectuals i tècniques de treball, així com de coneixements científics, tècnics, humanístics, històrics i estètics.

d) La capacitació per a l'exercici d'activitats professionals.

e) La formació en el respecte de la pluralitat lingüística i cultural d'Espanya.

f) La preparació per participar activament en la vida social i cultural.

g) La formació per a la pau, la cooperació i la solidaritat entre els pobles.

2. L'ordenació general del sistema educatiu s'ajustarà a les normes contingudes en la present llei.

3. Les Administracions educatives, en l'àmbit de les seves competències, ajustaran la seva actuació als principis constitucionals i garantiran l'exercici dels drets continguts en la Constitució, en la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a l'Educació, i en la present llei.

Article 2

1. El sistema educatiu tindrà com a principi bàsic l'educació permanent. Per aquesta raó, prepararà els alumnes perquè aprenguin per ells mateixos i facilitarà a les persones adultes la seva incorporació als diversos ensenyaments.

2. El sistema educatiu s'organitzarà en nivells, etapes, cicles i graus d'ensenyament de tal manera que s'asseguri la transició entre ells i, si hi escau, dintre de cadascun d'ells.

3. L'activitat educativa es desenvoluparà a partir dels principis següents:

a) La formació personalitzada, que propiciï una educació integral pel que fa a coneixements, destreses i valors morals dels alumnes en tots els àmbits de la vida, personal, familiar, social i professional.

b) La participació i collaboració dels pares o tutors per tal de contribuir a una millor consecució dels objectius educatius.

c) L'efectiva igualtat de drets entre els sexes, el rebuig a qualsevol tipus de discriminació, i el respecte a totes les cultures.

d) El desenvolupament de les capacitats creatives i de l'esperit crític.

e) El foment dels hàbits de comportament democràtic.

f) L'autonomia pedagògica dels centres dintre dels límits establerts per les lleis, així com l'activitat investigadora dels professors a partir de la seva pràctica docent.

g) L'atenció psicopedagògica i l'orientació educativa i professional.

h) La metodologia activa que asseguri la participació de l'alumnat en els processos d'ensenyament i aprenentatge.

i) L'avaluació dels processos d'ensenyament i aprenentatge, dels centres docents i dels diversos elements del sistema.

j) La relació amb l'entorn social, econòmic.

k) La formació en el respecte del medi ambient.

Article 3

1. El sistema educatiu comprendrà ensenyaments de règim general i ensenyaments de règim especial.

2. Els ensenyaments de règim general s'ordenaran de la manera següent:

a) Educació infantil.

b) Educació primària.

c) Educació secundària que comprendrà l'educació secundària obligatòria, el batxillerat i la formació professional de grau mitjà.

d) Formació professional de grau superior.

e) Educació universitària.

3. Són ensenyaments de règim especial els següents:

a) Els ensenyaments artístics.

b) Els ensenyaments d'idiomes.

4. El Govern, prèvia consulta a les Comunitats Autònomes, podrà establir nous ensenyaments de règim especial si així ho aconsellessin l'evolució de la demanda social o les necessitats educatives.

5. Els ensenyaments recollits en els apartats anteriors s'adequaran a les característiques dels alumnes amb necessitats especials.

6. Per garantir el dret a l'educació d'aquells que no puguin assistir regularment en un centre docent, es desenvoluparà una oferta adequada d'educació a distancia.

7. Tant els ensenyaments de règim general com els de règim especial es regularan pel que es disposa en aquesta llei, llevat de l'educació universitària, que es regirà per les seves normes específiques.

Article 4

1. En relació al que es disposa en aquesta llei, s'entén per currículum el conjunt d'objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de cada un dels nivells, etapes, cicles, graus i modalitats del sistema educatiu que regulen la pràctica docent.

2. El Govern fixarà, pel que fa als objectius, expressats en termes de capacitats, als continguts i als criteris d'avaluació del currículum, els seus aspectes bàsics, que constituiran els ensenyaments mínims, amb l'objectiu de garantir una formació comuna de tots els alumnes i la validesa dels títols corresponents. Els continguts bàsics dels ensenyaments mínims, en cap cas no requeriran més del 55 per cent dels horaris escolars per a les Comunitats Autònomes que tinguin com a llengua oficial una llengua diferent del castellà, i del 65 per cent per a aquelles en què el castellà sigui la llengua oficial.

3. Les Administracions educatives competents establiran el currículum dels diferents nivells, cicles, graus i modalitats del sistema educatiu, del qual formaran part, en tot cas, els ensenyaments mínims.

4. Els títols acadèmics i professionals seran homologats per l'Estat i expedits per les Administracions educatives en les condicions previstes per la present llei i per les normes bàsiques i específiques que es dictin a l'efecte.

Article 5

1. L'educació primària i l'educació secundària obligatòria constitueixen l'ensenyament bàsic. L'ensenyament bàsic comprendrà deu anys d'escolaritat, s'iniciarà als sis anys d'edat i s'allargarà fins als setze.

2. L'ensenyament bàsic serà obligatori i gratuït.

Article 6

1. Durant l'ensenyament bàsic, es garantirà una educació comuna per als alumnes. Això no obstant, s'establirà una adequada diversificació dels continguts en els seus últims anys.

2. Els alumnes tindran dret a romandre en els centres ordinaris, cursant l'ensenyament bàsic, fins als divuit anys d'edat.

Capítol Primer

De l'educació infantil

Article 7

1. L'educació infantil, que comprendrà fins als sis anys d'edat, contribuirà al desenvolupament físic, intellectual, afectiu, social i moral dels nens. Els centres docents d'educació infantil cooperaran estretament amb els pares o tutors per tal de tenir en compte la seva responsabilitat fonamental en aquesta etapa educativa.

2. L'educació infantil tindrà caràcter voluntari. Les Administracions públiques garantiran l'existència d'un nombre de places suficients per assegurar l'escolarització de la població que la solliciti.

3. Les Administracions educatives coordinaran l'oferta de places escolars d'educació infantil de les diverses Administracions públiques, assegurant la relació entre els equips pedagògics dels centres que imparteixin diferents cicles.

Article 8

L'educació infantil contribuirà a desenvolupar en els nens les capacitats següents:

a) Conèixer el seu propi cos i les seves possibilitats d'acció.

b) Relacionar-se amb els altres a través de les diverses formes d'expressió i de comunicació.

c) Observar i explorar el seu entorn natural, familiar i social.

d) Adquirir d'una manera progressiva una autonomia en les seves activitats habituals.

Article 9

1. L'educació infantil comprendrà dos cicles. El primer cicle s'estendrà fins als tres anys i el segon des dels tres fins als sis anys d'edat.

2. Al primer cicle de l'educació infantil s'atendrà al desenvolupament del moviment, al control corporal, a les primeres manifestacions de la comunicació i del llenguatge, a les pautes elementals de la convivència i relació social i al descobriment de l'entorn immediat.

3. En el segon cicle, hom procurarà que el nen aprengui a fer ús del llenguatge, descobreixi les característiques físiques i socials del medi en que viu, elabori una imatge positiva i equilibrada d'ell mateix i adquireixi els hàbits bàsics de comportament que li permetin una elemental autonomia personal.

4. Els continguts educatius s'organitzaran en àrees que es corresponguin amb àmbits propis de l'experiència i desenvolupament infantils, i s'abordaran a través d'activitats globalitzades que tinguin interès i significat per al nen.

5. La metodologia educativa es basarà en les experiències, les activitats i el joc, en un ambient d'afecte i de confiança.

Article 10

L'educació infantil serà impartida per mestres amb l'especialització corresponent. En el primer cicle el centres també disposaran d'altres professionals que tindran l'oportuna qualificació per donar l'atenció educativa apropiada als nens d'aquesta edat.

Article 11

1. Els centres d'educació infantil podran impartir el primer cicle, el segon o tots dos.

2. Les administracions educatives desenvoluparan l'educació infantil. Amb aquesta finalitat, determinaran les condicions en què podran establir-se convenis amb les Corporacions locals, amb altres Administracions públiques i amb entitats privades, sense propòsit de lucre.

Capítol II

De l'educació primària

Article 12

L'educació primària, comprendrà sis cursos acadèmics, des dels sis als dotze anys d'edat. La finalitat d'aquest nivell educatiu serà proporcionar a tots els nens una educació comuna que faci possible l'adquisició dels elements bàsics culturals, els aprenentatges relatius a l'expressió oral, a la lectura, a l'escriptura i al càlcul aritmètic, així com una progressiva autonomia d'acció en el seu medi.

Article 13

L'educació primària contribuirà a desenvolupar en els nens les capacitats següents:

a) Utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i la llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma.

b) Comprendre i expressar missatges senzills en una llengua estrangera.

c) Aplicar a les situacions de la seva vida quotidiana operacions simples de càlcul i procediments lògics elementals.

d) Adquirir les habilitats que els permetin desenvolupar-se amb autonomia en l'àmbit familiar i domèstic, així com en els grups socials amb què es relacionen.

e) Apreciar els valors bàsics que regeixen la vida i la convivència humana i obrar-hi d'acord.

f) Utilitzar els diversos mitjans de representació i expressió artística.

g) Conèixer les característiques fonamentals del seu medi físic, social i cultural, i les possibilitats que els ofereixen.

h) Valorar la higiene i salut del seu propi cos, així com la conservació de la natura i del medi ambient.

i) Utilitzar l'educació física i l'esport per afavorir el desenvolupament personal.

Article 14

1. L'educació primària comprendrà tres cicles de dos cursos acadèmics cadascun i s'organitzarà en àrees que seran obligatòries i tindran un caràcter global i integrador.

2. Les àrees d'aquest nivell educatiu seran les següents:

a) Coneixement del medi natural, social i cultural.

b) Educació Artística.

c) Educació Física.

d) Llengua castellana, llengua oficial pròpia de la corresponent Comunitat Autònoma i Literatura.

e) Llengües estrangeres.

f) Matemàtiques.

3. La metodologia didàctica s'orientarà cap al desenvolupament general de l'alumne, integrant els seus diversos aprenentatges i experiències. L'ensenyament tindrà un caràcter personal i s'adaptarà als diferents ritmes d'aprenentatge de cada nen.

Article 15

1. L'avaluació dels processos d'aprenentatge dels alumnes serà contínua i global.

2. Els alumnes accediran d'un cicle educatiu a un altre sempre que hagin assolit els objectius corresponents. En el cas que un alumne no els hagi assolit, podrà romandre un altre curs en el mateix cicle amb les limitacions i condicions que, d'acord amb les Comunitats Autònomes, estableixi el Govern de l'Estat en funció de les necessitats educatives dels alumnes.

Article 16

L'educació primària serà impartida per mestres que tindran competència en totes les àrees d'aquest nivell. L'ensenyament de la música, de l'educació física, de les llengües estrangeres o d'aquells altres ensenyaments que hom determini, serà impartit per mestres amb la corresponent especialització.

Capítol III

De l'educació secundària

Article 17

El nivell d'educació secundària comprendrà:

a) L'etapa d'educació secundària obligatòria que completa l'ensenyament bàsic i inclou quatre cursos acadèmics, entre els dotze i els setze anys d'edat.

b) El batxillerat, amb dos cursos acadèmics de durada a partir dels setze anys d'edat.

c) La formació professional específica de grau mitjà, que es regula en el capítol quart d'aquesta llei.

Secció primera: De l'educació secundària obligatòria

Article 18

L'educació secundària obligatòria tindrà com a finalitat transmetre a tots els alumnes els elements bàsics de la cultura, formarlos per assumir els seus deures i exercir els seus drets i preparar-los per a la incorporació a la vida activa o per accedir a la formació professional específica de grau mitjà o al batxillerat.

Article 19

L'educació secundària obligatòria contribuirà a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:

a) Comprendre i expressar correctament en llengua castellana i en la llengua oficial pròpia de la seva Comunitat Autònoma, textos i missatges complexos, orals i escrits.

b) Comprendre una llengua estrangera i expressar-s'hi de manera apropiada.

c) Utilitzar en sentit crític els diversos continguts i fonts d'informació, i adquirir coneixements nous amb el seu propi esforç.

d) Comportar-se amb esperit de cooperació, responsabilitat moral, solidaritat i tolerància, respectant el principi de la no discriminació entre les persones.

e) Conèixer, valorar i respectar els béns artístics i culturals.

f) Analitzar els principals factors que influeixen en els fets socials i conèixer les lleis bàsiques de la natura.

g) Entendre la dimensió pràctica dels coneixements obtinguts, i adquirir una preparació bàsica en el camp de la tecnologia.

h) Conèixer les creences, actituds i valors bàsics de la nostra tradició i patrimoni cultural, valorar-los críticament i escollir aquelles opcions que millor afavoreixin el seu desenvolupament integral com a persones.

i) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient.

j) Conèixer el medi social, natural i cultural en què actuen i utilitzar-los com a instrument per a la seva formació.

k) Utilitzar l'educació física i l'esport per afavorir el desenvolupament personal.

Article 20

1. L'educació secundària obligatòria constarà de dos cicles, de dos cursos cadascun, i s'impartirà per àrees de coneixement.

2. Les àrees de coneixement obligatòries en aquesta etapa seran les següents:

a) Ciències de la Natura.

b) Ciències Socials, Geografia i Història.

c) Educació Física.

d) Educació Plàstica i Visual.

e) Llengua Castellana, llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma corresponent i Literatura.

f) Llengües estrangeres.

g) Matemàtiques.

h) Música.

i) Tecnologia.

3. En la fixació dels ensenyaments mínims del segon cicle, especialment en el darrer curs, es podrà establir l'optativitat d'alguna d'aquestes àrees, així com la seva organització en matèries.

4. La metodologia didàctica en l'educació secundària obligatòria s'adaptarà a les característiques de cada alumne, afavorirà la seva capacitat per aprendre per ell mateix i per treballar en equip i l'iniciarà en el coneixement de la realitat d'acord amb els principis bàsics del mètode científic.

Article 21

1. Per tal d'assolir els objectius d'aquesta etapa, l'organització de la docència atendrà la pluralitat de necessitats, aptituds i interessos de l'alumnat.

2. A més de les àrees esmentades en l'Article anterior, el currículum comprendrà matèries optatives que tindran un pes cada vegada més important al llarg d'aquesta etapa. En tot cas, entre aquestes matèries optatives, s'hi inclouran la cultura clàssica i una segona llengua estrangera.

3. Les Administracions educatives, en l'àmbit del que disposen les lleis, afavoriran l'autonomia dels centres en allò que respecta a la definició i programació de les matèries optatives.

Article 22

1. L'avaluació de l'educació secundària obligatòria serà contínua i integradora. L'alumne que no hagi aconseguit els objectius del primer cicle d'aquesta etapa podrà romandre-hi un any més, així com un altre més en qualsevol dels cursos del segon cicle, d'acord amb allò que estableixi en desenvolupament de l'Article 15.2 d'aquesta llei.

2. Els alumnes que en acabar aquesta etapa hagin assolit els seus objectius, rebran el títol de Graduat en Educació Secundària, que facultarà per accedir al batxillerat i a la formació professional específica de grau mitjà. Aquesta intitulació serà única.

3. Tots els alumnes, en qualsevol cas, rebran una acreditació del centre educatiu, en què es faci constar els anys cursats i les qualificacions obtingudes en les diverses àrees. Aquesta acreditació anirà acompanyada d'una orientació sobre el futur acadèmic i professional de l'alumne, la qual en cap cas no serà prescriptiva i tindrà un caràcter confidencial.

Article 23

1. En la definició dels ensenyaments mínims es fixaran les condicions en què, per a determinats alumnes de més de setze anys, prèvia la seva oportuna avaluació, puguin establir-se diversificacions del currículum en els centres ordinaris. En aquest supòsit, els objectius d'aquesta etapa s'assoliran amb una metodologia específica, a través de continguts, i fins i tot, d'àrees diferents de les establertes amb caràcter general.

2. Per als alumnes que no arribin als objectius de l'educació secundària obligatòria s'organitzaran programes específics de garantia social, amb la finalitat de proporcionar-los una formació bàsica i professional que els permeti incorporar-se a la vida activa o prosseguir els seus estudis en els diferents ensenyaments regulats en aquesta llei i, especialment, en la formació professional específica de grau mitjà a través del procediment que preveu l'Article 32.1 de la present llei. L'Administració local podrà collaborar amb les Administracions educatives en el desenvolupament d'aquests programes.

3. Les Administracions educatives garantiran una oferta suficient dels programes específics a què es refereix l'apartat anterior.

Article 24

1. L'educació secundària obligatòria serà impartida per llicenciats, enginyers i arquitectes o aquelles persones que posseeixin la intitulació equivalent a efectes de docència. En aquelles àrees o matèries que es determinin, en virtut de la seva especial relació amb la formació professional, s'establirà l'equivalència a efectes de la funció docent, de títols d'enginyer tècnic, arquitecte tècnic o diplomat universitari.

2. Per impartir els ensenyaments d'aquesta etapa serà imprescindible, a més, estar en possessió d'un títol professional d'especialització didàctica. Aquest títol s'obtindrà mitjançant la realització d'un curs de qualificació pedagògica, amb una durada mínima d'un any acadèmic, que inclourà, en tot cas, un període de pràctiques docents. El Govern regularà les condicions d'accés a aquest curs i el caràcter i efectes dels corresponents títols professionals, així com les condicions per a la seva obtenció, expedició i homologació. Les Administracions educatives podran establir els convenis corresponents amb les universitats per tal de realitzar el curs esmentat.

Article 25

1. El batxillerat comprendrà dos cursos acadèmics. Tindrà modalitats diferents que permetran una preparació especialitzada dels alumnes per a la seva incorporació a estudis posteriors o a la vida activa.

2. Podran accedir als estudis de batxillerat els alumnes que estiguin en possessió del títol de Graduat en Educació Secundària.

3. El batxillerat proporcionarà als alumnes una maduresa intellectual i humana, així com els coneixements i habilitats que els permetin acomplir les seves funcions socials amb responsabilitat i competència. També els capacitarà per accedir a la formació professional de grau superior i als estudis universitaris.

Article 26

El batxillerat contribuirà a desenvolupar en els alumnes les capacitats següents:

a) Dominar la llengua castellana i la llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma.

b) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una llengua estrangera.

c) Analitzar i valorar críticament les realitats del món contemporani i els antecedents i factors que hi influeixen.

d) Comprendre els elements fonamentals de la investigació i del mètode científic.

e) Consolidar una maduresa personal, social i moral que els permeti actuar de forma responsable i autònoma.

f) Participar de forma solidària en el desenvolupament i millora del seu entorn social.

g) Dominar els coneixements científics i tecnològics fonamentals i les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat escollida.

h) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària com a font de formació i enriquiment cultural.

i) Utilitzar l'educació física i l'esport per afavorir el desenvolupament personal.

Article 27

1. El batxillerat s'organitzarà en matèries comunes, matèries pròpies de cada modalitat i matèries optatives.

2. Les matèries comunes del batxillerat contribuiran a la formació general de l'alumnat. Les matèries pròpies de cada modalitat de batxillerat i les matèries optatives li proporcionaran una formació més especialitzada: el prepararan i l'orientaran cap a estudis posteriors o cap a l'activitat professional. El currículum de les matèries optatives podrà incloure una fase de formació pràctica fora del centre.

3. Les modalitats de batxillerat seran com a mínim les següents:

a) Arts.

b) Ciències de la Natura i de la Salut.

c) Humanitats i Ciències Socials.

d) Tecnologia.

4. Seran matèries comunes del batxillerat les següents:

a) Educació Física.

b) Filosofia.

c) Història.

d) Llengua castellana, llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma corresponent i Literatura.

e) Llengua estrangera.

5. La metodologia didàctica del batxillerat afavorirà la capacitat de l'alumne per aprendre per ell mateix, per treballar en equip i per aplicar els mètodes apropiats d'investigació. També subratllarà la relació dels aspectes teòrics de les matèries amb les seves aplicacions pràctiques a la societat.

6. El Govern, prèvia consulta a les Comunitats Autònomes, establirà les matèries pròpies de cada modalitat, adaptant-les a les necessitats de la societat i del sistema educatiu.

7. El Govern, d'acord amb les Comunitats Autònomes, podrà establir noves modalitats de batxillerat o modificar les definides en aquesta llei.

Article 28

Per impartir el batxillerat s'exigiran les mateixes intitulacions i la mateixa qualificació pedagògica que les requerides per a l'educació secundària obligatòria.

Article 29

1. Els alumnes que cursin satisfactòriament el batxillerat en qualsevol de les seves modalitats rebran el títol de Batxiller. Per obtenir aquest títol serà necessària l'avaluació positiva en totes les matèries.

2. El títol de Batxiller facultarà per accedir a la formació professional de grau superior i als estudis universitaris. En aquest darrer cas serà necessària la superació d'una prova d'accés, que, juntament amb les qualificacions obtingudes en el batxillerat, valorarà, amb caràcter objectiu, la maduresa acadèmica dels alumnes i els coneixements que hi hauran adquirit.

Article 30

1. La formació professional comprendrà el conjunt d'ensenyaments que, dintre del sistema educatiu i regulats en aquesta llei, capacitin per a l'exercici qualificat de les diverses professions. Inclourà també aquelles altres accions que, dirigides a la formació contínua en les empreses i a la inserció i reinserció laboral dels treballadors, es desenvolupin en la formació professional ocupacional, que es regularà per la seva normativa específica. Les Administracions públiques garantiran la coordinació d'ambdues ofertes de formació professional.

2. La formació professional, en l'àmbit del sistema educatiu, té com a finalitat la preparació dels alumnes per a l'activitat en un camp professional, proporcionant-los una formació polivalent que els permeti adaptar-se a les modificacions laborals que es puguin produir al llarg de la seva vida. Inclourà tant la formació professional de base com la formació professional específica de grau mitjà i de grau superior.

3. En l'educació secundària i en el batxillerat, tots els alumnes rebran una formació bàsica de caràcter professional.

4. La formació professional específica comprendrà un conjunt de cicles formatius amb una organització modular, de durada variable, constituïts per àrees de coneixement teòrico-pràctiques en funció dels diversos camps professionals. Els cicles formatius es correspondran amb el grau mitjà i el grau superior a què es refereix l'apartat 2 d'aquest Article.

5. La formació professional específica facilitarà la incorporació dels joves a la vida activa, contribuirà a la formació permanent dels ciutadans i atendrà les demandes de qualificació del sistema productiu.

Article 31

1. Podran cursar la formació professional específica de grau mitjà aquells que posseeixin el títol de graduat en Educació Secundària.

2. Per a l'accés a la formació professional específica de grau superior caldrà tenir el títol de Batxiller.

3. A més de la intitulació establerta per a l'accés a la formació professional de grau superior, es podrà incorporar als corresponents currículums d'aquest grau l'obligació d'haver cursat determinades matèries del batxillerat en concordança als estudis professionals als quals es vol accedir.

4. Per als qui hagin cursat la formació professional específica de grau mitjà i vulguin continuar els seus estudis, s'establiran les convalidacions oportunes entre els ensenyaments cursats i els de batxillerat.

Article 32

1. A pesar del que es disposa a l'Article anterior, serà possible accedir a la formació professional específica sense complir els requisits acadèmics establerts, sempre que, mitjançant una prova regulada per les Administracions educatives, l'aspirant demostri tenir la preparació suficient per cursar amb aprofitament aquests ensenyaments. Per accedir per aquesta via a cicles formatius de grau superior, caldrà tenir vint anys d'edat.

2. La prova a què es refereix l'apartat anterior haurà d'acreditar:

a) Per a la formació específica de grau mitjà, els coneixements i habilitats suficients per cursar amb aprofitament aquests ensenyaments.

b) Per a la formació específica de grau superior, la maduresa en relació amb els objectius del batxillerat i les seves capacitats referents al camp professional de què es tracti. D'aquesta última part, en podran quedar exempts aquells que acreditin una experiència laboral que es correspongui amb els estudis professionals que desitgin cursar.

Article 33

1. Per impartir la formació professional específica s'exigiran els mateixos requisits d'intitulació que per a l'educació secundària. En determinades àrees o matèries, hom tindrà en consideració altres intitulacions que s'hi relacionin. Per al professorat d'aquestes àrees o matèries es podrà adaptar en durada i continguts el curs a què es refereix l'Article 24.2 d'aquesta llei.

2. Per a determinades àrees o matèries, hom podrà contractar, com a professors especialistes, tenint en compte la seva qualificació i les necessitats del sistema, professionals que desenvolupin la seva activitat en l'àmbit laboral. En els centres públics, les Administracions educatives podran establir, amb aquests professionals, contractes de caràcter temporal i en règim de dret administratiu.

3. El professorat a què es refereix l'apartat anterior podrà impartir excepcionalment ensenyaments al batxillerat, en matèries optatives relacionades amb la seva experiència professional, en les condicions que s'estableixin.

Article 34

1. En el disseny i planificació de la formació professional específica es fomentarà la participació dels agents socials. La seva programació tindrà en compte l'entorn sòcio-econòmic dels centres docents en què s'hagin d'impartir, així com les necessitats i possibilitats del seu desenvolupament.

2. El currículum dels ensenyaments de formació professional específica inclourà una fase de formació pràctica en els centres de treball, de la qual podran quedar totalment o parcialment exempts els qui hagin acreditat l'experiència professional d'acord amb el que s'estableix a l'apartat b) de l'Article 32.2 d'aquesta llei. Amb aquesta finalitat, les Administracions educatives arbitraran els mitjans necessaris per incorporar les empreses i institucions al desenvolupament d'aquests ensenyaments.

3. La metodologia didàctica de la formació professional específica promourà la integració dels continguts científics, tecnològics i organitzatius. Així mateix, afavorirà en l'alumne la capacitat d'aprendre per ell mateix i de treballar en equip.

4. Els estudis professionals regulats en la present llei es podran realitzar en els centres ordinaris i en centres docents específics, sempre que reuneixin els requisits mínims que s'estableixin, i que faran referència a la intitulació acadèmica del professorat, a la relació numèrica alumne-professor i a les installacions docents.

Article 35

1. El Govern, prèvia consulta amb les Comunitats Autònomes, establirà els títols corresponents als estudis de formació professional, així com els ensenyaments mínims de cadascun Aquests ensenyaments mínims permetran l'adequació dels estudis esmentats a les característiques socio-econòmiques de les diferents Comunitats Autònomes.

2. Els alumnes que superin els ensenyaments de formació professional específica de grau mitjà i superior rebran, respectivament, el títol de Tècnic i Tècnic Superior de la professió corresponent.

3. El títol de Tècnic, en el cas dels alumnes que hagin cursat la formació professional específica de grau mitjà d'acord amb el que es disposa a l'Article 32.1, permetrà l'accés directe a les modalitats de batxillerat que es determinin, tenint en compte la seva relació amb els estudis de formació professional corresponent.

4. El títol de Tècnic Superior permetrà l'accés directe als estudis universitaris que es determinin, tenint en compte la seva relació amb els estudis de formació professional corresponent.

Article 36

1. El sistema educatiu disposarà dels recursos necessaris per tal que els alumnes amb necessitats educatives especials, temporals o permanents, puguin assolir dintre del mateix sistema els objectius establerts amb caràcter general per a tots els alumnes.

2. La identificació i valoració de les necessitats educatives especials es realitzarà per equips integrats per professionals de diverses qualificacions, que establiran en cada cas plans d'actuació en relació amb les necessitats educatives específiques dels alumnes.

3. L'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials es regirà pels principis de normalització i d'integració escolar.

4. Al final de cada curs s'avaluaran els resultats aconseguits per cadascun dels alumnes amb necessitats educatives especials, en funció dels objectius proposats a partir de la valoració inicial. Aquesta avaluació permetrà variar el pla d'actuació en funció dels seus resultats.

Article 37

1. Per assolir els objectius assenyalats a l'Article anterior, el sistema educatiu haurà de disposar de professors de les especialitats corresponents i de professionals qualificats, així com dels mitjans i materials didàctics necessaris per a la participació dels alumnes en el procés d'aprenentatge. Els centres hauran de comptar amb l'organització escolar adequada i realitzar les adaptacions necessàries per tal de facilitar als alumnes la consecució dels objectius indicats. Hom adequarà les condicions físiques i materials dels centres a les necessitats d'aquests alumnes.

2. L'atenció als alumnes amb necessitats educatives especials s'iniciarà des del moment de la seva detecció. Amb aquesta finalitat, existiran els serveis educatius necessaris per estimular i afavorir un millor desenvolupament d'aquests alumnes i les Administracions educatives competents en garantiran l'escolarització.

3. L'escolarització en unitats o centres d'educació especial només es durà a terme quan les necessitats de l'alumne no puguin ser ateses en un centre ordinari. Aquesta situació serà revisada periòdicament, de manera que es pugui afavorir, sempre que això sigui possible, l'accés dels alumnes a un règim més integrat.

4. Les Administracions educatives regularan i afavoriran la participació dels pares o tutors en les decisions que afectin l'escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials.

Article 38

Els ensenyaments artístics tindran com a finalitat proporcionar als alumnes una formació artística de qualitat i garantir la qualificació dels futurs professionals de la música, la dansa, l'art dramàtic, les arts plàstiques i el disseny.

Article 39

1 Els ensenyaments de música i dansa comprendran tres graus:

a) Grau elemental, que tindrà quatre anys de durada.

b) Grau mitjà, que s'estructurarà en tres cicles de dos cursos acadèmics de durada cada un.

c) Grau superior, que comprendrà un sol cicle la durada del qual es determinarà en funció de les característiques d'aquests ensenyaments.

2. Els alumnes podran, amb caràcter excepcional, i prèvia orientació del professorat, matricular-se en més d'un curs acadèmic quan així ho permeti la seva capacitat d'aprenentatge.

3. Per exercir la docència dels ensenyaments de règim especial de música i dansa caldrà tenir el títol de llicenciat, enginyer o arquitecte, o intitulació equivalent, als efectes de docència, i haver cursat les matèries pedagògiques que s'estableixin.

4. Per a l'establiment del currículum d'aquests ensenyaments caldrà remetre's al que disposa l'Article 4 d'aquesta llei.

5. Amb independència del que s'estableix en els apartats anteriors, es podran cursar en escoles específiques, sense limitació d'edat, estudis de música o de dansa, els quals en cap cas no podran conduir a l'obtenció de títols amb validesa acadèmica i professional, l'organització i l'estructura dels quals seran diferents de les establertes en aquests apartats. Aquestes escoles seran regulades reglamentàriament per les Administracions educatives.

Article 40

1. Per al grau elemental dels ensenyaments de música i dansa les Administracions educatives podran establir criteris d'ingrés que tinguin en compte, entre altres circumstàncies, l'edat idònia per a aquests ensenyaments.

2. Per accedir al grau mitjà dels ensenyaments de música i dansa caldrà superar una prova específica d'accés. Es podrà accedir igualment a cada curs sense haver superat els anteriors sempre que, mitjançant una prova, l'aspirant demostri tenir els coneixements necessaris per cursar amb aprofitament les ensenyances corresponents.

3. S'accedirà al grau superior dels ensenyaments de música i dansa si es reuneixen els requisits següents:

a) Estar en possessió del títol de batxiller.

b) Haver aprovat els estudis corresponents al tercer cicle del grau mitjà.

c) Haver superat la prova específica d'accés que estableixi el Govern, en la qual l'aspirant haurà de demostrar les coneixences i habilitats professionals necessàries per cursar amb aprofitament les ensenyances que hi corresponguin.

4. No obstant el que es preveu en l'apartat anterior, serà possible accedir al grau superior d'aquests ensenyaments sense complir els requisits acadèmics establerts, sempre que l'aspirant demostri tenir tant els coneixements i aptituds propis del grau mitjà com les habilitats específiques necessàries per cursar amb aprofitament les ensenyances que hi corresponguin.

Article 41

1. Les Administracions educatives facilitaran a l'alumnat la possibilitat de cursar simultàniament els ensenyaments de música o dansa i els de règim general. Amb aquest fi s'adoptaran les mesures oportunes de coordinació respecte a l'organització i ordenació acadèmica d'ambdós tipus d'estudis, els quals inclouran, entre altres, les convalidacions i la creació de centres integrats.

2. Els alumnes que hagin acabat el tercer cicle del grau mitjà obtindran el títol de Batxiller si superen les matèries comunes del batxillerat.

Article 42

1. En acabar el grau elemental, se n'expedirà el certificat corresponent.

2. La superació del tercer cicle del grau mitjà de música o de dansa donarà dret al títol professional de l'ensenyament corresponent.

3. Els qui hagin cursat satisfactòriament el grau superior d'aquestes ensenyances tindran dret al títol superior en l'especialitat corresponent, el qual equivaldrà amb tots els efectes al títol de Llicenciat Universitari.

4. Les Administracions educatives fomentaran convenis amb les universitats per tal de facilitar l'organització d'estudis de tercer cicle destinats als titulats superiors a què es refereix l'apartat anterior.

Article 43

1. Els ensenyaments d'art dramàtic comprendran un sol grau de caràcter superior, de duració adaptada a les característiques d'aquestes ensenyances. Per exercir la docència en els ensenyaments de règim especial d'art dramàtic, caldrà tenir el títol de llicenciat, enginyer o arquitecte, o intitulació equivalent, als efectes de docència, i haver cursat les matèries pedagògiques que s'estableixin.

2. També podran establir-se ensenyaments de formació professional específica relacionats amb l'art dramàtic.

3. Per a l'establiment del currículum d'aquests ensenyaments, caldrà remetre's al que es disposa a l'Article 4 d'aquesta llei.

Article 44

1. Per accedir als ensenyaments d'art dramàtic caldrà:

a) Posseir el títol de Batxiller.

b) Haver superat una prova específica que, per aquest efecte, estableixi el Govern i que valorarà la maduresa, els coneixements i les aptituds necessàries per cursar amb aprofitament aquestes ensenyances.

2 No obstant el que es preveu a l'apartat precedent, serà possible accedir al grau superior d'aquestes ensenyances sense complir els requisits acadèmics establerts, sempre que l'aspirant demostri les habilitats específiques necessàries per cursar-les amb aprofitament.

Article 45

1. Els qui hagin superat els ensenyaments d'art dramàtic tindran dret al títol Superior d'Art Dramàtic, equivalent, a tots els efectes, al títol de Llicenciat Universitari.

2. Les Administracions educatives fomentaran convenis amb les universitats per tal de facilitar l'organització d'estudis de tercer cicle destinats als titulats superiors a què fa referència l'apartat precedent.

Article 46

Els ensenyaments de les arts plàstiques i de disseny comprendran estudis relacionats amb les arts aplicades, els oficis artístics, el disseny en les seves modalitats diverses i la conservació i restauració de béns culturals.

Article 47

Els ensenyaments d'arts plàstiques i disseny s'organitzaran en cicles de formació específica, d'acord amb el que es disposa en aquest sentit en el capítol quart del títol primer de la present llei, amb les excepcions que s'estableixen en els Articles següents.

Article 48

1. Per accedir als cicles de grau mitjà propis dels ensenyaments d'arts plàstiques i disseny, caldrà, a més de tenir el títol de Graduat en Educació Secundària, acreditar les aptituds necessàries mitjançant la superació de les proves que s'estableixin.

2. Podran accedir als cicles de grau superior propis d'aquests ensenyaments aquells que tinguin el títol de Batxiller i superin les proves que s'estableixin. En aquestes proves caldrà acreditar les aptituds necessàries per cursar amb aprofitament el cicle corresponent. Estaran exempts d'aquestes proves aquells que hagin cursat en el batxillerat determinades matèries concordants amb els estudis professionals als quals es vol ingressar.

3. A pesar del que es preveu en els apartats anteriors, serà possible accedir als graus mitjà i superior d'aquests ensenyaments sense complir els requisits acadèmics establerts, sempre que l'aspirant demostri tenir tant els coneixements i aptituds propis de l'etapa educativa anterior com les habilitats específiques necessàries per cursar amb aprofitament les ensenyances corresponents. Per accedir per aquesta via a cicles formatius de grau superior, caldrà haver fet els vint anys.

4. Els cicles formatius a què fa referència aquest Article inclouran fases de formació pràctica en empreses, estudis i tallers, així com l'elaboració dels projectes que es determinin.

Article 49

1. Els estudis corresponents a l'especialitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals tindran la consideració d'estudis superiors. Els alumnes que superin aquests estudis obtindran el títol de Conservació i Restauració de Béns Culturals, que serà equivalent, a tots els efectes, al títol de Diplomat Universitari.

2. Tindran la consideració d'estudis superiors els ensenyaments de disseny que s'implantin oportunament. En acabar aquests estudis, s'atorgarà el títol de Disseny en l'especialitat corresponent, que equivaldrà, a tots els efectes, al títol de Diplomat Universitari.

3. També es podran establir estudis superiors per a aquells ensenyaments professionals d'arts plàstiques, si tenen un abast, un contingut i unes característiques que així ho aconsellin.

4. Per a l'accés als estudis superiors a què es refereix aquest Article, caldrà tenir el títol de Batxiller i superar una prova d'accés que establirà el Govern, en què es valoraran la maduresa, els coneixements i les aptituds per cursar amb profit aquests ensenyaments.

5. Per a l'establiment del currículum d'aquestes ensenyances caldrà ajustar-se al que disposa l'Article 4 d'aquesta llei.

Article 50

1. Els ensenyaments d'idiomes que s'imparteixen a les Escoles Oficials tindran la consideració d'ensenyaments de règim especial a què es refereix aquesta llei.

2. L'estructura dels ensenyaments d'idiomes, els seus efectes acadèmics i les intitulacions que generin seran les establertes en la legislació específica sobre aquestes ensenyances.

3. Per accedir als ensenyaments de les Escoles Oficials d'Idiomes serà requisit imprescindible haver cursat el primer cicle de l'ensenyament secundari obligatori o tenir el títol de Graduat Escolar, del certificat d'escolaritat o d'estudis primaris.

4. A les Escoles Oficials d'Idiomes es fomentarà especialment l'estudi dels idiomes europeus, així com el de les llengües cooficials de l'Estat.

5. Les Escoles Oficials d'Idiomes podran impartir cursos per a l'actualització de coneixements i el perfeccionament professional de les persones adultes.

6. Les Administracions educatives també fomentaran l'ensenyament d'idiomes a distància.

Article 51

1. El sistema educatiu garantirà que les persones adultes puguin adquirir, actualitzar, completar o ampliar els coneixements i aptituds per al seu desenvolupament personal i professional. A tal fi, les Administracions educatives collaboraran amb altres Administracions públiques amb competències en la formació d'adults i, en especial, amb l'Administració laboral.

2. D'acord amb el que es disposa a l'apartat anterior, l'educació de les persones adultes tindrà els objectius següents:

a) Adquirir i actualitzar la seva formació bàsica i facilitar l'accés als diversos nivells del sistema educatiu.

b) Millorar la seva qualificació professional o adquirir una preparació per a l'exercici d'altres professions.

c) Desenvolupar la seva capacitat de participació en la vida social, cultural, política i econòmica.

3. Dintre de l'àmbit de educació d'adults, els Poders públics atendran preferentment aquells grups o sectors socials amb mancances i necessitats de formació bàsica o amb dificultats per a la seva inserció laboral.

4. En els establiments penitenciaris es garantirà a la població reclosa la possibilitat d'accés a aquesta educació.

5. L'organització i la metodologia de l'educació d'adults es basaran en l'autoaprenentatge, en funció de les seves experiències, necessitats i interessos, a través de l'ensenyament presencial i, per les seves adequades característiques, de l'educació a distància.

Article 52

1 Les persones adultes que vulguin adquirir els coneixements equivalents a l'educació bàsica comptaran amb una oferta adaptada a les seves condicions i necessitats.

2. Les Administracions educatives vetllaran perquè totes les persones adultes que tinguin el títol de Graduat Escolar puguin accedir a programes o centres docents que els ajudin a aconseguir la formació bàsica prevista en la present llei per a l'educació secundària obligatòria.

3. Les Administracions educatives, en les condicions que s'estableixin a l'efecte, organitzaran periòdicament proves per tal que les persones de més de divuit anys puguin obtenir directament el títol de Graduat en Educació Secundària. En aquestes proves es valoraran les capacitats generals pròpies de l'educació bàsica.

Article 53

1. Les Administracions educatives promouran mesures tendents a oferir a tots els ciutadans l'oportunitat d'accedir als nivells o graus de les ensenyances no obligatòries regulades en la present llei.

2. Les persones adultes podran cursar el batxillerat i la formació professional específica en els centres docents ordinaris sempre que tinguin la intitulació requerida. Això no obstant, podran disposar per a aquests estudis d'una oferta específica i d'una organització adequada a les seves característiques.

3. Les Administracions competents ampliaran l'oferta pública d'educació a distància amb la finalitat de donar una resposta adequada a la formació permanent de les persones adultes.

4. Les Administracions educatives, en les condicions que s'estableixin a l'efecte, organitzaran proves per tal que els adults de mes de vint-i-tres anys puguin obtenir directament el títol de batxiller. També s'organitzaran proves per a l'obtenció dels títols de formació professional en les condicions i en els casos que es determinin.

5. Els qui tinguin més de vint-i-cinc anys podran ingressar directament a la Universitat, sense necessitat de cap intitulació, una vegada hagin superat una prova específica.

Article 54

1. L'educació de les persones adultes es podrà impartir en centres docents ordinaris o específics. Aquests darrers estaran oberts a l'entorn i disponibles per a les activitats d'animació sòcio-cultural de la comunitat.

2. Els professors que imparteixin als adults ensenyaments dels compresos a la present llei, i que condueixin a l'obtenció d'un títol acadèmic o professional, hauran de tenir la intitulació establerta amb caràcter general per impartir aquestes ensenyances. Les Administracions educatives facilitaran a aquests professors la formació didàctica necessària per respondre a les necessitats de les persones adultes.

3. Les Administracions educatives podran establir convenis de collaboració amb les universitats, Corporacions locals i altres entitats, públiques o privades: en aquests darrer cas es donarà preferència a les associacions sense ànim de lucre per a l'educació d'adults. També es desenvoluparan programes i cursos per respondre a les necessitats de gestió, organització, tècniques i especialització didàctica en el camp de l'educació d'adults.

Article 55

Els poders públics donaran una atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixen la qualitat i la millora de l'ensenyament, en especial a:

a) La qualificació i formació del professorat.

b) La programació docent.

c) Els recursos educatius i la funció directiva.

d) La innovació i la investigació educativa.

e) L'orientació educativa i professional.

f) La inspecció educativa.

g) L'avaluació del sistema educatiu.

Article 56

1 La formació inicial del professorat s'ajustarà a les necessitats d'intitulació i de qualificació requerides per l'ordenació general del sistema educatiu.

2. La formació permanent constitueix un dret i una obligació de tot el professorat i una responsabilitat de les Administracions educatives i dels mateixos centres. Periòdicament, el professorat haurà de realitzar activitats d'actualització científica, didàctica i professional en els centres docents, en institucions formatives específiques, en les universitats i, en el cas del professorat de formació professional, també a les empreses.

3. Les Administracions educatives planificaran les activitats necessàries de formació permanent del professorat i garantiran una oferta diversificada i gratuïta d'aquestes activitats. S'establiran les mesures oportunes per afavorir la participació del professorat en aquests programes. Així mateix, aquestes Administracions programaran plans especials mitjançant acords amb les universitats per facilitar l'accés dels professors a intitulacions que permetin la mobilitat entre els diversos nivells educatius, inclosos els universitaris.

4. Les Administracions educatives fomentaran:

a) Els programes de formació permanent del professorat.

b) La creació de centres o instituts per a la formació permanent del professorat.

c) La collaboració amb les universitats, l'Administració local i altres institucions per a la formació del professorat.

Article 57

1. Els centres docents completaran i desenvoluparan el currículum dels nivells, etapes, cicles, graus i modalitats d'ensenyament en el marc de la seva programació docent.

2. Les Administracions educatives contribuiran al desenvolupament del currículum afavorint l'elaboració de models de programació docent i materials didàctics que atenguin les diverses necessitats dels alumnes i del professorat.

3. En l'elaboració d'aquests materials es propiciarà la superació de tot tipus d'estereotips discriminatoris, subratllant-se la igualtat de drets entre els sexes.

4. Les Administracions educatives fomentaran l'autonomia pedagògica i organitzativa dels centres i afavoriran i estimularan el treball en equip dels professors.

5. Les Administracions locals podran collaborar amb els centres educatius per impulsar les activitats extraescolars i promoure la relació entre la programació dels centres i l'entorn sòcio-econòmic en què aquest desenvolupen la seva tasca.

Article 58

1. Els centres docents estaran dotats dels recursos educatius, humans materials necessaris per garantir un ensenyament de qualitat

2. Els centres públics disposaran d'autonomia en la seva gestió econòmica en els termes establerts en les lleis.

3. Les Administracions educatives afavoriran l'exercici de la funció directiva en els centres docents mitjançant l'adopció de mesures que millorin la preparació i actuació dels equips directius d'aquests centres.

4. Les Administracions educatives podran adscriure als centres públics un Administrador que, sota la dependència del Director del centre, assegurarà la gestió dels seus mitjans humans i materials. En aquests centres, l'Administrador assumirà a tots els efectes la plaça i les competències del Secretari. També s'incorporarà com a membre de ple dret a la Comissió econòmica a què fa referència l'Article 44 de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l'Educació. Els administradors seran seleccionats d'acord amb els principis de mèrit i capacitat entre aquells que acreditin la preparació adequada per exercir les funcions que els han de correspondre.

5. Amb la finalitat d'obtenir la màxima rendibilitat dels recursos, l'organització territorial de les Administracions educatives podrà configurar-se en unitats d'àmbit geogràfic inferior a la província, per a la coordinació dels diversos programes i serveis de suport a les activitats educatives.

Article 59

1. Les Administracions educatives fomentaran la investigació i afavoriran l'elaboració de projectes que inclouran innovacions curriculars, metodològiques, tecnològiques, didàctiques i d'organització dels centres docents.

2. Correspon al Govern fixar els requisits d'acord amb els quals podran realitzar-se les experimentacions que afectin les condicions d'obtenció de títols acadèmics i professionals. Aquestes experimentacions requeriran, en tot cas, autorització expressa a efectes de l'homologació dels títols corresponents.

Article 60

1. La tutoria i orientació dels alumnes formarà part de la funció docent. Correspon als centres educatius la coordinació d'aquestes activitats. Cada grup d'alumnes tindrà un professor-tutor.

2. Les Administracions educatives garantiran l'orientació acadèmica, psico-pedagògica i professional dels alumnes, especialment en allò que fa referència a les diverses opcions educatives i a la transició del sistema educatiu al món laboral, i prestaran especial atenció a la superació d'hàbits socials discriminatoris que condicionen l'accés als diferents estudis i professions. La coordinació de les activitats d'orientació serà duta a terme pel professionals que comptaran amb la preparació adequada. Així mateix, les Administracions educatives garantiran la relació entre aquestes activitats i les que, aquest camp, desenvolupin les Administracions locals.

Article 61

1. Les Administracions educatives exerciran la funció inspectora per garantir el compliment de les lleis i la millora de la qualitat del sistema educatiu.

2. La Inspecció Educativa tindrà encomanades en qualsevol cas les funcions següents:

a) Collaborar en la millora de la pràctica docent i del funcionament dels centres i en els processos de renovació educativa.

b) Participar en l'avaluació del sistema educatiu.

c) Vetllar pel compliment de les lleis, reglaments i altres disposicions generals en l'àmbit del sistema educatiu.

d) Assessorar i informar els diferents sectors de la comunitat educativa en l'exercici dels seus drets i en el compliment de les seves obligacions.

3. Per a l'exercici d'aquestes funcions la Inspecció Educativa tindrà accés als centres docents, públics i privats, així com als serveis i installacions en els quals es desenvolupin activitats promogudes o autoritzades per les Administracions educatives.

4. L'Estat exercirà l'alta inspecció que li correspon per tal de garantir el compliment de les obligacions dels Poders públics en matèria d'educació.

Article 62

1. L'avaluació del sistema educatiu s'orientarà a la seva adequació permanent a les demandes socials i a les necessitats educatives i s'aplicarà sobre els alumnes, el professorat, els centres, els processos educatius i sobre l'Administració mateixa.

2. Les Administracions educatives avaluaran el sistema educatiu en l'àmbit de les seves competències.

3. L'avaluació general del sistema educatiu serà realitzada per l'Institut Nacional de qualitat i Avaluació. El Govern, prèvia consulta a les Comunitats Autònomes, determinarà l'organització i proveirà els mitjans de tota índole que s'hagin d'adscriure a l'Institut Nacional de Qualitat i Avaluació.

4. Les Administracions educatives participaran en el govern i funcionament de l'Institut Nacional de Qualitat i Avaluació, el qual podrà realitzar les activitats següents:

a) Elaborar sistemes d'avaluació per als diversos ensenyaments regulats en la present llei i els seus centres corresponents.

b) Realitzar investigacions, estudis i avaluacions del sistema educatiu i, en general, proposar a les Administracions educatives tots aquells suggeriments i iniciatives que puguin contribuir a afavorir la qualitat i millora de l'ensenyança.

Article 63

1. Amb l'objectiu de fer efectiu el principi d'igualtat en l'exercici del dret a l'educació, els Poders públics promouran les accions de caràcter compensatori en relació amb les persones, grups i àmbits territorials que es trobin en situacions desfavorables i proveiran els recursos econòmics per a aquest fi.

2. Les polítiques d'educació compensatòria reforçaran l'acció del sistema educatiu per tal d'evitar les desigualtats derivades de factors socials, econòmics, culturals, geogràfics, ètnics o d'una altra índole.

3. L'Estat i les Comunitats Autònomes fixaran els seus objectius prioritaris d'educació compensatòria.

Article 64

Les Administracions educatives asseguraran una actuació preventiva i compensatòria garantint, si hi escau, les condicions més favorables per a l'escolarització, durant l'educació infantil, de tots els nens les condicions personals dels quals, per la seva procedència d'un medi familiar amb un nivell de renda baix, pel seu origen geogràfic o per qualsevol altra circumstància, suposin una desigualtat inicial per accedir a l'educació obligatòria i per progressar en els nivells posteriors.

Article 65

1. En el nivell d'educació primària, els Poders públics garantiran a tots els alumnes una plaça escolar gratuïta en el seu propi municipi en els termes que resulten de l'aplicació de la Llei Orgànica del Dret a l'Educació.

2. Excepcionalment, en l'educació primària i en l'educació secundària obligatòria, en aquelles zones rurals en què es consideri aconsellable, es podrà escolaritzar els nens en un municipi proper al de la seva residència per garantir la qualitat de l'ensenyament. En aquest cas, les Administracions educatives prestaran de forma gratuïta els serveis escolars de transport, menjador i, si cal, internat.

3. Sense perjudici d'allò que es disposa en el Capítol Cinquè d'aquesta llei, les Administracions educatives proveiran els centres en què els alumnes tinguin especials dificultats per assolir els objectius generals de l'educació bàsica a causa de les seves condicions socials, dels recursos humans i materials necessaris per compensar aquesta situació. L'organització i programació docent d'aquests centres s'adaptarà a les necessitats específiques dels alumnes.

4. Amb la finalitat d'assegurar l'educació dels nens, les Administracions públiques n'assumiran subsidiàriament la cura i atenció quan les famílies es trobin en situacions en què no puguin exercir les pròpies responsabilitats.

Article 66

1. Per garantir la igualtat de tots els ciutadans en l'exercici del dret a l'educació, s'arbitraran beques i ajuts a l'estudi que compensaran les condicions sòcio-econòmiques desfavorables dels alumnes i s'atorgaran en l'ensenyament postobligatori, a més, en funció de la capacitat i el rendiment escolar. També s'establiran els procediments de coordinació i collaboració necessaris per articular un sistema eficaç de verificació i control de les beques que s'hagin concedit.

2. La igualtat d'oportunitats en l'ensenyament postobligatori serà promogut, així mateix, mitjançant l'adequada distribució territorial d'una oferta suficient de places escolars.

3. Les polítiques compensatòries en l'àmbit de l'educació especial i de les persones adultes, es realitzaran d'acord amb els criteris previstos en aquesta llei.

Article 67

1. L'Estat, amb la finalitat d'assolir els seus objectius en política d'educació compensatòria, podrà proposar a les Comunitats Autònomes programes específics d'aquest caràcter, d'acord amb allò que es preveu en aquest títol.

2. La realització d'aquests programes d'educació compensatòria s'efectuarà mitjançant un conveni entre l'Estat i les Comunitats Autònomes, a les quals en correspondrà l'execució

Primera

El Govern, amb un informe previ de les Comunitats Autònomes, aprovarà el calendari d'aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu, que tindrà un àmbit temporal de deu anys a partir de la publicació de la present llei. En aquest calendari també s'establirà l'extinció gradual dels plans d'estudi en vigor, la implantació dels nous currículums, així com les equivalències a efectes acadèmics dels anys cursats segons els plans d'estudi que s'extingeixin. El calendari d'implantació del nou sistema educatiu també establirà el procediment d'adequació dels concerts educatius vigents als nous ensenyaments, en els termes previstos en la disposició transitòria tercera d'aquesta llei.

Segona

L'ensenyament de la religió s'ajustarà al que s'estableix a l'Acord sobre ensenyament i assumptes culturals subscrit entre la Santa Seu i l'Estat espanyol i, si es donés el cas, al que es disposi en aquells altres que es poguessin subscriure amb altres confessions religioses. Amb aquest objectiu, i de conformitat amb el que disposin aquests acords, s'inclourà la religió com a àrea o matèria en els nivells educatius que correspongui, que serà d'oferta obligatòria per als centres i de caràcter voluntari per als alumnes.

Tercera

1. Els Poders públics dotaran el conjunt del sistema educatiu dels recursos econòmics necessaris perquè es pugui complir el que s'estableix en la present llei, amb la finalitat de garantir la consecució dels objectius que s'hi preveuen. A fi i efecte de situar el nostre sistema educatiu en el nivell que permeti la seva plena homologació en el context europeu, responent d'aquesta manera a les necessitats derivades de la mobilitat i el lliure establiment, la despesa pública en finalitzar el procés d'aplicació de la reforma, serà equiparable a la dels països comunitaris.

2. Els Poders públics establiran les necessitats educatives derivades de l'aplicació de la reforma, de manera que es satisfaci la demanda social, amb la participació dels sectors afectats.

3. Amb la finalitat d'assegurar la necessària qualitat de l'ensenyament les Administracions educatives proveiran els recursos necessaris per garantir, en el procés d'aplicació de la present llei, la consecució dels objectius següents:

a) Un nombre màxim d'alumnes per aula que a l'ensenyament obligatori serà de 25 per a l'educació primària i de 30 per a l'educació secundària obligatòria.

b) Una oferta d'activitats de formació permanent a fi que tots els professors puguin aplicar els canvis curriculars i les orientacions pedagògiques i didàctiques derivades de l'aplicació i desenvolupament de la present llei.

c) La incorporació als centres complets d'educació obligatòria de, com a mínim, un professor de suport per atendre els alumnes que presentin problemes d'aprenentatge i la creació de serveis per atendre aquestes necessitats en els centres incomplets.

d) La inclusió en els plans institucionals de formació permanent del professorat de llicències d'estudi o altres activitats per assegurar a tots els professors, al llarg de la seva vida professional, la possibilitat d'accedir a períodes formatius fora del centre escolar.

e) La creació de serveis especialitzats d'orientació educativa, psico-pedagògica i professional que atenguin als centres on s'imparteixin ensenyaments de règim general dels regulats a la present llei.

4. El Ministre d'Educació i Ciència presentarà anualment davant la Comissió d'Educació i Cultura del Congrés dels Diputats i davant la Comissió d'Educació, Universitats, Investigació i Cultura del Senat un informe per tal que aquestes comissions coneguin, debatin i avaluïn el procés de desenvolupament de la reforma educativa, així com l'aplicació dels mitjans humans i materials necessaris per a la consecució dels seus objectius.

Quarta

1. El títol actual de Graduat Escolar permetrà accedir al segon cicle de l'ensenyament secundari obligatori i tindrà els mateixos efectes professionals que el títol de Graduat en Educació Secundària. Durant un termini de cinc anys es continuaran convocant proves extraordinàries per a l'obtenció del títol actual de Graduat Escolar.

2. El títol actual de Batxiller permetrà accedir al segon curs del nou batxillerat, en qualsevol de les seves modalitats, i tindrà els mateixos efectes professionals que el nou títol de Batxiller.

3. El títol actual de Tècnic Auxiliar tindrà els mateixos efectes acadèmics que el títol de Graduat en Educació Secundària i els mateixos efectes professionals que el nou títol de Tècnic en la professió corresponent.

4. El títol actual de Tècnic Especialista tindrà els mateixos efectes acadèmics i professionals que el nou títol de Tècnic Superior en l'especialitat corresponent.

5. El Certificat d'Aptitud Pedagògica serà equivalent al títol professional al qual fa referència l'Article 24.2 d'aquesta llei. Estaran exceptuats de l'exigència d'aquest títol professional els mestres i els llicenciats en pedagogia. El Govern també podrà determinar les circumstàncies en les quals l'experiència prèvia es considerarà equivalent a la possessió de l'esmentat títol professional.

6. El Govern regularà les correspondències o convalidacions entre els coneixements adquirits en la formació professional ocupacional i en la pràctica laboral i els ensenyaments de formació professional als quals fa referència la present llei.

7. El Govern establirà les equivalències dels altres títols afectats per aquesta llei.

Cinquena

Les referències contingudes en la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l'Educació, als nivells educatius actuals queden substituïdes per les denominacions que s'estableixen en aquesta llei per als diferents nivells i etapes educatives i per als respectius centres.

Sisena

Els Articles de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l'Educació, queden modificats en els termes següents:

"Article 11.2. L'adaptació d'allò que es dicta en aquesta llei als centres que imparteixin ensenyaments no compresos a l'apartat anterior, així com als centres d'educació infantil i als centres integrats que abracin dos o més dels ensenyaments als quals fa referència aquest Article, s'efectuarà reglamentàriament.

Article 25. L'obertura i funcionament dels centres docents privats que imparteixin ensenyaments, tant de règim general com de règim especial, se subordinaran al principi d'autorització administrativa. L'autorització es concedirà sempre que reuneixin els requisits mínims que s'estableixin d'acord amb el que disposa l'Article 14 d'aquesta llei. Aquests centres gaudiran de plenes facultats acadèmiques. L'autorització es revocarà quan els centres deixin de reunir aquests requisits.

Article 24.1. Els centres privats que imparteixin ensenyaments que no condueixin a l'obtenció d'un títol amb validesa acadèmica quedaran sotmesos a les normes de dret comú. Aquests centres no podran utilitzar cap de les denominacions establertes per als centres docents, ni altres que poguessin induir a error o confusió amb aquelles.

2. Per raons de protecció a la infància, els centres privats que acullen d'una manera regular nens d'edats corresponents a l'educació infantil, quedaran sotmesos al principi d'autorització administrativa a què fa referència l'Article 23."

Setena

Les Administracions competents realitzaran les transformacions que siguin necessàries, així com les adaptacions transitòries pertinents per tal que els centres públics actuals s'ajustin a allò que es preveu en aquesta llei.

Vuitena

1. Els centres docents privats d'educació preescolar, d'educació general bàsica i de formació professional de primer grau que tinguin autorització o classificació definitiva en virtut de normes anteriors a aquesta llei, així com els centres docents de batxillerat i de formació professional de segon grau classificats com a homologats, adquiriran automàticament la condició de centres autoritzats prevista en la disposició addicional sisena d'aquesta llei, per impartir els corresponents nivells educatius actuals fins a la seva extinció.

2. En funció de l'ordenació del sistema educatiu establerta en la present llei, els centres privats autoritzats, als quals fa referència l'apartat anterior, queden autoritzats per impartir els ensenyaments següents:

a) Centres d'educació pre-escolar: educació infantil de segon cicle.

b) Centres d'educació general bàsica: educació primària.

c) Centres de batxillerat: batxillerat en la modalitat d'humanitats i ciències socials, així com en la de ciències de la natura i de la salut.

d) Centres de formació professional: cicles formatius de grau mitjà.

3. Els centres privats que imparteixin ensenyaments segons el que disposa l'apartat anterior s'atindran, pel que fa al nombre d'unitats, als termes de la seva autorització.

4. Sense perjudici del que s'estableix als apartats anteriors, els centres docents privats també seran autoritzats per impartir altres cicles, nivells, etapes, graus i modalitats en els termes que s'estableixen a l'Article 23 de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l'Educació, modificat per la disposició addicional sisena d'aquesta llei.

Novena

1. Són bases del règim estatutari dels funcionaris públics docents, a més de les recollides a la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública, modificada per la llei 23/1988, de 28 de juliol, les regulades per aquesta llei per a l'ingrés, la mobilitat entre els cossos docents i l'adquisició de la condició de catedràtic, la reordenació dels cossos i escales, i la provisió de places mitjançant concurs de trasllats d'àmbit nacional. El Govern desenvoluparà reglamentàriament les bases regulades per aquesta llei en aquells aspectes que siguin necessaris per garantir el marc comú bàsic de la Funció pública docent.

2. Les Comunitats Autònomes ordenaran la seva Funció pública docent en el marc de les seves competències, respectant en tot cas les normes bàsiques contingudes en aquesta llei i en el seu desenvolupament reglamentari d'acord amb el que s'expressa a l'apartat anterior.

3. El sistema d'ingrés a la Funció pública docent serà el de concurs-oposició convocat per les respectives Administracions educatives. En la fase de concurs es valoraran, entre altres mèrits, la formació acadèmica i l'experiència docent prèvia. En la fase d'oposició es tindran en compte la possessió de coneixements específics necessaris per impartir la d