| Tornar | Benvinguda |
DECRET 96/1992, de 28 dabril, pel qual sestableix lordenació dels ensenyaments de leducació secundària obligatòria (DOGC núm. 1593 de 13.5.1992 Dep. Ens.).
NOTA.1. En aquest text es van introduir les modificacions establertes al Decret 223/1992.
NOTA2 : NOTA: Hem introduït les modificacions que consten en el DECRET 179/2002, de 25 de juny (DOGC núm. 3670 - 04/07/2002). Els nous currículums es troben en el decret 179/2002
Dacord amb el Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual sestableix lordenació general dels ensenyaments de leducació infantil, leducació primària i leducació secundària obligatòria a Catalunya, correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya la definició del currículum de leducació secundària obligatòria.
Leducació secundària obligatòria té per finalitat possibilitar que tots els alumnes puguin accedir als elements bàsics de la cultura en el marc dun desenvolupament personal complet. En aquesta etapa, els alumnes han dadquirir els conceptes, les habilitats, les actituds i els valors que els condueixin a lautonomia individual, a la construcció de la pròpia personalitat i a un autoconcepte positiu, per tal de ser capaços dassumir els seus deures i exercir els seus drets. També, en aquesta etapa, sha de consolidar la formació que permeti als alumnes incorporar-se a la vida activa o accedir a la educació secundària postobligatòria.
Aquestes finalitats i el fet de lextensió de lescolaritat obligatòria a tots els nois i les noies fins als 16 anys han portat el Govern de la Generalitat de Catalunya a prendre les determinacions necessàries en relació amb lestructura i les característiques del currículum daquesta etapa. Es consideren la comprensivitat, la flexibilitat i lopcionalitat com a puntals fonamentals de lorganització de letapa que, conjuntament amb els diversos elements del disseny curricular i els professionals implicats en lacció educativa, fan possible ladequació del currículum tant a les diferències individuals, capacitats i necessitats dels alumnes com a les exigències del món del treball i de la societat actual. Lobjectiu és, en síntesi, garantir a tots els nois i les noies les mateixes oportunitats de formació, tot respectant-ne la diversitat, i de proporcionar-los aquelles habilitats i coneixements que els permetin de poder triar entre les diferents sortides que sels ofereixen en acabar leducació secundària obligatòria.
En conseqüència, el currículum que seguiran els alumnes de Catalunya a letapa de leducació secundària obligatòria ha datendre la diversitat de necessitats, capacitats i interessos que es produeixen entre els dotze i els setze anys. Diversitat que, entesa com un element positiu, demana un currículum que faciliti a tots els alumnes ladquisició de capacitats generals al mateix temps que daltres de més específiques. Així, ja des del procés dexperimentació de la reforma educativa a Catalunya, sha buscat el plantejament en un model obert i flexible, que tingui en compte lindividu, les seves característiques personals i la societat a la qual pertany.
És per això que són elements característics daquest model el currículum no homogeni, que preveu, a més dels continguts comuns per a tots els alumnes, uns altres doptatius; lorganització del currículum en crèdits, que el flexibilitza i potencia lautonomia dels centres escolars, i lacció tutorial, que facilita lorientació tant acadèmica com professional al noi o la noia adolescents.
El currículum dóna resposta a les demandes de la societat actual. Això comporta incloure els ensenyaments relacionats amb diferents capacitats cognoscitives, afectives, psicomotrius, dinserció social i de relació interpersonal. En aquest sentit, cal remarcar la incorporació de la Tecnologia, amb importància equivalent a altres àrees. També es considera en el currículum ladequació de lensenyament a les exigències del món del treball i es reforcen els aspectes dorientació dels alumnes i de formació professional de base des de totes les àrees.
A més, en el currículum hi són presents els elements que ajuden lalumne a integrar-se a la societat i al país on viu i a obrir la seva perspectiva cap a la dimensió europea i universal. Així, doncs, en aquesta etapa educativa shaurà de poder consolidar el domini oral i escrit de la llengua catalana i adquirir la competència suficient en el seu ús social, juntament amb el coneixement daltres llengües i cultures en un món on la comunicació i la participació tenen i tindran cada vegada més importància. També shaurà daprofundir el coneixement dels signes didentitat propis de Catalunya, a través de la història, la societat, el patrimoni artístic i científic, les tradicions del país, la participació en les manifestacions sòcio-culturals i lobertura de perspectives encaminades a iniciar els joves en la participació democràtica i cívica de les institucions socials.
Lacció tutorial juga un paper determinant en el procés educatiu perquè condueix, orienta i assessora lalumne a lhora de prendre decisions adequades a les seves necessitats, interessos i capacitats.
Les característiques específiques de levolució de lalumne en aquesta etapa shan tingut presents a lhora destablir el currículum, i els equips de professors també ho hauran de considerar a lhora de concretar i aplicar el currículum per mitjà de lacció educativa i la pràctica docent, els projectes curriculars detapa, les programacions específiques i lacció orientadora i tutorial, dacord amb el context i lentorn sòcio-cultural del centre. La coordinació de lequip docent ha de ser un element bàsic per dur a terme aquesta tasca, que ha de fer possible la coherència de cada centre educatiu. Aquesta coherència sha de reflectir en un projecte curricular realista i aplicable que incorpori tots els elements necessaris per dirigir les activitats educatives del centre.
Ateses aquestes finalitats, la present disposició estableix lordenació dels ensenyaments de leducació secundària obligatòria i els elements constitutius del disseny curricular: els objectius generals detapa i de cada àrea; els continguts densenyament, amb especificació dels fets, conceptes i sistemes conceptuals, procediments, i valors, normes i actituds; els principis metodològics generals i els objectius terminals.
En virtut daixò, amb linforme del Consell Escolar de Catalunya, dacord amb linforme de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del Conseller dEnsenyament i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
Article 1. Letapa deducació secundària obligatòria sestructura en dos cicles, de dos cursos acadèmics cada un.
Article 2. Leducació secundària obligatòria tindrà com a finalitat que lalumne, en acabar letapa, assoleixi les capacitats següents:
2.1 Conèixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos i de les conseqüències dels actes i les decisions personals per a la salut individual i col·lectiva, i valorar els beneficis que comporten els hàbits dexercici físic, dhigiene i duna alimentació adequada.
2.2 Formar-se una imatge ajustada dell mateix, de les pròpies característiques i possibilitats, per desenvolupar un nivell dautoestima que permeti encarrilar duna forma autònoma i equilibrada la pròpia activitat; valorar lesforç i la superació de les dificultats, i contribuir al benestar personal i col·lectiu.
2.3 Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, interès i tolerància, per superar inhibicions i prejudicis i rebutjar tot tipus de discriminacions degudes a ledat, a la raça, al sexe i a diferències de caràcter físic, psíquic, social i altres característiques personals.
2.4 Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, duna manera especial els relatius als seus drets i deures com a ciutadà dins els àmbits socials més immediats -el centre educatiu, la població, la comarca i la nació-, que li permetin delaborar judicis i criteris personals, i actuar amb autonomia i iniciativa en la vida activa i adulta.
2.5 Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen i condicionen el medi físic, valorar com hi repercuteixen les activitats humanes i contribuir activament a la seva defensa, conservació i millora com a element determinant de la qualitat de vida.
2.6 Conèixer els elements essencials del desenvolupament científic i tecnològic, valorant les seves causes i les seves implicacions sobre la persona, la societat i lentorn físic.
2.7 Identificar i assumir com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana; tenir coneixement del dret dels pobles i dels individus a la seva identitat i desenvolupar una actitud dinterès i respecte envers lexercici daquest dret.
2.8 Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en llengua catalana i castellana i, si sescau, en aranesa i, almenys, en una llengua estrangera, fent-los servir per comunicar-se i per organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre els processos implicats en lús del llenguatge.
2.9 Interpretar i produir missatges amb propietat, autonomia i creativitat, utilitzant codis artístics, científics i tècnics, articulant-los a fi denriquir les pròpies possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats en el seu ús.
2.10 Identificar problemes en els diversos camps del coneixement i elaborar estratègies per resoldrels, mitjançant procediments intuïtius, de raonament lògic i dexperimentació, bo i reflexionant sobre el procés seguit i el resultat obtingut.
2.11 Obtenir, seleccionar, tractar i comunicar informació utilitzant les fonts en què habitualment es troba disponible, i les metodologies i els instruments tecnològics apropiats, procedint de forma organitzada, autònoma i crítica.
2.12 Conèixer les creences, les actituds i els valors bàsics de la nostra tradició i el nostre patrimoni cultural, valorar-los críticament i escollir aquelles opcions que afavoreixin més el desenvolupament integral com a persones.
2.13 Comprendre laplicació, en làmbit professional, dels coneixements adquirits com a preparació i orienta ció de la futura integració al món laboral.
Article 3.
3.1 En el currículum de leducació secundària obligatòria definit a lannex daquest Decret sestableixen, per a cada àrea, els objectius generals, els continguts i els objectius terminals que determinen el tipus i el grau daprenentatge que, respecte dels continguts, hauran dhaver assolit els alumnes en finalitzar letapa.
3.2 Els objectius terminals són els criteris que sestableixen com a referència per a lavaluació del procés densenyament-aprenentatge.
Article 4. El Departament dEnsenyament establirà els criteris, les instruccions i les orientacions necessàries per a laplicació del currículum.
Article 5
5.1 El català com a llengua pròpia de Catalunya ho és també de lensenyament. Sutilitzarà normalment com a llengua vehicular i daprenentatge de leducació secundària obligatòria.
5.2 Dacord amb els organismes representatius de la Val dAran es fixaran els àmbits daprenentatge i les àrees que simpartiran en aranès en aquesta comarca.
5.3 En qualsevol cas, es respectaran els drets lingüístics individuals de lalumne, dacord amb la legislació vigent.
Article 6
6.1 Les àrees de coneixement de lensenyament secundari obligatori sorganitzen en:
| Llengua catalana, llengua
castellana i literatura i llengua aranesa a la Val
dAran. Llengües estrangeres. Ciències de la naturalesa. Ciències socials. Educació física. |
Tecnologia. Educació visual i plàstica. Música. Matemàtiques. Religió (voluntària). |
Ciències socials equival a làrea denominada Ciències socials, geografia i història a larticle 3.1.b) del Reial Decret 1007/1991, de 14 de juny.
6.2 De cada una daquestes àrees, llevat de la de religió, hi ha uns ensenyaments de caràcter comú i obligatori per a tots els alumnes i uns altres de caràcter variable i optatiu.
6.3 Lalumne cursarà en tot lensenyament secundari obligatori una llengua estrangera obligatòriament, i podrà optar per una de segona.
Article 7
Els ensenyaments de cadascuna de les àrees sorganitzen, al llarg de letapa, en crèdits. A cada crèdit se li assignen 35 hores lectives.
Article 8. Els crèdits corresponents als ensenyaments comuns i obligatoris sanomenen crèdits comuns.
Article 9
9.1 Els ensenyaments de caràcter optatiu estan formats pels crèdits variables.
9.2 Els crèdits variables tenen com a finalitat que els alumnes consolidin i ampliïn les capacitats i els coneixements propis, atenent la seva diversitat i tenint present els objectius generals detapa i dàrea.
9.3 Cada crèdit variable és una unitat tancada i independent de la resta de crèdits variables, llevat de les excepcions que sautoritzin.
9.4 Lalumne tria els crèdits variables que cursarà cada trimestre, a partir de loferta del seu centre i amb lajut del tutor, el qual vetllarà perquè lopció mantingui lequilibri necessari.
9.5 Loferta de crèdits variables al llarg de letapa es distribuirà entre les diferents àrees o àmbits globals de coneixement.
9.6 Loferta de crèdits variables serà suficient per garantir loptativitat dels alumnes.
9.7 Amb la finalitat dadequar loferta de crèdits variables als objectius generals de letapa, el Govern de la Generalitat de Catalunya determinarà i regularà els ensenyaments dalguns daquests crèdits.
9.8 El Govern de la Generalitat de Catalunya establirà el procediment i les condicions delaboració de loferta de crèdits variables dels centres.
Article 10
10.1 El crèdit de síntesi és format per un conjunt dactivitats densenyament-aprenentatge concebudes per comprovar si shan aconseguit, i fins a quin punt, les capacitats formulades en els objectius generals establerts en les diferents àrees curriculars.
10.2 Al llarg del crèdit, lalumne haurà de mostrar capacitat dautonomia en lorganització del seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en equip.
10.3 Lalumne farà un crèdit de síntesi cada any de letapa.
Article 11
El nombre i la distribució de crèdits per a cada cicle és el següent:
a) Primer cicle.
Crèdits comuns:
Llengua catalana, llengua castellana i literatura: 8 crèdits (Llengua catalana i literatura: 3 crèdits; llengua castellana i literatura: 3 crèdits; continguts i estructures lingüístiques comunes: 2 crèdits.).
| Llengües estrangeres: 4 crèdits. Ciències de la naturalesa: 4 crèdits. Ciències socials: 4 crèdits. Educació física: 4 crèdits. Tecnologia: 4 crèdits. Educació visual i plàstica: 2 crèdits. |
Música: 2 crèdits. Matemàtiques: 4 crèdits. Tutoria: 2 crèdits. Crèdits de síntesi: 2 crèdits. Crèdits variables: 15 crèdits. |
En loferta de crèdits variables del centre hi haurà 3 crèdits de religió per als alumnes que voluntàriament hi optin, i crèdits de segona llengua estrangera.
Les activitats destudi alternatives als ensenyaments de religió sorganitzaran en forma de crèdits que sinclouran en el conjunt de loferta variable del centre, sense que es pugui incloure en lavaluació final del cicle un apartat daquestes activitats alternatives a la religió.
b) Segon cicle.
Crèdits comuns:
Llengua catalana, llengua castellana i literatura: 7 crèdits (Llengua catalana i literatura: 3 crèdits; llengua castellana i literatura: 3 crèdits; continguts i estructures lingüístiques comunes: 1 crèdit).
| Llengües estrangeres: 4 crèdits. Ciències de la naturalesa: 4 crèdits. Ciències socials: 4 crèdits. Educació física: 4 crèdits. Tecnologia: 4 crèdits. Educació visual i plàstica: 2 crèdits. |
Música: 2 crèdits. Matemàtiques: 4 crèdits. Tutoria: 2 crèdits. Crèdits de síntesi: 2 crèdits. Crèdits variables: 21 crèdits. |
En loferta de crèdits variables del centre hi haurà 3 crèdits de religió per als alumnes que voluntàriament hi optin, crèdits de segona llengua estrangera i crèdits de cultura clàssica.
Les activitats destudi alternatives als ensenyaments de religió sorganitzaran en forma de crèdits que sinclouran en el conjunt de loferta variable del centre, sense que es pugui incloure en lavaluació final del cicle un apartat daquestes activitats alternatives a la religió.
Durant el segon cicle, els alumnes hauran de cursar obligatòriament dos crèdits variables de làrea de Llengua, un crèdit variable de Llengua estrangera, un de Matemàtiques i un altre de Ciències socials.
El Departament dEnsenyament i el Consell General de la Val dAran acordaran el nombre de crèdits de llengua aranesa respectant els mínims de caràcter general.
1.
Probablement, l’article 11
quedarà redactat de la forma següent:
“11.
El nombre i la distribució de crèdits per a cada cicle és el següent:
a)
Primer cicle.
Crèdits
comuns:
Llengua
catalana, llengua castellana i literatura: 12 crèdits (llengua catalana i
literatura: 6 crèdits; llengua castellana i literatura: 6 crèdits).
Llengües
estrangeres: 6 crèdits.
Ciències
de la naturalesa: 6 crèdits.
Ciències
socials: 6 crèdits.
Educació
física: 4 crèdits.
Tecnologia:
4 crèdits.
Educació
visual i plàstica: 2 crèdits.
Música:
2 crèdits.
Matemàtiques:
6 crèdits.
Tutoria:
2 crèdits.
Crèdits
de síntesi: 2 crèdits.
Crèdits
variables: 7 crèdits.
En
l’oferta de crèdits variables del centre hi haurà 3 crèdits de religió per
a l’alumnat que voluntàriament hi opti, i crèdits de segona llengua
estrangera.
Les
activitats d’estudi alternatives als ensenyaments de religió s’organitzaran
en forma de crèdits que s’inclouran en el conjunt de l’oferta variable del
centre, sense que es pugui incloure en l’avaluació final del cicle un apartat
d’aquestes activitats alternatives a la religió.
b)
Segon cicle.
Crèdits
comuns:
Llengua
catalana, llengua castellana i literatura: 12 crèdits (llengua catalana i
literatura: 6 crèdits; llengua castellana i literatura: 6 crèdits).
Llengües
estrangeres: 6 crèdits.
Ciències
de la naturalesa: 6 crèdits.
Ciències
socials: 6 crèdits.
Educació
física: 4 crèdits.
Tecnologia:
4 crèdits.
Educació
visual i plàstica: 2 crèdits.
Música:
2 crèdits.
Matemàtiques:
6 crèdits.
Tutoria:
2 crèdits.
Crèdits
de síntesi: 2 crèdits.
Crèdits
variables: 10 crèdits.
Un
dels 6 crèdits de Ciències socials serà dels que amb continguts d’ètica
consten entre els “crèdits variables tipificats de ciències socials amb
continguts d’ètica”, que consten a l’annex 1, del Decret 75/1996, de 5 de
març.
En
l’oferta de crèdits variables del centre hi haurà 3 crèdits de religió per
a l’alumnat que voluntàriament hi opti, crèdits de segona llengua estrangera
i crèdits de cultura clàssica.
Les
activitats d’estudi alternatives als ensenyaments de religió s’organitzaran
en forma de crèdits que s’inclouran en el conjunt de l’oferta variable del
centre, sense que es pugui incloure en l’avaluació final del cicle un apartat
d’aquestes activitats alternatives a la religió.
El
Departament d’Ensenyament i el Consell General de la Val d’Aran acordaran el
nombre de crèdits de llengua aranesa respectant els mínims de caràcter
general.”
Article 12
12.1 Lavaluació dels processos daprenentatge dels alumnes serà contínua, amb observació sistemàtica del procés daprenentatge, integradora, en relació amb el tipus de contingut de les àrees, i amb una visió globalitzada del procés daprenentatge de lalumne al llarg de letapa.
12.2 Lavaluació dels processos daprenentatge dels alumnes es durà a terme en relació amb els objectius generals i els objectius terminals de cada àrea que sestableixen a lannex daquest Decret.
12.3 Com a conseqüència del procés davaluació contínua sestabliran, dins de lhorari escolar, les mesures organitzatives i els recursos pedagògics necessaris per a latenció a la diversitat dels alumnes i als seus diferents ritmes daprenentatge.
Article 13
13.1 Periòdicament el conjunt de professors que han intervingut en lensenyament dun alumne, coordinats pel professor tutor, actuarà de manera col·legiada com a junta davaluació. A les sessions de la junta davaluació, podran incorporar-shi també altres professors del centre amb responsabilitats de coordinació pedagògica.
13.2 La junta davaluació sha de reunir, com a mínim, amb una periodicitat trimestral per avaluar cada alumne.
Article 14
14.1 La decisió que un alumne romangui un any més a letapa es podrà adoptar una vegada acabat el primer cicle o en el segon cicle. Excepcionalment, aquesta decisió podrà adoptar-se una segona vegada, escoltats lalumne, i els pares o representants legals.
2.
Probablement, l’apartat 1 de l’article 14 quedarà redactat de la forma següent:
“14.1
La decisió que un alumne romangui un any més es podrà adoptar una sola vegada
per cicle. La decisió de romandre una segona vegada al llarg de l’etapa tindrà
caràcter excepcional i es prendrà un cop escoltats l’alumne i els pares o
representants legals.“
14.2 Aquesta decisió serà presa per la junta davaluació. Es podrà promocionar un alumne que hagi assolit un grau de maduresa global suficient en relació amb els objectius establerts malgrat que no hagi estat avaluat positivament en alguna de les àrees.
Article 15
Els alumnes que en acabar aquesta etapa nhagin assolit els objectius establerts rebran el títol de graduat en educació secundària, que facultarà per accedir tant al batxillerat com a la formació professional específica de grau mitjà.
Article 16
16.1 Lacció tutorial és el conjunt daccions educatives que contribueixen a desenvolupar i potenciar capacitats bàsiques dels alumnes, orientar-los per tal daconseguir la seva maduració i autonomia, i ajudar-los a prendre decisions amb vista a les opcions posteriors, de continuació destudis o dentrada en el món del treball.
16.2 Lacció tutorial es programarà cada any, tenint en compte el conjunt de tota letapa.
16.3 Lacció tutorial lexercirà tot el conjunt de professors que intervé en un grup dalumnes amb la coordinació del tutor.
16.4 Per dur a terme lacció tutorial, el centre organitzarà crèdits de tutoria, on es realitzaran activitats amb tots els alumnes dun grup i atencions individualitzades.
Article 17
17.1 Els projectes curriculars que elaborin els centres han de ser prou flexibles per permetre concrecions individuals ajustades a les característiques, els ritmes daprenentatge i les singularitats de cada alumne, per tal que es pugui donar compliment als principis dintegració i individualització propis de latenció als alumnes amb necessitats educatives especials.
17.2 El Departament dEnsenyament podrà també autoritzar modificacions del currículum per adequar-lo a les necessitats educatives individuals dels alumnes. En els procediments dautorització shaurà de tenir en compte lopinió dels pares o tutors i dels alumes, si escau.
Disposicions finals
- 1 Sautoritza el Departament dEnsenyament per dictar les disposicionsque siguin necessàries per a laplicació del que disposa aquest Decret.
- 2 Aquest Decret entrarà en vigor lendemà de la seva publicació al DOGC.
Barcelona, 28 dabril de 1992
Jordi Pujol , President de la Generalitat de Catalunya
Josep Laporte i Salas, Conseller dEnsenyament
NOTA: No publiquem l' ANNEX sobre els currículums comuns de les diferents àrees.
3.
Es modifica l’annex del Decret 96/1992, de 28 d'abril, modificat pel Decret
223/1992, de 25 de setembre, pel qual s’estableix l'ordenació dels
ensenyaments d'educació secundària obligatòria, tot i donant-li el redactat
que consta a l’annex d’aquest decret.