Tornar Benvinguda

DECRET 96/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria  (DOGC núm. 1593 de 13.5.1992 Dep. Ens.).

 NOTA.1.  En aquest text es van introduir les modificacions establertes al Decret 223/1992.

NOTA2 :  NOTA: Hem introduït les modificacions que consten en el DECRET 179/2002, de 25 de juny (DOGC núm. 3670 - 04/07/2002). Els nous currículums es troben en el decret 179/2002

 D’acord amb el Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a Catalunya, correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya la definició del currículum de l’educació secundària obligatòria.

 L’educació secundària obligatòria té per finalitat possibilitar que tots els alumnes puguin accedir als elements bàsics de la cultura en el marc d’un desenvolupament personal complet. En aquesta etapa, els alumnes han d’adquirir els conceptes, les habilitats, les actituds i els valors que els condueixin a l’autonomia individual, a la construcció de la pròpia personalitat i a un autoconcepte positiu, per tal de ser capaços d’assumir els seus deures i exercir els seus drets. També, en aquesta etapa, s’ha de consolidar la formació que permeti als alumnes incorporar-se a la vida activa o accedir a la educació secundària postobligatòria.

 Aquestes finalitats i el fet de l’extensió de l’escolaritat obligatòria a tots els nois i les noies fins als 16 anys han portat el Govern de la Generalitat de Catalunya a prendre les determinacions necessàries en relació amb l’estructura i les característiques del currículum d’aquesta etapa. Es consideren la comprensivitat, la flexibilitat i l’opcionalitat com a puntals fonamentals de l’organització de l’etapa que, conjuntament amb els diversos elements del disseny curricular i els professionals implicats en l’acció educativa, fan possible l’adequació del currículum tant a les diferències individuals, capacitats i necessitats dels alumnes com a les exigències del món del treball i de la societat actual. L’objectiu és, en síntesi, garantir a tots els nois i les noies les mateixes oportunitats de formació, tot respectant-ne la diversitat, i de proporcionar-los aquelles habilitats i coneixements que els permetin de poder triar entre les diferents sortides que se’ls ofereixen en acabar l’educació secundària obligatòria.

 En conseqüència, el currículum que seguiran els alumnes de Catalunya a l’etapa de l’educació secundària obligatòria ha d’atendre la diversitat de necessitats, capacitats i interessos que es produeixen entre els dotze i els setze anys. Diversitat que, entesa com un element positiu, demana un currículum que faciliti a tots els alumnes l’adquisició de capacitats generals al mateix temps que d’altres de més específiques. Així, ja des del procés d’experimentació de la reforma educativa a Catalunya, s’ha buscat el plantejament en un model obert i flexible, que tingui en compte l’individu, les seves característiques personals i la societat a la qual pertany.

 És per això que són elements característics d’aquest model el currículum no homogeni, que preveu, a més dels continguts comuns per a tots els alumnes, uns altres d’optatius; l’organització del currículum en crèdits, que el flexibilitza i potencia l’autonomia dels centres escolars, i l’acció tutorial, que facilita l’orientació tant acadèmica com professional al noi o la noia adolescents.

 El currículum dóna resposta a les demandes de la societat actual. Això comporta incloure els ensenyaments relacionats amb diferents capacitats cognoscitives, afectives, psicomotrius, d’inserció social i de relació interpersonal. En aquest sentit, cal remarcar la incorporació de la Tecnologia, amb importància equivalent a altres àrees. També es considera en el currículum l’adequació de l’ensenyament a les exigències del món del treball i es reforcen els aspectes d’orientació dels alumnes i de formació professional de base des de totes les àrees.

 A més, en el currículum hi són presents els elements que ajuden l’alumne a integrar-se a la societat i al país on viu i a obrir la seva perspectiva cap a la dimensió europea i universal. Així, doncs, en aquesta etapa educativa s’haurà de poder consolidar el domini oral i escrit de la llengua catalana i adquirir la competència suficient en el seu ús social, juntament amb el coneixement d’altres llengües i cultures en un món on la comunicació i la participació tenen i tindran cada vegada més importància. També s’haurà d’aprofundir el coneixement dels signes d’identitat propis de Catalunya, a través de la història, la societat, el patrimoni artístic i científic, les tradicions del país, la participació en les manifestacions sòcio-culturals i l’obertura de perspectives encaminades a iniciar els joves en la participació democràtica i cívica de les institucions socials.

 L’acció tutorial juga un paper determinant en el procés educatiu perquè condueix, orienta i assessora l’alumne a l’hora de prendre decisions adequades a les seves necessitats, interessos i capacitats.

 Les característiques específiques de l’evolució de l’alumne en aquesta etapa s’han tingut presents a l’hora d’establir el currículum, i els equips de professors també ho hauran de considerar a l’hora de concretar i aplicar el currículum per mitjà de l’acció educativa i la pràctica docent, els projectes curriculars d’etapa, les programacions específiques i l’acció orientadora i tutorial, d’acord amb el context i l’entorn sòcio-cultural del centre. La coordinació de l’equip docent ha de ser un element bàsic per dur a terme aquesta tasca, que ha de fer possible la coherència de cada centre educatiu. Aquesta coherència s’ha de reflectir en un projecte curricular realista i aplicable que incorpori tots els elements necessaris per dirigir les activitats educatives del centre.

 Ateses aquestes finalitats, la present disposició estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria i els elements constitutius del disseny curricular: els objectius generals d’etapa i de cada àrea; els continguts d’ensenyament, amb especificació dels fets, conceptes i sistemes conceptuals, procediments, i valors, normes i actituds; els principis metodològics generals i els objectius terminals.

 En virtut d’això, amb l’informe del Consell Escolar de Catalunya, d’acord amb l’informe de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del Conseller d’Ensenyament i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

Article 1. L’etapa d’educació secundària obligatòria s’estructura en dos cicles, de dos cursos acadèmics cada un.

 Article 2. L’educació secundària obligatòria tindrà com a finalitat que l’alumne, en acabar l’etapa, assoleixi les capacitats següents:

2.1 Conèixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos i de les conseqüències dels actes i les decisions personals per a la salut individual i col·lectiva, i valorar els beneficis que comporten els hàbits d’exercici físic, d’higiene i d’una alimentació adequada.

2.2 Formar-se una imatge ajustada d’ell mateix, de les pròpies característiques i possibilitats, per desenvolupar un nivell d’autoestima que permeti encarrilar d’una forma autònoma i equilibrada la pròpia activitat; valorar l’esforç i la superació de les dificultats, i contribuir al benestar personal i col·lectiu.‘

2.3 Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituds de flexibilitat, solidaritat, interès i tolerància, per superar inhibicions i prejudicis i rebutjar tot tipus de discriminacions degudes a l’edat, a la raça, al sexe i a diferències de caràcter físic, psíquic, social i altres característiques personals.

2.4 Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, d’una manera especial els relatius als seus drets i deures com a ciutadà dins els àmbits socials més immediats -el centre educatiu, la població, la comarca i la nació-, que li permetin d’elaborar judicis i criteris personals, i actuar amb autonomia i iniciativa en la vida activa i adulta.

2.5 Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen i condicionen el medi físic, valorar com hi repercuteixen les activitats humanes i contribuir activament a la seva defensa, conservació i millora com a element determinant de la qualitat de vida.

2.6 Conèixer els elements essencials del desenvolupament científic i tecnològic, valorant les seves causes i les seves implicacions sobre la persona, la societat i l’entorn físic.

2.7 Identificar i assumir com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana; tenir coneixement del dret dels pobles i dels individus a la seva identitat i desenvolupar una actitud d’interès i respecte envers l’exercici d’aquest dret.

2.8 Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en llengua catalana i castellana i, si s’escau, en aranesa i, almenys, en una llengua estrangera, fent-los servir per comunicar-se i per organitzar els propis pensaments, i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge.

2.9 Interpretar i produir missatges amb propietat, autonomia i creativitat, utilitzant codis artístics, científics i tècnics, articulant-los a fi d’enriquir les pròpies possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats en el seu ús.

2.10 Identificar problemes en els diversos camps del coneixement i elaborar estratègies per resoldre’ls, mitjançant procediments intuïtius, de raonament lògic i d’experimentació, bo i reflexionant sobre el procés seguit i el resultat obtingut.

2.11 Obtenir, seleccionar, tractar i comunicar informació utilitzant les fonts en què habitualment es troba disponible, i les metodologies i els instruments tecnològics apropiats, procedint de forma organitzada, autònoma i crítica.

2.12 Conèixer les creences, les actituds i els valors bàsics de la nostra tradició i el nostre patrimoni cultural, valorar-los críticament i escollir aquelles opcions que afavoreixin més el desenvolupament integral com a persones.

2.13 Comprendre l’aplicació, en l’àmbit professional, dels coneixements adquirits com a preparació i orienta ció de la futura integració al món laboral.

 Article 3.

3.1 En el currículum de l’educació secundària obligatòria definit a l’annex d’aquest Decret s’estableixen, per a cada àrea, els objectius generals, els continguts i els objectius terminals que determinen el tipus i el grau d’aprenentatge que, respecte dels continguts, hauran d’haver assolit els alumnes en finalitzar l’etapa.

3.2 Els objectius terminals són els criteris que s’estableixen com a referència per a l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Article 4. El Departament d’Ensenyament establirà els criteris, les instruccions i les orientacions necessàries per a l’aplicació del currículum.

 Article 5

5.1 El català com a llengua pròpia de Catalunya ho és també de l’ensenyament. S’utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge de l’educació secundària obligatòria.

5.2 D’acord amb els organismes representatius de la Val d’Aran es fixaran els àmbits d’aprenentatge i les àrees que s’impartiran en aranès en aquesta comarca.

5.3 En qualsevol cas, es respectaran els drets lingüístics individuals de l’alumne, d’acord amb la legislació vigent.

 Article 6

6.1 Les àrees de coneixement de l’ensenyament secundari obligatori s’organitzen en:

Llengua catalana, llengua castellana i literatura i llengua aranesa a la Val d’Aran.

Llengües estrangeres.

Ciències de la naturalesa.

Ciències socials.

Educació física.

Tecnologia.

Educació visual i plàstica.

Música.

Matemàtiques.

Religió (voluntària).

‘Ciències socials‘ equival a l’àrea denominada ‘Ciències socials, geografia i història‘ a l’article 3.1.b) del Reial Decret 1007/1991, de 14 de juny.

6.2 De cada una d’aquestes àrees, llevat de la de religió, hi ha uns ensenyaments de caràcter comú i obligatori per a tots els alumnes i uns altres de caràcter variable i optatiu.

6.3 L’alumne cursarà en tot l’ensenyament secundari obligatori una llengua estrangera obligatòriament, i podrà optar per una de segona.

 Article 7

Els ensenyaments de cadascuna de les àrees s’organitzen, al llarg de l’etapa, en crèdits. A cada crèdit se li assignen 35 hores lectives.

 Article 8. Els crèdits corresponents als ensenyaments comuns i obligatoris s’anomenen crèdits comuns.

 Article 9

9.1 Els ensenyaments de caràcter optatiu estan formats pels crèdits variables.

9.2 Els crèdits variables tenen com a finalitat que els alumnes consolidin i ampliïn les capacitats i els coneixements propis, atenent la seva diversitat i tenint present els objectius generals d’etapa i d’àrea.

9.3 Cada crèdit variable és una unitat tancada i independent de la resta de crèdits variables, llevat de les excepcions que s’autoritzin.

9.4 L’alumne tria els crèdits variables que cursarà cada trimestre, a partir de l’oferta del seu centre i amb l’ajut del tutor, el qual vetllarà perquè l’opció mantingui l’equilibri necessari.

9.5 L’oferta de crèdits variables al llarg de l’etapa es distribuirà entre les diferents àrees o àmbits globals de coneixement.

9.6 L’oferta de crèdits variables serà suficient per garantir l’optativitat dels alumnes.

9.7 Amb la finalitat d’adequar l’oferta de crèdits variables als objectius generals de l’etapa, el Govern de la Generalitat de Catalunya determinarà i regularà els ensenyaments d’alguns d’aquests crèdits.

9.8 El Govern de la Generalitat de Catalunya establirà el procediment i les condicions d’elaboració de l’oferta de crèdits variables dels centres.

 Article 10

10.1 El crèdit de síntesi és format per un conjunt d’activitats d’ensenyament-aprenentatge concebudes per comprovar si s’han aconseguit, i fins a quin punt, les capacitats formulades en els objectius generals establerts en les diferents àrees curriculars.

10.2 Al llarg del crèdit, l’alumne haurà de mostrar capacitat d’autonomia en l’organització del seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en equip.

10.3 L’alumne farà un crèdit de síntesi cada any de l’etapa.

 Article 11

El nombre i la distribució de crèdits per a cada cicle és el següent:

a) Primer cicle.

Crèdits comuns:

Llengua catalana, llengua castellana i literatura: 8 crèdits (Llengua catalana i literatura: 3 crèdits; llengua castellana i literatura: 3 crèdits; continguts i estructures lingüístiques comunes: 2 crèdits.).

Llengües estrangeres: 4 crèdits.
Ciències de la naturalesa: 4 crèdits.
Ciències socials: 4 crèdits.
Educació física: 4 crèdits.
Tecnologia: 4 crèdits.
Educació visual i plàstica: 2 crèdits.
Música: 2 crèdits.
Matemàtiques: 4 crèdits.
Tutoria: 2 crèdits.
Crèdits de síntesi: 2 crèdits.
Crèdits variables: 15 crèdits.

En l’oferta de crèdits variables del centre hi haurà 3 crèdits de religió per als alumnes que voluntàriament hi optin, i crèdits de segona llengua estrangera.

Les activitats d’estudi alternatives als ensenyaments de religió s’organitzaran en forma de crèdits que s’inclouran en el conjunt de l’oferta variable del centre, sense que es pugui incloure en l’avaluació final del cicle un apartat d’aquestes activitats alternatives a la religió.

b) Segon cicle.

Crèdits comuns:

Llengua catalana, llengua castellana i literatura: 7 crèdits (Llengua catalana i literatura: 3 crèdits; llengua castellana i literatura: 3 crèdits; continguts i estructures lingüístiques comunes: 1 crèdit).

Llengües estrangeres: 4 crèdits.
Ciències de la naturalesa: 4 crèdits.
Ciències socials: 4 crèdits.
Educació física: 4 crèdits.
Tecnologia: 4 crèdits.
Educació visual i plàstica: 2 crèdits.
Música: 2 crèdits.
Matemàtiques: 4 crèdits.
Tutoria: 2 crèdits.
Crèdits de síntesi: 2 crèdits.
Crèdits variables: 21 crèdits.

En l’oferta de crèdits variables del centre hi haurà 3 crèdits de religió per als alumnes que voluntàriament hi optin, crèdits de segona llengua estrangera i crèdits de cultura clàssica.

Les activitats d’estudi alternatives als ensenyaments de religió s’organitzaran en forma de crèdits que s’inclouran en el conjunt de l’oferta variable del centre, sense que es pugui incloure en l’avaluació final del cicle un apartat d’aquestes activitats alternatives a la religió.

Durant el segon cicle, els alumnes hauran de cursar obligatòriament dos crèdits variables de l’àrea de Llengua, un crèdit variable de Llengua estrangera, un de Matemàtiques i un altre de Ciències socials.

El Departament d’Ensenyament i el Consell General de la Val d’Aran acordaran el nombre de crèdits de llengua aranesa respectant els mínims de caràcter general.

 

1. Probablement, l’article 11 quedarà redactat de la forma següent:

 

“11. El nombre i la distribució de crèdits per a cada cicle és el següent:

a) Primer cicle.

Crèdits comuns:

Llengua catalana, llengua castellana i literatura: 12 crèdits (llengua catalana i literatura: 6 crèdits; llengua castellana i literatura: 6 crèdits).

Llengües estrangeres: 6 crèdits.

Ciències de la naturalesa: 6 crèdits.

Ciències socials: 6 crèdits.

Educació  física: 4 crèdits.

Tecnologia: 4 crèdits.

Educació visual i plàstica: 2 crèdits.

Música: 2 crèdits.

Matemàtiques: 6 crèdits.

Tutoria: 2 crèdits.

Crèdits de síntesi: 2 crèdits.

Crèdits variables: 7 crèdits.

En l’oferta de crèdits variables del centre hi haurà 3 crèdits de religió per a l’alumnat que voluntàriament hi opti, i crèdits de segona llengua estrangera.

Les activitats d’estudi alternatives als ensenyaments de religió s’organitzaran en forma de crèdits que s’inclouran en el conjunt de l’oferta variable del centre, sense que es pugui incloure en l’avaluació final del cicle un apartat d’aquestes activitats alternatives a la religió.

b) Segon cicle.

Crèdits comuns:

Llengua catalana, llengua castellana i literatura: 12 crèdits (llengua catalana i literatura: 6 crèdits; llengua castellana i literatura: 6 crèdits).

Llengües estrangeres: 6 crèdits.

Ciències de la naturalesa: 6 crèdits.

Ciències socials: 6 crèdits.

Educació  física: 4 crèdits.

Tecnologia: 4 crèdits.

Educació visual i plàstica: 2 crèdits.

Música: 2 crèdits.

Matemàtiques: 6 crèdits.

Tutoria: 2 crèdits.

Crèdits de síntesi: 2 crèdits.

Crèdits variables: 10 crèdits.

Un dels 6 crèdits de Ciències socials serà dels que amb continguts d’ètica consten entre els “crèdits variables tipificats de ciències socials amb continguts d’ètica”, que consten a l’annex 1, del Decret 75/1996, de 5 de març.

En l’oferta de crèdits variables del centre hi haurà 3 crèdits de religió per a l’alumnat que voluntàriament hi opti, crèdits de segona llengua estrangera i crèdits de cultura clàssica.

Les activitats d’estudi alternatives als ensenyaments de religió s’organitzaran en forma de crèdits que s’inclouran en el conjunt de l’oferta variable del centre, sense que es pugui incloure en l’avaluació final del cicle un apartat d’aquestes activitats alternatives a la religió.

El Departament d’Ensenyament i el Consell General de la Val d’Aran acordaran el  nombre de crèdits de llengua aranesa respectant els mínims de caràcter general.”

 

Article 12

12.1 L’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes serà contínua, amb observació sistemàtica del procés d’aprenentatge, integradora, en relació amb el tipus de contingut de les àrees, i amb una visió globalitzada del procés d’aprenentatge de l’alumne al llarg de l’etapa.

12.2 L’avaluació dels processos d’aprenentatge dels alumnes es durà a terme en relació amb els objectius generals i els objectius terminals de cada àrea que s’estableixen a l’annex d’aquest Decret.

12.3 Com a conseqüència del procés d’avaluació contínua s’establiran, dins de l’horari escolar, les mesures organitzatives i els recursos pedagògics necessaris per a l’atenció a la diversitat dels alumnes i als seus diferents ritmes d’aprenentatge.

Article 13

13.1 Periòdicament el conjunt de professors que han intervingut en l’ensenyament d’un alumne, coordinats pel professor tutor, actuarà de manera col·legiada com a junta d’avaluació. A les sessions de la junta d’avaluació, podran incorporar-s’hi també altres professors del centre amb responsabilitats de coordinació pedagògica.

13.2 La junta d’avaluació s’ha de reunir, com a mínim, amb una periodicitat trimestral per avaluar cada alumne.

Article 14

14.1 La decisió que un alumne romangui un any més a l’etapa es podrà adoptar una vegada acabat el primer cicle o en el segon cicle. Excepcionalment, aquesta decisió podrà adoptar-se una segona vegada, escoltats l’alumne, i els pares o representants legals.

2. Probablement, l’apartat 1 de l’article 14 quedarà redactat de la forma següent:

“14.1 La decisió que un alumne romangui un any més es podrà adoptar una sola vegada per cicle. La decisió de romandre una segona vegada al llarg de l’etapa tindrà caràcter excepcional i es prendrà un cop escoltats l’alumne i els pares o representants legals.“

14.2 Aquesta decisió serà presa per la junta d’avaluació. Es podrà promocionar un alumne que hagi assolit un grau de maduresa global suficient en relació amb els objectius establerts malgrat que no hagi estat avaluat positivament en alguna de les àrees.

Article 15

Els alumnes que en acabar aquesta etapa n’hagin assolit els objectius establerts rebran el títol de graduat en educació secundària, que facultarà per accedir tant al batxillerat com a la formació professional específica de grau mitjà.

Article 16

16.1 L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen a desenvolupar i potenciar capacitats bàsiques dels alumnes, orientar-los per tal d’aconseguir la seva maduració i autonomia, i ajudar-los a prendre decisions amb vista a les opcions posteriors, de continuació d’estudis o d’entrada en el món del treball.

16.2 L’acció tutorial es programarà cada any, tenint en compte el conjunt de tota l’etapa.

16.3 L’acció tutorial l’exercirà tot el conjunt de professors que intervé en un grup d’alumnes amb la coordinació del tutor.

16.4 Per dur a terme l’acció tutorial, el centre organitzarà crèdits de tutoria, on es realitzaran activitats amb tots els alumnes d’un grup i atencions individualitzades.

Article 17

17.1 Els projectes curriculars que elaborin els centres han de ser prou flexibles per permetre concrecions individuals ajustades a les característiques, els ritmes d’aprenentatge i les singularitats de cada alumne, per tal que es pugui donar compliment als principis d’integració i individualització propis de l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials.

17.2 El Departament d’Ensenyament podrà també autoritzar modificacions del currículum per adequar-lo a les necessitats educatives individuals dels alumnes. En els procediments d’autorització s’haurà de tenir en compte l’opinió dels pares o tutors i dels alumes, si escau.

Disposicions finals

- 1 S’autoritza el Departament d’Ensenyament per dictar les disposicionsque siguin necessàries per a l’aplicació del que disposa aquest Decret.

- 2 Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC.

Barcelona, 28 d’abril de 1992

Jordi Pujol , President de la Generalitat de Catalunya

Josep Laporte i Salas, Conseller d’Ensenyament

 NOTA: No publiquem l' ANNEX sobre els currículums comuns de les diferents àrees.

3. Es modifica l’annex del Decret 96/1992, de 28 d'abril, modificat pel Decret 223/1992, de 25 de setembre, pel qual s’estableix l'ordenació dels ensenyaments d'educació secundària obligatòria, tot i donant-li el redactat que consta a l’annex d’aquest decret. ( DECRET 179/2002, de 25 de juny (DOGC núm. 3670 - 04/07/2002).)   -->Els nous currículums es troben en el decret 179/2002