NOTA: Hem introduït les modificacions que consten en el DECRET 179/2002, de 25 de juny (DOGC núm. 3670 - 04/07/2002).

La Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu, dóna configuració jurídica a un profund procés de reforma del sistema educatiu. La Llei respon al context democràtic i autonòmic, a la integració i l'homologació en el marc comunitari europeu i a l'adequació de l'ensenyament a les exigències formatives derivades de l'evolució sòcio-cultural i econòmica. En conjunt, la Llei tradueix aquestes exigències, fonamentalment, en l'ampliació del període d'obligatorietat escolar, en la regulació del tram de l'educació infantil i en l'adopció del principi de l'educació permanent.

L'ordenació general del sistema educatiu que configura la Llei esmentada s'ha completat mitjançant els reials decrets 1330/1991, 1006/1991 i 1007/1991, que estableixen, respectivament, els aspectes bàsics del currículum de l'educació infantil i els ensenyaments mínims de l'educació primària i de l'educació secundària obligatòria.

A partir d'aquesta normativa bàsica i tenint en compte els resultats del procés d'experimentació de la reforma educativa a Catalunya i la tradició pedagògica catalana, el present Decret estableix els principis que haurà de seguir el desenvolupament curricular en l'educació infantil, en l'educació primària i en l'educació secundària obligatòria a Catalunya.

El procés que condueix a aquesta regulació dels ensenyaments en el nou sistema educatiu es va iniciar el 1981, quan la Generalitat va rebre les transferències de les compètencies corresponents. La renovació dels programes del cicle inicial i mitjà d'EGB va enllaçar-se, d'acord amb el marc jurídic de la Llei 8/1983, de 18 d'abril, de centres docents experimentals, amb un procés experimental per a tot l'ensenyament obligatori. L'adopció d'un marc curricular propi i integrat, amb el qual es garanteix la continuïtat del procés educatiu des de la llar d'infants fins a tots els nivells de l'ensenyament no universitari, va representar un pas decisiu en aquest procés. L'avaluació de l'experimentació de la reforma de l'ensenyament i el qüestionari per a l'anàlisi dels dissenys curriculars de les diverses àrees i etapes educatives han servit de base per concretar i definir els currículums del nou sistema educatiu. Els canvis estructurals i funcionals proposats són avalats per la participació de tots els sectors socials implicats en l'educació, en el si de la Comissió directora del debat sobre la reforma educativa dels ensenyaments no universitaris a Catalunya.

Històricament, les èpoques de millor qualitat i renovació pedagògica del nostre país han coincidit amb les de més alta catalanització de l'escola, en continguts, actituds i valors. La catalanitat de l'ensenyament significa, avui, que els infants i joves puguin trobar en el sistema educatiu, des del respecte dels drets de tothom, els signes d'identitat que els permetin de créixer, integrar-se i desenvolupar-se com a ciutadans catalans, oberts al món, assumint aquest fet per mitjà del coneixement profund de les arrels històriques i culturals i de l'ús de la llengua pròpia del país. Per a això cal un sistema educatiu modern i de qualitat que fomenti l'educació científica i tecnològica i els valors de la cultura humanística, que permeti als joves d'estar en condicions d'assumir el repte del desenvolupament econòmic, social i cultural del país en el marc de la integració europea.

L'altre tret fonamental d'aquesta nova ordenació és un ensenyament personalitzat que fomenta la responsabilitat personal i comunitària i el respecte a l'entorn, afavoreix els valors democràtics de convivència i pluralisme i permet d'adquirir una consciència ètica i cívica que ajudi els alumnes a desenvolupar-se en la societat plural en què han de viure. En aquest sentit, l'ensenyament ha de potenciar la igualtat d'oportunitats amb la compensació d'aquells que parteixen de situacions desfavorables. Per tot això, s'ha de promoure l'educació de l'autoestima i l'afany de superació, equilibrats en un profund sentit del treball en equip, de responsabilitat i de solidaritat.

La tasca dels centres educatius es fonamenta bàsicament en l'acció educadora dels professors i en els currículums, dels quals aquest Decret dóna el marc. Així, la present disposició incorpora els principis inspiradors del model d'experimentació de la reforma educativa a Catalunya: l'atenció a la diversitat, la flexibilitat i l'opcionalitat. El resultat ha estat un model curricular obert, que facilita diferents desenvolupaments i programacions de cada centre i que dóna resposta a les necessitats educatives dels alumnes. Aquest model incorpora progressivament l'opcionalitat, sobretot a partir de l'educació secundària obligatòria, orientada per una bona acció tutorial que esdevé part fonamental del procés educatiu.

En virtut d'això, a proposta del conseller d'Ensenyament, amb l'informe del Consell Escolar de Catalunya d'acord amb la Comissió jurídica assessora, i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

Article 1. L'ordenació general dels ensenyaments a Catalunya de l'educació infantil, de l'educació primària i de l'educació secundària obligatòria es regirà per les normes bàsiques dictades per l'Estat en aquesta matèria i pel que disposa aquest Decret.

Article 2

2.1 Els ensenyaments de l'educació infantil i de l'educació obligatòria tenen per finalitat:

a) Afavorir el procés de desenvolupament harmònic de la personalitat de l'alumne.

b) Promoure el respecte als drets i les llibertats fonamentals de les persones i als principis bàsics de la convivència i la democràcia.

c) Crear actituds solidàries i de tolerància rebutjant discriminacions degudes a l'edat, la raça, la religió, el sexe i altres diferències de caràcter físic, psíquic o social.

d) Facilitar el desenvolupament d'aprenentatges conceptuals, procedimentals i actitudinals que possibilitin la comprensió dels elements bàsics de les humanitats, la ciència i la cultura i dels entorns tecnològic i d'informació que caracteritzen la societat actual i la seva evolució.

e) Infondre valors referits a la salut individual i collectiva, a la conservació del medi ambient, a la cooperació i a la pau.

f) Fomentar el sentiment de pertinença i estima al país amb les seves característiques socials, culturals, geogràfiques, històriques i lingüístiques, alhora que promoure el coneixement d'altres pobles i comunitats.

g) Establir les bases per a l'aprenentatge autònom i continuat i per a l'exercici d'activitats professionals.

Article 3

3.1 El català com a llengua pròpia de Catalunya ho és també de l'ensenyament. S'utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge de l'educació infantil, de l'educació primària i de l'educació secundària obligatòria.

3.2 A la Val d'Aran, l'aranès, com a llengua pròpia, és objecte d'ensenyament i serà normalment la llengua vehicular i d'aprenentatge en els àmbits o les àrees que es determinin.

El Consell General de la Val d'Aran establirà el currículum de la llengua aranesa.

El Departament d'Ensenyament, d'acord amb el Consell General de la Val d'Aran, determinarà l'organització de l'ensenyament de l'aranès i del seu ús com a llengua d'aprenentatge en els centres docents de la Val d'Aran.

3.3 En qualsevol cas, es respectaran els drets lingüístics individuals de l'alumne, d'acord amb la legislació vigent.

Article 4

4.1 Als efectes del que disposa aquest Decret, s'anomenen àrees els àmbits d'aprenentatge escolar, organitzats en funció de l'evolució psicològica dels alumnes, de les aportacions pedagògiques, epistemològiques i de demanda social.

4.2 Les àrees de l'educació infantil, de l'educació primària i de l'educació secundària obligatòria s'organitzaran segons el que estableix l'annex d'aquest Decret.

4.3 A partir del segon cicle de l'educació primària s'introduirà l'ensenyament de les llengües estrangeres, que tindrà continuïtat al llarg de tota l'educació obligatòria.

Article 5

5.1 S'entén per currículum el conjunt d'objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació que guien l'acció docent.

5.2 El Govern de la Generalitat de Catalunya definirà el currículum que s'ha de seguir a l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria mitjançant l'establiment dels objectius generals d'etapa i, per a cada àrea, dels objectius generals, dels continguts i dels objectius terminals o criteris d'avaluació.

Article 6

6.1 El Departament d'Ensenyament afavorirà l'autonomia pedagògica i organitzativa dels centres mitjançant orientacions, assessorament, recursos específics i activitats de formació.

6.2 Cada centre docent formularà el seu projecte educatiu, que donarà coherència i continuïtat a l'acció educativa i inclourà els principis pedagògics i organitzatius propis del centre i el projecte lingüístic. El caràcter propi dels centres privats podrà complir aquesta finalitat.

Els centres elaboraran el seu projecte curricular d'acord amb els criteris que conté el seu projecte educatiu.

El projecte curricular de cada centre, que completarà i desplegarà el currículum establert pel Govern de la Generalitat de Catalunya, haurà de contenir la distribució temporal dels continguts educatius al llarg de l'etapa.

6.3 Els equips de professors elaboraran les programacions respectant el projecte curricular del centre.

Article 7 . Els llibres de text i el material didàctic s'adequaran al que estableix aquest Decret i a les prescripcions que efectuï el Govern de la Generalitat de Catalunya sobre el currículum.

Article 8

8.1 El Departament d'Ensenyament establirà el calendari i l'horari de l'activitat escolar.

8.2 Els centres docents, en elaborar els projectes curriculars, organitzaran l'horari escolar respectant el que estableixi el Departament d'Ensenyament, d'acord amb el que disposa l'apartat anterior i les assignacions temporals establertes per a cada una de les àrees.

Article 9

9.1 Els projectes curriculars han de permetre concrecions individuals ajustades a les característiques, els ritmes d'aprenentatge i la singularitat de cada alumne, la qual cosa, en particular, facilitarà l'aplicació dels principis d'integració i individualització propis de l'atenció als alumnes amb necessitats educatives especials. 9.2 El Departament d'Ensenyament podrà també autoritzar modificacions del currículum per adequar-lo a les necessitats educatives especials dels alumnes. En els procediments d'autorització s'haurà de tenir en compte l'opinió dels pares o tutors i dels alumnes, si escau.

Article 10

El Departament d'Ensenyament promourà les mesures necessàries per garantir la coordinació adequada entre els centres d'educació infantil, d'educació primària i d'educació secundària, per assegurar la continuïtat i coherència de l'acció educativa.

Article 11

11.1 L'avaluació de l'aprenentatge dels alumnes serà un element integrat en el procés educatiu.

11.2 L'avaluació del procés d'aprenentatge dels alumnes s'efectuarà de forma contínua, i mitjançant procediments diversos, per tal d'obtenir informació sobre el progrés dels alumnes en relació amb els objectius del currículum.

11.3 Els projectes curriculars dels centres docents inclouran criteris per adoptar mesures organitzatives per a la millora dels processos d'ensenyament-aprenentatge, de reforç i d'adequació a la diversitat d'alumnes, a partir de la informació aportada per l'avaluació.

Article 12. El Departament d'Ensenyament determinarà els documents i requisits formals que s'hauran de complir en el procés d'avaluació a l'ensenyament obligatori.

Article 13. Els centres docents establiran mesures de comunicació periòdica amb els pares o tutors, tant individualment com en grup, per tal de mantenir-los informats del procés d'ensenyament-aprenentatge i del d'avaluació. Les associacions de pares d'alumnes seran informades dels aspectes generals d'aquests processos.

Article 14. L'educació infantil comprendrà sis cursos i s'organitzarà en dos cicles de tres cursos cadascun, llar d'infants i parvulari, respectivament.

Article 15. L'educació infantil té com a finalitat proporcionar als infants més petits aquelles situacions educatives que els permetin el progressiu descobriment i creixement personal i la formació d'una imatge positiva d'ells mateixos; la possibilitat de relacionar-se amb els altres, tant infants com persones adultes, per mitjà dels diferents llenguatges d'expressió i comunicació; l'observació i descoberta del seu entorn més proper i l'adquisició de valors, hàbits i pautes de conducta que afavoreixin la seva autonomia personal i la seva integració a la societat. En aquesta etapa s'atendran especialment les necessitats bàsiques d'ordre biològic, psicològic, afectiu, intellectual, lúdic i social dels infants.

Article 16. Per tal d'afavorir el desenvolupament harmònic dels infants i assolir les finalitats expressades en l'article anterior, els centres d'educació infantil cooperaran amb els pares o tutors com a primers responsables de l'educació dels seus fills.

Article 17. Les activitats educatives en l'educació infantil globalitzaran els continguts de les diverses àrees que s'estableixin i s'adequaran al nivell evolutiu i al context sòcio-cultural en el qual viuen els infants.

Al parvulari, s'hi podran incloure continguts de Religió per a aquells infants els pares dels quals ho sollicitin.

Article 18. L'avaluació dels processos de desenvolupament i aprenentatge dels infants serà contínua i global i tindrà per finalitat adaptar l'ajut pedagògic a les característiques individuals i evolutives de l'infant i, en darrer terme, aportar elements per valorar l'assoliment dels objectius previstos.

Article 19. Els centres docents d'educació infantil adoptaran mesures d'acolliment i adaptació per als alumnes que s'incorporin a l'etapa en qualsevol dels seus cursos.

Article 20. L'educació primària comprendrà sis cursos acadèmics i s'organitzarà en tres cicles de dos cursos cadascun, cicle inicial, cicle mitjà i cicle superior.

Els alumnes s'incorporaran al cicle inicial de l'educació primària l'any natural en què compleixin sis anys.

Article 21. Les finalitats de l'educació primària seran les de proporcionar a tots els alumnes una formació comuna que faci possible el desenvolupament de les capacitats individuals motrius, d'equilibri personal, de relació i d'actuació social amb l'adquisició dels elements bàsics culturals, els aprenentatges relatius a l'expressió oral, a la lectura, a l'escriptura i al càlcul aritmètic, com també una progressiva autonomia d'acció en el seu medi.

Article 22

22.1 L'organització i l'enfocament de les àrees de l'educació primària tindran un caràcter global i integrador.

22.2 Dins l'àrea de llengües estrangeres, tots els alumnes en cursaran obligatòriament una i podran optar a la introducció d'una segona llengua estrangera.

22.3 L'àrea de Religió serà d'oferta obligatòria per part dels centres i opcional per als alumnes, d'acord amb el que estableix la normativa vigent.

Article 23. L'avaluació dels processos d'aprenentatge dels alumnes serà contínua i global, i es durà a terme en referència amb els objectius generals d'etapa i àrea i amb els objectius terminals establerts pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

Article 24. Per a l'avaluació dels aprenentatges dels alumnes es tindrà en compte el progrés de l'alumne a partir de la seva situació inicial i el seu ritme d'aprenentatge, com també el desenvolupament de les seves capacitats cognoscitives o intellectuals, motrius, d'equilibri personal, de relació interpersonal i d'inserció i actuació social.

Article 25. L'avaluació del procés d'aprenentatge dels alumnes serà efectuada per tots els mestres que hi intervenen i, al final del cicle, les decisions s'adoptaran de forma collegiada. Un d'entre aquests mestres actuarà de mestre-tutor i s'encarregarà de coordinar les diverses informacions, actuacions i decisions relatives al procés d'avaluació de l'alumne.

Article 26. La decisió que un alumne resti un any més en qualsevol dels tres cicles es podrà adoptar una sola vegada al llarg de l'educació primària.

En qualsevol cas aquesta decisió es prendrà valorant l'assoliment dels continguts programats i les repercussions positives i negatives previsibles que respecte del procés global d'aprenentatge de l'alumne pugui tenir cada una de les opcions possibles.

Article 27. Si un alumne passa d'un cicle a un altre havent assolit de forma incompleta els objectius corresponents, en el cicle en què s'incorpora se li oferiran les activitats educatives adequades per assolir-los.

Article 28. L'etapa de l'educació secundària obligatòria s'organitza en dos cicles de dos cursos acadèmics cadascun. Per accedir a l'educació secundària obligatòria els alumnes hauran d'haver finalitzat l'educació primària.

Article 29. En l'educació secundària obligatòria es consoliden els aprenentatges instrumentals de l'educació primària, s'inicia els alumnes en altres camps del saber i s'aprofundeixen les àrees fonamentals d'acord amb l'edat i capacitat. S'estableixen les bases i es dóna l'orientació per a la incorporació a la vida activa i professional, de forma que tots els alumnes puguin assumir els seus deures i exercir els seus drets com a ciutadans.

Article 30

30.1 El currículum de cadascuna de les àrees de l'educació secundària obligatòria, llevat de la de Religió, inclou ensenyaments de caràcter obligatori, comuns per a tots els alumnes, i ensenyaments de caràcter optatiu, que constitueixen la part variable del currículum.

30.2 Dins l'àrea de llengües estrangeres, en els dos cicles de l'ensenyament secundari obligatori tots els alumnes cursaran obligatòriament una llengua i podran optar també per una de segona.

30.3 L'àrea de Religió serà d'oferta obligatòria per part dels centres i opcional per als alumnes, d'acord amb el que estableix la normativa vigent.

Article 31. Correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya establir els ensenyaments de caràcter variable que seran d'oferta obligatòria per als centres, dels quals hauran de formar part, entre d'altres, els corresponents a una segona llengua estrangera i a la cultura clàssica.

Article 32

32.1 L'avaluació del procés d'aprenentatge dels alumnes serà contínua, amb observació sistemàtica de l'adquisició dels continguts educatius, integradora de les valoracions de totes les àrees i amb una visió globalitzada del procés d'aprenentatge de l'etapa.

32.2 L'avaluació del procés d'aprenentatge dels alumnes es durà a terme en relació amb els objectius generals d'etapa i àrea i amb els objectius terminals establerts pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

Article 33. Cada alumne serà avaluat pel conjunt de tots els professors que han intervingut en el seu procés d'aprenentatge en un període de temps determinat, coordinats pel professor-tutor i actuant de manera collegiada en les sessions d'avaluació.

Article 34. En finalitzar el primer cicle i en el segon, l'avaluació permetrà decidir que un alumne romangui un any més en el cicle. Per prendre la decisió en aquest respecte es valoraran les repercussions positives i negatives que pugui haver-hi per a l'alumne en la seva escolarització futura.

PROBABLEMENT:   L’article 34 quedarà redactat de la forma següent:

“34. A cadascun dels dos cicles de l’etapa l’avaluació permetrà decidir que un alumne pugui romandre un any més en el primer any o en el segon any. Per prendre aquesta  decisió es valoraran les repercussions positives i negatives que pugui haver-hi per a l’alumne en la seva escolarització futura.” (Decret  179/2002)

Article 35. La decisió que un alumne romangui un any més en l'etapa es podrà adoptar una sola vegada, acabat el primer cicle o en el segon cicle. Excepcionalment, aquesta decisió podrà adoptar-se una segona vegada escoltats l'alumne i els pares o representants legals.

PROBABLEMENT: L’article 35 quedarà redactat de la forma següent:

“35. La decisió que un alumne romangui un any més es podrà adoptar una sola vegada per cicle. La decisió de romandre una segona vegada al llarg de l’etapa tindrà caràcter excepcional i es prendrà un cop escoltats l’alumne i els pares o representants legals.“

Article 36. Els alumnes que en acabar aquesta etapa hagin assolit els objectius generals establerts rebran el títol de graduat en educació secundària, que els facultarà per accedir tant al batxillerat com a la formació professional específica de grau mitjà.

Article 37. Tots els alumnes rebran una certificació del centre on han cursat l'educació secundària obligatòria, en el qual constaran els anys cursats i les qualificacions obtingudes. Aquesta certificació anirà acompanyada d'una acció orientadora, acadèmica i professional, que tindrà caràcter confidencial.

Article 38. Per a aquells alumnes que en l'ensenyament obligatori no hagin assolit els objectius establerts, el Govern de la Generalitat de Catalunya garantirà una oferta suficient de programes específics de garantia social i en regularà el contingut.

El que disposa aquest Decret s'aplicarà amb relació al calendari d'implantació del nou sistema educatiu que estableix el Govern de la Generalitat de Catalunya.

Única

Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC.

Barcelona, 9 de març de 1992

Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya

Josep Laporte i Salas, Conseller d'Ensenyament