DOGC núm. 3819 - 11/02/2003. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT. RESOLUCIÓ
ENS/264/2003, de 4 de febrer, per la qual s'aprova el temari per a les
convocatòries d'ingrés, adquisició de noves especialitats i mobilitat
corresponents a l'especialitat de llengua occitana d'Era Val d'Aran del cos
de professors d'ensenyament secundari, convocats en l'àmbit
territorial de Catalunya. (Pàg. 2450)
L’Ordre de 9 de setembre de 1993 (BOE de
21.9.1993) estableix els temaris segons els quals s’havien de desenvolupar els
procediments d’ingrés, adquisició de noves especialitats i mobilitat en els
cossos docents regulats pel Reial decret 850/1993, de 4 de juny (BOE de
30.6.1993). Així mateix, el Reial decret esmentat preveu un nou sistema d’accés que
posa fi al procediment singular previst a la disposició transitòria 5 de la
Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu.
Vist que l’Ordre esmentada ha aprovat els temaris per a les
convocatòries d’ingrés, adquisició de noves especialitats i mobilitat per a
determinades especialitats del cos de professors d’ensenyament secundari, escau
ara aprovar el temari pel qual s’han de regir les convocatòries d’ingrés,
l’adquisició de noves especialitats i la mobilitat corresponents a
l’especialitat de llengua occitana d’Era Val d’Aran del cos de professors
d’ensenyament secundari, d’acord amb el que disposa l’article 22.2 del Reial
decret 850/1993, de 4 de juny.
Per tot això,
Resolc:
Article 1. El temari específic que constitueix en l’àmbit de Catalunya la part A
dels temaris a què fan referència els articles 24 i 41.3 del Reial decret
850/1993, de 4 de juny, per a les convocatòries d’ingrés, adquisició de noves
especialitats i mobilitat corresponents a l’especialitat de llengua occitana
d’Era Val d’Aran del cos de professors d’ensenyament secundari, és el que
figura a l’annex d’aquesta Resolució.
Article 2. El temari de caràcter didàctic i de contingut educatiu general que
constitueix en l’àmbit de Catalunya la part B del temari a què es refereix
l’article 24 del Reial decret abans esmentat serà, per a l’especialitat de
llengua occitana d’Era Val d’Aran del cos de professors d’ensenyament
secundari, el mateix que l’aprovat a l’article 2.2 de l’Ordre ministerial de 9
de setembre de 1994[correcció errada:DOGC 11/06/03- "l'Ordre de 9 de
setembre de 1993". i que consta al seu annex 4.
Barcelona, 4 de febrer de 2003
Carme-Laura Gil i Miró, Consellera d’Ensenyament
Temari. Llengua occitana
d’Era Val d’Aran
Tema 1. Teoria de la comunicació. Elements de la comunicació. Funcions
del llenguatge. El signe lingüístic.
Tema 2. Sistemes de comunicació lingüístics i no lingüístics. Els
llenguatges de la televisió, del cinema, de la ràdio, del còmic i de la
publicitat.
Tema 3. La diversitat lingüística en el món actual. Les famílies lingüístiques. Les llengües romàniques. L’occità en la Romània.
Tema 4. La llengua i la lingüística occitana en els segles XIX i XX.
Fabre d’Olivet, Honorat, Josep Romanilha, Frederic Mistral i Loís Alibèrt.
Tema 5. L’Institut d’Estudis Occitans i el Conselh dera Lengua
Occitana.
Tema 6. Territorialitat de la llengua occitana. Caracterització dels
tres complexos dialectals de l’entorn occità: a) nord-occità, b) occità
meridional, c) gascó.
Tema 7. La llengua com a sistema. La normalització lingüística: dominis
d’ús, registres, actituds. Problemes d’interferència de llengües: bilingüisme,
trilingüisme i diglòssia.
Tema 8. Estatut jurídic actual de la llengua occitana: Estat francès,
Estat italià i Estat espanyol. La normalització lingüística.
Tema 9. Necessitat i problemes de l’estandardització de la llengua
occitana.
Tema 10. El discurs. Les propietats textuals: adequació al context,
coherència (dixi, anàfora i catàfora), cohesió (estructures, connectors,
relacionants i marques d’organització). La puntuació.
Tema 11. El discurs. La tipologia de textos: narratius, descriptius,
expositius, conversacionals, argumentatius, etc.
Tema 12. El lèxic occità: origen, formació i estructura.
Tema 13. El significat de les paraules. Polisèmia, sinonímia, homonímia
i antonímia.
Tema 14. L’oració. Classificació. Estructura. Elements i funcions.
Modalitats.
Tema 15. El sintagma nominal. Estructura i funcions. Morfologia del
substantiu i de l’adjectiu.
Tema 16. L’article; evolució fonètica. Els
demostratius, els possessius, els numerals i els indefinits.
Tema 17. Els pronoms personals forts. Els pronoms
febles. Funcions,
combinacions i variants geogràfiques.
Tema 18. El sintagma verbal. Estructura. La complementació verbal.
Tema 19. El verb. Aspectes. Morfologia.
Perífrasis. Principals variants geogràfiques. L’ús del verb èster.
Tema 20. L’adverbi. Locucions adverbials. La preposició. Preposició:
entà, tà. Locucions prepositives. La conjunció: classes i funcions.
Tema 21. L’oració composta. Coordinació, juxtaposició i subordinació.
Tema 22. L’oració substantiva. Classes
i funcions.
Tema 23. L’oració adjectiva o de relatiu. Classes
i funcions.
Tema 24. L’oració adverbial. Classes i funcions.
Tema 25. La comunicació oral. Models i tècniques.
Tema 26. La comunicació escrita. Models i tècniques.
Tema 27. Exposició oral i composició escrita, estratègies: generar i
organitzar idees, fer esquemes, exposar/redactar, revisar i valorar.
Tema 28. El sistema fonològic de l’occità estàndard, de l’occità
gascoaranès. Sons i fonemes. La síl·laba. El procés de
fonació.
Tema 29. El sistema vocàlic i dígrafs. Variants
geogràfiques. Diftongs. Ortografia. Apostrofació. Accentuació gràfica i
dièresi.
Tema 30. El sistema consonàntic. Variants geogràfiques. Ortografia dels
sons oclusius, fricatius i africats.
Tema 31. El sistema consonàntic. Ortografia dels sons laterals, nasals
i vibrants. Ortografia de la "h", dels dígrafs "hr" i
"hl".
Tema 32. Possibles enfocaments didàctics de l’ensenyament de la
llengua.
Tema 33. La llengua literària. Els recursos estilístics (fonètics,
sintàctics i lexicosemàntics). La mètrica.
Tema 34. Els gèneres literaris. Teoria literària.
Tema 35. Els gèneres narratius.
Tema 36. La lírica.
Tema 37. El teatre: text dramàtic i espectacle.
Tema 38. L’assaig. El periodisme.
Tema 39. Les fonts i els orígens de la literatura
occidental. La Bíblia. Els clàssics grecollatins.
Tema 40. La literatura medieval dels orígens a la fi del segle XV:
alba, Boeci, La Vida de St. Leger, La Cançon de Santa Fe. Els trobadors. Les
trobadores. Els joglars. Cronologia dels trobadors.
Tema 41. El món medieval i l’univers poètic trobadoresc. El públic. La
societat trobadoresca. La guerra. La religió. Les croades. La dona. La
fin’amors: l’amor cortès. La Cançó de la Croada. Tractats medievals de poètica
cortesa: Les Lleis d’Amor.
Tema 42. La lírica dels trobadors: poesia formal, poesia estructural.
Els gèneres literaris: cançó, sirventès, plany, alba, pastorel·la, debat,
descord, cançons amb tornada: la balada i la dansa. La poètica trobadoresca:
"trobar lèu", "trobar clus" i "trobar ric". La
música dels trobadors. Manuscrits. Paleografia i notació. El ritme i la
melodia.
Tema 43. La primera temptativa de renaixença: segle XVI i primeria del
XVII: Pèir de Garròs. Arnaut de Saleta.
Tema 44. La literatura barroca: Bertrand Larada. Guilhaume
Ader. Andrèu du Pré. Francés de Corteta. Joan-Geraud Dastròs. Pèire Godolin.
Tema 45. Teatre barroc. Les Caritats. Joan de Cabanas.
Tema 46. El segle XVIII: Ciprian Desporrins. Leopòld Dasti. Joan
Baptista Fabre.
Tema 47. La Revolució francesa. El segle XIX. Fabre d’Olivet. El nucli
bearnès: Xavier Navarròt. Altres nuclis: Jasmin. Isidòre Salles. El
felibritge. Frederic Mistral. Josèp Romanilha.
Tema 48. El felibritge gascó. Joan Francés Bladèr. Joan Victòr Lalana.
L’Escola Gaston Febus: Miquèu Camelat i Simin Palai. Filadèlfa de Gèrda.
Tema 49. Evolució i superació del felibritge. Fèlix Gras.
Tema 50. L’Escola occitana. Prosper Estiu. Antonin
Perbosc. Loïsa Paulin. Juli Cubainas. Josèp Salvat.
Tema 51. L’occitanisme. Andriu Bossac. Ismaèl Girard.
Carles Camprós. Renat Nèlli. Max Roqueta. Leon Còrdas.
Tema 52. La generació del 1945. Fèlix Castan. Pèire
Lagarda. Pèire Bèc. Max Allièr. Bernat Manciet. Rogèr Lapassada. Joan Bodon.
Robèrt Lafont.
Tema 53. La generació del 1956 fins avui. Robèrt Allan. Xavièr Ravier. Cristian Rapin. Marcèu Esquiu. Pèire
Pessamessa. Ives Roqueta. Joan Larzac.
Tema 54. Literatura a Era Val d’Aran. L’Escòla
des Pirenèus. J. Condò Sambeat.
Tema 55. Els gèneres principals de la literatura contemporània: la
poesia, el relat d’aventures, fantàstic, policíac, històric, de ciència-ficció,
etc.
Tema 56. La literatura, la música i els mitjans de comunicació de
masses.
Tema 57. Possibles enfocaments didàctics de la literatura.
(03.020.171)