DOGC núm. 2716 - 02/09/1998 Departament d'Ensenyament ORDRE de 31 de juliol de 1998, de desplegament de l'organització i l'avaluació dels ensenyaments de batxillerat. (Pàg. 11139)

El Decret 82/1996, de 5 de març, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de batxillerat, disposa al seu article 8 que el Departament d'Ensenyament establirà els criteris, les instruccions i les orientacions necessàries per a l'aplicació del currículum de batxillerat.

Els criteris generals per a l'avaluació a l'etapa han quedat determinats també al Decret esmentat. D'acord amb aquests criteris, l'avaluació dels processos d'aprenentatge de l'alumne/a serà contínua, amb observació sistemàtica de l'adquisició dels continguts educatius, i amb una visió globalitzada del procés d'aprenentatge al llarg de l'etapa, i en relació amb els objectius terminals de cada matèria que fixa el Govern de la Generalitat de Catalunya.

L'esmentat Decret estableix l'estructura del cicle, les modalitats en què s'organitza, les parts de què consta --comuna i diversificada--, i el nombre de crèdits de les matèries comunes i les matèries pròpies de modalitat, i disposa al seu article 21 que el projecte curricular que elabori cada centre haurà de contenir l'organització i la distribució temporal de les matèries al llarg del cicle i les diverses possibilitats d'elecció de matèries pròpies de modalitat i optatives que el centre ofereix als seus alumnes en cada modalitat. També disposa que el Departament d'Ensenyament, d'acord amb l'article 15.3, definirà els objectius, els continguts i els criteris d'avaluació de les matèries optatives tipificades, i, d'acord amb l'article 16.1, regularà el procediment d'aprovació de les matèries optatives que dissenyin els centres docents.

En virtut d'això, amb l'informe del Consell Escolar de Catalunya, i d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora,

L'objecte d'aquesta Ordre és el de desplegar l'organització del currículum i l'avaluació dels ensenyaments de batxillerat.

Aquesta Ordre serà d'aplicació als centres públics i privats i a l'alumnat que segueixi l'ordenació del batxillerat a l'àmbit territorial de Catalunya.

3.1..Els centres que imparteixin els ensenyaments de batxillerat elaboraran un projecte curricular d'acord amb els criteris que conté el seu projecte educatiu o, si s'escau, el seu caràcter propi.

3.2..El projecte curricular de centre que completa i desplega el currículum establert pel Govern de la Generalitat de Catalunya és el punt de referència a l'hora d'establir l'organització del centre i d'elaborar les programacions.

3.3..Els projectes curriculars que elaborin els centres han de permetre la personalització dels currículums dels diversos alumnes, ajudant-los en una selecció responsable i tutorada del seu itinerari formatiu.

3.4..El projecte curricular de centre inclourà almenys els components següents:

a).La contextualització dels objectius generals del cicle.

b).L'adequació o la precisió dels objectius de cada matèria per a cada curs.

c).Els criteris metodològics generals per a la intervenció pedagògica.

d).La concreció quant al tractament de les llengües d'acord amb la normativa vigent i el projecte lingüístic.

e).L'anàlisi dels diversos itineraris acadèmics que poden definir-se a partir de les modalitats que ofereix el centre.

f).La distribució temporal de les diverses matèries.

g).L'organització dels continguts de cada matèria al llarg del cicle.

h).La programació de les matèries optatives dissenyades pel centre.

i).Els criteris de disseny dels treballs de recerca.

j).L'organització i el seguiment de l'acció tutorial dels alumnes.

k).Els criteris generals del centre sobre l'avaluació.

l).Els criteris d'avaluació de les matèries.

m).Els criteris d'avaluació del desenvolupament i aplicació del projecte curricular i de la pràctica docent al batxillerat.

Al moment d'inscriure's al batxillerat, l'alumne/a, orientat per la persona tutora, s'adscriu a una modalitat i escull les matèries de modalitat. L'alumne/a ha de cursar, com a mínim, sis matèries pròpies de la modalitat escollida al conjunt dels dos cursos del batxillerat. El còmput d'aquestes sis matèries es farà d'acord amb l'article 12 del Decret 82/1996, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat.

5.1..L'alumne/a selecciona les matèries optatives, d'acord amb la persona tutora, a partir de les matèries d'altres modalitats que ofereix el centre i d'altres matèries no incloses a les modalitats.

5.2..El Departament d'Ensenyament o els centres educatius poden dissenyar les matèries optatives si aquestes no estan incloses en cap modalitat. En el cas que les dissenyi el Departament d'Ensenyament, s'anomenen matèries optatives tipificades.

5.3..Les matèries optatives tipificades i la seva assignació de crèdits són les següents:

L'annex 1 d'aquesta Ordre conté els objectius, els continguts i els criteris d'avaluació de les matèries optatives tipificades. El currículum de la segona llengua estrangera es va establir a l'annex 2 del Decret 82/1996, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de batxillerat.

5.4..Tots els centres docents de dues o més línies de batxillerat hauran d'oferir la matèria optativa tipificada de segona llengua estrangera.

5.5..Al projecte curricular cal que constin els objectius, els continguts i els criteris d'avaluació de les matèries optatives dissenyades pel centre. El centre presentarà les programacions a la delegació territorial corresponent perquè les aprovi la Direcció General d'Ordenació Educativa. El conjunt de l'oferta de matèries optatives del centre es donarà a conèixer al consell escolar.

5.6..Tots els centres docents hauran d'oferir com a matèria optativa tipificada una estada a l'empresa. Aquesta estada tindrà una durada mínima de 70 hores. A efectes d'avaluació i del còmput de crèdits cursats per l'alumne/a de matèries optatives dissenyades pel centre, l'estada a l'empresa equivaldrà a un crèdit. Els alumnes que cursin aquesta matèria disposaran d'un quadern de seguiment on es recolliran les dades de l'empresa, les activitats realitzades per l'alumne/a i l'avaluació. A l'annex 2 d'aquesta Ordre es donen orientacions per al disseny d'aquesta matèria optativa.

5.7..Les matèries optatives dissenyades pel centre hauran de tenir un nom diferent de les matèries optatives tipificades.

5.8..L'alumne/a podrà cursar fins a sis crèdits de matèries optatives dissenyades pel centre.

5.9..A l'annex 3 d'aquesta Ordre es donen orientacions per al disseny i avaluació del treball de recerca definit a l'article 17 del Decret 82/1996, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de batxillerat.

Les matèries els crèdits de les quals es distribueixin al llarg de dos cursos han de ser impartides per un sol professor/a, llevat que ho impedeixin circumstàncies que afectin de manera important l'organització, i assegurant en tots els casos la necessària coordinació entre els dos cursos.

7.1..L'acció tutorial és el conjunt d'accions educatives que contribueixen a desenvolupar i potenciar capacitats bàsiques dels alumnes i a orientar-los per tal d'aconseguir la seva maduració i autonomia. Ha de permetre que els alumnes puguin donar resposta a diversos aspectes de la seva educació integral. L'acció tutorial completa aspectes formatius de la personalitat dels alumnes, orienta dins l'opcionalitat que ofereix l'estructura mateixa del batxillerat i afavoreix la reflexió sobre els factors personals i les exigències socials que condicionen els seus desitjos i decisions pel que fa al seu futur laboral, proporcionant a l'alumnat un major control del seu procés d'aprenentatge.

7.2..Les actuacions previstes a l'àmbit de la tutoria es concreten al projecte curricular del centre.

7.3..Al projecte curricular del centre per al batxillerat es concreten els objectius i les activitats que du a terme el professorat del centre en relació amb:

L'orientació acadèmica, personal i professional dels alumnes,

La dinamització del grup classe.

La coordinació de l'activitat educativa entre els membres dels equips docents.

La relació entre el professorat i les famílies dels alumnes.

L'aplicació de mecanismes de seguiment i avaluació de l'acció tutorial.

7.4..L'acció tutorial en un grup classe és responsabilitat de l'equip de professors que intervé en un grup d'alumnes, coordinats pel tutor o tutora.

7.5..L'acció tutorial es programarà cada curs tenint en compte el conjunt de tot el cicle.

7.6..Per dur a terme l'acció tutorial, el centre organitzarà un crèdit de tutoria cada curs, durant el qual es realitzaran activitats amb l'alumnat per grups i atencions individualitzades.

7.7..El tutor o tutora s'encarregarà que l'elecció del currículum diversificat de l'alumne/a doni resposta als seus interessos i necessitats, tant pel que fa a la seva situació actual com a les seves opcions de futur.

Al supòsit d'alumnes amb necessitats educatives especials derivades de dèficits sensorials o motrius, o que pateixin malalties greus transitòries o permanents, es podran realitzar modificacions del currículum relatives a la distribució temporal dels continguts. Aquestes modificacions requeriran l'autorització expressa de la Direcció General d'Ordenació Educativa, sens perjudici de les adaptacions que el centre pugui decidir en aplicació dels criteris establerts al seu projecte curricular de batxillerat per a l'atenció a alumnes amb necessitats educatives diverses.

9.1..Correspon al claustre de professors/es del centre, en el marc del projecte curricular, acordar els criteris de caràcter general que corresponguin al centre en relació amb l'avaluació.

9.2..A fi i efecte que l'avaluació sigui contínua, al projecte curricular s'establiran pautes per a l'observació sistemàtica i el seguiment de cada alumne/a al llarg del seu procés d'aprenentatge.

9.3..Es fomentarà la participació de l'alumnat al procés d'avaluació i, d'acord amb el que determini el projecte educatiu de centre, si escau, s'establirà la forma de participació dels seus representants a les sessions d'avaluació.

10.1..Durant cada trimestre, el conjunt de professors/es que intervenen en l'ensenyament-aprenentatge de cada grup d'alumnes actuarà de manera col·legiada com a junta d'avaluació per fer el seguiment dels aprenentatges i prendre les decisions que en resultin. A més de les reunions ordinàries de la junta d'avaluació, al final del trimestre hi haurà una sessió qualificadora, els resultats de la qual s'enviaran als pares o representants legals de l'alumne/a com a informació documental.

10.2..A la decisió sobre l'avaluació de cada alumne/a intervindran els professors de les matèries que hagi cursat l'alumne/a. La junta d'avaluació procurarà adoptar les decisions per consens. Si això no és possible, les adoptarà per majoria simple, i en cas d'empat decidirà el vot de la persona tutora.

10.3..A criteri de la junta d'avaluació, també podran participar a les sessions d'avaluació altres professors/es amb responsabilitats de coordinació pedagògica i professionals (psicopedagogs, fisioterapeutes, logopedes).que intervinguin al procés d'ensenyament-aprenentage de l'alumnat.

10.4..La persona tutora coordinarà i presidirà totes les sessions de la junta d'avaluació del seu grup d'alumnes, n'estendrà acta on farà constar el desenvolupament i els acords presos, i vehicularà l'intercanvi d'informació amb les famílies o representants legals.

11.1..Per tal d'afavorir un millor procés d'avaluació i aconseguir una més gran integració de l'alumnat al seu aprenentatge, en iniciar-se les activitats docents d'una matèria el professorat corresponent informarà els alumnes dels criteris d'avaluació generals del centre i dels de la matèria.

11.2..Els alumnes, o els seus pares o tutors, tenen dret a sol·licitar aclariments per part dels professors pel que fa a les avaluacions d'activitats acadèmiques parcials o finals de cada curs.

11.3..Els alumnes o els seus representants legals tenen dret a presentar reclamacions contra les qualificacions assignades com a resultat de les avaluacions esmentades, seguint el procediment establert a l'efecte.

12.1..L'avaluació de cada matèria dóna lloc a una qualificació.

12.2..Les qualificacions de les matèries al final del primer curs i les qualificacions finals de les matèries al final del cicle, que constaran als documents esmentats a l'article 19.1, són qualificacions numèriques enteres, de l'1 al 10...Es consideren positives les qualificacions iguals o superiors a 5 i negatives les restants.

12.3..Al final del primer curs, la junta d'avaluació, a proposta del professor/a de cada matèria, atorgarà una qualificació de cadascuna de les matèries que hagi cursat l'alumne dins el nombre de crèdits programat pel centre per aquest curs. Per poder cursar el segon curs de batxillerat caldrà que totes aquestes qualificacions siguin positives, amb dues excepcions com a màxim.

12.4..Al final del cicle, la junta d'avaluació, a proposta del professor/a de cada matèria, atorgarà una qualificació final de cadascuna de les matèries cursades per l'alumne/a.

12.5..Al final del cicle, s'avaluarà la totalitat del currículum cursat per l'alumne/a durant els dos cursos.

12.6..La junta d'avaluació decidirà si l'alumne/a ha superat el cicle o no. En aquest cas, la junta d'avaluació estarà integrada obligatòriament per un professor/a de cadascuna de les matèries comunes, de modalitat i optatives, i pel professor/a que ha fet el seguiment del treball de recerca. En cas d'absència del professorat d'alguna de les matèries, la responsabilitat del traspàs d'informació relativa a la matèria en qüestió recaurà en els professors presents de la mateixa àrea, o en la persona tutora.

12.7..El cap d'estudis presidirà la sessió d'avaluació del final de cicle.

12.8..Els criteris que s'estableixen com a referència per a l'avaluació del procés d'aprenentatge en cada matèria són els objectius terminals. Aquesta avaluació de la matèria serà global, sense que calgui necessàriament la superació de la totalitat dels crèdits que la conformen per superar-la.

Al final del primer i del segon curs, la junta d'avaluació, actuant de manera col·legiada, podrà atorgar una nova qualificació a les matèries, a la vista de l'avaluació de cada una de les matèries cursades i tenint en compte la maduresa acadèmica de l'alumne/a en relació amb els objectius del batxillerat. Per a la valoració de la maduresa, els resultats en algunes matèries poden compensar els obtinguts en altres, i les seves possibilitats de progrés en opcions posteriors. Quan la decisió de la junta sigui diferent de la que el professor/a de la matèria hagi atorgat en primer lloc, caldrà l'acord de la majoria de dos terços dels membres que la composen.

Les qualificacions que hagi atorgat la junta d'avaluació al final del primer curs i al final del cicle hauran d'aparèixer en tots els documents d'avaluació de caràcter obligatori que figuren a l'article 19 d'aquesta Ordre, i en tots els certificats oficials que expedeixi el centre.

15.1..Els alumnes que en acabar aquest cicle hagin rebut qualificació positiva de totes les matèries cursades, inclòs el treball de recerca, podran sol·licitar el títol de batxiller, i se'ls calcularà una qualificació final de batxillerat.

15.2..La qualificació final de batxillerat dels alumnes que han superat el cicle s'obtindrà fent la mitjana ponderada de les qualificacions que hagi atorgat la junta d'avaluació en totes les matèries cursades al cicle, en funció del nombre de crèdits assignats a cadascuna.

A la qualificació final del batxillerat, el conjunt de les matèries comunes, de modalitat i optatives tindrà un pes del 90%, i el 10% restant s'assignarà al treball de recerca, d'acord amb la fórmula que s'indica a l'annex 4 d'aquesta Ordre.

16.1..Els alumnes que no accedeixin a segon curs hauran de tornar a cursar totalment el primer curs. En aquest cas, tornaran a fer l'adscripció de modalitat i la selecció de matèries de modalitat i optatives, tal com s'indica als articles 4 i 5.

16.2..El centre vetllarà per l'atenció als alumnes de segon curs amb qualificació negativa d'una o dues matèries de primer curs.

16.3..Si l'alumne/a té suspeses matèries de primer, s'hauran de seguir les orientacions següents:

a).El cap d'estudis o el coordinador pedagògic vetllarà per l'atenció als alumnes que han de recuperar alguna matèria.

b).S'oferiran activitats de recuperació (treball dirigit, proves, etc.). L'elaboració d'aquestes activitats és responsabilitat de cadascun dels departaments didàctics o òrgans de coordinació anàlegs. Si la matèria pendent té continuïtat al segon curs, algunes de les activitats de recuperació esmentades poden quedar integrades al desenvolupament de la programació de la matèria, atenent la continuïtat i coherència dels continguts.

c).La superació de l'activitat de recuperació comportarà la recuperació de la matèria.

16.4..L'alumne/a que accedeix a segon curs amb una o dues matèries pendents de primer tindrà una avaluació extraordinària d'aquestes mentre cursa el segon. El centre farà constar en una acta els resultats d'aquesta avaluació extraordinària, que en tot cas tindrà lloc abans de l'avaluació final del batxillerat.

17.1..Els alumnes que en acabar el segon curs tinguin pendents d'avaluació positiva més de tres matèries de batxillerat (prenent el treball de recerca com una matèria).hauran de repetir tot el segon curs. Tenint en compte les característiques específiques del treball de recerca, en cas que el tinguin superat no l'hauran de repetir.

17.2..Els alumnes que en acabar el segon curs tinguin pendents d'avaluació positiva tres matèries o menys de batxillerat (prenent el treball de recerca com una matèria).hauran de tornar-se a inscriure en segon curs, però cursant només les matèries pendents.

Els alumnes poden estar escolaritzats al batxillerat durant un màxim de quatre cursos en el règim diürn presencial.

19.1..Són documents obligatoris del procés d'avaluació les actes d'avaluació final de primer curs i del cicle, l'expedient acadèmic, el llibre de qualificacions del batxillerat i, en el cas d'alumnes que canviïn de centre abans de completar el curs, l'informe individual d'avaluació.

19.2..L'expedient acadèmic, les actes d'avaluació final i l'informe individual d'avaluació s'ajustaran als models i a les característiques que estableix l'annex 5 d'aquesta Ordre.

19.3..El director, com a responsable de totes les activitats del centre, ho serà també de les d'avaluació i visarà amb la seva signatura els documents oficials.

19.4..Les signatures dels documents seran autògrafes i hi constaran a sota el nom i els cognoms dels signants.

19.5..Els documents esmentats restaran a la secretaria del centre, i el secretari/ària serà el responsable de la seva custòdia i de les certificacions que se sol·licitin. En el cas de supressió d'algun centre, les delegacions territorials prendran les mesures corresponents per a la seva custòdia indefinida.

20.1..Com a conseqüència de la darrera sessió d'avaluació de cada curs, s'ompliran les actes amb les qualificacions que hagin obtingut els alumnes.

20.2..Les actes finals de primer curs contindran la qualificació numèrica entera (d'1 a 10).de les matèries, que es considerarà final per a les matèries cursades totalment, i parcial per a les matèries que tenen continuïtat a segon curs.

20.3..Per als alumnes matriculats a segon curs complet i que tinguin matèries pendents de primer, s'hauran de recollir en una acta els resultats de l'avaluació extraordinària que es descriu a l'article 16, i amb les mateixes consideracions de l'apartat anterior.

20.4..Les actes finals de batxillerat contindran les qualificacions finals de les diferents matèries comunes, de modalitat i optatives, la del treball de recerca, la qualificació final de batxillerat i la nota d'expedient. La nota d'expedient coincidirà amb la qualificació final de batxillerat, excepte en el cas dels alumnes que hagin cursat religió. En aquest cas s'obtindrà pel mateix procediment que estableix l'article 15.2 però sense tenir en compte la qualificació de la matèria comuna voluntària de religió.

20.5..Als alumnes que obtinguin una nota d'expedient igual o superior a 9 se'ls podrà consignar la menció de matrícula d'honor a l'acta final de batxillerat, a l'expedient acadèmic i al llibre de qualificacions. Sobre el total d'alumnes avaluats del curs, se'n podrà concedir una per cada vint alumnes, i una altra si en resulta una fracció sobrant,

20.6..Les actes d'avaluació caldrà que les signin tots els professors de la junta d'avaluació, i hi constarà el vistiplau del director del centre.

21.1..L'expedient acadèmic és un document la funció del qual és recollir de manera sintètica i acumulativa els resultats d'avaluació que hagi obtingut l'alumne/a al llarg del cicle.

21.2..L'expedient acadèmic conté: les dades d'identificació del centre; les dades personals de l'alumne/a; les dades i documentació d'incorporació de l'alumne/a al cicle; les qualificacions que figuren a les actes de les diferents matèries, del treball de recerca i del batxillerat; les adequacions curriculars individualitzades, si s'escau; les observacions que la junta d'avaluació consideri oportú de fer-hi constar; les dades i documentació d'acabament del cicle; les anul·lacions de matrícula, si s'escau; i qualsevol resolució administrativa de caràcter singular que afecti l'alumne/a.

22.1..El llibre de qualificacions del batxillerat és el document oficial que acredita els estudis que ha cursat l'alumne/a al llarg d'aquest cicle, i s'hi especifiquen els cursos realitzats, els resultats de l'avaluació de cada curs i altres incidències rellevants en l'escolarització de l'alumne/a.

22.2..Els centres obriran un llibre de qualificacions de batxillerat per cada alumne/a.

22.3..En cas que l'alumne/a hagi cursat l'educació secundària obligatòria en un altre centre, el centre de batxillerat podrà sol·licitar al centre d'origen la informació que contingui l'expedient acadèmic d'ESO que es consideri convenient per a la millor incorporació de l'alumne/a a la nova etapa educativa, que serà lliurada pel centre d'origen.

22.4..Als llibres de qualificacions se certificarà, si escau, la informació referent als canvis de centre o de modalitat, així com també la renúncia a la matrícula i la sol·licitud, per part de l'alumne/a, d'expedició del títol corresponent, un cop superat el cicle.

22.5..Els centres docents emplenaran i custodiaran els llibres de qualificacions dels seus alumnes. Un cop finalitzat el cicle, el llibre serà lliurat a l'alumne/a. Aquest fet es farà constar a la diligència corresponent del llibre, de la qual es guardarà còpia a l'expedient de l'alumne/a.

23.1..Quan l'alumne/a canviï de centre, el centre d'origen trametrà el seu llibre de qualificacions, a petició del centre de destinació, fent constar a la diligència corresponent que les dades del llibre concorden amb les actes i l'expedient que guarda el centre.

23.2..El centre receptor es farà càrrec del llibre de qualificacions i obrirà el corresponent expedient acadèmic de l'alumne/a, al qual traslladarà les dades a què fa referència l'article 21.2..d'aquesta Ordre.

23.3..Si es produeix un canvi de centre abans que l'alumne/a no hagi completat el curs, a més del llibre d'escolaritat, s'emetrà i trametrà l'informe individual d'avaluació per tal de facilitar la incorporació de l'alumne/a al centre de destinació.

23.4..L'informe individual d'avaluació de l'alumne/a, que s'emetrà només en el cas previst a l'apartat anterior, és el document elaborat per la persona tutora que informa sobre el grau de consecució, en una data concreta, dels objectius terminals a les diferents matèries del currículum. La persona tutora, un cop escoltat l'equip de professors/es de l'alumne/a, hi farà constar la informació necessària per a l'adequada continuïtat del procés d'aprenentatge.

23.5..En el cas d'alumnes que es traslladin a centres d'altres comunitats autònomes on el català no sigui llengua oficial, l'informe individual d'avaluació i el llibre d'escolaritat es faran en versió bilingüe, català i castellà.

24.1..La persona tutora disposarà d'un full de seguiment acadèmic de cada alumne/a, en el qual farà constar les observacions que consideri pertinents quant al procés d'aprenentatge de l'alumne/a.

24.2..Els fulls de seguiment acadèmic es conservaran al centre fins que l'alumne/a hi finalitzi la seva escolarització. Els tutors/es guardaran aquests informes i els posaran a la disposició dels altres professors de l'alumne/a.

24.3..Correspon a cada centre adoptar els models més adequats per al full de seguiment esmentat, en el marc de la seva autonomia.

25.1..El centre, per mitjà d'informes escrits, entrevistes individuals i reunions col·lectives, establirà comunicació periòdica amb els pares o representants legals dels alumnes per tal de mantenir-los informats del procés d'ensenyament-aprenentatge i de l'avaluació.

25.2..Almenys un cop per trimestre, després de cada sessió d'avaluació, la persona tutora informarà per escrit als alumnes i als pares o representants legals del desenvolupament general del procés d'aprenentatge dels alumnes en cadascuna de les matèries.

25.3..A la informació relativa a l'últim trimestre del curs, a més del que s'especifica a l'apartat anterior, s'inclouran, si s'escau, les indicacions dels professors pel que fa a activitats que l'alumne/a hauria de realitzar durant el període de vacances.

25.4..En finalitzar el cicle s'informarà per escrit l'alumne/a i els pares o representants legals quant als resultats de l'avaluació final. Aquesta informació contindrà, almenys, les qualificacions finals de les diferents matèries, del treball de recerca i del batxillerat.

25.5..Cada centre fixarà a la seva programació general la periodicitat i l'organització de les entrevistes individuals i reunions col·lectives amb els pares o representants legals dels alumnes. S'ha de garantir, com a mínim, una entrevista col·lectiva i una entrevista individual cada curs, i sempre que ho sol·licitin els pares i mares o els tutors.

25.6..En el cas d'alumnes majors d'edat, les informacions i documents esmentats als punts anteriors se'ls faran arribar directament.

La inspecció d'ensenyament supervisarà les activitats d'avaluació de cada centre i vetllarà per la seva adequada integració al procés educatiu dels alumnes i la seva correcció formal.

Disposició addicional

El Departament d'Ensenyament adaptarà el que estableix aquesta Ordre a les característiques dels ensenyaments de batxillerat en règim nocturn o a distància.

Disposició transitòria

A partir del curs 2000-2001 tots el centre hauran d'oferir obligatòriament la matèria optativa tipificada denominada estada a l'empresa.

Barcelona, 31 de juliol de 1998

Josep Xavier Hernández i Moreno, Conseller d'Ensenyament

Annex 1

L'estudi de la llengua grega amplia la reflexió sobre els diferents elements de les llengües i les seves característiques estructurals. Com que es tracta d'una llengua força diferent de la pròpia, això comporta una renovació profunda dels hàbits mentals, la qual cosa contribueix a ampliar l'horitzó intel·lectual dels alumnes i a facilitar-los la capacitat de transferir d'un camp a l'altre els continguts apresos i de poder-se adaptar adequadament a estudis posteriors.

D'una banda, el currículum d'aquesta matèria inclou la revisió i l'aprofundiment dels continguts morfosintàctics ja assolits, així com l'ampliació del vocabulari mínim estudiat, a fi de poder-lo relacionar més eficaçment i rigorosament amb els àmbits literari, filosòfic, artístic, científic i tècnic. L'estudi del lèxic és fonamental per al coneixement i domini de la llengua pròpia, la qual té incorporats hel·lenismes vulgars transmesos a través del llatí i, sobretot, cultismes introduïts a les llengües modernes europees a partir del Renaixement, i neologismes directes del grec. Tot això contribuirà a millorar l'expressió oral i escrita en la llengua pròpia i en les llengües estrangeres que l'alumne/a estudiï.

D'altra banda, el currículum incorporar un estudi sistemàtic d'alguns gèneres literaris grecs a partir de la lectura en la llengua pròpia i de la traducció d'alguns fragments originals d'una dificultat adequada al nivell assolit per a l'alumne/a. És convenient que l'estudi de la literatura es faci seguint un criteri diacrònic que condueixi a fer una síntesi teòrica dels seus elements més rellevats. No es tracta de memoritzar, sinó de centrar-ne l'estudi en el text, la lectura, el comentari, la recreació i la comprensió àmplies del que ha representat i representa la Grècia antiga per a la cultura occidental.

No es tracta només d'ajudar a adquirir uns coneixements literaris, sinó de contribuir a millorar l'actuació lingüística de l'alumne/a, d'avivar el gust per la lectura, de fer-li prendre consciència del fenomen literari com una manifestació cultural en la qual es combinen el context sociopolític amb el personal i artístic; es tracta, així mateix, de potenciar la sensibilitat estètica, de mostrar com es va crear a Grècia un model imitat per la llengua llatina i després per les llengües literàries europees i, finalment, d'encarrilar a qui vulgui aprofundir més en aquest tema.

La literatura grega no s'ha de considerar, doncs, de manera aïllada, sinó en relació amb les altres literatures. Cal veure'n la pervivència a les literatures actuals, i que en provenen mites, tòpics i convencions formals. Amb el seu estudi, l'alumne, desenvolupant i consolidant la seva sensibilitat artística, es formarà i s'enriquirà culturalment.

L'assimilació dels valors humanístics presents a la cultura grega, la potenciació de la curiositat intel·lectual, de l'esperit crític i de l'autoreflexió ajudaran l'alumne a formar un judici propi sobre l'entorn sociocultural i, alhora, li proporcionaran una formació professional orientadora i preparatòria a l'àmbit de les humanitats.

Objectius generals

En acabar la matèria, l'alumne/a ha de ser capaç de:

1...Utilitzar els continguts morfosintàctics bàsics de la llengua grega, a fi de poder comprendre i traduir textos senzills de prosa àtica i de vers.

2...Aplicar el coneixement lèxic del grec per a la precisió semàntica dels textos redactats en la llengua pròpia, referits a qualsevol de les altres matèries del batxillerat.

3...Llegir i comentar textos literaris i, a partir d'aquests, valorar críticament la cultura grega.

4...Descobrir la vigència del pensament grec en el món actual, a partir de textos adients.

5...Captar els valors ètics, estètics, literaris i polítics de la cultura grega, antecedents de les formes culturals actuals.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1...Morfosintaxi del grec.

1.1..Revisió de la morfologia nominal, pronominal i verbal.

1.2..Aprofundiment en la morfologia verbal.

1.3..Revisió de la sintaxi nominal i verbal.

1.4..Ampliació de la sintaxi oracional.

2...El lèxic grec i la seva vigència a la terminologia culta de les llengües modernes.

2.1..Aprofundiment en l'estudi de les arrels gregues i intensificació de la pràctica.

2.2..Explicació etimològica més profunda de termes del llenguatge científic, tècnic i literari de les llengües modernes.

3...Formes literàries de la cultura grega.

3.1..L'epopeia homèrica.

3.2..Aproximació al teatre grec. Orígens i evolució.

La tragèdia: Sòfocles i Eurípides.

La comèdia: Aristòfanes.

3.3..La novel·la. Origen i influències. Obres i autors.

3.4..Revisió i ampliació dels cicles mítics presents als temes literaris.

Procediments

1...Traducció de textos grecs senzills de prosa àtica i introducció al vers.

2...Identificació de les estructures sintàctiques.

3...Pràctica de maneig del diccionari.

4...Anàlisi de l'evolució de la forma i del significat de paraules procedents del grec.

5...Confecció d'un vocabulari bàsic que serveixi d'eina auxiliar per a la traducció dels textos i per a l'estudi etimològic de paraules del llenguatge científic, tècnic i literari de les llengües actuals.

6...Lectura total o parcial d'algunes de les obres més representatives de l'èpica i del drama grec.

7...Comentari del textos des del punt de vista estilístic i literari.

Valors, normes i actituds

1...Afany de superació per vèncer les dificultats que gradualment apareguin en la traducció dels textos.

2...Interès per descobrir, tenint com a base el grec, la formació de paraules catalanes, aprofundint més d'aquesta manera en el coneixement de la llengua pròpia.

3...Acceptació de la incidència dels ètims grecs en el camp semàntic de les llengües modernes.

4...Preocupació per utilitzar amb precisió les paraules.

5...Respecte a la diversitat dels pobles i les seves cultures i llengües.

6...Interès per conèixer tot el que envolta el fet literari.

7...Valoració positiva de la literatura com a expressió de la subjectivitat de l'autor, i alhora, com a manifestació cultural d'un poble.

8...Actitud de tolerància i crítica cap als missatges dels altres i d'autocrítica pel que fa als propis.

Objectius terminals

1...Revisar els morfemes nominals, pronominals i verbals, i el seu valor sintàctic bàsic.

2...Aplicar a les llengües modernes els principis estudiats quant a flexió.

3...Interpretar adequadament les característiques temporals i modals.

4...Reconèixer, en un text donat, noves oracions subordinades en funció de la seva rendibilitat.

5...Reconèixer, en lectura i traducció, el significat lèxic d'uns set-cents mots.

6...Aplicar adequadament, quan calgui, els sufixos i prefixos més usuals.

7...Aplicar els ètims grecs als termes propis d'altres matèries del batxillerat.

8...Reconèixer arrels gregues en mots de la llengua pròpia.

9...Reconèixer la universalitat dels ètims grecs en els mots cultes.

10...Distingir i caracteritzar els principals personatges que protagonitzen la Ilíada i l'Odissea.

11...Assenyalar la incidència posterior de l'epopeia homèrica en la literatura i en l'art.

12...Explicitar els arguments i els personatges de les tragèdies més representatives de Sòfocles i Eurípides.

13...Explicitar l'argument i els personatges principals d'una comèdia d'Aristòfanes.

14...Identificar els trets característics de la tragèdia i la comèdia gregues.

15...Constatar la influència del teatre grec en el teatre posterior.

16...Interessar-se per la novel·la històrica contemporània de tema grec.

17...Relacionar personatges i temes de la literatura grega amb altres personatges de la literatura universal.

18...Situar les obres o els fragments llegits en el seu context sociopolític.

19...Traduir textos ajustats als coneixements morfosintàctics que serveixin de base imprescindible per a l'estudi dels continguts de llengua, lèxic i literatura grega.

20...Manejar críticament documents, bibliografia, material audiovisual, inscripcions i elements arqueològics.

21...Desenvolupar la capacitat de relació amb altres disciplines i, també, amb altres manifestacions artístiques i culturals.

Tradicionalment, en el pas de la secundària postobligatòria als estudis superiors, l'alumnat de matemàtiques pot experimentar certes dificultats relacionades amb la variació metodològica inherent a aquest canvi d'estudis. Bàsicament, es demana a l'alumnat una major exigència formal, precisió i rigor en el treball matemàtic. La part optativa del currículum permet facilitar aquest trànsit. De tota manera, pel seu caràcter voluntari i per la flexibilitat de programació de cada centre, no es pot considerar que aquesta part optativa la assumirà de manera universal i homogènia tot l'alumnat que inicia branques d'estudis superiors que inclouen les matemàtiques als seus plans d'estudi.

És evident que hi ha múltiples possibilitats de selecció dels continguts per a una ampliació de matemàtiques, segons que es prenguin uns referents o uns altres, i tots ells justificables. La matèria s'ha plantejat en bona part com un aprofundiment de continguts ja treballats a les matemàtiques de modalitat. El referent de sortida ha estat òbviament el currículum d'aquestes matemàtiques de modalitat. Com a referent d'arribada s'ha prioritzat el conjunt d'aspectes que caracteritzen els estudis universitaris (metodologia de treball, formalisme, raonament rigorós, conceptualització precisa).prenent com a base de treball alguns dels conceptes de l'àlgebra i del càlcul que apareixen als continguts de diverses escoles i facultats. Es tracta de procurar que l'alumne/a treballi amb els procediments de caràcter més general que li permetin adquirir un major grau de seguretat i autonomia davant la nova situació amb què haurà d'enfrontar-se.

Els objectius generals s'han seleccionat tenint en compte capacitats determinades als objectius generals de les dues matèries de modalitat de matemàtiques per al batxillerat.

L'opció s'adreça fonamentalment a l'alumnat que desitja seguir estudis universitaris que contenen assignatures troncals de matemàtiques al primer curs (àlgebra, càlcul, matemàtica discreta).i que, per tant, ja ha escollit la matemàtica com a matèria en qualsevol modalitat.

Els continguts tenen en compte els del currículum de la matemàtica de modalitat i els que s'imparteixen als primers cursos de les diferents escoles tècniques i facultats. Aquests continguts han de permetre afrontar els estudis posteriors amb seguretat i autonomia. Per a això cal:

Adoptar una metodologia a les activitats d'ensenyament-aprenentatge més propera a la universitària.

Arribar a un major grau d'abstracció i fonamentació teòrica.

Treballar la precisió conceptual, el formalisme del llenguatge matemàtic i el rigor en el raonament.

Quant a la seqüenciació de continguts s'haurà de tenir en compte la modulació de les matemàtiques de modalitat, ja que alguns dels continguts es presenten com a aprofundiment d'altres ja treballats a la modalitat. Per això, es recomana treballar aquesta matèria optativa al final del cicle.

Aquesta matèria ha de servir d'orientació a l'alumne/a que desitja seguir estudis en els àmbits científic, tecnològic o econòmic, i anar més enllà d'una visió mecànica o excessivament intuïtiva de la matemàtica.

Cal tenir present que els centres poden completar l'oferta de matèries optatives amb les que es considerin més adequades als interessos i necessitats de l'alumnat. Així, continguts que no han quedat inclosos en el currículum de l'Ampliació de matemàtiques, com els nombres complexos, una introducció al càlcul numèric, les còniques i altres corbes i superfícies, es podrien treballar en aquesta part optativa del currículum.

Objectius generals

En acabar la matèria, l'alumne/a ha de ser capaç de:

1...Comprendre que el treball a l'àmbit de la matemàtica es basa en millores successives dels continguts ja estudiats, ampliant-ne la potència.

2...Entendre que l'aprenentatge es basa en el treball propi i que els materials elaborats per ell mateix són un suport indispensable per a la consolidació dels aprenentatges presents i per al desenvolupament de les activitats futures.

3...Copsar les relacions entre les diverses parts de la matemàtica.

4...Incorporar al seu bagatge cultural el llenguatge matemàtic i els procediments de raonament lògic que li són característics.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1...Raonament lògic.

1.1..Axioma. Definició.

1.2..Condició necessària i condició suficient. Equivalència de proposicions.

1.3..Teorema. Hipòtesi i tesi. Implicació directa, recíproca, contrarecíproca i contrària.

2...Conjunts.

2.1..Conjunt i subconjunt. Cardinal. Igualtat de conjunts.

2.2..Operacions amb conjunts (unió, intersecció, diferència).i propietats. Complementari. Dualitat.

2.3..Conjunt de les parts. Partició d'un conjunt.

2.4..Conjunt producte. Relacions i propietats. Equivalència i ordre.

2.5..Aplicació. Tipus d'aplicacions. Aplicació inversa.

2.6..Conjunt imatge i conjunt origen.

3...Espais vectorials.

3.1..Espai vectorial sobre R. Subespai.

3.2..Combinació lineal de vectors. Base. Dimensió. Rang d'un conjunt de vectors.

3.3..Aplicació lineal. Operacions. Nucli i imatge. Endomorfisme. Isometries del pla.

3.4..Matriu d'una aplicació lineal. Operacions.

4...Nocions de topologia d'R.

4.1..Axiomàtica dels nombres reals (cos, ordre i completesa).

4.1..Interval obert i interval tancat. Entorn d'un punt.

4.2..Fites, suprem, ínfim, màxim i mínim.

5...Successions de nombres reals.

5.1..Successió i subsuccessió. Terme general. Progressions.

5.2..Successió monòtona. Successió fitada.

5.3..Límit d'una successió. Successió convergent, successió divergent i successió oscil·lant.

5.4..El nombre e.

5.5..Suma de termes d'una progressió. Sèrie numèrica.

6...Funcions reals de variable real.

6.1..Límit d'una funció en un punt. Límits laterals. Límit d'una funció a l'infinit.

6.2..Continuïtat en un punt. Teorema de Bolzano. Fitació d'una funció contínua en un interval tancat. Existència d'extrems.

6.3..Derivabilitat en un punt.

6.4..Funció inversa. Existència. Derivabilitat. Funcions trigonomètriques inverses.

6.5..Teorema fonamental del càlcul. Funcions no integrables.

Procediments

1...Processos demostratius.

1.1..Ús de símbols matemàtics del llenguatge logicoconjuntístic.

1.2..Verificació de propietats.

1.3..Demostració per raonament deductiu directe, per utilització de contraexemples, per reducció a l'absurd i per inducció matemàtica.

2...Processos de càlcul.

2.1..Càlcul amb les operacions entre conjunts.

2.2..Càlcul de cardinals de conjunts.

2.3..Càlcul vectorial.

2.4..Càlcul aproximat de les arrels d'una funció.

2.5..Càlcul matricial.

2.6..Càlcul amb desigualtats.

2.7..Càlcul de límits de successions i funcions.

2.8..Càlcul integral: com a límit de sumes de Riemann i per canvi de variable.

2.9..Càlcul d'àrees i volums aplicant mètodes d'integració.

3...Representació gràfica de relacions i funcions.

3.1..Representació de relacions binàries: grafs i matrius associades, esquemes cartesians.

3.2..Representació gràfica de funcions. En especial, representació gràfica de la funció inversa d'una funció i de funcions obtingudes com a resultat de composicions i d'altres operacions amb funcions.

Valors, normes i actituds

1...Preocupació per conèixer els objectius per assolir i la finalitat amb la qual han estat programats.

2...Interès per relacionar coneixements adquirits amb els nous i per passar de la intuïció a la consolidació conceptual i argumental.

3...Interès per justificar de manera rigorosa els fets matemàtics.

4...Preocupació per utilitzar correctament el llenguatge lògic juntament amb la simbologia pròpia de cada camp de la matemàtica.

5...Actitud positiva enfront de la dificultat que representa arribar a un major grau d'abstracció, rigor i formalisme en la matemàtica.

6...Regularitat en la revisió dels coneixements adquirits amb l'ajuda dels apunts de classe, de textos i, en general, dels recursos que permetin una millor comprensió de la part teòrica de la matemàtica.

Objectius terminals

1...Seguir i reproduir amb rigor el procés demostratiu d'un teorema, utilitzant amb correcció els símbols lògics i els específics de la part de la matemàtica que s'estudia.

2...Ser conscient de la insuficiència d'algunes justificacions (mètodes gràfics, inducció intuïtiva).per a validar una proposició.

3...Valorar la importància que té la precisió en l'ús del llenguatge per a la formulació de definicions i l'enunciat de teoremes i, en conseqüència, per a la verificació conceptual i l'argumentació en els processos demostratius.

4...Utilitzar amb seguretat la calculadora científica de butxaca i mostrar interès pel coneixement de programes informàtics d'aplicacions matemàtiques.

5...Resoldre problemes de càlcul de cardinals de la reunió i de la intersecció de dos o més conjunts, amb l'ajut de diagrames i aplicant també el principi de dualitat.

6...Interpretar la classificació i jerarquització dels elements d'un conjunt a partir de les relacions d'equivalència i ordre.

7...Reconèixer una relació d'equivalència donada per extensió, comprensió o gràficament, i trobar el conjunt quocient que determina.

8...Determinar l'existència d'elements notables (ínfim, suprem, màxim i mínim).d'un subconjunt d'un conjunt ordenat i calcular-los.

9...Utilitzar amb soltesa les regles de càlcul en un espai vectorial.

10...Calcular les components d'un vector en una base donada.

11...Reconèixer la dependència o independència lineal d'un conjunt donat de vectors i trobar, si n'hi ha, la relació de dependència.

12...Reconèixer un espai o subespai vectorial i trobar-ne, si és possible, un conjunt generador i, en especial, una base.

13...Determinar si un vector pertany o no a un subespai donat i estudiar la possible relació d'inclusió entre dos subespais.

14...Reconèixer una aplicació lineal i formar la matriu a partir de les imatges dels vectors bàsics.

15...Operar amb aplicacions lineals expressades en forma matricial.

16...Calcular la imatge i l'antiimatge d'un vector per una aplicació lineal. Calcular el nucli i la imatge d'una aplicació lineal.

17...Interpretar algunes transformacions geomètriques del pla com a endomorfismes d'R2.

18...Classificar una successió segons criteris de monotonia, fitació i convergència. Verificar-ho a partir de les definicions corresponents.

19...Aplicar les definicions de continuïtat i derivabilitat a l'estudi del comportament d'una funció en un punt.

20...Calcular límits de successions i funcions que contemplin els casos d'indeterminació.

21...Representar la gràfica d'una funció real de variable real a partir de la seva expressió algebraica, destacant-ne els elements i les característiques principals. I a l'inrevés, determinar l'expressió d'una funció que verifiqui determinades característiques gràfiques.

22...Determinar com afecten la seva gràfica diferents transformacions sobre l'equació d'una funció donada (homotècia, translació, valor absolut).

23...Separar les arrels d'una funció i trobar-ne valors aproximats aplicant el teorema de Bolzano.

24...Resoldre problemes d'optimització d'una funció en un interval tant si es dóna en extrems relatius com absoluts.

25...Calcular primitives de funcions per canvis de variable senzills, i integrals definides que requereixin aquest procediment, determinant els límits d'integració respecte a la nova variable.

26...Interpretar geomètricament, de manera intuïtiva, la integral definida com a suma d'elements infinitesimals d'àrea, volum, etc., i aplicar-ho al càlcul de volum de cossos de revolució.

En el estudis de batxillerat, l'alumnat que cursi la matèria d'audicions musicals té una bona oportunitat de completar una visió del fet musical que sigui globalitzadora i respectuosa amb la diversitat geogràfica, cronològica, estilística i d'altres tipus, que és avui el tret distintiu més evident del conjunt de músiques actuals.

L'audició musical, sempre que sigui atenta, conscient, activa, reflexiva i fonamentada en el coneixement del llenguatge de la música i del context de cada un dels productes musicals, és la via més habitual per assolir el coneixement de músiques gestades en contextos culturals diversos.

Transcendint el que és estrictament el títol de la matèria, que fa referència de manera concreta i explícita a un únic contingut procedimental com és el de l'escolta, l'accés al coneixement de música o músiques s'haurà de fer també per mitjà de qualsevol altra tècnica de les habituals en el nostre món: per mitjà de la lectura de partitures, de l'assistència a concerts, fet normalment no considerat dins de la casuística de l'audició, de vídeos, del coneixement auditiu i visual dels instruments propis de cada estil, de la lectura i comentari de textos, de la recerca bibliogràfica o d'altre tipus, del coneixement adequat i la consulta de les fonts de documentació més adients.

A l'etapa d'educació secundària obligatòria s'ha tractat el fet musical d'una manera global. Al batxillerat, els continguts musicals han de configurar una cultura musical mínimament sòlida en l'alumne/a, sigui quina sigui la modalitat de batxillerat que cursi. És per això que es considera important que l'ordenació dels continguts treballats en aquesta matèria sigui de tipus cronològic.

Aquesta ordenació s'hauria de fonamentar en un coneixement de la música a la història, més que no pas en una història de la música, és a dir, en la música com a eix vertebrador de la matèria. S'haurà d'incidir de manera especial en la historicitat del fet musical, que fa que cada obra tingui molts contextos diferents, aquells per als quals va ser creada i tots aquells que han ofert la possibilitat que fos recreada.

Aquesta matèria haurà de contribuir a la consecució dels objectius generals del cicle des de diversos fronts. L'accés i l'assimilació a la vegada sensorial, sensible i intel·lectualitzada de productes i fets musicals diversos, haurà de constituir una font d'enriquiment cultural i de formació, especialment de la sensibilitat artística. A la vegada, l'alumne/a haurà d'aprendre a posar la seva capacitat de comunicació verbal oral i escrita al servei d'un llenguatge que no és verbal, amb les consegüents dificultats que comporta aquesta absència d'isomorfisme.

Dins d'aquesta visió àmplia, caldrà posar especial interès en els elements, moments o circumstàncies en què el fet musical a Catalunya hagi tingut unes peculiaritats especials.

Aquesta recepció activa haurà de menar l'alumne/a a configurar el seu propi judici sobre música. Un judici autònom, respectuós i tolerant que condueixi a respectar el patrimoni musical propi i aliè, sense que això exclogui la necessitat d'esdevenir crític, aplicar criteris amplis i adequats a cada realitat musical i cultural que s'estudia i desenvolupar la capacitat per captar els valors i els continguts estètics, estilístics i comunicatius de l'obra musical.

Aquesta matèria haurà de donar a l'alumnat la possibilitat d'interrelacionar diversos productes, obres, fets i contextos musicals possiblement ja coneguts anteriorment de manera esparsa. Unes interrelacions que seran sobretot de caire cronològic, però també, a la vegada, sociològic, geogràfic, estètic i estilístic. Constituiria una manca de coherència iniciar una història de la música estructurada segons criteris tradicionals que deixés descontextualitzats coneixements musicals que l'alumnat aporta de la seva etapa anterior d'ensenyament. Cal tenir en compte que el model de batxillerat en el qual es troba aquesta matèria pretén una certa especialització però, al mateix temps, segueix tenint com a objectiu enriquir l'alumnat amb un bagatge cultural polivalent i globalitzador.

Objectius generals

En acabar la matèria, l'alumne/a ha de ser capaç de:

1...Tenir l'hàbit d'escoltar música de maneres i en circumstàncies diverses, posant especial èmfasi a fer-ho en silenci i de manera respectuosa, per configurar la cultura pròpia i el criteri propi musicals.

2...Valorar la incidència de l'anàlisi, la reflexió, la discussió i la recerca documental i aplicar-ho per assolir una comprensió més adequada i global dels productes musicals als quals s'accedeix per mitjà de l'audició, la interpretació o la lectura de partitura.

3...Desenvolupar la sensibilitat musical valorant-la com a una part important de l'enriquiment cultural propi.

4...Mostrar un coneixement ampli i diferenciador de realitats musicals diverses (segons pautes cronològiques, geogràfiques i socials).que es fonamenti en un ús correcte de les categories de les ciències socials i que enriqueixin les possibilitats de gaudi musical.

5...Reconèixer auditivament i visual els trets específics més genuïns de realitats i contextos musicals diversos.

6...Avançar en la capacitat de comprendre i gaudir amb un nombre creixent de productes musicals, des del respecte i la visió crítica de tot fet musical expressada amb argumentacions lògiques i correctament fonamentades.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1...La música com a fet cultural i social.

1.1..La música dins la cultura i la cultura dins la música.

1.2..La música com a comunicació i reflex d'una societat i moment històric.

1.3..Categories de les ciències socials temporals, geogràfiques, socials aplicades al fet musical.

1.4..La historicitat de la música i la música a la història.

2...La música en els seus diversos àmbits.

2.1..Principals àrees geogràfiques en relació amb el fet musical.

2.2..La música a les cultures no occidentals.

2.3..La música als àmbits populars de les societats occidentals.

2.4..La divisió en períodes del fet musical a les societats occidentals.

3...Els elements que configuren la música.

3.1..Diversitat i evolució de les formes i gèneres musicals i de les tècniques compositives.

3.2..Evolució de la notació musical a les cultures musicals escrites.

3.3..Els instruments musicals, les seves agrupacions i sonoritats en relació amb diverses realitats musicals.

3.4..Els grans compositors i les obres més representatives.

3.5..Les grans escoles, estils i tendències musicals.

3.6..Els fets creatiu i interpretatiu i la seva evolució.

Procediments

1...Percepció/recepció d'obres musicals per mitjà de l'escolta i de la lectura de partitures.

1.1..Escolta d'obres i fragments musicals que meni a la comprensió de l'obra en el seu context.

1.2..Escolta d'obres i fragments musicals en directe.

1.3..Escolta d'obres i fragments musicals seguint la lectura de la partitura corresponent.

2...Anàlisi d'obres i fragments musicals.

2.1..Anàlisi d'obres i fragments escoltats.

2.2..Anàlisi d'obres i fragments llegits en partitura.

2.3..Aplicació de les tècniques d'anàlisi més adients a l'estil i/o a l'obra analitzada.

3...Ús de fonts per a l'obtenció i processament de la informació referida al fet musical.

3.1..Ús selectiu de la discografia disponible.

3.2..Ús de la programació musical a l'abast.

3.3..Utilització de fonts primàries i secundàries escrites, àudio, multimèdia (CD-ROM).i en diversos tipus de suport paper (manuscrit o imprès), informàtic, videogràfic que complementi i contextualitzi la informació que prové del discurs musical propi.

3.4..Processament de la informació que procedeix de les fonts documentals i relació crítica amb l'obra musical estudiada.

4...Comunicació del fet musical.

4.1..Ús del vocabulari específic de la matèria.

4.2..Elaboració i formulació dels trets principals de les músiques treballades i de les relacions d'aquestes amb els seus contextos.

Valors, normes i actituds

1...Valoració del coneixement de la música en el seu context com a enriquiment cultural personal.

2...Hàbit d'apropar-se a productes i fets musicals diversos amb desig de gaudi, actitud receptiva, voluntat de comprensió i capacitat crítica.

3...Sistematització del treball propi.

4...Valoració de la diversitat de realitats musicoculturals i consciència del relativisme dels valors musicals acceptats com a més importants.

5...Actitud respectuosa cap a fets i productes musicals diversos.

Objectius terminals

1...Practicar l'escolta de músiques diverses i incloure-la als hàbits culturals i d'oci propis.

2...Practicar la recepció musical a través de l'audició enregistrada o en directe, i de la lectura de partitures, combinades o no.

3...Aplicar els coneixements musicals i de contextualització històrica, estilística, geogràfica i cultural a la reflexió sobre l'obra musical escoltada.

4...Practicar la reflexió i la discussió tolerant i ben argumentada per aprofundir en la comprensió de l'obra i del fet o fenomen musical estudiats.

5...Fer una recerca documental ben articulada i completa que complementi la recepció de l'obra musical i en permeti el ple coneixement.

6...Fer un ús adequat del vocabulari musical i aplicar-lo a la interpretació i anàlisi de les obres i realitats musicals treballades.

7...Identificar auditivament i visualment els principals instruments i agrupacions, i llurs sonoritats en relació amb els seus contextos i les famílies a les quals pertanyen.

8...Identificar el context (període, zona, cultura, escola, estil, corrent).al qual pertany una determinada música aplicant criteris d'anàlisi diversos i selectius.

9...Reconèixer un nombre significatiu d'obres i/o fragments majoritàriament considerats punts culminants de la creació musical.

10...Reconèixer les estructures en què es fonamenta una música a la qual s'ha accedit per mitjà de l'escolta o de la lectura de partitures.

11...Reconèixer els principals trets de la músiques de les grans cultures no occidentals, amb referència al seu passat i a l'actualitat.

12...Ampliar el ventall de productes musicals que ens pot proporcionar gaudi i enriquiment personal.

13...Aplicar la divisió en períodes més freqüent de la música occidental en qualsevol producte musical escoltat o llegit.

14...Mostrar una opinió crítica sobre la qualitat de la creació musical estudiada i sobre la qualitat de la versió utilitzada.

15...Identificar els aspectes o moments de la música de Catalunya en què aquesta mostra unes peculiaritats especials o un nivell de qualitat excepcionals respecte al seu entorn immediat.

16...Mostrar coneixement dels elements més importants de la música tradicional i popular a les societats occidentals.

17...Interpretar correctament l'actualitat musical que li és propera, en la qual conviuen músiques provinents de contextos històrics, geogràfics i socials molt diversos, a la llum dels continguts d'aquesta matèria.

La finalitat d'aquesta matèria és ampliar els continguts específics de biologia humana, donar una visió integrada i global del cos humà i incidir en alguns aspectes relacionats amb l'aplicació pràctica de la biologia a la vida quotidiana. La matèria és una continuació, ampliació i aprofundiment dels continguts de la biologia humana presents a l'educació secundària obligatòria.

Pel que fa als continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals, s'han d'entendre d'una manera àmplia amb la finalitat d'establir un conjunt equilibrat de coneixements a partir de la reconstrucció de sabers ja adquirits per l'alumnat i ampliar i aprofundir en els nous. Aquest desenvolupament dels fets és possible amb diferents estructuracions del primer nivell de concreció proposat, adaptant els continguts als coneixements previs de l'alumnat. Bàsicament s'han de tractar la posició de l'ésser humà a la biosfera, els mètodes i tècniques utilitzades en l'estudi de la morfoanatomia i la fisiologia, amb clares referències a la tecnologia emprada i la descripció de l'anatomia i fisiologia d'una forma integrada.

L'apropament a les anomalies, trastorns i les malalties s'han de fer d'una manera sistemàtica i científica, evitant les visions reduccionistes de la malaltia i de la salut i valorar els factors històrics, socials, culturals, econòmics i altres que configuren aquest binomi.

Pel que fa als procediments, cal remarcar la lectura i anàlisi d'informació general i específica sobre biologia humana, la lectura i interpretació de models i imatges anatòmiques en diferents suports, l'ús d'estris i instruments cientificotecnològics, l'observació sistemàtica i registre de dades, la planificació i disseny d'experiències, i la resolució de problemes tant qualitatius com quantitatius de diferent grau de dificultat, reals o simulats. Els continguts dels problemes --la seva anàlisi i resolució-- s'han de relacionar no solament amb la ciència sinó amb la seva aplicació a la vida quotidiana, així com també s'han de plantejar debats científicament fonamentats, formular hipòtesis i contrastar valors analitzant i interpretant fets científics i quotidians.

En relació amb els valors, normes i actituds és important detectar i analitzar les informacions i tòpics que d'una manera més o menys constant estan presents en els mitjans de comunicació sobre la vida humana en general i sobre les aplicacions cientificotecnològiques que tot sovint s'apliquen per resoldre alguns problemes de la nostra espècie. Tota aquesta informació cal articular-la en debats a l'entorn de la valoració crítica de l'eutanàsia, eugenèsia, fecundació medicament assistida i els recursos biotecnològics aplicats als éssers humans. A més a més, cal potenciar totes les actituds que ajuden a conformar una valoració crítica rigorosa i degudament informada sobre biologia humana.

Aquesta matèria també pretén facilitar la incorporació a determinats estudis posteriors, com per exemple els relacionats amb les ciències de la naturalesa i la salut, amb l'educació física i els cicles formatius de grau superior de les famílies de sanitat, activitats fisicoesportives i imatge personal.

Objectius generals

En acabar la matèria, l'alumne/a ha de ser capaç de:

1...Descriure la morfologia, anatomia i fisiologia dels diferents teixits, òrgans, aparells i sistemes del cos humà, les seves funcions i relacions.

2...Analitzar i valorar els accidents, els trastorns, les malalties i els comportaments més comuns, i els diferents factors de risc a les societats industrials en el marc general del concepte de salut.

3...Descriure algunes de les metodologies i instruments d'ús sanitari més comú i familiaritzar-se amb l'ús del material de laboratori i algunes tècniques senzilles relacionades amb les ciències de la salut.

4...Analitzar els procediments més comuns d'algunes de les pràctiques analítiques habituals i interpretar de manera senzilla els seus resultats.

5...Identificar i valorar els comportaments preventius i reconèixer les conductes de risc més habituals en el nostre entorn, diferenciant les mesures preventives de les terapèutiques.

6...Debatre i valorar algunes pràctiques socials que els avenços de la tecnologia fan possible com el control de la natalitat, la reproducció assistida, l'eugenèsia i en general l'aplicació dels avenços tecnològics als éssers humans.

7...Realitzar experiències i recerques senzilles sobre alguns fets, processos biològics referents al cos, amb la utilització dels procediments propis de la investigació científica.

8...Situar l'ésser humà en el context de la biosfera i valorar la diversitat humana com un fet biològic i cultural positiu.

9...Comentar i interpretar textos científics, divulgatius i periodístics de biologia humana o afins.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1...L'ésser humà a la biosfera.

1.1..Filogènia i ontogènia de l'ésser humà.

1.2..Diversitat humana. Morfologia i dimorfisme sexual.

1.3..Esperança de vida, envelliment i longevitat.

2...Nivells d'organització: cèl·lula, teixits, òrgans, aparells i sistemes.

3...Medi intern. Homeòstasi.

4...La pell i faneres. Cura i higiene de la pell.

5...Morfoanatomia i fisiologia dels aparells o sistemes: digestiu, respiratori, excretor, cardiocirculatori, genital, locomotor, nerviós i òrgans dels sentits, endocrí i immunològic.

6...Anomalies, trastorns i malalties més comunes (infecto-contagioses i altres).a la nostra societat.

7...Mètodes, tècniques, tecnologies i recursos en l'estudi de l'ésser humà i en la diagnosi i prevenció de les anomalies, trastorns i malalties.

Procediments

1...Ús del material i dels instruments bàsics de laboratori i familiarització amb algunes tècniques emprades a les ciències de la salut.

2...Identificació, anàlisi i control de les variables de determinats processos i pràctiques experimentals.

3...Verificació experimental de diferents dades químiques i fisiològiques.

4...Realització de disseccions.

5...Utilització i interpretació de models i imatges morfoanatòmiques, macroscòpiques i microscòpiques, amb diferents suports.

6...Elaboració, observació i interpretació de preparacions microscòpiques.

7...Plantejament i resolució de problemes qualitatius i quantitatius de biologia humana i relacionats amb les ciències de la salut.

8...Classificació de les anomalies, trastorns i malalties en funció de diferents paràmetres.

9...Lectura, interpretació i elaboració de quadres, taules, gràfiques amb dades qualitatives i quantitatives sobre biologia humana.

10...Selecció, lectura i interpretació de textos relacionats amb la biologia humana i les ciències de la salut.

11...Anàlisi i valoració crítica de pràctiques socials que comporten riscos per a la salut.

12...Debats sobre determinades pràctiques socials i la seva relació amb la ciència i la tecnologia, amb explicitació de les raons a favor i en contra, els avantatges i inconvenients.

13...Realització d'enquestes i debats.

14...Elaboració, presentació i discussió d'informes i treballs.

15...Expressió oral i escrita de qüestions i respostes científiques utilitzant la terminologia adequada.

Valors, normes i actituds

1...Preferència i actitud favorable davant les mesures preventives i valoració crítica de les conductes de risc.

2...Valoració positiva de les pràctiques higièniques.

3...Actitud crítica davant els avanços tecnològics i la seva aplicació als éssers humans.

4...Curiositat per les raons biològiques i culturals de la diversitat humana.

5...Rigor en el treball individual i col·lectiu, desenvolupat tant a l'aula com al laboratori.

6...Disposició a l'anàlisi reflexiva dels problemes relacionats amb la biologia humana.

7...Valoració crítica de les representacions simbòliques i esquemàtiques del cos humà.

Objectius terminals

1...Reconèixer les característiques diferencials de l'espècie humana, situant-la filogenèticament en relació amb altres grups taxonòmics propers.

2...Confeccionar taules a partir d'algunes característiques morfològiques i fisiològiques per tal d'inferir-ne el concepte de diversitat biològica.

3...Associar els òrgans als diferents aparells i sistemes explicitant-ne les funcions especifiques i analitzant-ne algunes disfuncions.

4...Descriure amb propietat (terminologia adient).alguns trastorns, anomalies i malalties més freqüents a la nostra societat.

5...Conèixer algunes mesures i tècniques preventives i de diagnòstic relacionades amb el cervell, el cor, l'estómac, el ronyó i els pulmons.

6...Explicar el cicle ovàric i hormonal, i interpretar en el cicle menstrual els períodes de fertilitat i no fertilitat.

7...Caracteritzar els diferents mètodes emprats en el control de la natalitat.

8...Manipular correctament el microscopi binocular per observar preparacions microscòpiques temporals i permanents, i fer-ne mesures.

9...Dissecar alguns òrgans (d'animals a l'abast en el mercat).per tal d'identificar la morfologia i estructura de cadascun d'ells. Dibuixar i enumerar les parts identificades.

10...Evidenciar alguns reflexos nerviosos, localitzar receptors tàctils i estudiar algunes característiques dels òrgans dels sentits.

11...Identificar en models anatòmics, sobre diferents formats, teixits, òrgans, aparells i sistemes situant-los al cos humà.

12...Elaborar una taula de les malalties més freqüents de transmissió sexual i altres malalties comunes de la nostra societat, i les mesures profilàctiques possibles.

13...Formular hipòtesis, identificar variables i extreure conclusions dels canvis físics i químics que es produeixen en diferents processos biològics a partir d'experiències senzilles i anàlisi de taules, gràfics i altres.

14...Interpretar algunes dades --constants vitals-- obtingudes amb l'ús del termòmetre, estetoscopi i aparell per mesurar la tensió i també dades analítiques senzilles de la sang (hemogrames).i de l'orina.

15...Resoldre problemes de genètica en l'ésser humà sobre l'herència del sexe, grups sanguinis i altres caràcters mendelians.

16...Plantejar problemes senzills o petites investigacions (qualitatives i quantitatives).sobre alguns trets de la biologia humana.

17...Buscar informació contrastada sobre comportaments relacionats amb la bulímia i l'anorèxia, les drogodependències (el tabaquisme i l'alcoholisme), els factors que n'afavoreixen l'aparició i les conseqüències sobre la salut.

18...Explicar alguns programes preventius que s'apliquen a la pròpia comunitat, els objectius i activitats que s'hi realitzen, població a què s'adreça a través d'informacions sanitàries i enquestes, i els recursos sanitaris a l'abast.

19...Racionalitzar els hàbits nutricionals a través de l'anàlisi de les pautes dietètiques pròpies i alienes.

20...Adquirir hàbits de salut, higiene i prevenció en relació amb les conductes sexuals, alimentàries, esportives i de repòs, i raonar sobre elles i sobre la conveniència d'incorporar-los com a hàbits quotidians.

21...Analitzar i valorar la importància de les donacions de sang i òrgans.

22...Conèixer i valorar críticament els avanços cientificotecnològics (biològics i mèdics).que incideixen sobre els éssers humans.

Electrònica

Amb aquesta matèria es pretén treballar alguns dels elements de la cultura tecnològica que facilitin a l'alumnat la comprensió dels fonaments d'aquesta tecnologia present a molts àmbits de l'activitat humana, en particular en el món de la indústria. També s'ha d'evidenciar la relació de l'electrònica amb els continguts d'altres matèries del batxillerat com l'electrotècnia, la tecnologia industrial i la física, a fi de facilitar una comprensió àmplia dels seus continguts.

Atesa la seva evolució, aquest camp de coneixement és cada vegada més present en diferents àmbits específics, i també a la vida quotidiana (llar, oci). Així doncs, es pretén que la matèria acompleixi la funció introduir l'alumnat en els coneixements específics d'aquesta tecnologia i de preparar-lo pels reptes del futur.

Els continguts relatius als conceptes i als procediments s'han de limitar als elements introductoris més representatius, valorant el fet que es tracta d'uns estudis de formació general no professionalitzadora.

Els continguts conceptuals estan distribuïts en quatre apartats, en els quals, una vegada modulats, cal integrar els respectius procediments i valors específics. Els tres primers apartats mostren components, circuits i instruments, dels quals l'alumnat ha de rebre una formació bàsica. El primer dels tres pretén fer una actualització dels continguts bàsics dels circuits elèctrics de corrent continu, de les unitats de mesura elèctriques i dels procediments de mesura. Als apartats d'electrònica analògica i digital es tracten els components i circuits específics d'aquestes tecnologies i és caracteritzen els components a partir d'informacions tècniques; d'altra banda, els components seleccionats són els més representatius d'aquestes tecnologies, malgrat existir-ne una diversitat àmplia. El quart i últim apartat pretén donar una visió de conjunt, tant pel que fa a la relació entre la tecnologia analògica i la tecnologia digital, com pel que fa als diferents àmbits d'aplicació, amb exemples relacionats amb l'aplicació de l'electrònica, però incidint només en els aspectes més rellevants.

Al desenvolupament d'aquesta matèria, els aspectes procedimentals tenen un pes important per facilitar, d'una banda, l'assimilació de conceptes i, d'altra banda, per motivar l'interès de l'alumnat. Per tant, el muntatge de circuits, l'ús de l'instrumental de laboratori, la manipulació de components reals i la seva documentació han de tenir una dimensió específica en el disseny de les activitats d'ensenyament-aprenentatge.

Pel que fa a les actituds, s'ha de treballar tot allò que reforci i ajudi a estructurar l'ordre en el treball, l'interès per la qualitat de la feina i la valoració crítica de l'impacte de l'electrònica en la tecnologia i la societat.

Així doncs, la finalitat d'aquesta matèria és introduir l'alumnat a les aportacions de l'electrònica per a una millora en el funcionament de les màquines, la regulació dels processos de fabricació, el comandament i control de màquines-eina, el camp de les mesures electròniques (voltímetres electrònics, oscil·loscopis, etc.), i en la millora de la qualitat de vida.

Objectius generals

En acabar la matèria, l'alumne/a ha de ser capaç de:

1...Mostrar un coneixement adequat dels principals components electrònics: símbols, característiques i circuits d'aplicació més freqüents.

2...Comprendre i utilitzar la terminologia, simbologia i instruments i mètodes dels processos tecnològics elementals, d'acord amb la normalització específica corresponent.

3...Realitzar el muntatge de circuits electrònics elementals a partir del seu esquema.

4...Interpretar esquemes de circuits electrònics, identificant-ne els blocs funcionals i els components i les connexions entre ells.

5...Mesurar els paràmetres que caracteritzen el funcionament d'un circuit elèctric.

6...Localitzar i interpretar informació tècnica de materials i components.

7...Distingir les aplicacions electròniques de l'entorn analògic i de l'entorn digital.

8...Analitzar circuits electrònics (analògics i digitals).des del punt de vista funcional i elèctric, per mitjà de càlculs i mesures.

9...Situar l'electrònica dins el marc de la tecnologia, la producció, les comunicacions, la ciència i en general de la cultura del món actual.

10...Interès per realitzat les tasques tant individuals com a col·lectives amb responsabilitat, coherència i pulcritud.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1...Orígens, evolució i perspectives de la tecnologia electrònica.

1.1..L'electrònica en el marc del desenvolupament social, econòmic i tècnic del segle XX.

1.2..L'electrònica des del punt de vista de tractament del senyal.

2...Electrònica analògica.

2.1..Els semiconductors: materials semiconductors.

2.2..Díodes de semiconductor.

2.3..El transistor: estructura i tipus de transistors.

2.4..L'amplificador operacional.

2.5..Sensors.

2.6..Altres circuits integrats lineals: estabilitzadors de tensió, amplificadors de potència i altres aplicacions específiques.

2.7..Instrumentació electrònica: polímetre, oscil·loscopi, font d'alimentació, generador de senyal, ordinador.

3...Electrònica digital.

3.1..Estat actual de la electrònica digital.

3.2..Representació binària de la informació.

3.3..Circuits combinacionals.

3.4..Circuits seqüencials.

3.5..Circuits convertidors: analògic-digital i digital-analògic.

3.6..Circuits i dispositius programables

4...Electrònica aplicada.

4.1..El control automatitzat.

4.2..L'adquisició de dades.

4.3..Les telecomunicacions.

4.4..Altres àmbits.

Procediments

1...Identificació de components electrònics (passius, actius, integrats, analògics i digitals).

2...Recerca d'informació de components (catàlegs, manuals, bases de dades, mesures).i determinació experimental de les magnituds característiques més importants.

3...Representació de circuits emprant la simbologia adequada.

4...Muntatge de circuits a partir de l'esquema.

5...Realització de mesures i comprovació del funcionament de circuits.

6...Realització de càlculs i ús de la notació específica (equacions lògiques i numèriques), identificació de les variables que intervenen en un càlcul i homogeneïtzació de les unitats en els termes d'una expressió.

7...Organització, tractament i interpretació de les dades en taules i gràfics.

8...Disseny d'un circuit simple a partir d'una necessitat i verificació del seu funcionament.

9...Simulació de circuits per mitjà de programes d'ordinador.

10...Anàlisi de l'impacte de l'electrònica en la societat actual.

Actituds, valors i normes

1...Valoració crítica de l'impacte dels productes electrònics en la societat.

1.1..Valoració de les aportacions de l'electrònica a l'avenç de la ciència i la tecnologia.

1.2..Valoració de les aportacions de l'electrònica en la qualitat de vida.

1.3..Sensibilització pel que fa a les innovacions tecnològiques.

1.4..Interès i actitud crítica quant a l'impacte social de l'activitat tecnològica.

2...Interès per la feina i la seva qualitat.

2.1..Actitud de treball sota les normes i convencions tecnològiques internacionals establertes.

2.2..Respecte a les normes elementals de seguretat personal i col·lectiva.

2.3..Interès personal per la cura dels instruments i les eines.

2.4..Ús apropiat de la terminologia tècnica.

3...Interès per treballar amb ordre, estructuració i pulcritud, tant individualment com en equip.

3.1..Hàbit de desar els instruments i els components en el lloc adequat.

3.2..Planificació i estructuració de les activitats que s'han de realitzar.

3.3..Hàbit de col·laboració amb els membres d'un equip de treball a l'hora de realitzar una tasca.

3.4..Valoració dels resultats del treball al llarg de l'elaboració d'un projecte de grup o individual.

3.5..Hàbit de finalitzar les tasques en el temps convingut.

Objectius terminals

1...Distingir entre senyal elèctric constant i variable i entre senyal variable altern i continu.

2...Reconèixer el període i la freqüència en un senyal periòdic.

3...Caracteritzar en un senyal sinusoïdal el valor eficaç, el valor instantani, el valor màxim, el període i la freqüència.

4...Explicar les característiques dels materials semiconductors usats a la fabricació de components electrònics.

5...Reconèixer les característiques de components electrònics discrets i circuits integrats usats en aplicacions electròniques analògiques i digitals: funcionament, simbologia i paràmetres més importants.

6...Cercar informació tècnica sobre components i aplicacions electròniques.

7...Identificar els components electrònics discrets i integrats a partir de la informació tècnica: encapsulats, terminals, codi de colors, informació numèrica i/o gràfica.

8...Emprar la simbologia adequada dels components analògics i dels digitals.

9...Interpretar esquemes de circuits electrònics analògics i digitals, realitzant, si s'escau, càlculs senzills.

10...Realitzar muntatges de circuits electrònics analògics i digitals senzills a partir de l'esquema i de la planificació del muntatge sobre qualsevol dels següents suports: placa sense soldadura, circuit imprès o maqueta cablable.

11...Verificar el funcionament de circuits elèctrics muntats mesurant les magnituds elèctriques, organitzant taules per a la recollida de les dades i pel seu posterior tractament i anàlisi (numèric, gràfic).

12...Seleccionar correctament, en el generador de senyal, un senyal elèctric periòdic amb la freqüència i tensió màxima establertes.

13...Fer ús correcte d'instruments de mesura, com el polímetre i l'oscil·loscopi, per mesurar les magnituds elèctriques d'un circuit.

14...Fer ús de programes informàtics per a l'edició i la simulació de circuits.

15...Avaluar el funcionament d'un circuit contrastant el resultat dels càlculs teòrics amb els valors resultants de l'experimentació i/o de la simulació, identificant les possibles fonts d'error.

16...Calcular circuits elementals amb díodes, transistors en emissor comú i amplificadors operacionals.

17...Interpretar l'esquema elèctric d'una font d'alimentació amb estabilitzador integrat.

18...Reconèixer les característiques dels sistemes de numeració decimal, binari i binari codificat decimal (BCD).

19...Realitzar la conversió d'un valor numèric de binari a decimal i a l'inrevés.

20...Determinar un circuit digital i la seva equació lògica a partir de la taula de la veritat.

21...Dissenyar circuits digitals elementals amb portes lògiques.

22...Explicar les diferències entre les tecnologies de construcció de circuits digitals.

23...Explicar el funcionament i les aplicacions dels sensors d'ús més comú: temperatura, pressió, lluminositat, posició.

24...Seleccionar el tipus adequat de sensor per la magnitud que s'ha de mesurar.

25...Descriure la composició d'un sistema d'adquisició i tractament de dades.

26...Participar i col·laborar en el treball d'equip.

27...Treballar amb autonomia, seguretat i responsabilitat en l'ús de muntatges i circuits.

28...Explicar amb perspectiva històrica les aportacions de l'electrònica a la transformació dels diversos àmbits de l'activitat humana, com en el treball, l'oci, la indústria, les comunicacions, la investigació.

En acabar l'educació secundària obligatòria, les alumnes i els alumnes ja han treballat amb els principals conceptes i procediments de l'estadística descriptiva i els fonaments de la probabilitat, cosa que els ha de permetre interpretar adequadament les informacions dels mitjans de comunicació (on cada cop són més presents els mètodes estadístics), analitzar-les amb esperit crític i, així, fer-les seves.

Tanmateix, al costat d'aquesta presència al món quotidià, cal adonar-se que els mètodes estadístics són utilitzats en treballs científics ben diversos i, per tant, que apareixen inclosos cada vegada amb més amplitud i profunditat en el currículum per a la formació de professionals que pertanyen a sectors ben diversos.

Aquesta matèria ha de permetre que les alumnes i els alumnes que la cursin assoleixin una visió global del món de l'estadística, que els ajudarà a interpretar críticament les informacions en què es fan servir mètodes estadístics, tant als mitjans de comunicació com en el treball científic, econòmic i investigador. Per això caldrà revisar totes les fases del treball estadístic, incloent-hi alguns aspectes d'inferència i fer-ho de manera realista i lligada a la finalitat que s'ha assenyalat. Aquesta finalitat no es podrà aconseguir de cap manera sense un ús decidit de les eines informàtiques a l'abast.

La matèria d'estadística del batxillerat es fonamenta en la presència de l'estadística dins de l'àrea de matemàtiques, a l'educació secundària obligatòria. Cal suposar que en són coneguts, doncs, els continguts: d'una banda, la introducció als fenòmens aleatoris i el concepte de probabilitat i el càlcul de probabilitats en situacions elementals i, de l'altra, una àmplia visió dels elements de l'estadística descriptiva univariant. L'edat del alumnes als quals s'adreça aquesta matèria optativa permetrà actualitzar els continguts esmentats i renovar-los amb una nova visió.

Atenent totes aquestes consideracions, al primer nivell de concreció s'adopta un punt de vista molt més estadístic que no probabilístic, i s'hi aprofita de manera clara i decidida l'ús dels ordinadors per a l'assoliment dels objectius que hauran de permetre l'alumnat que cursi aquesta matèria aplicar els mètodes de l'estadística al seu treball. En aquest sentit, entre els procediments s'inclou l'elaboració d'un treball estadístic en totes les seves fases. Aquesta matèria no s'ofereix al context de cap àrea sinó que convé que assoleixi un caràcter multidisciplinari. Aquest plantejament s'hauria de reflectir concretament a la realització de l'estudi estadístic inclòs en aquest currículum.

Quant als continguts actitudinals, cal remarcar la valoració crítica de la presència de l'estadística als diferents camps i la seva importància als treballs científics.

En acabar la matèria, l'alumne/a ha de ser capaç de:

1...Situar els conceptes, fets i procediments propis del treball estadístic en el context del mètode científic i, en concret, saber-los aplicar en altres matèries de l'etapa.

2...Fer ús d'un paquet estadístic d'ordinador com a eina imprescindible per a les aplicacions actuals de l'estadística en treballs científics i, combinant aquest programari amb un processador de textos i gràfics, elaborar informes acurats.

3...Elaborar un estudi estadístic en totes les seves fases: concreció dels objectius, planificació adequada; recollida de dades correcta; anàlisi i descripció de les dades recollides; reconeixement d'un model donat per la teoria de probabilitats i, finalment, elements d'inferència estadística que permetin extreure conclusions de les dades recollides.

4...Emprar habitualment l'estadística com a element que dóna consistència al treball científic, i fer palès que ha incorporat a la seva expressió oral, escrita i gràfica els continguts treballats en aquesta assignatura.

5...Valorar de manera crítica les informacions estadístiques, ja sigui les que es poden trobar en els mitjans de comunicació, ja sigui les conclusions dels treballs propis, sobretot pel que fa a les relacions entre variables.

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1...Les fases del treball estadístic.

1.1..Recollida i emmagatzemament de dades: utilitat de l'ordinador.

1.2..Anàlisi descriptiva de dades. Gràfics, taules i paràmetres. Estandardització o tipificació de dades.

1.3..Reconeixement d'un model: la llei normal i les seves característiques.

1.4..Mostra i població. Finalitat del mostreig als problemes d'estimació.

1.5..Idea del que representa un contrast d'una hipòtesi.

2...Relació entre variables categòriques.

2.1..Relació entre variables. Associació de valors. Causalitat versus casualitat.

2.2..Taules creuades o de contingència. Distribucions marginals i distribució conjunta.

2.3..Perfils: perfil fila i perfil columna (distribucions de freqüència per files o per columnes).

2.4..Gràfics per a l'estudi de la relació entre variables.

2.5..Homogeneïtat o independència entre variables categòriques i freqüències esperades sota aquesta hipòtesi.

2.6..Test de khi quadrat (c2).per a taules creuades.

3...Relació entre una variable numèrica i una variable categòrica de classificació.

4...Relació entre variables numèriques. La regressió lineal.

4.1..Visió intuïtiva de la relació entre variables numèriques a partir de l'associació de valors.

4.2..Gràfic de dispersió o núvol de punts.

4.3..Covariància com a mesura de la dispersió conjunta.

4.4..El coeficient de correlació lineal.

5...Variables aleatòries.

5.1..Variables aleatòries discretes. Esperança matemàtica i desviació estàndard.

5.2..La distribució binomial.

5.3..La distribució normal.

5.4..Aproximació de la distribució binomial mitjançant la normal.

5.5..Interval de confiança, risc, nivell de confiança i marge d'error en una predicció relativa a un experiment aleatori que correspongui a una de les distribucions estudiades.

5.6..Idea intuïtiva de l'ajust d'una distribució estadística mitjançant una distribució de probabilitat. Simulació.

1...Ús d'un paquet estadístic d'ordinador.

1.1..Emmagatzemament i anàlisi de dades. Comparació del treball de l'ordinador amb el d'una calculadora de butxaca.

1.2..Elaboració de taules de freqüències i interpretació de gràfics estadístics generats per un programa d'ordinador.

1.3..Càlcul de paràmetres estadístics i interpretació dels valors obtinguts.

1.4..Càlcul i interpretació de dades estandarditzades o tipificades.

1.5..Pràctica dels procediments anteriors per al reconeixement intuïtiu de l'ajust d'una distribució estadística en un model teòric, en concret el que ve donat per la llei normal.

2...Anàlisi del grau de relació entre variables categòriques.

2.1..Elaboració i interpretació de taules creuades o taules de contingència.

2.2..Comparació dels perfils fila o dels perfils columna i elaboració de gràfics que permetin copsar intuïtivament la relació entre variables a partir de l'associació de valors.

2.3..Estudi d'una taula de contingència construïda amb dades corresponents a una mostra d'una població per tal d'introduir intuïtivament els conceptes d'independència o homogeneïtat.

2.4..Aplicació del test de khi quadrat per a l'anàlisi de taules de contingència i anàlisi de les sortides que dóna l'ordinador.

3...Interpretació dels gràfics que permeten fer visual la relació entre una variable numèrica i una variable categòrica de classificació.

4...Anàlisi del grau de relació entre variables numèriques.

4.1..Elaboració i anàlisi intuïtiva del diagrama de dispersió o núvol de punts.

4.2..Anàlisi de cada variable per separat i anàlisi conjunta.

4.3..Càlcul i interpretació de la covariància.

4.4..Càlcul i interpretació del coeficient de correlació lineal.

5...Recerca d'una funció que permeti ajustar un núvol de punts corresponent a un conjunt bivariant de dades.

5.1..Anàlisi sobre el núvol de punts de la conveniència de l'ajust mitjançant una recta i, si escau, dibuix a ull de la recta d'ajust.

5.2..Valoració numèrica de la conveniència de l'ajust mitjançant una recta i, si escau, càlcul de la recta de regressió.

5.3..Aplicació de la recta de regressió per a la predicció de valors.

6...Reconeixement dels diferents models de variable aleatòria i aplicació de cadascun a les situacions pràctiques escaients.

6.1..Revisió dels mètodes de càlcul de probabilitats ja treballats a l'ESO.

6.2..Càlcul de l'esperança matemàtica i la desviació estàndard d'una variable aleatòria discreta.

6.3..Presentació de diverses variables aleatòries amb l'ajut de l'ordinador.

6.4..Caracterització del model binomial i observació de la influència que tenen els seus paràmetres, n i p, als histogrames de probabilitat o funció de masses.

6.5..Càlcul de probabilitats al model binomial, per diferents tècniques, segons la que sigui més escaient en cada cas.

6.6..Càlcul de l'interval que té una probabilitat prefixada, en situacions que corresponen al model binomial; formulació d'aquests problemes en termes del nivell de confiança i el risc associats a una predicció i anàlisi de les longituds dels intervals resultants.

6.7..Caracterització del model normal i observació de la influència que els seus paràmetres tenen sobre els gràfics de la funció de densitat.

6.8..Càlcul de probabilitats per a la distribució normal N(m,s).

6.9..Estandardització d'una variable, càlcul dels percentils i anàlisi de l'histograma d'una distribució estadística com a eines de recerca del model teòric adequat.

6.10..Reflexió sobre situacions reals que poden ser modelitzades per una d'aquestes distribucions teòriques i anàlisi intuïtiva de la bondat de l'ajust.

7...Elaboració d'un treball estadístic en totes les seves fases.

1...Valoració de la importància de la presència de l'estadística als mitjans de comunicació actuals i capacitat d'anàlisi crítica d'aquesta presència, valorant-ne les fonts i les tècniques emprades.

2...Valoració de la importància de l'ús dels mètodes estadístics als treballs científics, tant pel que fa a gràfics i taules, com pel que fa a la incorporació de nous conceptes i procediments.

3...Incorporació del llenguatge i els mètodes estadístics als treballs propis referits a d'altres àrees.

4...Valoració de la visió intuïtiva i gràfica d'un problema per tal de decidir els procediments escaients en un treball que incorpori els mètodes estadístics.

5...Consciència dels marges d'error amb què s'han de presentar les conclusions dels estudis estadístics i de les precaucions que calen segons la procedència o el tipus de les dades o també quan es tracta de fer extrapolacions.

6...Consciència que cal una anàlisi acurada, a part dels càlculs numèrics, abans d'establir causalitat en la relació entre variables enfront de la influència de l'atzar o la casualitat.

7...Presentació acurada dels treballs propis, amb respecte a les normes de caràcter general establertes al centre i amb l'ús d'un processador de textos que permeti incorporar amb agilitat taules i gràfics estadístics.

8...Perseverança en la resolució de problemes acompanyada d'un respecte a les normes de precisió i sistemàtica que calen als treballs estadístics, en especial la recollida de dades i l'elaboració de gràfics.

9...Interès per conèixer quins objectius ha d'assolir pel que respecta a aquesta matèria i a la seva relació amb d'altres àrees i autovaloració dels grau dels seus coneixements.

1...Emprar habitualment un programa d'ordinador per a l'emmagatzemament de dades pròpies i l'aprofitament d'altres arxius de dades a l'abast.

2...Analitzar i interpretar críticament notícies dels mitjans de comunicació que incorporin gràfics, taules o prediccions lligades amb l'estadística.

3...Interpretar correctament els gràfics i taules de l'estadística descriptiva o de l'anàlisi exploratòria de dades que facilita l'ordinador i emprar el més adequat en cada situació en el context dels treballs estadístics que es proposin i que caldrà presentar acuradament.

4...Ser conscient de la importància de resumir un conjunt de dades numèriques amb pocs indicadors i emprar l'ordinador per calcular els percentils i les altres mesures de posició i dispersió.

5...Comprendre que l'estandardització de dades i l'ús de dades estandarditzades són elements que faciliten l'anàlisi d'una distribució de dades estadístiques.

6...Mostrar coneixement dels procediments que cal aplicar per analitzar intuïtivament l'ajust d'una distribució estadística mitjançant el model normal i fer aquesta anàlisi en exemples concrets amb l'ajut de l'ordinador.

7...Tenir una idea clara del que es pretén quan s'estudia la relació entre variables estadístiques i ser conscient que, a part d'observar una associació entre determinats valors de les variables, cal una anàlisi ben acurada per a establir causalitat en aquesta relació.

8...Elaborar taules de contingència amb claredat i correcció i ben documentades, i interpretar les que presenti l'ordinador i distingir amb claredat la distribució conjunta i les distribucions marginals que se'n dedueixen.

9...Calcular els perfils fila i perfils columna (percentatges per files o per columnes).d'una taula de contingència i entendre què representen i com ajuden en l'estudi de la possible relació entre variables.

10...Interpretar acuradament els gràfics que pugui donar l'ordinador per visualitzar els perfils d'una distribució bivariant, en especial els diagrames de barres múltiples (clustered o bé stacked).i saber-los elaborar en exemples propis.

11...Formular-se preguntes sobre les dades recollides en una taula de contingència, en cas que aquestes dades corresponguin a una mostra de la població en estudi, per tal de trobar respostes intuïtives que puguin fer pensar en una no-independència entre les variables o bé en una no-homogeneïtat en la distribució dels valors d'una variable respecte de les categories de l'altra.

12...Introduir el test de khi quadrat en el marc del treball d'aplicació si es considera recomanable per a l'estudi plantejat.

13...Mostrar coneixement dels gràfics que permeten estudiar la relació entre una variable numèrica i una variable categòrica de classificació, amb especial insistència en els diagrames de caixa (box plot).múltiples, elaborar-los i interpretar els que ens pugui facilitar l'ordinador en exemples a l'abast.

14...Reconèixer de manera intuïtiva sobre el núvol de punts i també a partir del càlcul del coeficient de correlació les situacions en què és escaient l'ajust mitjançant una funció lineal.

15...Tenir una visió intuïtiva sobre el núvol de punts de la recta d'ajust i fer-ne una estimació a ull i calcular els coeficients de la recta de regressió per mínims quadrats.

16...Fer prediccions dels valors d'una variable a partir dels valors coneguts d'una altra amb l'ús de la recta de regressió i ser conscients de la prudència que cal manifestar a les extrapolacions.

17...Diferenciar el paper que fan la variable predictora o explicativa i la variable de resposta quan es vol fer una predicció de valors mitjançant la recta de regressió i conèixer les precaucions que cal tenir segons l'origen i el tipus de les dades.

18...Analitzar exemples de variables aleatòries discretes a partir de la revisió de les tècniques de càlcul de probabilitat ja conegudes de l'etapa anterior.

19...Calcular l'esperança matemàtica o mitjana i la desviació estàndard d'una variable aleatòria discreta i interpretar els seus valors, relacionant-los amb el que es podria esperar que succeís en moltes repeticions de l'experiència aleatòria.

20...Simular la generació de dades que tenen una distribució de probabilitat coneguda amb l'ajut de l'ordinador o de les taules de nombres aleatoris.

21...Reconèixer l'oportunitat del model binomial, tenir interès per a plantejar-se preguntes al voltant d'esdeveniments aleatoris i calcular les probabilitats corresponents amb el mètode més escaient en cada cas: amb un diagrama d'arbre; per la fórmula; amb taules; mitjançant l'aproximació per la distribució normal o amb l'ús de l'ordinador.

22...Reconèixer l'oportunitat del model normal i, llavors, calcular les probabilitats corresponents, ja sigui amb taules i l'ajut del procés d'estandardització, ja sigui amb l'ús de l'ordinador.

23...Resoldre problemes relatius al càlcul de l'interval que té una probabilitat prefixada, en experiències que corresponen al model binomial o al model normal (interval de confiança), conèixer els conceptes de nombre de proves, nivell de confiança, risc i marge d'error associats a una predicció en una experiència aleatòria i analitzar la seva influència sobre la longitud de l'interval de confiança.

24...Introduir tècniques senzilles de mostreig i realitzar estimacions de proporcions en el marc del treball d'aplicació si es considera recomanable per a l'estudi plantejat.

Actualment existeix una clara sensibilització i alhora una preocupació per l'estètica, cosa que en bona part propicien els mitjans de comunicació, en el sentit de tenir cura de l'aspecte, de l'aparença de persones i objectes, i també de les formes, comptant més el fet de saber estar que el de saber ser. Què engloba aquest fenomen? Què es vol dir quan hom es refereix a l'aspecte estètic d'un lloc, d'un objecte, d'un artista? ¿Es pot arribar a construir un cos d'informació, un cos normatiu, de tal manera que esdevingui una matèria que es pot ensenyar, una activitat educativa? I si fos així, ¿quina hauria de ser la seva finalitat al currículum d'un alumne de batxillerat? Quina la seva orientació?

Sembla clar que és així, que cal com a mínim un esforç d'aclariment conceptual que permeti ordenar i comprendre les múltiples sensacions, informacions i valoracions que són presents de manera continuada a la societat actual en relació a la bellesa, el gust, l'aparença i l'art. L'estètica com a matèria filosòfica ha d'endinsar-se en la complexitat del significat dels conceptes, de la descoberta de criteris i de la reflexió sobre el fenomen artístic. Però cal que aquesta tasca, en aquest nivell de secundària, vagi acompanyada de la presentació dels objectes, les formes, les experiències, els noms. No pot ser, doncs, una ciència purament especulativa que acumula opinions històriques més o menys actualitzades. Més aviat cal plantejar, presentar, què és i què representa a la nostra societat el fenomen artístic.

D'altra banda, l'estètica moderna participa de les investigacions i coneixements que han desenvolupat ciències humanes com l'antropologia, la història de les diferents arts, la història general de la cultura o la teoria de l'art. També participa de les aportacions de la psicologia quan es tracta d'analitzar el procés de creació i l'apreciació de l'art o els seus efectes emocionals sobre l'espectador. Òbviament, a la matèria d'estètica cal tenir en compte aquestes aportacions --i les seves interrelacions i conseqüències-- en aproximar-se als seus objectes tradicionals d'estudi: l'objecte artístic, l'artista i l'espectador.

Finalment, a l'estètica moderna es tenen molt presents els aspectes de valor i l'avaluació de l'obra d'art. Resulten més interessants les funcions i els efectes de l'art, que no pas la formulació d'unes normes de bon gust. Tanmateix, s'hi recull la preocupació de proveir de coneixements i mètodes amb els quals ajudar a fer una avaluació de l'obra d'art amb més informació i més intel·ligent, és a dir, més entenedora. L'estètica al batxillerat ha de facilitar als alumnes recursos perquè gaudeixin de la bellesa i de l'art, i eines conceptuals perquè puguin expressar i fonamentar sòlidament els seus judicis de valor.

La matèria d'estètica, doncs, ha de ser una reflexió filosòfica sobre el sentiment de bellesa, el gust i l'art en general, però també, i justament per les condicions que acabem d'esmentar, ha de servir per fer més sensibles els estudiants davant les diferents manifestacions artístiques, respectuosos pels creadors i procurar-los les eines perquè esdevinguin millors contempladors.

Per aconseguir aquests objectius, el programa d'estètica ofereix un recorregut que va des de la constatació del fenomen artístic a l'actualitat fins a l'anàlisi de l'objecte artístic, copsant-ne el significat, adonant-se dels seus valors sensorials, formals i vitals, i desvetllant tant les condicions de la gènesi de l'obra d'art com els efectes emocionals i intel·lectuals que esdevenen de la seva contemplació. L'art és un fenomen d'extraordinària puixança a la societat actual; cal, doncs, que l' estètica s'ocupi de les arts clàssiques, però també de les noves arts sorgides durant el segle XX, així com dels fenòmens artístics, dels quals se'n digui art o no, que en aquest moment són tan presents a les nostres vides: disseny, publicitat o enginyeria. En la mateixa línia, cal que a la matèria d'estètica es tinguin en compte les aportacions d'algunes ciències socials en benefici d'una interpretació més global de l'acte creador: l'artista és l'artífex de les formes (inspiració, tècnica, treball), però és també un subjecte traspassat pels conflictes de la seva personalitat (imaginació, passió, irracionalitat).i els condicionaments del seu temps (llibertat i tradició, influència de la crítica d'art i dels mitjans de comunicació, modes i tendències, mercat). De la mateixa manera que quan s'aborda l'anàlisi del paper de l'espectador i dels seus recursos davant l'obra d'art: al costat dels mecanismes perceptius estudiats per la Gestalt, l'estètica ha de subratllar la importància de la component subjectiva i les condicions socioculturals que mediatitzen l'experiència i el judici estètic.

Paral·lelament a l'assignatura es fa la proposta de treballar amb l'alumnat la descripció, interpretació i avaluació d'obres d'art, subratllant la importància de l'ús rigorós del llenguatge i de la necessitat d'argumentar els judicis de valor expressats. No es tracta només de promoure l'adequada aplicació del vocabulari treballat a la matèria, sinó de posar els estudiants amb contacte amb l'obra d'art perquè experimentin l'emoció estètica, la verbalitzin, expressin la seva opinió i, de mica en mica, vagin conformant el seu gust personal.

En definitiva, la matèria d'estètica al batxillerat ha de servir per completar la formació de l'alumnat en els àmbits de la cultura, l'art i el lleure, millorant-ne la capacitat natural per copsar els valors estètics de l'entorn i de l'art, i ajudant-los a conformar els seus gustos personals, un cop coneguts els gustos convencionals actuals, les modes i tendències.

Objectius generals

En acabar la matèria, l'alumne/a ha de ser capaç de:

1...Apropar-se críticament a la producció artística, relativitzant els principis a partir dels quals es defineixen, classifiquen i valoren els objectes i activitats artístiques en cada època o societat.

2...Entendre el missatge artístic com a instrument de comunicació que, per esdevenir significatiu, necessita de l'activitat expressiva --creativa-- de l'artista, i de la contemplació activa --interpretativa-- del públic receptor.

3...Descriure, analitzar, interpretar i avaluar obres d'art, establint relacions dinàmiques entre alguns dels seus components.

4...Mostrar una actitud crítica davant la banalització i alienació que, en determinats casos, promouen els mitjans de comunicació pel que fa a l'activitat artística, formulant criteris personals i comportaments subsegüents.

5...Destriar els components descriptius, interpretatius i valoratius d'un discurs on s'expressin opinions sobre obres d'art.

6...Reflexionar sobre els valors estètics presents en una obra d'art o en un conjunt d'obres a fi de conformar el gust personal.

7...Gaudir dels fenòmens artístics, aproximant-se a l'art a través de les potències cognoscitives: sensorials --físiques--, emotives --psicològiques-- i intel·lectuals --sabers--.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1...El fenomen estètic: definició i abast.

1.1..Concepte i localització de l'art. Les funcions de l'art i la seva evolució.

1.2..L'obra d'art com a element de comunicació. Recursos i mitjans de les diferents arts. La interpretació de l'art: contextualisme i aïllacionisme.

2...Els comportaments davant el fet artístic.

2.1..Experiència perceptiva i experiència estètica: subjectivitat i globalitat. Actituds i recursos de l'espectador.

2.2..L'artista com a creador. Les facultats creadores. El context de la creació artística: llibertat i tradició.

3...La irrupció de l'art a la vida quotidiana.

3.1..L'entorn construït: arquitectura i urbanisme. Decoració, vestuari i objectes de consum.

3.2..La presència de l'art als mitjans de comunicació.

3.3..Museus, sales d'exposicions i concerts. El mercat de l'art.

4...L'avaluació de l'obra d'art.

4.1..El llenguatge avaluador: definició, descripció, valoració i argumentació. Funcions i activitats de la crítica d'art.

4.2..El valor estètic: teories subjectivistes i objectivistes. Valors formals, sensorials i vitals de l'obra d'art.

Procediments

1...De caire general.

1.1..Lectura, anàlisi i esquematització de textos breus de teoria o comentaris sobre qüestions relatives a la matèria.

1.2..Comentari de textos.

1.3..Composició escrita.

1.4..Definició de conceptes.

1.5..Argumentació d'idees i opinions.

2...Específics.

2.1..Ús de tècniques d'observació directa i indirecta.

2.2..Ús correcte dels conceptes treballats a la matèria.

2.3..Contrast de la pròpia experiència com a mitjà per comprendre l'obra d'art en general.

2.4..Formulació escrita o oral de la visió personal assolida o deduïda.

2.5..Aplicació de models d'anàlisi i valoració de l'expressió artística: formal, temàtica i sociològica.

2.6..Maneig de documentació literària, filmogràfica, etc. i interpretació escaient.

Valors, normes i actituds

1...Actituds en relació amb un mateix.

1.1..Afany de perfeccionar la pròpia receptivitat respecte a l'art.

1.2..Actitud activa i productiva, tant pel que fa a la contemplació de l'art com a la reflexió i producció d'idees i comentaris sobre l'experiència assolida.

1.3..Actitud favorable a la millora de la pròpia expressió i comunicació d'idees.

1.4..Cultiu de la pròpia receptivitat.

2...Actituds envers els altres.

2.1..Interès per participar en activitats de caire artístic.

2.2..Respecte per la producció artística en general.

2.3..Respecte pel patrimoni cultural i artístic.

2.4..Actitud comprensiva i empàtica per la producció artística d'altri.

3...Actituds cap al treball i l'estudi.

3.1..Planificació i organització del treball.

3.2..Rigor en l'execució de les tasques encomanades.

3.3..Predisposició a la formulació d'objectius o d'hipòtesi de treball abans d'iniciar qualsevol tasca d'anàlisi i/o valoració d'obres visuals o plàstiques.

Objectius terminals

1...Caracteritzar l'estètica com a disciplina especulativa, lligada d'una banda al procés perceptiu i, d'altra, a la diferenciació i evolució cultural dels conceptes de gust, bellesa i art.

2...Identificar la bellesa i altres qualitats estètiques segons diferents concepcions: harmonia, contrast, mesura, grandiositat, i establir relacions entre els conceptes de gust, bellesa i art.

3...Distingir els conceptes de naturalesa i art. Classificar i caracteritzar les arts.

4...Aplicar criteris per diferenciar les belles arts de les arts útils, arts aplicades o decoratives.

5...Discutir la validesa dels criteris definidors i classificadors emprats a la llum de diferents actituds i teories entorn de la producció artística desenvolupades en el decurs de la història.

6...Explicar l'art com a procés i com a sistema de relacions entre l'artista, l'entorn social, l'obra generada i l'espectador.

7...Identificar els diferents llenguatges artístics i algun dels seus recursos i mitjans.

8...Caracteritzar i debatre les tendències aïllacionistes i contextualistes en la interpretació de l'art.

9...Distingir la doble capacitat estètica de l'ésser humà, com a creador i com a contemplador.

10...Identificar aspectes del procés creatiu, mecanismes de creació i mètodes de treball que permeten apreciar el valor de les obres d'art i el desenvolupament personal de l'artista.

11...Acostumar-se a la contemplació total, activa, superant la visió passiva, d'obres d'art. Observar, analitzar, reflexionar, criticar i valorar obres d'art utilitzant diversos criteris.

12...Identificar alguns dels components personals, socials i culturals, que condicionen l'experiència i el judici estètic.

13...Respectar el treball creatiu dels altres i mostrar predisposició al diàleg constructiu i a l'intercanvi d'opinions.

14...Reconèixer la presencia de l'art a la vida quotidiana i analitzar algun dels seus àmbits operatius: fotografia, vídeo, publicitat, disseny, urbanisme o mobiliari urbà.

15...Valorar els avantatges i els inconvenients que suposa la irrupció i popularització de l'art a la vida quotidiana, la funció dels mitjans de comunicació i de les institucions en la promoció i, de vegades, banalització del fet artístic, i el paper del mercat de l'art.

16...Prendre consciència dels diferents camps i potencials llocs de treball que comporta la puixança de l'activitat artística en l'actualitat.

17...Analitzar textos que continguin opinions estètiques, crítiques d'art o reflexions teòriques sobre l'art, identificant tema, tesi i argumentació, judicis de finalitat i judicis de valor, informació i opinió.

18...Qüestionar críticament la validesa dels judicis estètics. Caracteritzar l'objectivisme i el subjectivisme en art.

19...Argumentar els judicis de valor propis, basant-se en criteris sensorials, formals i/o vitals.

20...Elaborar una crítica d'art tenint en compte el conjunt de totes les interrelacions que poden establir-se en relació amb una obra. Utilitzar amb propietat els conceptes bàsics treballats a l'assignatura.

Durant l'etapa d'educació secundària obligatòria, el treball de la veu, l'expressió vocal i el cant són elements han estat elements bàsics en la formació musical dels alumnes. Però és al batxillerat quan, a través de la matèria d'expressió vocal, els alumnes poden avançar en el domini expressiu de la veu tant en l'aspecte individual com col·lectiu. Tanmateix, la matèria ha de combinar la declamació i la interpretació musical --que constitueix un dels seus continguts més importants-- amb el coneixement de tots els elements que hi intervenen. Cal aprofundir, doncs, en el repertori i el context en què apareix, en l'aparell fonador i les seves característiques fisiològiques.

Pel que fa al repertori, convé que tingui un grau de dificultat superior al que s'ha treballat a l'etapa anterior i que provingui de contextos estilístics, geogràfics i cronològics diversos. En aquest repertori, però cal que es tinguin en compte els gustos i les preferències de l'alumnat. En una matèria en què es pretén que l'alumne/a s'expressi a través d'una part del seu cos cal facilitar-li que pugui fer-ho de manera desinhibida i natural; i això serà més fàcil si l'alumnat se sent motivat i a gust amb el repertori que declama i canta.

Aquesta matèria pot esdevenir, també, un mitjà per constituir la coral del centre i, en el cas que aquesta ja existeixi una font d'alimentació que, al seu torn, col·labora a dinamitzar la vida escolar.

Cal que el professorat i l'alumnat d'expressió vocal s'adonin de les implicacions de la pràctica del cant en l'assoliment d'actituds com el respecte pels altres i la flexibilitat necessària en el marc d'un treball col·lectiu, el silenci com a premissa per el treball, la importància dels elements posturals, l'experiència d'una activitat individual, i l'equilibri entre l'aportació personal i la submissió a les indicacions del director/a.

Malgrat que els objectius i els continguts d'aquesta matèria tinguin una orientació marcadament musical, al currículum d'expressió vocal no es deixa de banda l'aplicació de la tècnica vocal a la parla quotidiana. L'objectiu és aconseguir que els alumnes mostrin una vocalització correcta i clara i un cert domini de les possibilitats expressives de la seva veu. No es tracta pas de formar rapsodes, sinó d'ajudar a llegir bé un text i a interpretar-lo. La inclusió d'aquests continguts no disminueix el caràcter essencialment musical de la matèria, sinó que el reforça en un aspecte sovint oblidat al món del cant. És per això que aquesta matèria, a més d'adreçar-se a l'alumnat amb interessos musical, també ho fa cap als que se senten atrets pel món del teatre, la locució o la docència.

Cal no oblidar, doncs, que la declamació i el cant, en qualsevol de les seves manifestacions, és també un context idoni per aconseguir una major confiança en la pròpia capacitat d'expressió, una valoració positiva del patrimoni musical i un desenvolupament harmònic de les capacitats físiques i psíquiques.

Objectius generals

En acabar la matèria, l'alumne/a ha de ser capaç de:

1...Aplicar els mecanismes que permeten una tècnica vocal correcta, tant a la veu parlada com a la veu cantada.

2...Assolir resultats artísticament reeixits als diferents àmbits de l'expressió vocal.

3...Interpretar un repertori musical variat a una sola veu i a diferents veus, d'acord amb el text i les indicacions del director.

4...Participar en la planificació i la realització d'activitats de cant coral, valorant les aportacions pròpies i alienes, mostrant una actitud flexible i de col·laboració, i assumint responsabilitats en el desenvolupament de les tasques.

5...Reconèixer els valors de cooperació, solidaritat i tolerància que es deriven de la pràctica del cant coral.

6...Valorar la pràctica del cant coral dins i fora del context escolar com una font de gaudi i enriquiment musical pel que aporta de coneixement de realitats musicals diferents i d'aprofundiment en el fet interpretatiu.

7...Reconèixer el fet que el cant ha estat sempre expressió d'una manera de sentir al llarg de la història de la humanitat, en general, i del nostre poble en particular.

Continguts

Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1...L'aparell fonador, les seves parts i les seves implicacions en el resultat sonor.

2...Els mecanismes necessaris per a una bona tècnica vocal.

3...L'obra musical coral. Elements que la composen i procés.

4...El fet coral, el cant col·lectiu i la interpretació en públic.

5...Signes bàsics de la direcció coral.

6...La veu parlada. Impostació, recitat i declamació.

Procediments

1...Aplicació dels mecanismes que permeten una tècnica vocal correcta.

1.1..Manteniment d'una posició corporal correcta tant dret com assegut.

1.2..Respiració àmplia i correcta que permeti un fraseig adequat del repertori.

1.3..Emissió de la veu.

1.4..Identificació de les possibilitats, les limitacions i el timbre de la pròpia veu.

1.5..Aplicació automàtica d'aquesta tècnica vocal al repertori treballat.

2...Interpretació del repertori.

2.1..Aplicació de diferents formes d'aprenentatge del repertori: la lectura, la repetició/imitació.

2.2..Fraseig adequat de l'obra que derivi d'un coneixement detallat de les seves estructures, i interpretació d'acord amb l'estil propi de la composició.

2.3..Interpretació d'acord amb el text, especialment pel que fa a la fonètica i a la semàntica.

2.4..Adaptació tímbrica i melòdica a la interpretació col·lectiva.

2.5..Interpretació dels gestos de direcció.

2.6..Interpretació d'un repertori variat, a diferents veus, amb acompanyament instrumental o sense.

2.7..Memorització d'una part del repertori.

2.8..Interpretació del repertori en públic amb les condicions de concentració i posada en escena necessàries.

2.9..Participació activa, responsable, flexible i tolerant en la presa de decisions referides als criteris d'interpretació.

2.10..Realització elemental dels gestos bàsics de la direcció coral.

2.11..Aplicació al comportament individual i grupal dels mecanismes que regulen la interpretació en públic.

2.12..Escolta i visió comentades d'enregistraments vocals diversos, parlats i cantats.

2.13..Utilització de documentació bibliogràfica i discogràfica que permeti millorar la interpretació.

Valors, normes i actituds

1...Valoració del cant coral com a forma col·lectiva d'expressió musical i vocal fortament arrelada a la nostra societat.

2...Consciència dels valors musicals presents al cant coral, dins i fora del marc escolar.

3...Valoració de com la possessió d'una tècnica vocal correcta ajuda a una parla correcta.

4...Gust musical/estètic aconseguit per mitjà de la interpretació, l'escolta, la reflexió i el debat.

5...Esperit crític referit al repertori propi i a les seves interpretacions.

6...Valoració dels hàbits d'atenció, autoexigència, solidaritat i tolerància com a imprescindibles per a la consecució d'un resultat coral correcte.

7...Valoració de les possibilitats de gaudi que es troben al cant coral i actitud oberta a aquestes possibilitats.

8...Valoració de la importància de la tècnica vocal per tal d'assolir uns resultats corals correctes.

9...Valoració adequada de la tasca del director/a i hàbit de seguir les seves indicacions amb atenció i esperit crític.

10...Hàbit d'escolta crítica que permeti l'adequació de la pròpia veu al conjunt, tant pel que fa al timbre com a la interpretació.

Objectius terminals

1...Identificar els òrgans del propi cos que intervenen en l'emissió de la veu.

2...Emetre una veu de la manera més correcta possible aplicant les tècniques.

3...Aplicar a la veu parlada els continguts assimilats referits a la tècnica vocal.

4...Recitar, llegir o cantar amb una posició corporal adequada, una respiració correcta, una bona emissió, una correcta col·locació de la veu i una adequada utilització dels ressonadors.

5...Aplicar la concentració, ductilitat i disciplina necessàries en el treball col·lectiu i en l'individual per avançar en la millora de la qualitat interpretativa.

6...Practicar l'autoescolta i l'escolta del grup, combinada amb una adequada aplicació de la tècnica vocal, per tal d'assolir una sonoritat del grup homogènia.

7...Conèixer les característiques i l'entorn social que configuren les obres treballades i els seus autors.

8...Mostrar una actitud adequada p