LLEI
6/2002, de 25 d'abril, de mesures relatives a la conciliació del treball
amb la vida familiar del personal de les administracions públiques catalanes i
de modificació dels articles 96 i 97 de1 Decret legislatiu 1/1997. (Pàg. 7487)
El
President de la Generalitat de Catalunya
Sia
notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en
nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut
d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
La
Unió Europea ha establert una sèrie de principis per a aconseguir la igualtat
real entre homes i dones en els àmbits econòmic, social i cívic. Aquesta
igualtat comporta la necessitat d’introduir en la legislació nous instruments
encaminats a la conciliació de la vida familiar amb la laboral, sense
discriminació per raó de sexe, a fi de fomentar una participació més
equilibrada de les persones d’ambdós sexes en aquests àmbits, que es
materialitza especialment en la Directiva del Consell 96/34/CE, del 3 de juny,
que regula el permís parental en els casos de naixement o adopció d’un
infant.
D’altra
banda, la Constitució espanyola estableix el deure dels poders públics
d’assegurar la protecció social, econòmica i jurídica de la família
(article 39.1), el dret a la igualtat davant la llei i el principi de
no-discriminació (articles 14 i 9.2).
D’acord
amb aquest context comunitari i constitucional, es considera necessari establir
una sèrie de mesures per a afavorir la conciliació del treball del personal al
servei de les administracions públiques catalanes amb la vida familiar, en els
casos de naixement, d’adopció o d’acolliment permanent o preadoptiu d’un
o una menor, i també per a tenir cura de persones en situació de dependència.
La
garantia constitucional de la seguretat jurídica; l’amplitud dels sectors a
qui la Llei intenta de protegir; el pas endavant que aquesta significa en la
consolidació de l’estat social i les polítiques del benestar, ni que sigui
només per al personal al servei de les administracions públiques catalanes, i
la funció pedagògica del Parlament envers tota la societat, per tal que les
mesures adoptades per aquesta Llei amb la finalitat de conciliar la vida
familiar amb la laboral es puguin anar estenent gradualment a tots els
treballadors per compte d’altri, són les raons que aconsellen d’integrar
les reformes recents de l’article 97 del Decret legislatiu 1/1997, del 31
d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de
determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública,
fetes per les lleis 4/2000 i 21/2001, de mesures fiscals i administratives, en
una sola norma. En conseqüència, l’article 2, que constitueix el nucli
fonamental de la Llei, dóna una redacció única i harmònica al damunt dit
article 97 del Decret legislatiu 1/1997.
Raons
de tècnica jurídica i d’harmonització del Decret legislatiu en què
s’insereix justifiquen l’article 1, que en modifica congruentment
l’article 96. La Llei va acompanyada d’unes disposicions addicionals que
condicionen algunes polítiques sectorials i l’actuació de la Generalitat en
la resta del sector públic no afectat directament per la Llei; d’una
disposició transitòria, d’una disposició derogatòria única, no
imprescindible però recomanable per a garantir la seguretat jurídica dels
administrats i de les persones que han d’aplicar la norma, i de les
inevitables disposicions finals.
En
concret, mitjançant aquesta Llei s’amplia el permís que s’atorga en els
casos de naixement d’un fill o filla fins a cinc dies, i aquest permís es fa
extensiu expressament als casos d’adopcions o acolliments permanents o
preadoptius.
Tanmateix,
la novetat principal consisteix en la introducció del dret dels funcionaris i
la resta de personal afectat a percebre el 100% de la retribució en el supòsit
de reducció d’un terç de la jornada de treball per a tenir cura d’un o una
menor fins que tingui un any.
Aquesta
innovació comporta una regulació integral de la reducció de jornada de
treball per guarda legal, en el sentit que també es manté la regulació actual
de reducció d’un terç o de la meitat de la jornada de treball per a tenir
cura d’un fill o filla de menys de sis anys, o d’una persona disminuïda psíquica,
física o sensorial que no fa cap activitat retribuïda, amb dret a percebre el
80% i el 60% de la retribució, respectivament, d’acord amb la regulació
establerta per la Llei 20/2001, del 28 de desembre, de pressupostos de la
Generalitat de Catalunya per al 2002.
La
nova regulació es duu a terme, doncs, mitjançant la modificació dels articles
96 i 97 del Decret legislatiu 1/1997, norma que també és aplicable a les
universitats i les corporacions locals. Aquest nou enfocament va més enllà de
les disposicions actuals per a afavorir la conciliació del treball amb la vida
familiar, tant estatals com de l’Administració de la Generalitat, les quals
han comportat especialment la flexibilització del permís de maternitat,
reduccions de jornada de treball i la introducció de l’excedència per a
tenir cura de familiars. Per aquestes raons, la disposició addicional cinquena
estén l’aplicació dels preceptes d’aquesta Llei al personal sotmès a règim
estatutari, per tal que tot el personal al servei de l’Administració catalana
es pugui beneficiar dels drets reconeguts.
En
definitiva, mitjançant aquesta nova regulació es vol donar un altre pas en
aquest context constitucional i comunitari, i intensificar els esforços de les
diverses administracions públiques per a afavorir la natalitat, les adopcions i
els acolliments, i assolir un grau més alt de participació del personal al
servei d’aquestes en la vida familiar, que, alhora, es pugui compaginar amb el
treball. Es tracta, en definitiva, de la implantació d’un nou instrument, que
no és de caràcter substitutiu sinó complementari, de les polítiques públiques
de suport a la conciliació de la vida laboral amb la familiar.
Article
1. Primera modificació de l’article 96 del Decret legislatiu 1/1997
1. Es
modifica l’article 96.1.a del Decret legislatiu 1/1997, del 31 d’octubre,
pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats
textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, que resta
redactat de la manera següent:
"a) En
els supòsits de naixement i d’adopció o d’acolliment permanent o
preadoptiu d’un o una menor, cinc dies."
2. S’afegeix
una lletra f a l’article 96.1 del Decret legislatiu 1/1997, amb el text següent:
"f) Per
la mort, l’accident, la malaltia greu o l’hospitalització d’un o una
familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, dos dies si el succés
es produeix a la mateixa localitat i fins a quatre dies si és en una altra
localitat."
Article
2. Tercera modificació de l’article 97 del decret legislatiu 1/1997
Es
modifica l’article 97 del Decret legislatiu 1/1997, inclòs el títol, que
resta redactat de la manera següent:
"Article
97. Especificitats dels permisos per lactància, guarda legal, maternitat,
adopció i acolliment, i per a tenir cura de persones en situació de dependència
"1. Els
funcionaris amb un fill o filla de menys de nou mesos tenen dret a un permís
d’una hora diària d’absència del treball per lactància; aquest període
de temps pot ésser dividit en dues fraccions. Si tant el pare com la mare són
funcionaris, només un d’ells pot exercir aquest dret.
"2. Els
permisos per guarda legal, adopció i acolliment, i per a tenir cura de persones
en situació de dependència, tenen les especificitats següents:
"a) Els
funcionaris que per raó de guarda legal tenen cura directa d’un infant de
menys de sis anys, o d’una persona disminuïda psíquica, física o sensorial
que no fa cap activitat retribuïda, i també els que tenen a càrrec directe
seu un o una familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, amb una
incapacitat o disminució reconeguda de més del 65%, que en depèn i en
requereix una dedicació especial tenen dret a una reducció d’un terç o de
la meitat de la jornada de treball, amb una percepció del 80% o del 60% de la
retribució íntegra, respectivament.
"b) En
el supòsit de reducció d’un terç de la jornada de treball per raó de
guarda legal d’un infant, els funcionaris tenen dret a percebre el 100% de la
retribució fins que l’infant tingui un any com a màxim. Per a obtenir
aquesta reducció de jornada de treball, el funcionari o funcionària ha de
presentar la sol·licitud a partir del moment en què es reincorpora al treball
després del permís per maternitat que regula l’apartat 4.
"c) En
els supòsits d’adopció o d’acolliment permanent o preadoptiu d’un infant
menor de tres anys, en el cas de reducció d’un terç de la jornada de
treball, els funcionaris tenen dret a percebre el 100% de les retribucions
durant setze setmanes, comptades a partir de la finalització del permís a què
fa referència l’apartat 5.a.
"d) El
règim retributiu establert per les lletres a, b i c és aplicable exclusivament
als supòsits que s’hi esmenten i no es pot fer extensiu a cap altre tipus de
reducció de jornada establert per la normativa de funció pública.
"3. En
casos justificats degudament, per incapacitat física, psíquica o sensorial
d’un o una familiar fins al primer grau de consanguinitat o afinitat, també
es pot demanar una reducció d’un terç o de la meitat de la jornada de
treball, amb la reducció proporcional de les retribucions. Excepcionalment, i
amb la valoració prèvia de les circumstàncies concurrents en cada cas, també
poden demanar la reducció de jornada de treball els funcionaris que tenen a càrrec
directe seu un o una familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat
que requereixi una dedicació especial. A aquests efectes, el departament
competent en matèria de funció pública ha d’establir els criteris de
concessió d’aquesta reducció de jornada de treball.
"4. En
el cas de part, per al permís de maternitat s’han de tenir en compte les
especificitats següents:
"a) Les
funcionàries tenen dret a un permís de setze setmanes ininterrompudes,
ampliables, en cas de part múltiple, a dues setmanes més per cada fill o filla
a partir del segon. El permís es distribueix a opció de la funcionària,
sempre que sis de les setmanes de permís siguin immediatament posteriors al
part. En el cas de mort de la mare, el pare pot fer ús de tot el permís o, si
escau, de la part que en resti.
"b) No
obstant el que disposa la lletra a, i sens perjudici de les sis setmanes
immediatament posteriors al part de descans obligatori per a la mare, en el cas
que la mare i el pare treballin, aquesta, en iniciar-se el període de descans
per maternitat, pot optar perquè el pare gaudeixi d’una part determinada i
ininterrompuda del període de descans posterior al part, de manera simultània
o successiva amb el de la mare, llevat que en el moment de fer-se això efectiu
la incorporació al treball de la mare impliqui risc per a la seva salut.
"c) L’opció,
exercida per la mare en iniciar-se el període de descans per maternitat, en
favor del pare, a fi que aquest gaudeixi d’una part del permís, pot ésser
revocada per la mare si s’esdevenen fets que fan inviable l’aplicació
d’aquesta opció, com poden ésser l’absència, la malaltia, l’accident
del pare, o l’abandonament de la família, la violència o altres causes
equivalents, llevat que aquests tres darrers casos siguin imputables a la mare.
"5. En
els supòsits de permisos de treball per adopció o acolliment s’han de tenir
en compte les especificitats següents:
"a) En
el cas d’adopció o acolliment, tant preadoptiu com permanent, de menors de
fins a sis anys, el permís té una durada de setze setmanes ininterrompudes,
ampliables en el supòsit d’adopció o acolliment múltiple en dues setmanes més
per fill o filla a partir del segon, comptades, a elecció de la funcionària o
del funcionari, bé a partir de la decisió administrativa o judicial
d’acolliment, bé a partir de la resolució judicial per la qual es
constitueix l’adopció. La durada del permís és, així mateix, de setze
setmanes en els supòsits d’adopció o acolliment de menors més grans de sis
anys, si es tracta d’infants discapacitats o minusvàlids, o en els casos que,
per llurs circumstàncies i experiències personals o perquè provenen de
l’estranger, tenen especials dificultats d’inserció social i familiar,
acreditades degudament pels serveis socials competents.
"b) En
el cas que la mare i el pare treballin, el permís s’ha de distribuir a opció
dels interessats, que en poden gaudir de manera simultània o successiva, sempre
en períodes ininterromputs. En els casos en què gaudeixin simultàniament de
períodes de descans, la suma dels períodes no pot excedir les setze setmanes
que estableix la lletra a o les que corresponguin en el cas d’adopció o
acolliment múltiple.
"c) En
els supòsits d’adopció internacional, si cal el desplaçament previ dels
pares al país d’origen de l’infant adoptat, el permís establert per a cada
cas en aquest apartat es pot iniciar fins a quatre setmanes abans de la resolució
per la qual es constitueix l’adopció.
"6. En
els casos de naixement de fills prematurs o que, per qualsevol motiu, aquests
hagin de romandre hospitalitzats després del part, la funcionària o funcionari
té dret a absentar-se del lloc de treball fins a un màxim de tres hores diàries,
amb la percepció de les retribucions íntegres. En aquests supòsits, el permís
de maternitat es pot computar, a instàncies de la mare o, si aquesta manca, del
pare, a partir de la data de l’alta hospitalària. S’exclouen d’aquest còmput
les primeres sis setmanes posteriors al part, de descans obligatori per a la
mare.
"7. S’han
de tenir en compte les necessitats especials dels funcionaris que tenen fills
amb discapacitació psíquica, física o sensorial, als quals funcionaris s’ha
de garantir, com a mínim, més flexibilitat horària, que els permeti conciliar
els horaris dels centres d’educació especial, o altres centres on el fill o
filla discapacitat rebi atenció amb els horaris dels propis llocs de treball,
tenint en compte la situació del domicili familiar. A aquests efectes, el
funcionari o funcionària gaudeix de dues hores de flexibilitat horària diària.
"8. Es
pot atorgar també als funcionaris amb fills discapacitats un permís retribuït
per a assistir a reunions de coordinació ordinària amb finalitats psicopedagògiques
amb el centre d’educació especial o d’atenció precoç on rebi tractament
el fill o filla, o bé per a acompanyar-lo si ha de rebre suport addicional en
l’àmbit sanitari.
"9. La
concessió de les reduccions de jornada que regula aquest article és
incompatible amb el desenvolupament de qualsevol altra activitat econòmica,
remunerada o no remunerada, durant l’horari que sigui objecte de la reducció.
"10. En
els casos en què la concessió de la llicència al funcionari o funcionària,
per raó de comandament, afecti el rendiment del treball d’altres funcionaris,
s’han de prendre les mesures pertinents per a garantir una prestació del
servei adequada."
Disposicions
addicionals
Primera
Es
faculta el Govern perquè dicti, en un termini màxim de quatre anys, les
disposicions necessàries per a ampliar progressivament el temps durant el qual
es pot gaudir de la reducció de jornada amb dret a percebre el 100% de les
retribucions, ara establerta per l’article 97.2.b del Decret legislatiu
1/1997, fins al màxim d’un any, comptat a partir del moment en què
s’exhaureixi el permís de maternitat.
Segona
En
els supòsits de reducció de jornada derivada de l’aplicació d’aquesta
Llei, es poden fer nomenaments a temps parcial per a cobrir la part de jornada
no feta.
Tercera
El
Govern ha de tenir en compte especialment les funcions del personal docent, i ha
d’adoptar les mesures necessàries per a minimitzar l’impacte d’aquesta
Llei en la prestació correcta del servei docent.
Quarta
Les
disposicions d’aquesta Llei són aplicables al personal laboral que presta
serveis a les administracions públiques catalanes en virtut de la negociació
col·lectiva que duguin a terme.
Cinquena
Les
disposicions d’aquesta Llei són aplicables al personal estatutari. En aquest
sentit, el Departament de Sanitat i Seguretat Social ha d’adoptar en el
termini màxim de tres mesos, les mesures pertinents per a adequar la prestació
del servei a aquestes disposicions.
Sisena
En
el supòsit que dues persones que presten llurs serveis al sector públic, en
qualsevol règim, generin pel mateix fet causant el dret a les reduccions de
jornada i als permisos que reconeix l’article 2, només en pot gaudir una
d’elles. Això no obstant, aquest dret pot ésser exercit per les dues
persones alternativament mentre es mantingui el fet causant.
Disposició
transitòria
En
el supòsit de persones incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei
que ja tinguin concedida la reducció de jornada regulada per l’article 97.2
del Decret legislatiu 1/1997, tenen dret a percebre automàticament les
retribucions que estableix aquesta Llei a partir que entri en vigor i durant el
temps que els resti de reducció de jornada, sense que els calgui fer una nova
sol·licitud.
Disposició
derogatòria
Els
preceptes d’aquesta Llei substitueixen i, per consegüent, deroguen,
l’article 97 del Decret legislatiu 1/1997 i les modificacions i les addicions
incorporades per les lleis 4/2000 i 21/2001.
Disposicions
finals
Primera
S’autoritza
el Govern perquè dicti les normes de caràcter reglamentari necessàries per a
desplegar i aplicar aquesta Llei.
Segona
Aquesta
Llei entra en vigor el dia 1 del mes següent d’haver estat publicada en el
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per
tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei
cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals
pertoqui la facin complir.
Palau
de la Generalitat, 25 d’abril de 2002
Jordi
Pujol
President
de la Generalitat de Catalunya
Núria de Gispert i Català