Tornar

Generalitat de Catalunya

Departament d'Educació

Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent

Comunicació al professorat dels centres de formació de persones adultes.1

Vull començar aquesta comunicació reiterant la benvinguda al Departament d’Educació que la consellera Marta Cid ha adreçat a tot el professorat de la formació de persones adultes en diverses intervencions públiques. Em plau de reiterar aquesta benvinguda en l’àmbit més específic de la Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent. Considero que l’àmbit de la nostra Direcció General és especialment adequat per aconseguir allò que el Departament d’Educació es proposa en la present legislatura: potenciar la formació de persones adultes.

El traspàs de competències del Departament de Benestar i Família al Departament d’Educació no ha estat només un traspàs de competències en l’àmbit de l’administració pública, sinó que vol aconseguir unes finalitats que podríem concretar amb aquesta expressió genèrica d’impulsar la formació de persones adultes.

A continuació exposaré algunes reflexions al voltant de quin és – almenys al nostre parer- l’entorn en què es mou actualment la formació de persones adultes, sense cap pretensió de saber-ne més que tots vosaltres, però sí amb la pretensió de fer una brevíssima aturada en el camí per tal de veure quina és la situació en què ens trobem actualment. A partir d’aquí faré una anàlisi de febleses, fortaleses, amenaces i oportunitats que tenim al davant i, finalment, acabaré amb algunes concrecions del pla d’actuacions definit des de la Direcció general de Formació Professional i Educació Permanent.

Entre els destinataris d’aquesta comunicació hi ha persones que ja han escoltat aquest pla d’actuacions en la reunió que a mitjan juny vam tenir amb tots els directors i directores, coordinadors i coordinadores de centres i aules de formació de persones adultes, així com en l’acte inaugural de la tercera Escola d’Estiu de formació de persones adultes.

Malgrat això, és obligat per part meva de fer formalment extensiva aquesta comunicació a tot el professorat que és qui, amb el seu esforç, farà possible el futur de la formació de persones adultes.

En aquesta comunicació inicial és del tot necessari parlar clar. Amb la utilització d’un llenguatge clar i explícit sempre hi ha el risc de fer, involuntàriament, alguna consideració fora de lloc. Per tant, anticipo 1 Adaptació de les conferències pronunciades el 18 de juny, en la primera Junta general de directores i directors de centres de formació de persones adultes, i el 27 de juny en la inauguració de la IIIa Escola d’Estiu de formació de persones adultes.

 excuses si alguna paraula no és l’adient i anticipo, també, que totes les consideracions les faig des del més estricte reconeixement de la tasca del professorat en aquests darrers 15 anys. Tot l’equip de la Direcció general de Formació Professional i Educació Permanent i jo mateix estem convençuts que si la formació de persones adultes s’ha consolidat durant aquests anys és essencialment per la contribució del professorat. Vagi per endavant, doncs, aquest reconeixement.

Canvis socials i nous reptes de la formació de persones adultes.

Amb què ens trobem actualment en l’entorn de la formació de les persones adultes? Tenim, en primer lloc, un marc legal, un marc normatiu, que ens condiciona i que, en definitiva, ens obliga a desenvolupar una sèrie d’activitats. Aquest marc normatiu comença amb la LOGSE l’any 1990, segueix amb la Llei del 1991 de formació d’adults de Catalunya, hi incideix, també, la Llei de la Renda Mínima d’Inserció del 1997 i fins i tot la controvertida i clarament controvertible llei de la qualitat, la LOCE, també fa referència a la formació de persones adultes en l’article set i el Títol III. Per tant, tenim tot un entramat legal que condiciona el desenvolupament d’unes determinades actuacions.

És evident que el temps passa i que probablement una de les necessitats que tenim ara és la de modificar, enriquir, desenvolupar i actualitzar aquest marc legal, la qual cosa està dins la perspectiva de treball nostre en aquests tres anys i mig. Però no som partidaris d’aturar-ho tot per desenvolupar un marc legal millor. Entenem que hem de treballar per a superar la tasca feta fins ara i que la modificació del marc legal ha d’acompanyar aquesta millora més que no pas condicionar possibles millores al desenvolupament d’un marc legal més adequat.

Tenim, com a concreció del marc legal, una determinada oferta formativa amb característiques pròpies. No m’estendré en aquest punt perquè és prou evident que tot el professorat la coneix de fa més temps que no pas jo mateix. Tenim, també, canvis recents en l’entorn social i en l’entorn econòmic. N’esmentaré alguns com ara el fenomen preocupant del fracàs o l’exclusió escolar, els símptomes més evidents del qual es concentren especialment en l’etapa de l’educació secundària obligatòria. Tenim unes xifres preocupants de joves que en arribar a la finalització de l’ensenyament obligatori no obtenen la titulació corresponent. En l’època anterior a l’aplicació de la LOGSE, aquest era un fenomen preocupant perquè despertava una certa angúnia pensar què passaria si s’extrapolaven els índexs de joves que no obtenien el graduat escolar en el seu moment, o els índexs de joves que acabaven l’ antiga FP1 sense obtenir titulació. Dissortadament, s’han confirmat les pitjors expectatives. Comptem amb uns índexs preocupants de joves que no obtenen el graduat en educació secundària. En qualsevol escenari de millora de l’ensenyament secundari obligatori, és ben clar que hi ha d’haver alternatives per a aquests joves sense graduació, i en aquest terreny la formació de persones adultes hi pot tenir un paper destacat.

Un altre fenomen social recent –parlo amb una perspectiva de deu anys i fins i tot de cinc anys- és l’increment important de fluxos migratoris, la qual cosa ha fet que tinguem una afluència destacada de persones adultes amb necessitats educatives i formatives importants. Aquest ha estat un fenomen que té una clara incidència no només en la formació de persones adultes sinó en el conjunt del sistema educatiu i, en definitiva, en el conjunt del país. Altres fets, com el perllongament de l’expectativa de vida de les persones, també s’haurien de recollir des de la formació de persones adultes.

Tots aquests canvis han creat nous col·lectius de destinataris, reals i potencials: persones nouvingudes, joves sense titulació i d’altres, que globalment plantegen una sèrie de reptes a la formació de persones adultes. En el decurs dels propers anys hem de saber mesurar amb precisió aquests reptes i fer-hi front per tal que passin de ser possibles amenaces a ser oportunitats de creixement, d’extensió quantitativa i qualitativa de la formació de persones adultes.

Hi ha, òbviament, altres riscos i reptes, com ara el risc de l’anomenada “fractura digital”, és a dir, la divisió entre persones que tenen accés a les xarxes d’informació que faciliten les tecnologies de la informació i persones que, pel fet de no tenir-hi accés, queden en zones de risc d’exclusió social. També cal afavorir l’adaptabilitat de les persones als canvis, canvis que no només fan referència a l’entorn econòmic, sinó que afecten el nostre entorn social. La posició de les persones davant d’aquest canvi condiciona les seves perspectives de desenvolupament, de creixement personal i professional.

També tenim reptes en l’àmbit del coneixement de les cultures, probablement més enllà del que els certàmens oficials poden facilitar, reptes en el creixement personal per tenir accés a xarxes d’informació i orientació professional, a xarxes que facilitin el desenvolupament per part de cada persona d’un projecte personal i d’un projecte professional que parteixi de la situació en què es trobi cadascú. Hi ha, en definitiva, molts reptes per fer possible l’accés a la formació al llarg de tota la vida, allò que en la nostra societat ha esdevingut una necessitat imprescindible en la mesura que hem d’adequar les nostres competències relacionals i professionals als canvis que s’experimenten en el nostre entorn.

 Notes sobre debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de la formació de persones adultes.

 Fins aquí, algunes pinzellades al voltant dels canvis que s’han produït i els reptes que tenim davant. A partir d’aquesta constatació de l’entorn, hem fet, des d’un actitud de respecte al que s’ha fet fins ara, una breu anàlisi d’urgència sobre quines considerem que són les debilitats del sistema, quines les fortaleses, quines les amenaces que podem entreveure en un futur a curt i mig termini i, finalment, quines són les oportunitats. Des d’aquesta anàlisi s’ha bastit un pla d’actuacions concretes que ens permeti aprofitar oportunitats, reforçar fortaleses i contrarestar possibles debilitats i amenaces.

La primera gran debilitat que ens ha semblat detectar és que no hi ha hagut una política clara d’impuls de la formació de persones adultes, i tampoc un model clar d’actuació pública en aquest àmbit. Sí que hi ha hagut, i això és obvi, iniciatives de gran valor, iniciatives fetes amb l’esforç del professorat, amb els suports que correspongui en cada cas, però que no sembla que hagin respost a la concreció d’un model d’intervenció clarament definit.

La segona debilitat és la insuficiència de l’actual oferta de formació de persones adultes, que no sembla que tingui capacitat de captar la demanda potencial de formació de persones adultes. És evident que si considerem tota la població de Catalunya que no té el Graduat en Educació Secundària i els alumnes que hi ha en els centres de formació de persones adultes, conclourem que la diferència és molt gran. No podem pensar, però, que aquest gran nombre de persones sense la titulació del graduat en educació secundària, automàticament s’han de poder convertir en alumnes dels centres de formació de persones adultes. En el món de la formació, la diferència entre les necessitats objectives de formació i la demanda de formació, és sempre molt clara.

Per tant, hem de reforçar l’oferta per tenir accés a una demanda potencial que és gran i hem d’acompanyar aquesta ampliació de l’oferta amb accions de comunicació que ens permetin convertir la demanda potencial en demanda efectiva i la puguem consolidar en els nostres centres.

Un altra debilitat són els índexs alts d’abandonament en els col·lectius amb dificultats: joves que vénen de l’esmentat fracàs escolar, menors de 18 anys en general, persones acollides a la renda mínima d’inserció, joves acollits als contractes d’aprenentatge, etc.

 Cal constatar, també, que tant les aules com els centres es troben en una situació francament precària. A aquesta precarietat s’hi afegeix el fet de ser una xarxa molt atomitzada, molt dispersa. Tampoc no ajuda la distinció entre centres, d’una banda, i aules, de l’altra. D’aquesta situació se’n deriven dificultats per una gestió eficient del sistema. Que hagi més aules que centres comporta dificultats per dedicar temps a la gestió i d’això se’n ressent l’eficiència de la gestió.

No hi ha hagut, d’altra banda, una política coherent de col·laboració amb les administracions locals. Aquesta sí que ens sembla una debilitat molt important perquè qui té la proximitat amb les persones i, per tant, ens pot aportar un reforç molt important de la formació de persones adultes, són precisament les administracions locals.

Finalment, per acabar aquest capítol de debilitats, una de prou important: no hi ha hagut, al nostre parer, una gestió prou transparent de la informació que afecta a totes les persones que treballen en la formació de persones adultes, sigui des de l’administració, sigui des dels centres, sigui des de qualsevol altre lloc. No és que la informació no existeixi: no és compartida de forma suficient i això fa que, sovint, quan parlem de qualsevol temàtica ho fem des de una base informativa diferent, simplement perquè no hi ha hagut la possibilitat, per la raó que sigui, això es el de menys, de compartir aquesta informació.

Òbviament, convé corregir-ho.

En el capítol d’amenaces, la primera que constatem és que predomina una percepció social no prou positiva de la formació de persones adultes. Més estrictament, hi ha un gran desconeixement del sistema.

Aquesta és una amenaça que hem de poder contrarestar en el futur.

La següent amenaça fa referència a la transparència en la gestió de la informació. El fet que la informació no es gestioni, no es comparteixi suficientment, és evidentment negatiu. Cal, per tant, una gestió transparent. Però la gestió transparent també pot comportar situacions imprevistes, situacions en què constatem que allò que sempre havíem pensat que era resulta que no era i això pot portar malestar, situacions de tensió que de forma compartida hem de gestionar adequadament.

Amb relació a les administracions locals, tenim la gran oportunitat de teixir una xarxa molt arrelada en el territori, però també tenim la possible amenaça que l’existència de dues xarxes amb prou inèrcia pròpia faci difícil trobar els espais de col·laboració. Pels motius més insospitats poden aparèixer focus de conflicte i, per tant, també es una amenaça a tenir en compte.

 I finalment, tot i ser poc original, hem de parlar del tema pressupostari.

Jo assumeixo tot el que s’ha fet fins ara, amb tots els aspectes positius i els aspectes negatius, i no m’excusaré en la penúria pressupostària.

Amb tot he de dir que tant el pressupost prorrogat com algunes omissions en la presa de decisions de l’equip anterior ens porten a una situació amb poc marge per introduir millores. Aquesta és una constatació, almenys pel que fa el pressupost del 2004. El pressupost del 2005 ja serà una altra qüestió.

Passem a un capítol més optimista: el de les fortaleses. Malgrat les debilitats i amenaces assenyalades, existeix una oferta de formació de persones adultes diversificada i força consolidada en els seus elements principals. Aquest és el primer punt fort. El segon és que el sistema compta amb uns bons nivells de creativitat en el desenvolupament de metodologies i materials didàctics adequats a les característiques de la formació de persones adultes: aquest és un dels grans actius del sistema. El tercer punt a assenyalar és que tot i les insuficiències, malgrat determinats espais de precarietat, existeix una xarxa de 126 centres i aules públiques, 27 de titularitat municipal i 19 de privats autoritzats, que com a tal té un potencial evident.

S’ha creat, d’altra banda, un dispositiu de formació a distància amb capacitat per complementar les accions presencials i que constitueix una base notable per a l’extensió territorial de la formació de les persones adultes i per accedir a determinats col·lectius que altrament serien de més difícil accés. Aquest aspecte té molt de valor.

Probablement, la principal fortalesa de la formació de persones adultes rau en la implicació i el compromís professional d’una part molt important dels docents, i en la capacitat del col·lectiu de reflexionar sobre les necessitats i els reptes de la formació de persones adultes. En aquest sentit, hem estudiat amb atenció les conclusions de la jornada que és va fer el juny de 2003, que aporten informació molt valuosa sobre l’estat de la formació de persones adultes. També hi ha una bona capacitat d’atraure col·lectius en riscos d’exclusió i tenim també a favor nostre, en aquest moment, la implicació de la inspecció d’Ensenyament per contribuir a les millores en tots i cadascun dels centres i aules.

Pel que fa a les oportunitats més remarcables, entenc que la principal és que podem aprofitar l’expectativa positiva que crea la situació actual de canvi -no només el canvi de departament, sinó el canvi de governper projectar més enllà dels seus límits la formació de persones adultes. Tenim la possibilitat d’elaborar un mapa de l’oferta conjuntament amb les administracions locals. Hem de poder fer, també, un diagnòstic de les necessitats de formació de persones Generalitat de Catalunya Departament d'Educació Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent 7 adultes en els propers anys, sense que ens entrebanqui la feina de milloria diària, però creant la base fonamental de la inclusió de la formació de persones adultes en la llei d’educació de Catalunya.

També és una oportunitat la millora dels mecanismes de coordinació interdepartamental de la Generalitat. Té molta importància, per exemple, la coordinació de les actuacions adreçades a la població nouvinguda. En aquest tema, no hauríem de repetir errors que s’han esdevingut en un passat llunyà i no tant llunyà. Tenim una situació a la qual l’administració pública a de fer-hi front des de diferents departaments. Ha de fer-hi front el Departament d’Educació pel que fa als col·lectius que accedeixen a la formació de persones adultes, als joves que accedeixen a plans de transició al treball, als que accedeixen a l’ESO i per als quals és gestionen aules d’acollida i tallers d’adaptació escolar. Aquestes actuacions cal coordinar-les amb les que desenvolupen els departaments de Benestar i Família, de Treball i Indústria, de Justícia, etc. Si som capaços de coordinar-les tindran un impacte molt superior que no pas si cada departament les gestiona pel seu compte. Aquí tenim també una bona oportunitat. També ho és l’inici d’un procés de diàleg amb tots vosaltres i l’inici d’un debat social sobre la formació de persones adultes.

Finalment, també és una oportunitat el fet que les lleis ens vagin quedant antigues i que sigui voluntat explícita de la consellera la necessitat de revisar la LOCE, de revisar la LOGSE i en definitiva de fer una nova llei catalana d’educació.

Amb això acabo aquest part d’anàlisi de la situació, en què s’esbossa un panorama que té els seus aspectes clars, els seus aspectes més foscos, que ha donat lloc a situacions d’expectativa positiva i d’expectativa negativa, d’oposició al traspàs de departament o de posició favorable. Per fer-hi front, demanem un període de 15 mesos - un mes per cada any que la formació de persones adultes ha estat a Benestar i Família- en què es mantingui el vostre esperit de col·laboració activa, la vostra dedicació professional a la formació de persones adultes. Oferim, a canvi, un pla d’actuacions que vol mostrar que no demanem un xec en blanc, sinó que posem sobre la taula aquelles actuacions que malgrat les dificultats donen resposta a necessitats immediates de la formació de persones adultes.

Pla d’actuacions

Aquest pla d’actuació no és amb tota seguretat el pla que haguéssim volgut fer: no és un pla per treure pit, però tampoc no és un pla per anar amb el cap cot. Hem mirat de focalitzar-lo en aquells aspectes que potencien clarament l’oferta de formació de persones adultes. Exposaré de forma resumida les principals mesures, en el ben entès que tots el directors i directores tenen la informació de primera mà.

La primera actuació és preservar l’oferta formativa actual. Això s’ha traduït ja en les instruccions de funcionament del curs 2004-2005, que s’han estat negociant en la mesa sectorial, en les quals hem introduït algunes millores a proposta de les organitzacions sindicals. Aquesta és la primera proposta: preservar el que actualment es fa, intentant potenciar aquells components més “reglats” del sistema, perquè ens serveixin de base per estabilitzar l’activitat de centres i aules, i ens permetin augmentar la seva capacitat de donar resposta a les necessitats formatives del seu entorn i a aquelles necessitats que els moviments socials posin sobre la taula.

Segona proposta: en el curs 2004-2005 tots els centres i aules de la xarxa pública podran tenir l’oferta del GES en règim presencial o a distància. S’ha dotat de professorat de secundària a quatre centres que en el curs 2003-2004 feien el primer nivell del GES presencial i tots els centres que feien primer nivell de GES presencial, podran ser centres de suport de GES a distància. Aquesta mesura comporta un creixement i una consolidació coherent de l’oferta del GES.

També amb caràcter immediat es potenciaran les proves d’accés als cicles formatius de grau mitjà. En la mesura que són proves d’accés que es gestionen des de la Direcció general de Formació Professional i Educació Permanent, les facilitats per fer-ho han de ser grans. Les concretarem en la participació de representants dels centres de formació de persones adultes en el procés de preparació i organització de les proves que afecten més de 13.000 persones a tota Catalunya.

L’actual procés de realització de les proves –pensades inicialment per a un col·lectiu molt més reduït- està en vies de redefinició: per tant, el fet que hi participin representants de centres i aules de formació d’adults no només és necessari sinó molt oportú.

Facilitarem una major coordinació amb els instituts i centres de cada zona per tal de donar a conèixer que en els centres de formació de persones adultes es preparen les proves d’accés a grau mitjà. Això caldrà fer-ho en aquells moments en què els instituts preparen ja l’avaluació del últim curs de l’ESO. S’inclourà l’oferta de preparació de proves dels centres de formació de persones adultes en el programa de informació i d’orientació professional que gestiona la Subdirecció general de Programes i Recursos de la nostra Direcció general.

En el capítol de recursos humans, el proper curs 2004-2005 es mantindrà el mateix volum de professorat de primària: les 15 noves places de secundària que es creen no han anat en detriment de places de professorat de primària. També es dotarà d’auxiliars administratius entre un total de 16 i 18 centres: aquesta ha de significar una millora important. No és tota la millora que es necessita sinó la millora que en aquests moments és possible d’introduir.

S’incorporen al protocol de negociació per al 2004-2005, acordat entre el departament d’Educació i les organitzacions sindicals presents a la mesa sectorial, les diferents temàtiques relatives a les condicions laborals del professorat de formació de persones adultes. Per tant, s’encaixa els circuits habituals de negociació laboral del Departament d’Educació la problemàtica del professorat de formació de persones adultes.

Pel que fa als centres, ja hem posat en marxa un pla per aconseguir que tots els centres disposin d’edificis adequats i que les aules passin a ser centres de formació de persones adultes. Es buscaran solucions per a la situació d’aquells centres i aules que requereixen una intervenció més urgent. Es dissenyarà i aplicarà, mitjançant acords amb les administracions locals, un pla de millores per a tots els centres i aules de la xarxa pública. Aquesta col·laboració amb les administracions locals ens ha de donar una capacitat d’actuació molt per sobre de la que actualment tenim. I, finalment, ja s’ha iniciat un procés de transformació d’aules en centres que ha d’afectar a un total aproximat de 50 centres, si pot ser a finals de l’any que ve molt millor que a finals de l’altre. Treballem a un any vista i entenem que no hi ha d’haver entrebancs per a l’assoliment d’aquest objectiu.

Pel que fa a l’organització dels centres, es preservarà l’actual organització específica dels centres i aules de formació de persones adultes, pel que fa la flexibilitat de l’organització, períodes d’inscripció de l’alumnat i altres aspectes organitzatius derivats de l’especificitat de la formació de persones adultes.

Ja s’ha iniciat un pla de millora de l’equipament informàtic dels centres, que resumeixo en els següents ”titulars”: tots els centres disposaran de línia de banda ampla ADSL de 2 megas, que és una connexió prou òptima. Si, per raons diverses, la connexió ADSL no arriba, hi haurà una connexió punt a punt o via satèl·lit. En definitiva, hi haurà una millora substancial de la connexió a Internet.

Tots els centres disposaran d’adreça electrònica –xtec.es, l’habitual en el Departament d’Educació- i d’espai web. Tots els docents disposaran de correu electrònic i pàgina web personal. Cada centre haurà d’enviar el llistat de docents per ser donats d’alta al XTEC.

 Pel que fa al maquinari s’està fent un inventari dels equipaments i es posarà en marxa un pla d’equipament de tots els centres de persones adultes per equiparar-los a la resta dels centres de la xarxa pública. I pel que fa al programari, tots els centres i aules disposaran de tots el programes habituals amb llicència del Departament d’Educació. I, finalment, s’ha iniciat també un procés de millora del sistema SIFA que serà substituit pel sistema SAGA, encara en fase experimental, que integrarà totes les bases de dades i de gestió.

Pel que fa als serveis educatius, s’aprofitaran els recursos que en aquests moments té el Departament d’Educació. En aquest sentit, es tindrà accés a un nombre molt important d’actuacions que ja ara es gestionen per al conjunt del professorat, preservant sempre que calgui un espai específic per a la formació de persones adultes.

Amb les administracions locals, ja ho he comentat anteriorment, volem arribar a un acord marc per desenvolupar a nivell de municipis i comarques plans integrals de formació de persones adultes.

Hem posat en marxa un pla de difusió per a recolzar les accions que ja es fan des dels centres de formació de persones adultes, específicament focalitzat en el seu públic destinatari, amb el suport de cartells, díptics, publicacions i altres. Aquests suports es distribuiran pels espais més adients, bé siguin els serveis territorials d’Educació, els de Benestar i Família, centres cívics, llars de jubilats, centres de salut, oficines de treball de la Generalitat, etc. Pel que fa a mitjans de comunicació, s’està valorant la inclusió d’entrevistes a diversos programes, així com en els serveis informatius en forma d’”apunt” del telenotícies. Estem negociant falques amb Catalunya Radio i amb emissores locals i proposarem a programes com “El matí de Catalunya Ràdio” o “Catalunya Nit”, entrevistes i alguna taula rodona amb responsables i representants de la formació de persones adultes.

S’inclourà, pel que fa a mitjans escrits, l’oferta de formació de persones adultes a la publicació “Estudiar a Catalunya”, s’està estudiant la inclusió d’anuncis a diaris gratuïts -la publicació és gratuïta, l’anunci no ho és- perquè considerem que poden ser un bon mitjà per arribar als destinataris que busquem. S’està preparant per al mes de setembre una revista específica sobre formació de persones adultes de la qual se n’editaran uns 35.000 exemplars i, més endavant, hi haurà un estand al Saló de l’Ensenyament sobre formació de persones adultes. Aquesta campanya, de la qual n’ometo més detalls, s’acompanyarà amb una campanya institucional de compareixences, declaracions i rodes de premsa dels responsables de la formació de persones adultes del Departament d’Educació.

 Tot això hem d’anar-ho fent mentre desenvolupem la innovació en la formació de persones adultes. En aquest sentit, la participació en projectes europeus, ens ajudarà molt. La Direcció general de Formació Professional i Educació Permanent ja participa en un bon nombre d’ells i això ja serà una bona plataforma per a participar en projectes finançats per l’accióGrundtvig, que s’adreça específicament a la formació de persones adultes. Tots aquests projectes han de servir per recolzar el debat ampli que comentava i, per tant, han de tenir una participació important de persones, de professors i professores que treballen en els centres i que tindran l’oportunitat d’entendre, de veure, de compartir reflexions amb altres col·legues que en el marc de la Unió Europea desenvolupen una activitat similar.

Josep Francí i Carreté, Director general de Formació Professional i Educació Permanent